Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Física 2n batxillerat

Formulari de física de 2n de batxillerat per blocs temàtics.
by

Javier Morales

on 12 May 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Física 2n batxillerat

Física
2n BATX

Gravitació
Ones
Física
moderna

Electromagnetisme
Electrostàtica
Emissions
radioactives

Llei
radiactiva

Defecte
de massa

De Broglie
Heisenberg

Efecte
fotoelèctric

Reaccions
nuclears

Les partícules alfa
són nuclis de Heli.
2p + 2n.
1 eV = 1,6×10-19 J
Les partícules beta - són electrons nuclears procedents de la transformació d'un neutró en 1e + 1p.
Emissió gamma comporta emissió gran quantitat d’energia però no de partícules.
Les partícules beta + són positrons nuclears procedents de la transformació d'un protó en 1e(+) + 1n.
Aquesta fórmula pot expressar el nombre d'àtoms, l'activitat o la massa perque tot això és directament proporcional.
Les unitats de temps i de la constant de desintegració han de ser compatibles.
Si treballem amb Bequerels haurem d'expressar la constant en segons-1 per obtenir N.
1 mol = 6,02·10+23 partícules
Tot el que diem d'un àtom en uma ho podem dir d'un mol d'àtoms en grams.
Defecte de massa:
Per calcular el defecte de massa hem de restar a la massa de l'àtom la suma de les masses de les partícules que el formen.
1 u = 1,66×10-27 kg
1 u = 931,3 MeV
Dm = m (nucli) – m(nucleons separats)
Energia d'enllaç:
E = Dm· c2
Enegria d'enllaç per nucleó:
Enucleó = E/A
L’energia d’enllaç per nucleó constitueix una mesura de la estabilitat del nucli.
Els elements amb A menor que el Fe poden aconseguir major estabilitat fusionant-se (unió) i aquells amb A major la poden aconseguir fisionant-se (trencament).
Fusió: Dos nuclis s’uneixen per a generar un de A major
Fissió: Un nucli es trenca generant nuclis de A inferior
Calculem el defecte de massa restant la massa dels reacrius a la dels productes tal i com feiem abans.
E = h· f
Hf = W0 + Ec
W0 = hf0
Consisteix en l’emissió d’electrons des d’una superfície metàl·lica quan sobre ella incideix radiació electromagnètica d’una certa freqüència.
L’energia del fotó es conserva i es transforma en l’Energia necessària per a arrencar l’electró (treball d’extracció) i Ec.
La freqüència llindar és aquella a partir de la qual hi ha emissió d’electrons i permet determinar la funció de treball.
Tota partícula porta associada una ona de longitud d’ona, l, que ve donada per l’expressió:

