Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Art: Spencer Tunick

No description
by

Monse Salatino

on 21 April 2010

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Art: Spencer Tunick

Spencer Tunick Introducció
Spencer Tunick entén l’art com un llenguatge polisèmic. En aquest aspecte no assimila una estètica definida, sinó que ens presenta fotografies on es veuen reflex els seus 5 gran eixos els quals treballarem a continuació:
1.Producció- Intervenció - Recepció
2.Instal•lació i fotografia com a registre
3.Cos i paisatge: Intervenció de l’espai
4.Vulnerabilitat: Exposició del cos
5.Construcció de realitat
Per tant, les característiques dels seus referents artístics. Amb això, podem observar que el resultat de les seves obres són polisignificatius on ens relaten la metamorfosis del cos en un paisatge, amb una doble conseqüència:
•El relat de la seva fantasia s’estén més enllà per posar en dubte el coneixement de la realitat de les persones, on trenca amb la idea de les ciutats limitades
•Ens mostra una visió del despullament, on no només es revela la bellesa, sinó que podem observar com el individu, on el seu cos s’integra en un aspecte superior, és a dir, en un tot orgànic.
En relació als seus referents, Spencer Tunick es basa en diversos, entre ells: el Body – Art i Man Ray.
Per una banda podem parlar del Body – Art, que afegeix un nou concepte cultural del cos després d’un període on el cos no es va representar de forma directa a través dels diferents artistes. El Body – Art, com hem dit, reprèn la imatge del cos en la fotografia i de la seva naturalesa.
Per altra banda Man Ray, va ser reconegut com el primer artista que va prendre consciència de la vulnerabilitat del ésser humà, i capta la seva essència a través de la desmaterialització i l’abstracció del cos.
Eixos Temàtics: 1.Producció-Intervenció-Recepció:

Spencer Tunick humanitza la cuitat a través del propi cuitada i fa que tant el que observa l’obra com el que la constitueix tingui una actitud positiva. D’aquesta manera es pot contemplà des de diferents perspectives:
•Des del punt de vista del artista: producció (què fa, com, per què, per a qui, amb quines intencions, etc.)
•Des del punt de vista de la persona que participa en les seves obres: intervenció.
•Des del punt de vista del observador o espectador de l’obra: recepció. Aquest jutja, reflexiona, qüestiona, etc., les obres.

2.Instal-·lació i fotografia com registre:

Aquest artista, classifica les seves obres com instal·-lacions ja que és un artista visual que realitza instal·-lacions i les acompanya amb fotografia i vídeos. Les obres, instal·-lacions, són plurals i obertes. Per Spencer la fotografia aguanta una imatge en el temps i es limita a portar-la de la seva pròpia transformació. Per tant la fotografia és també una forma de registrar i certificar la nostra existència, ja que sense aquesta un succés no seria creïble.

