Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

2n BTX. U9: Impactes a la hidrosfera

No description
by

Àlex López-Duran

on 12 March 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of 2n BTX. U9: Impactes a la hidrosfera

Unitat 9:
IMPACTES A LA HIDROSFERA

1. Impactes sobre la dinàmica de la hidrosfera
1.1. Embassaments
Efectes negatius:
Disminució quantitat sediments que arriben a la costa
: la sorra que s'emporten els temporals no pot ser reemplaçada per les aportacions fluvials
Disminució quantitat d'aigua dolça que arriba als deltes
: si disminueix cabal rius, comm que als deltes la llera del riu es troba al = nivell que el mar, l'aigua salada penetra riu amunt formant una falca salina
Rebliment de l'embassament
: comporta dismunició recursos hídrics i hidroelèctrics
Major capacitat erosiva de l'aigua que surt de l'embassament
: al no portar sediments, excava les lleres i afecta vies i edificis pròxims
Augment [contaminants] aigües avall de l'embassament
: - v aigua per dispersar-se
Impediment de la migració de determinades espècies
(salmó, anguila, etc.)
Alteració paisatge natural
: impacte visual, destrucció boscos, etc.
Efectes sobre la població
: evacuacions (Tres Gorges a la Xina: 1. 130. 000 persones)
Pèrdua patrimoni
Risc trencament presa
: la legislació vigent obliga a instal·lar sistemes alarma a les poblacions properes
1.2. Obres de canalització
S'utilitzen per fixar la llera d'un riu per protegir les persones i el béns materials
Representen una alteració en el funcionament natural dels rius i les rieres
Generalment redueixen al mínim l'espai destinat al riu

Diversos tipus canalitzacions

COBRIMENT DEL LLIT: elimina la f(x) curs d'aigua com a corredor biològic i es generen riscos induïts. A +, la cimentació impedeix la recàrrega dels aqüífers

MURS DE CONTENCIÓ: eviten erosió lateral del riu i en canvia el traçat

DICS: impedeixen desbordament riu
1.3 Transvasaments
Impactes sobre el medi:
Disminució recàrrega dels aqüífers
al disminuir els cabals rius
Impactes ecosistemes zona
(cal respectar el cabal ecològic del riu transvasat)
Reducció de l'aportació de sediments a la desembocadura
Propagació d'espècies invasores
1.3. Sobreexplotació d'aqüífers
Impactes:
Mobilització d'aigües contaminades del subsòl
Davallada nivell freàtic
, que al seu torn pot afectar, les surgències o fonts
genera
cons de depressió cada vegada + amplis i profunds
, que provoca desplaçament de l'aigua i assecament pous veïns
2. La contaminació de l'aigua
Segons la Llei d'aigües, la contaminació és:
"l'acció i efecte d'introduir matèries o formes d'E o induir condicions en l'aigua que, de manera directa o indirecta, impliquen una alteració perjudicial de la seva qualitat en relació amb els usos posteriors o amb la seva f(x) ecològica"

2 tipus de contaminació, segons la concentració
:

DIFOSA: en zones àmplies i no té un focus emissor concret. Contaminació per fertilitzants, productes fitosanitaris, deposició contaminants atmosfèrics, etc.
PUNTUAL O LOCALITZADA: produïda per un focus emissor determinat i afecta zones concretes. Contaminació provinent nuclis urbans, industrials o miners
2.1. Focus de contaminació
INDUSTRIAL: la major part de l'aigua utilitzada per la indústria retorna al cicle hidrològic contaminada amb metalls pesants, olis, pols, detergents i sabons i amb tes elevades

AGRÍCOLES i RAMADERS: aigua de reg que torna a rius i aqüífers plena de redisu amb diversos orígens:
Fitosanitari
: biocides que s'utilitzen per combatre plagues (compostos organoclorats DDT i altres), molt tòxics, persistents i bioacumulatius
Fertilitzants
: excés nutrients no assimilats per les plantes i captat per aigües de reg i transportat cap a aqüífers. Fa augmentar la salinitat aigua i quantitat compostos nitrogenats
Ramaderia
: d'origen oví, porcí i sòlids (fems, gallinassa), semilíquids (purins) o líquid (orins). Contenen gran quanitat mat orgànica, N, P, K, Cu i microogranismes

URBANS: aigües de claveguera, de neteja pública, d'activitats industrials, etc.