l = h/p = h/mv
Els fotons han de tenir l'energia mínima per extreure els electrons, si no és així l'efecte no es produeix
El potencial de frenada és el voltatge que hem d'oposar als electrons extrets per a que no arribin a l'electrode +
Ec = q·V
P = E/t = W/t
“És impossible saber amb absoluta certesa i simultàniament la posició i la velocitat (o moment) d’una partícula”.
Dx· Dp = h/2p
Una antipartícula és la partícula contraria a una altra totes les seves propietats són oposades excepte la massa que és la mateixa.
Les parelles partícula antipartícula poden anihilar-se mútuament, produint-se fotons.
El procés d’anihilació ha de complir unes regles:
La càrrega elèctrica s’ha de conservar.
El moment lineal total del sistema s’ha de conservar.
L’energia (incloent l’energia en repòs donada per la relació d’Einstein) s’ha de conservar.
El procés invers també és possible, l’energía dels fotons pot generar un parell partícula-antipartícula.
Un regle en moviment s’escurça i un rellotge s’alenteix.
Lleis de Kepler
Camp magnètic:
Línies del camp tancades.
Dintre de l’imant són paral·leles.
Van de N a S i dintre de l’imant en sentit contrari.
Oersted 1820:
Un corrent elèctric genera un camp magnètic.
Faraday 1931:
Construeix la 1ª dinamo
Un camp magnètic en moviment pot generar un corrent elèctric.
En els imants el moviment orientat dels electrons al voltant del nucli es equivalent a petites espires de corrent que generen camps magnètics.
Camp al voltant d'un conductor:
Direcció: descriu cercles concèntrics.
Sentit: regla de la ma dreta.
Representació: sistema · x.
Camp generat per un solenoide
mu: permeabilitat del medi
I: intensitat de corrent
N/L: nombre d'espires per
unitat de longitud
Camp magnètic
Força magnètica
Càlcul de la força magnètica
F = BIL·sena
Sentit: regla de la ma dreta.
Si B i I són paral·lels F = 0
Llei de Biort i Savart
Força entre dos conductors
Partícules en moviment
Força sobre una partícula:
El sentit el determina la llei de la ma dreta.
Si el signe de la càrrega és negatiu CAL CANVIAR EL SENTIT QUE INDICA LA REGLA
Característiques de la força magnètica:
F i B són perpendiculars.
És perpendicular a la trajectòria.
És la força centrípeta d'un MCU.
No canavia el mòdul de v ni Ec.
No fa treball perque fa 90º amb v.
Equacions:
Donat que Fb és la F centrípeta d'un MCU deduïm:
qB = mv/r
Espectròmetre de masses
Les substàncies són ionitzades.
Els ions s’acceleren a gran velocitat
Els ions passen per una cambra (selector de velocitats) que només travessen els que tenen una velocitat determinada.
Els ions passen a la cambra de desviació on un camp magnètic perpendicular fa que es desviïn en funció de la seva massa.
Sel·lector de velocitats:
Busquem la condició que Fe=Fb i deduïm:
v = E/B
Interaccions entre conductors
La
freqüència del ciclotró
ha de ser el mdoble de la que calculem per a la partícula.
Cal tenir en compte en relació a quin eix es
defineix l'angle
Recordem la llei de Biot i Savart per determinar el valor de B
Permeabilitat relativa:
mur=mu/mu0
Concepte d'inducció
La inducció electromagnètica és la producció de corrents elèctrics per l’acció de camps magnètics.
Definició:
Experiments de Faraday
Flux magnètic
Flux magnètic
El vector A és un vector perpendicular al pla de l’espira en direcció i mòdul igual a l’àrea que tanca el circuit de l’espira.
El Weber és la unitat de flux
Força electromotriu
Es produeix una força electromotriu quan hi ha una VARIACIÓ DEL FLUX
Llei de Faraday
Llei de Lenz
El sentit del corrent induït és tal que aquest s'oposa a la causa que el va generar
(signe -).
Hi han dos tipus d'exercicis:
Ens donen una situació inicial i final i calculem l'increment de flux.
Ens donen una expressió en funció del temps i hem de DERIVAR.
Si ens demanen un càlcul de la fem NO ENS DEIXEM EL SIGNE -
pensar en la força que provoca el corrent sobre el mateix conductor i fer que s'oposi a la que causa la fem
Alternativa:
Són problemes teòrics. Pensar que el circuït voldrà restablir el fux anterior restituint les línies que perd o treient en sentit contrari les que entren.
Llei de Henry
S'aplica a conductors rectilinis que es mouen dintre d'un camp magnètic generalment uniforme.
Per deduïr el sentit en que es mou una partícula pensem en la Fb a que està sotmesa i que llisca sobre el conductor (ma dreta).
Si ens demanen el sentit del corrent NO TENIM EN COMPTE QUE ES TRACTA D'ELECTRONS (-) i agafem el del dit polze com si fosin + (el sentit nominal del corrent es va definir per a partícules +).
Hem de pensar en les línies que talla el conductor. Si és paral·lel a B no hi ha fem
(recordeu prob. tren)
Conductor en U:
Ens permet deduïr la fòrmula però especialment podem veure que pateix una força en sentit contrari.
Alternadors
La variació del flux es deu a que cos a varia amb el temps. si gira a velocitat constant serà cos (wt).
En el problema típic ens donen N, B, A i w i ens demanan el flux en un instant o més comunment la fem.
Per obtenir el valor màxim de la fem o del flux fem que la part sinusoidal valgui 1.
Circuïts d'alterna
En un circuït d'alterna el voltatge, la intensitat i amb ells la potència varien amb el temps
Potència mitjana
Valors eficaços:
El valor eficaç és el valor que tindria la tensió o la intensitat d’un corrent continu que dissipés la mateixa energia que el corrent altern en aquest mateix circuit i en el mateix interval temps.
Si fem servir els valors eficaços podem utilitzar totes les equacions del corrent continu
Transformadors
http://www.walter-fendt.de/ph14s/electricmotor_s.htm
Definició:
Un transformador és un aparell format per dues bobines aïllades, amb diferent nombre d’espires enrotllades a un nucli de ferro comú a les dues bobines.
Funció:
Modificar el voltatge i la intensitat d’un corrent altern amb les mínimes pèrdues de potència.
Relació de transformació:
És la relació existent entre el nombre d'espires del primari i del secundari.