3. Cos i paisatge. L’ intervenció de l’espai.
Els retrats individuals son un tipus de fotografia més clàssica, és a dir, son imatges que ens fan pensar que som, on ens trobem, etc.
Spencer, obté en les seves imatges tensions entre els diversos conceptes d’allò que és públic i privat, permès o no permès, individual o col·lectiu, el cos i el paisatge. També intenta aconseguir un espai artificial, mitjançant un procés de re humanització. Aquest espai es crea gràcies a la il·luminació i l’augment de la sensació d’exhibició. Per tant, podem dir que aquest artista construeix un nou espai mitjançant la integració dels ciutadans, espais on l’art i la vida s’unifiquen, individualitzant cada espai amb una marca personal.
Tunick porta l’art a la ciutat i aconsegueix transformar-la de tal manera que transforma el cos. Com ell diu: “Estic convençut de que el cos és paisatge; gairebé sempre ocult però paisatge; el que sempre ens mostren com simbòlic en les ciutat són torres, esglésies, edificis, parcs, ponts, etc. però mai ens permeten veure el viatge de veritat de la ciutat que és el cos humà, els cossos de la gent que l’habita”.
4. La vulnerabilitat: l’exposició del cos
L'obra de Tunick és impactant estèticament i emocionalment, i tanmateix està lluny de ser considerada pornogràfica o eròtica, sinó que més aviat, la seva intenció és contrastar el vulnerable cos nu de l'ésser humà amb l'anonimat dels espais públics.
Així, la idea de vulnerabilitat de l'ésser humà es un tret determinant en la representació del cos. Spencer Tunick ho mostra enfrontant la nuesa del cos a la ciutat, espai fred i anònim, constituït per materials com el formigó, el metall, l'acer o el vidre. En les imatges de Tunick s'observa un espai quotidià transformat per una actitud col•lectiva, tan simple però alhora tan simbòlica, com és despullar-se. Les seves fotografies inciten a ser més conscients de nosaltres mateixos, a alliberar-nos de lligaments tècnics, formals i conceptuals, per a expandir les possibilitats creatives.
En les seves fotografies, ens presenta la realitat mateixa dels cossos: es una nova forma de mirar i expressar l’essència de l’ésser humà. El despullar-se es vist des de la seva quotidianitat, comença la unió de l’art i la vida en el mateix instant en que la fotografia es converteix en l’únic mitjà per trobar la bellesa en el món quotidià. També, ens presenta l’ essència de l’individu a partir de la desmaterialització i abstracció del seu cos, de l’anulació de la visió única dels mateix i de la llibertat de l’ imaginació.
5. Construcció de realitats: Spencer Tunick s’encarrega de presentar part de la seva proposta sobre la construcció de la imatge, des de la seva pròpia mirada sobre la realitat reconstruïda. En les seves imatges ens relata la reflexió sobre els propis espais i el temps habitual, sobre la manera en que es realitzen les marques, les senyals, els símbols d’allò que pels subjectes es quotidià. Spencer ho relata des de la part més íntima a lo públic, és a dir, des de l’aspecte intern al extern. Per això, posa en escena als actuants, és a dir, a les persones que surten a les seves fotografies.

Spencer,es basa en unes característiques: el figurativisme, on les imatges tenen la intenció de que s’assembli a la realitat que ens rodeja, i la creació de narratives, és a dir, la posada en escena, en enfocament de l’acció i l’espai, per tal d’adoptar una rellevància especial per la construcció de la realitat que se’ns presenta davant.