MINERS: l'acumulació residus sòlids en runams, provoca lixiviats (àcids i tòxics), que contaminen aqüífers
2.2 Agents contaminants
Segons la seva naturalesa en: físics, químics i biològics

FÍSICS
2.3 Efectes de la contaminació de les aigües
La contaminació dels rius és en gran part contrarestada pels mecanismes d'autodepuració naturals de la mecànica fluvial. Si la càrrega de contaminants supera la capacitat d'autodepuració, problemes de contaminació

EUTROFITZACIÓ:

1. Grans quantitats de matèria orgànica arriben a un llac o embassament (P i N).
2. Hiperreproducció fitoplàcton pròxim a la superfície que consumeixen P i N i allibera O - Hiperòxia.
3. Augment nombre éssers vius.
4. Reducció O2, nutrients i mort organismes per empobriment general.
4. Pèrdua qualitat aigua: pèrdua transparència i coloracions verdoses (aigües eutròfiques).
7. condicions anaeròbiques (anòxia)- Descomposició bacteriana sense O amb bacteris productors d'àcids (SH2 i NH4): males olors.


54% dels llacs d'Àsia són utròfics, a Europa el 53%; a Amèrica del Nord 48%; a Amèrica del Sud 41%; i a l'Àfrica el 28%.

(també es pot donar en medi marí, a prop costes, en mars tancats)

Mesures per reduir i corregir eutrofització:
limitar/prohibir abocaments domèstics i agrícoles ecosistemes aquàtics reduïts o amb escassa dinàmica
depurar aigües residuals abans de tornar-les a la natura
injectar O pur en llacs i embassaments afectats
limitar quantitat adobs agricultura

MAREES NEGRES: 3. 000 m tones petroli/ any (on només 12% d'accidents petroliers; la resta de rentat tancs i vaixelles i abocaments refineries i indústries)

Efectes negatius abocaments petroli:
manca oxigenació a causa pel·lícula petroli que sura damunt mar
mort d'organismes marins
desastabilització flotabilitat
pèrdua poder termoaïllant animals en plomes i pèl
conseqüències greus economia
baixada productivitat pesca i marisc
davallada turisme

Mètodes per eliminar taca petroli:
Recollida mecànica
Combustió: contaminació atm elevada
Abocament detergent: afavoreix aereació capa superficial i afavoreix degradació
Enfonsament cru: se n'afavoreix integració en el sediment
Biodegradació: bacteris degradadors cru. Consumeixen C però necessiten aportació externa de N i P (risc eutrofització)

Organització Marítima Internacional (OMI): legisla sobre el transport de mercaderies

CONTAMINACIÓ DERIVADA DE LA SOBREEXPLOTACIÓ AQÜÍFERS

a. INTRUSSIÓ SALINA: a zones litorals, els aqüífers presenten 2 nivells:
nivell superior: amb aigua dolça, - densa
nivell inferior: amb aigua salada, + densa

Si sobreextracció, la p de la columna d'aigua dolça disminueix, con de depressió o retracció i ascens de l'aigua salada, que origina intrusió salina/marina