Aquesta relació és la mateixa que existeix entre els voltatges d'entrada i sortida i inversa a la de les intensitats
Si el transformador no és ideal haurem de tenir en compte la seva eficacia:
Els valors de sortida seràn més petits ja que els hem de multiplica per l'eficacia.
Primera llei:
Tots els planetes es mouen en òrbites el·líptiques, amb el Sol en un dels focus.
Segona llei:
La línia que va del Sol a un planeta escombra àrees iguals en temps iguals.
Tercera llei:
El període de translació d’un planeta al quadrat és proporcional al semieix major de la seva òrbita al cub:
T 2 /a3 = constant
Principi de conservació de la càrrega:
Quan un cos carregat es posa en contacte amb un altre descarregat la càrrega es reparteix i els cossos es repel·leixen.
LLei de Coulomb:
F = K·Q·q/r2
K0 = 9·109 N·m2/C2
El valor de K depèn del medi:
K = 1/4pe
(e = constant dielèctrica del medi)
Permitivitat relativa: e = e0 · er
e0 = 8,85 · 10-12 C2/Nm2 (per al buit)
Direcció i sentit de F:
La força electrostàtica té la direcció de la línia que uneix ambdues càrregues i el sentit segons els signes:
Si els signes són iguals (+) repulsives.
Si els signes són diferents (-) atractives.
Principi de superposició:
La força resultant d’un sistema de càrregues és la suma vectorial de les forces exercides per cada una d’elles sobre la càrrega problema.
Problemes de pèndols:
El sistema està en equilibri i, per tant, Fneta = 0.
Eix vertical:
T· cos a = P = m· g
Eix horitzontal:
T·sen a = Fe = K·Q·q/r2 = E·q
Camp electrostàtic:
És la regió de l’espai en que es pot percebre l’efecte d’un cos carregat en repòs.
Intensitat del camp en un punt (E):
És la força que la càrrega generadora del camp exerceix per unitat de càrrega positiva en aquest punt.
E = K·Q/r2
Relació entre la força i el camp:
E = F/q F = E·q
Els dipols elèctrics:
Un dipol és un sistema format per dues càrregues iguals i de signe contrari separades una certa distància.
El moment dipolar d’un dipol es calcula segons:
m = q·d
El camp elèctric és conservatiu.
El treball realitzat per portar una càrrega q entre dos punts d’un camp depèn només de les posicions inicials i finals i serà:
Wif = K·Q·q/(rf - ri)