En les seves fotografies mostren una història congelada, però també suggereixen una sèrie de relats tant referent a la seva constitució com a la transformació que existeix, és a dir, la metamorfosis del ser i del espai a través de l’art.
Finalment, cal destacar que el relat força el nostre propi límit d’allò que considerem cadascun de nosaltres realitat, l’obre i el fa més gran , i en aquesta mateixa mesura posa en qüestió ens nostres mecanismes habituals del coneixement de la realitat.
Reflexions Reflexió : Monica Cano
Abans de començar l’assignatura no tenia molt clar com estaria enfocada. Primer vaig suposar que es tractaria d’activitats pràctiques, però més tard, vaig pensar que faria referència a la història de l’art, dins del marc teòric . Un cop iniciada l’assignatura em vaig adonar que no tenia res a veure amb el que m’havia imaginat.
Des de ben petits estem acostumats a treballar l’art dins de la teoria o bé dins del marc de la plàstica, és a dir, manualitats. Per tant, podem dir que l’assignatura d’art es troba “marginada” dins del sistema educatiu. Per això, hem tingut moltes dificultats alhora de dur a terme tant el treball de recerca com la resta de l’assignatura, ja que no estem acostumats a treballar sense pautes, lliurement i triant un mateix el camí per on començar.
Concretant en el treball de recerca, cal destacar que tot i les dificultats, el fet de poder escollir l’autor ens ha facilitat una mica el camí, ja que hem escollit un autor que ens agrada i pel qual sentim certa motivació alhora de treballar. Per tant, en aquest treball hem pogut apreciar l’art tal com és, una manera d’expressió per part de l’artista en un determinat moment davant d’una determinada situació, és a dir, la manifestació del seu “jo” intern. A l’hora d’escollir l’autor, el meu grup va decidir fer-ho sobre Spencer Tunick, tot i que jo no coneixia gaire aquest autor si que havia vist alguna de les seves obres. Per realitzar el treball primer vam buscar molta informació sobre l’autor, i un cop llegida ens vam centrar en un tema concret: els eixos temàtics. Un cop escollit el tema a tractar calia focalitzar la manera de fer-ho. Finalment, hem aconseguit fer-ho de la millor manera que hem sabut.
D’altra banda, cal dir que ens han faltat eines a l’hora d’analitzar i entendre tot allò que comporta l’art, i concretament, l’obra escollida. Per tant, crec que hagués sigut convenient comptar amb una base artística, per poder tenir un punt de partida en la realització del treball.
Per concloure, dir que l’assignatura m’ha semblat interessant però consider-ho que han faltat sessions ja que no ens ha donat temps a introduir-nos en el món de l’art. Tot i així, hem après una forma diferent de dur a terme un treball, molt més lliure i donant peu a la creativitat.
Reflexió: Aina Blanch
Al iniciar aquest bloc de Societat, Ciència i Cultura, no tenia molt clar com aniria l’assignatura. A més, cal afegir el handicap en cap curs escolar havia fet cap assignatura d’història del art.
En primer lloc faré una reflexió sobre les sessions portades a la pràctica dins l’aula, tant en gran grup com en seminaris. A continuació vull fer una petita valoració sobre el primer seminari ja que penso que em va aportar molts aspectes positius. En un inici no tenia molt clar com cerca les fotografies demanades, i tampoc tenia clar com relacionar-ho amb algun aspecte artístic. Amb l’ajuda dels companys i companyes finalment, ens en vam sortir tots. Un cop al seminari es va portar a la pràctica la creació del mural, el qual penso que vam poder desenvolupar la creativitat en relació a l’art, i interpretar diverses les imatges des de punts de vista diferents.
Respecte les sessions de gran grup crec que han estat positives ja que he après aspectes relacionats amb l’art, i he pogut obrir una nova visió sobre un nou món que teòricament desconeixia. Potser si que he visitat museus, he vist escultures, he vist fotografies, etc. però mai m’havia parat a analitzar, ni tant sols a veure el rerefons que té la seva creació. N’estic segura que després de les poques sessions que hem pogut realitzar, la meva curiositat sobre aquests aspectes ha augmentat, i això farà que en altres viatges o altres visites culturals, m’informi més sobre tot allò que estic observant. Tot i així, vull destacar que crec que les hores dedicades a l’assignatura n’han sigut poques, i això ha fet que molts temes o aspectes tractats no els poguéssim aprofundir, i potser en alguns casos, quedessin més a l’aire, sense arribar a comprendre’ls com a una li agradaria.
Finalment, vull fer referència al treball final. En relació a les lectures escollides per la interpretació de l’obra penso que totes elles són importants, tot i que, com he dit anteriorment, les meves nocions sobre art no eren del tot “bones”, m’ha costat interpretar-les i entendre-les. Per aquest motiu, no va ser suficient només una lectura, sinó que en el meu cas, vaig haver de llegir-m’ho dos cops.
El camí per escollir l’artista a analitzar no ens va ser gens fàcil. En un principi ens vam decantar per Eugènia Balcells, ja que uns morals seus ens van cridar l’atenció. El problema va ser al haver de cercar l’ informació, i finalment, veient altres treballs ens vam decantar per Spencer Tunick, que aquest últim, si que l’havíem escoltat a parlar i fins i tot en coneixíem algunes de les seves fotografies. Així doncs ens vam posar a la recerca d’informació, i finalment ens vam decantar per treballar els seus eixos principals en relació a les seves fotografies.