b. MOBILITZACIÓ D'AIGÜES CONTAMINADES: desplaçament d'aigua contaminada cap al pou que s'està explotant
L'aqüífer principal del delta del Llobregat està afectat per processos d'intrusió marina des del 1970. Per evitar que avanci, l'Agència Catalana de l'Aigua ha dut a terme, a més d'altres accions de recàrrega artificial de l'aqüífer, la construcció d'una barrera hidràulica positiva mitjançant la injecció d'aigua regenerada tractada a catorze pous. És el primer projecte d'aquestes característiques que es realitza a Espanya i és pioner també a Europa. La barrera eleva el nivell d'aigua de l'aqüífer prop de la costa i evita que l'aigua salada penetri terra endins; per dur a terme aquestes accions, es fa servir aigua regenerada a l'EDAR (estació depuradora d'aigües residuals) del Baix Llobregat (Barcelona) amb tractaments addicionals d'ultrafiltració, osmosi i desinfecció. La primera fase està en funcionament des del 2007, amb resultats altament positius, ja que s'ha observat una millora substancial de la qualitat de l'aigua subterrània dels pous propers als punts d'injecció i no han aparegut fenòmens de rebliment. La barrera està plenament operativa des de l'abril del 2010.
Concentració de clorurs a l’aqüífer principal del Llobregat el 2007 (dades de l’Agència Catalana de l’Aigua). La intrusió marina afecta una tercera part de la superfície del delta, i avança des del mar terra endins pel port (al nord) i per la Ricarda (al sud) en el sentit que indiquen les fletxes.
Evolució dels clorurs a l’aqüífer en els punts d’observació de la primera fase de la barrera hidràulica des de l’inici de la injecció. La salinitat ha disminuït en la majoria dels punts de control.
La barrera hidràulica contra la intrusió marina i la recàrrega artificial de l’aqüífer del Llobregat
QUÍMICS
inorgànics
orgànics
BIOLÒGICS
Matèria orgànica (=contaminants químics orgànics)
Microogranismes:
Virus
: hepatitis A o poliomelitis
Bacteris
: E.Coli (disenteria), S. typhi (febre tifoide) o V.Cholerae (còlera)
Protozous
: Entamoeba histolytica (disenteria amebiana)
Cucs paràsits
: tènia i paràsits intestinals
Font: ACA
"The northern part of the Caspian Sea is plagued by a process called eutrophication, in which agricultural run-off rich in fertilizers stimulates rampant growth of algae in the water. The death and decay of these algae robs the water of oxygen, with obvious negative consequences for aquatic life. This image of the Caspian Sea shows swirls of green and blue near the mouth of the Volga River (top center), which indicate the presence of algae. The bright blue color of the northeastern part of the sea may be due to a mixture of plant life and sediment, for this is where the sea is most shallow.
http://www.tv3.cat/videos/404309/Naufragi-del-Prestige-a-les-costes-de-Galicia
3. La qualitat de l'aigua
3.1 Indicadors físics
3.2 Indicadors químics
3.3 Indicadors biològics
TERBOLESA
: per presència partícules en suspensió. Font: erosió i transport sediments + aigües residuals

SÒLIDS EN SUSPENSIÓ
: pes productes insoblubles/v

COLOR
: per presència mat orgànica i compostos de Fe, Mg, Cr o altres + abocaments industrials amb colorants + indústria minera, etc.

OLOR I SABOR
: en el seu recorregut, acostumen a incorporar ions i subst en suspensió


: un +, accelera vel reacció (es consumeix + O2) i també - solubilitat de l'O

CONDUCTIVITAT
: a causa de les sals que té l'aigua en dissolució.
pH
: [6-9]
- pH: pluja àcida, lixiviats dels runams miners
+ pH: descarbonatació, detergents

DURESA
: = [Ca]+[Mg]. Elevada en aigües subterrànies i responsable formació dipòsits i incrustacions instal·lacions

OXÍGEN DISSOLT
: un dels indicadors qualitat aigua fluvial + utilitzat. Font: atmosfera i fotosíntesi productors 1aris. Consum: oxidació i respiració

INDICADORS DE MATÈRIA ORGÀNICA
:
Matèria orgànica: conjunt substàncies d'orígen natural o antròpic que reaccionen amb l'O en processos d'oxidació. (per això la mesura de l'O consumit en l'aigua permet valorar quanitat mat orgànica)

Com es mesura?
DBO5 (Demanda Bq d'Oxigen): mesura l'oxidació (consum O) duta a terme per microorganismes en un termini de 5 dies a 20ªC. Dóna idea contaminació orgànica
DQO (Demanda Química d'Oxigen): mesura l'oxidació duta a terme amb un oxidant (dicromat potàssic). Dóna idea cont orgànica+inorgànica

NUTRIENTS
: N i P
Nitrogen (NH4, NO2, NO3 o N org): si +, eutrofització
Fòsfor: si+, eutrofització

METALLS
: + en abocaments industrials o explotacions mineres i molt tòxics (Cd, Cr, Pb, As, Hg, etc.)
La presència de det substàncies en l'aigua o les variacions en les seves [] poden provocar:
canvis composició sp
canvis grups predominants
empobriment nombre sp
mortalitat general poblacions
alta mortalitat estatis de larva o ou
canvis comportament mtb o mutacions