El treball realitzat pel camp al llarg d’una trajectòria tancada és, per tant, nul.
Energia potencial elèctrica:
És l’energia que té una càrrega elèctrica per trobar-se sota la influència d’altres.
Ep = K·Q·q/r
WConservatives = -DEp
Si les càrregues són del mateix signe la Ep és + i en cas contrari -.
Energia potencial d’un sistema de partícules:
És la suma escalar de totes les energies de totes les combinacions de parelles que es puguin establir.
Diferència d’energia potencial:
Signes iguals: rf < ri DEp + rf > ri DEp –
Signes diferents: rf < ri DEp - rf > ri DEp +
Conservació de la energia mecànica:
La Em del sistema es manté constant.
DEm = 0
Em = Ecf + Epf = Eci + Epi
Potencial en un punt:
És l’energia potencial per unitat de càrrega + en aquest punt.
V = Ep/q V = K· Q/r
És el treball que fan les forces del camp per portar la unitat de càrrega + des d’aquest punt fins a l’infinit.
Si la càrrega generadora del camp és positiva el potencial serà positiu i si és negativa serà negatiu.
Diferencia de potencial:
És el treball necessari per traslladar la unitat de càrrega entre dos punts del camp.
DV = Vf - Vi
Les càrregues positives es desplacen en el sentit dels potencials decreixents mentre que les negatives es desplacen en el sentit dels potencials creixents.
Si podem considerar que el camp en una regió és uniforme (condensadors) llavors:
E · Dr = -DV
El vector E té el sentit dels potencials decreixents.
Línies de camp:
Són línies tangents al vector E en cada punt.
Tenen la direcció i el sentit amb que es mouria una càrrega + que s’alliberès en aquesta regió de l’espai.
Les línies de camp surten de les càrregues + i entren a les -
Les línies de camp no es creuen mai.
Superfícies equipotencials:
Uneixen els punts que es troben a un mateix potencial.
El treball necessari per moure una càrrega sobre una superfície equipotencial és nul.
Les superfícies equipotencials no es tallen mai i són sempre perpendiculars a les línies de camp.
El flux del camp electrostàtic és el nombre de línies de camp que travessen una superfície:
Flux = E·S·cos a
Teorema de Gauss:
El flux net que travessa una superfície situada a l’interior d’un camp depèn de la càrrega tancada per aquesta superfície.
Flux = Q / e
Camp elèctric creat per un conductor esfèric:
En un conductor la càrrega es distribueix uniformement per la superfície.
Si r < R  E = 0
Si r > R  E = K·Q/r2
Potencial elèctric creat per un conductor esfèric:
Si r < R  V = cte. = VR
Si r > R  V = K·Q/r
Distribucions de càrregues
Força elèctrica
Camp elèctric
Treball i energies en un camp
Energia potencial
Potencial elèctric
Representació
del camp elèctric

Flux elèctric
Conductors
esfèrics

Càrregues en moviment
L = r· p = r· (m· v) =constant
Força
F = G· M· m/ r2
Té la direcció de la línia d'unió i és atractiva.
Camp
Camp generat per una partícula
:
Amb una partícula hi ha prou.
Es nota ficant una altra partícula.
Sempre atractiu.
Disminueix amb la distància.
És radial.
Representen la trajectòria que seguiria una massa lliure a l’espai.
Línies de camp:
g = Fg/m
No oblideu
SUMAR EL RADI DEL PLANETA
a la distància.
Principi de superposició:
La força o el camp generat per un conjunt de masses ve donada per la
suma vectorial
de l’atracció de cada massa del conjunt.
Treball causat per forces gravitatòries:
El camp gravitatori és conservatiu (W només depèn de les posicions inicials i finals):
W if = G·M·m / rf - G·M·m / ri
El treball en una trajectòria tancada és 0
Si m s’apropa a M rf < ri W if > 0 Positiu
Si m s’allunya d’M rf > ri W if < 0 Negatiu
Energia potencial gravitatòria:
És la E que té una massa per trobar-se sota la influència d’un camp gravitatori.
Camp és conservatiu --> - DEpg = W
Epg = - G·M·m / r
Epg = 0 a l’infinit.
Epg < 0 (negatiu) a qualsevol punt del camp.
És una magnitud escalar.
Energia potencial d’un sistema de partícules:
Hem d’aplicar l’expressió d’Epg a totes les parelles possibles i fer la suma escalar:
Epg 12 = G·M·m / r 12
Energia potencial
Principi de conservació d'Em:
En un sistema conservatiu Em es manté constant.
DEm = 0
Anomenem potencial en un punt (V) l’energia potencial per unitat de massa en aquest punt:
V = Ep / m = - G·M / r
(J/kg)
V és 0 a l’infinit i negatiu per a qualsevol punt del camp.
Potencial
Diferència de potencial:
DV = Vf - Vi = - G·M / rf– (-G·M / ri)
Si m s’apropa ri > rf  V< 0 (negatiu)
Si m s’allunya ri < rf  V> 0 (positiu)
Teorema de Gauss:
Per calcular el camp per a punts interiors
g = g0 · r/Rt
Des de la superficie del planeta fins el centre g va disminuint linealment.
Objectes en òrbita
La força centrípeta és Fg:
D'aquí obtenim cada expressió (que NO DEPENEN DE m).
Massa:
Amb v:

Amb T:
Velocitat:
Amb v:
v = (G·M / r)1/2
Amb T:
v = 2pr / T
Radi:
Amb v:
r = G·M / v2
Amb T:
r = (G·M·T2 / 4p2)1/3
Període:
T = (4p2·r3 / M·G)1/2
Energies dels objectes en òrbita
Energia potencial:
Dues formes de calcular-la:

Les 3 posibilitats a l'hora d'enlairar objectes:
Per enlairar una massa cal energia.
Segons l’energia aportada a l’objecte tornarà a caure, el posarem en òrbita o escaparà.
Qualsevol objecte sobre un planeta es troba dins d’un pou d’energia potencial:
Velocitat d’escapament:
Hem de fer que Em = 0, per tant la Ec0 que aportem en superfície ha d'igualar la Ep0.
Aquest valor no depèn de m i si del planeta.
Superfícies equipotencials:
Són superfícies esfèriques perpendiculars a les línies de camp que uneixen els punts sotmesos a un mateix potencial gravitatori.
El treball per desplaçar una massa per una superfície equipotencial és sempre nul.
Examen electromagnetisme curs 2010-2011
Examens
MHS
Moviments oscilatoris i MHS
El MHS consisteix en el moviment periòdic d’un cos, sobre una trajectòria recta, sotmès a l’acció d’una força recuperadora, F, proporcional a la distància, x, al punt central d’equilibri i sempre dirigida cap a aquest punt.
La K és la constant de proporcionalitat i és característica de cada molla.
El període i la freqüència depenen de K però no de l’amplitud, A
x = A•senwt
Cinemàtica del MHS
Elongació
Velocitat
v = -A·w•senwt
v = A·w·coswt
v = -w• (A2 - x2) 1/2
Acceleració
a = -A• w2• coswt
a = -A• w2• senwt
És màxima per a x = A i mínima per a x = 0
És màxima per a x = 0 i mínima per a x = A
Dinàmica del MHS
T = 2p•( m / k)1/2
Energètica del MHS
E cinètica
Ec = ½ k·A2·sen2wt
Ec = ½ m·w2·(A2 – x2)
Ec = ½ k·(A2 – x2)
E potencial
E mecànica
Moviment ondulatori
La velocitat de propagació de l’ona és constant i depèn de l i T segons:
v = l / T = l· f
Les partícules del medi es posen a oscil·lar amb un MHS en arribar la pertorbació originada al focus i transmeten aquest MHS a les partícules veïnes.
Tipus d'ones:
Mecàniques: necessiten medi material.
Electromagnètiques: no el necessiten.
Uni, bi o tridimensionals.
Longitudinals: la direcció de propagació i d'oscil·lació coincideixen (molla vertical).
Transversals: les dues direccions són perpendiculars (aigua).
Proves PAUs
2011
2010
Juny
Setembre
Proves
Correccions
Proves
Juny
Correccions
Setembre
2009
Proves
Correccions
Juny
Setembre
Altres proves més antigues
Juny 2008
Setembre 2008
Documents
Examens
Primer parcial
Problemes anys passats
Recuperació 1r trimestre
Conceptes generals
Equació d'ona
L’equació d’ona ha de permetre conèixer l’elongació de qualsevol punt del medi a una distància (x) del focus en qualsevol instant de temps (t).
El moviment oscilatori és doblement periódic: en relació al temps (T) i en relació a l'espai (l).
Un tipus de problema consisteix en identificar les variables sobre l'equació d'ona o escriure l'equació a partir de les variables (A, w, k, T, f, l, v). Recordeu:
k = 2p/l
Principi de Huygens
Tots els punts d’un front d’ones es constitueixen en centres emissors d’ones circulars secundàries, l’envolupant de les quals constituirà un nou front d’ones.
Reflexió:
L’ona rebota al medi de procedència mantenint l’angle.
ai = arx
Reflexió total interna:
No es dona la refracció i tota l’ona es reflecteix
Refracció:
L’ona penetra al segon medi canviant la seva velocitat de propagació i l’angle.
Llei de Snell:
senai/senarf = n2/n1 = v1/v2 = l1/l2
Només té lloc quan n2<n1 i a partir d’un cert angle d’incidència
Aquest és l’angle límit i es calcula fent
senarf = 1 arcsen n2/n1
Propagació de les ones
Efecte doppler
Es produeix quan es dona un moviment relatiu de l'emissor respecte al receptor.
Les ones es comprimeixen al devant de l'emissor que es mou i es distensen al seu redere.
Només entra a nivell teòric NO ENTREN PROBLEMES DE CÀLCUL.
Interferencies
Principi de superposició
Quan dues o més ones arriben a un mateix punt i al mateix temps, la pertorbació resultant és igual a la suma de les pertorbacions individuals (de cada una de les ones) en aquest punt.
Ones estacionaries
Depèn de l’amplitud de l’ona.
La relació entre la intensitat sonora i la sensació percebuda (sonoritat) és logarítmica.
Les ones estacionaries resulten de la superposició de dues ones idèntiques que es propaguen pel mateix medi en sentit oposat i es donen quan una mateixa ona xoca amb un obstacle coincidint el punt de contacte amb un node o un ventre.
No transporten matèria ni energia per això són estacionàries.
Equació d’una ona estacionaria pot ser:
y = 2A •cos(kx) • sen (wt) o y = 2A •sen(kx) • cos (wt)
Existeixen dons dues possibilitats:
Ventres als extrems (instruments de vent):
Equació: y = 2A •cos(kx) • sen (wt)
Nodes: x = n • /2
Ventres: x = (2n+1) • /4
Nodes als extrems (instruments de corda):
Equació: y = 2A •sen(kx) • cos (t)
Nodes: x = (2n+1) • /4
Ventres: x = n • /2
La distància entre dos nodes o ventres successius és sempre: l/2 i entre ventre i node: l/4
Condició per a que es produeixi una ona estacionària en un instrument:
La longitud del tub o la corda ha d’incloure un nombre sencer de semi longituds d’ona.