Un cop realitzat el treball, puc dir que estic molt contenta del resultat obtingut i sobretot de la metodologia emprada com grup. Al inici la llibertat que ens van donar per fer-ho ens va espantar una mica, però crec que ha sigut un aspecte positiu ja que d’aquesta manera hem pogut adaptar el treball al nostre gust, sense haver de seguir cap guió ni cap meva d’índex. Per tant, penso que ha sigut un treball que m’ha aportat moltes coses, tant pels coneixements adquirits com per seguir aprenent a treballar amb grup.
Per finalitzar, puc dir que ha sigut una assignatura interessant, tot i que, com he dit anteriorment, mai havia realitzat classes en relació a l’art. La metodologia ha sigut correcte, encara que les classes han sigut pobres en les hores realitzades.
Reflexió: Sandra Yeste
Quan vaig saber que faríem l’assignatura d’art, vaig pensar que seria una assignatura on predominaria moltíssim la teoria, i no pas la pràctica. Ja des de la primera magistral que vàrem fer, el concepte que tenia va canviar. La primera classe va ser molt dinàmica, on vàrem veure aquelles fotografies on sortien dones exercint la prostitució de forma explícita al carrer, i seguidament vàrem veure un vídeo on es mostrava la perspectiva social que es tenia sobre el tema de la prostitució (també la perspectiva ètica, científica ...). A partir d’aquesta classe, jo personalment, vaig conèixer que darrere d’una simple fotografia pots plantejar-te mil qüestions, com per exemple quina raó ha portat a aquelles dones a estar allà, el tràfic de dones , l’ immigració; i que també pots interpretar-la de diferent manera que altres persones.
La idea d’analitzar el que en veritat et transmeten les imatges és un factor molt important per conèixer l’art, per poder interpretar el que les imatges diuen. Cal dir que aquesta idea ens va ajudar a realitzar l’activitat plantejada en el primer seminari, relacionat amb la catàstrofe d’Haití, i on havíem de plasmar el que sentíem després d’ aquest desastre natural.
Personalment, i parlant més en general, no he tractat profundament aquesta assignatura, aquest ha estat el primer cop que l’he fet al llarg de la meva vida com a estudiant, i m’ha estat una mica complicat trobar la dinàmica amb la qual es treballa. Tot i així, realitzant el treball, m’he defensat prou bé, tot i que ens ha costat orientar-nos cap a l’idea en que el volíem enfocar-lo. També, he conegut bastant bé l’autor amb el que hem treballat, Spencer Tunick, molt conegut per les seves fotografies de grans masses de persones nues disposades en artístiques formacions, sovint situades en localitzacions urbanes. M’han Sorgit d'aquestes imatges una sèrie de tensions entre els conceptes del públic i el privat, el tolerat i el prohibit o l'individual i el col·lectiu. Així doncs, he trobat molt interessant aquest treball que hem realitzat, ja que ens ha ajudat a destapar la nostra creativitat i imaginació, i arribar a la conclusió que una imatge es interpretada de diferent manera entre les persones, i que pot causar diferents sentiments; una imatge expressa el que un sent en un determinat moment davant d’una determinada situació.
Concloent, només cal dir que és essencial tenir alguns conceptes claus de l’art, i que hauríem d’haver dedicat més classes a aquesta assignatura, ja que engloba molts aspectes amb els quals vivim diàriament, així com la educació, la societat, la cultura... Reflexió: Monserrat Salatino
Art, és una petita asignatura que forma part del gran bloc “Societat, ciència i cultura”.
Sincerament des de l’inici tenia molta por a aquesta part, ja que mai avia fet art i no sabia pas que es feia ni quins objectius ni quins coneixements em podia aportar.
Crec, amb seguretat, que la primera sessió va significar molt per mi, perquè el tema de la prostitució és un tema tabú i és molt rabutjat en aquesta societat; és per això, que vaig obrir la meva ment i vaig entendre que l’art no només significava i s’entenia des de l’autor i la seva obra, sinó que a més a més, es podia interpretar des de altres àmbits com són la literatura, la ciència, l’ètica i la societat.
Per una altra part, el seminari que més em va “agradar” o dit d’una altra manera, és el mural del terratrèmol d’ Haití. Potser no es parlava massa d’aquesta catàstrofe i és per això que el mural ens va ajudar a que, cadascuna de les persones que hi érem, expressesim el que sentíem i el que allò ens produïa.
Considero que l’art és una manera d’expressar el que sents amb completa llibertat.
Pel que fa al tema del treball en grup, puc dir que em va costar posar-me en òrbita ja que aquest treball, a diferència de tots els altres, no tenia cap pauta, cap instrucció o cap seguiment que ens ajudés a saber com es feia i que ens expliqués el que veritablement s’havia d’explicar sobre l’obra o sobre el autor.
Després de debatre molt vam escollir a l’artista Spencer Tunick, ja que totes les que composavem el grup coneixiem algunes de les seves obres i, per tant, vam voler coneixe’l de més a prop i crec que el treball ens ha sortit prou bé i a més a més ens hem divertit molt al realitzar-ho, ens va resultar molt útil.
Per acabar la meva reflexió m’agradaria destacar dues coses:
- “una imatge expressa la realitat”
- “una imatge val més que mil paraules”

M’ha agradat conèixer i tenir la possibilitat d’estudiar aquesta part de l’assignatura tot i que el temps dedicat ha sigut molt poc i per tant sóm conscients que l’art és molt més extens i que només el que em fet és introduir-nos una mica en aquest món tan diferent i desconegut per alguns.



Gràcies per la vostra atenció!





Blanch Aina
Cano Mónica
Salatino Monserrat
Yeste Sandra
Full transcript