MÈTODES ECOLÒGICS: els + utilitzats. Es basen en les necessitats ecològiques dels org. S'estableixen uns índexs biòtics que defineixen la qualitat de l'aigua segons les sp que hi ha presents.
Els org que s'utilitzen com a indicadors són:
Bacteris
: com que degraden mat org, una elevada []= abocaments
Protozous
: sensibles tòxics i canvis cond ambientals
Productors 1aris
: com a ind eutròfia
Macroinvertebrats
Peixos

MÈTODES MICROBIOLÒGICS: per detectar la contaminació fecal. Presència E.Coli

MÈTODES FISIOLÒGICS: mesuren canvis mtb i cicle vida org per presència contaminants

MÈTODES ECOTOXICOLÒGICS: resistència animals superiors, peixo o crustacis als efectes nocius metalls tòxics i altres
3.4 Els índexs de qualitat a Catalunya
Fins al 2006: ISQA (Índex Simplificat de la Qualitat de l'Aigua)= [0-100]: índex que mesura qualitat de l'aigua a Cat en base a (indicadors fisocoquímics):

sòlids en suspensió
O dissolt
conductivitat elèctrica
demandes O (DBO5 i SQO)

A partir 2007: indicadors biològics: IBICAT (peixos), IBMWP (macroinvertebrats) i IPS (algues diatomees)
4. La depuració d'aigues
residuals

Mesura correctora que consisteix en sotmetre les aigües residuals a una sèrie de processos que n'eliminin o en disminueixin la càrrega contaminant

Línies de procés d'una
EDAR
convencional (Estació Depuradora d'Aigües Residuals):
1. PRETRACTAMENT: n'eliminen els sòlids + grossos, els greixos i les sorres, i se'n regula en pH
2. TRACTAMENT 1ari o FISICOQUÍMIC: l'aigua es deixa reposar unes h en un tanc on sedimenten mat orgànica i sorres o part inorgàniques (fangs o llots que s'envien a línia de fangs) + addició coagulants químics
3. TRACTAMENT 2ari: acceleració procés biològic degradació mat orgànica per microorganismes
4. TRACTAMENT 3ari: nova decantació on sobrenedant s'aboca al mar o rius o nou tractament (cloració, filtrat amb llits de sorra, absorció en carbó actiu o osmosi inversa)

LÍNIA DE FANGS: espesseïment + estabilització (- mat orgànica) + compostatge (descomposició biològica aeròbica mat orgànica) + deshidratació + assecatge tèrmic
5. La potabilització
Transformació aigua captada de rius o aqüífers, amb una qualitat no apta per al consum humà, en una aigua amb característiques organolèptiques, fisicoquímiques i microbiològiques, regulades per llei, que en permeten el consum públic.

Etapes a una
ETAP
(Estacions de Tractament d'Aigua Potable):
1. CAPTACIÓ I BOMBAMENT
2. CAMBRES DE BARREJA I REPARTIMENT: + substàncies floculants i reactives
3. DECANTADORS: els flocs cauen i es dipositen al fons. L'aigua neta queda a la part superior
4. FILTRES DE CARBÓ I SORRA: retenen les partícules sòlides menors. Després, l'aigua s'analitza i es desinfecta amb O3 i Cl
5. DIPÒSIT DE SORTIDA I ESTACIÓ DE BOMBAMENT: es corregeix el Cl i es repeteixen els anàlisis fins distribució a xarxa
Al mapa es mostra, per a cada conca, la proporció d'aigua extreta respecte la capacitat de recàrrega en tant per u. Al territori espanyol les subconques més sobreexplotades es situen a la part sudest de la Península i en amdós arxipèlags, coincidint amb les regions on el balanç hídric es més desfavorable i en el que existeixen importants aqüífers.

Als aqüífers situats a prop de la costa el problema és encara més greu, ja que l'extracció artificial d'aigua afavoreix l'entrada ("intrusió") d'aigua marina. Això salinitza l'aqüífer, i deteriora la qualitat de les seves aigües fins fer-les inadequades per l'agricultura o el consum humà.
Full transcript