L = n • l/2
Ones estacionàries harmòniques

f = n • v / 2L
Amb aquesta expressió podem obtenir les diferents freqüències
(harmònics)
que permeten formar ones estacionàries al instrument.
Harmònic n  fn = n • f0
Els instruments de vent de tub tancat formen un ventre a l’estrem obert i un node al tancat. L = /4 i només es formen els harmònics senars:
4L / 2n+1 i f = (2n+1) • v / 4L
En els instruments podem modificar la velocitat de propagació variant la tensió de la corda o la força amb que bufem i la longitud de la corda o del tub posant el dit sobre el mànec i tapant o obrint forats respectivament
Potencia, intensitat i intensitat sonora
La potència d’una ona és l’energia que transporta per unitat de temps i es mesura en Watts (W).
La intensitat (I) és la potència per unitat de magnitud que identifica el front (W, W/m o W/m2)
La intensitat és proporcional al quadrat de l’amplitud I = cte. • A2.
Unidimensionals:
I1 = I2 A1 = A2
L’amplitud es mante constant.
Bidimensionals:
I1 / I2 = r2 / r1 = A12 / A22
Amplitud inversament proporcional a l’arrel quadrada de la distància r.
Tridimensionals:
I1 / I2 = r22 / r12 = A12 / A22
L’amplitud és inversament proporcional a la distància r.
Intensitat sonora
 Beta = 10 • log I / I0
I és la intensitat sonora en un punt determinat i I0 és la intensitat llindar mínima I0 = 10-12 W/m2.
Exercicis introducció
Exercicis equació d'ona
Exercicis fenomens ondulatoris
Exercicis ones estacionaries
Exercicis qualitats del so
Resum ones estacionàries i so amb relació d'exercicis
Exercicis MHS
Ones estacionaries 2011-2012
Examen moviment ondulatori curs 2010-2011
Examens
Examen MHS curs 2010-2011
Recuperació 1r trimestre
Exercicis emissions radioactives
Exercicis llei radiactiva
Exercicis estabilitat nuclear
Exercicis efecte fotoelèctric
Exercicis De Broglie
Exercicis relativitat especial
Exercicis teoria cuàntica
Relativitat
especial

Examen física moderna curs 2011-2012
Examen 2n trimestral curs 2011-2012
Examens
Examen final 2n trimestre curs 2010-2011
Examen electromagnetisme curs 2011-2012
Exercicis camp magnètic
Exercicis força entre conductors
Exercicis partícuules en moviment
Exercicis flux i fem induïda
Exercicis llei de Henry
Exercicis alternadors
Exercicis sentit del corrent induït
Exercicis diversos
Exercicis solenoides
Examen electrostàtica curs 2010-2011
Examen electrostàtica curs 2011-2012
Examens
Exercicis electrostàtica
Energia mecànica:
Em=Ec+Ep
Em = 1/2 Ep = -1/2GMm/r
Ec = -1/2 Ep = 1/2GMm/r
aΩptpt
Full transcript