Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

NORMATIVITZACIÓ I NORMALITZACIÓ

No description
by

Mercè Durà

on 8 June 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of NORMATIVITZACIÓ I NORMALITZACIÓ

NORMATIVITZACIÓ I NORMALITZACIÓ
ELS PAPER DELS MIJANS DE COMUNICACIÓ RECUPERACIÓ EN L'ÀMBIT ESCOLAR
NORMATIVITZACIÓ
NORMALITZACIÓ
SEGLE XX
INICI DEL PROCÉS DE NORMATIVITZACIÓ
Al primer terç del segle XX, es combinen un seguit de
factors polítics, socials i culturals que afavoreixen la culminació del procés de normativització, procés que en altres llengües s'havia produït als segles XVII i XVIII:
1- La llengua catalana ja presenta una tradició literària amb la producció de la Renaixença i del Modernisme; i un ampli recull d'estudis lingüístics fruit de les polèmiques ortogràfiques del segle XIX.
2-El Noucentisme busca una normalitat lingüística per a la qual necessitava una normativització ortogràfica, gramatical i lèxica.
3- El suport polític i de l'Institut d'Estudis Catalans van permetre la institucionalització de la tasca realitzada per Pompeu Fabra entre 1913 i 1930 per tal de codificar i normativitzar el català.
Amb l'obra de Fabra el català es va dotar d'una normativa unificada , que tenia en compte el català antic i el modern, que adoptava neologismes i llatinismes i que depurava el català de barbarismes.
Tota la societat i els intel.lectuals adoptaren les seues normes, que són les que fem servir avui dia.
LES NORMES ORTOGRÀFIQUES DE 1913
Estan basades, principalment, en criteris

fonèticodialectals

S'intenta fer correspondre un fonema a una grafia.
Es fixen en aquells dialectes que mantenen els fonemes
que han desaparegut a la resta del domini lingüístic.
i
etimològics

Se segueix la solució ortogràfica adoptada pel llatí.
Poques vegades la normativa fabriana seguix el criteri històricotradicional per adoptar una grafia.

La
tradició ortogràfica
catalana ha estat influïda i barrejada amb la castellana, per la qual cosa, després del segle XV, resulta difícil demostrar quines són les grafies genuïnes
LA MORFOLOGIA I EL LÈXIC
Per tal d'evitar secessionismes innecessaris l'IEC admeté
totes les variants morfològiques:

jo parlo/jo parle/jo parl
jo digui/diga
jo pateixi/ jo patesca/ jo patisca
jo cantés/jo cantàs/ jo cantara
Per últim, calia depurar el vocabulari tan castellanitzat. El
1932
publicà el
Diccionari General de la Llengua Catalana.

Finalitzava el procés de normativització.
ACCEPTACIÓ DE LES NORMES FABRIANES
Una vegada promulgades
les Normes foren ràpidament acceptades
i la premsa, les empreses editorials i els escriptors en la seua major part acceptaren la nova ortografia
LES NORMES DE CASTELLÓ DE 1932
La tasca normativitzadora de Pompeu Fabra hagué d'oposar-se a l'anarquia ortogràfica que dominava a les darreries dels segle XIX i principis del XX
Pompeu Fabra i els seus col.laboradors de la Secció Filològica de l'IEC van redactar:

Les Normes ortogràfiques, 1913.
La Gramàtica, 1918.
Les Converses filològiques ,1919-28
(articles de divulgació).
El Diccionari general ,1932.
LA DEMOCRÀCIA
L’any 1978 s’aprova la Constitució espanyola, document que garanteix i consolida la nova situació política de l’Estat Espanyol, la Democràcia. Els canvis que s’anaven a produir eren molt importants ja que passàvem d’una dictadura militar a una monarquia parlamentària de dret; d’una visió unitària d’Espanya a la divisió territorial per comunitats autònomes.
L’article 3 de la Constitució espanyola diu que és el castellà la llengua oficial de l’Estat però reconeix la situació plurilingüe d’Espanya i permet l’oficialitat de les diferents llengües en les demarcacions autonòmiques on es parlen.
Article 3

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret d'usar-la.

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus estatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.
Amb la promulgació dels Estatuts d’Autonomia, s’iniciava un nou marc polític que permetia el reconeixement i la convivència de les diversitats culturals i lingüístiques, que perduraven després d’anys de repressions i prohibicions. Les noves lleis haurien de recuperar l’ús de les llengües minoritzades i garantir els seus processos de normalització.
L’AUTONOMIA
L’oficialitat de la nostra llengua comença amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana (1982) definit al seu article 1er com “l’expressió de la voluntat democràtica i el dret a l’autogovern del poble valencià”. L’article 31.4 atribueix competències exclusives en matèria de cultura, i l’article 35, competència plena en matèria d’ensenyament.
El valencià, a partir d’aleshores, tenia un recolzament legal com a llengua de comunicació dels valencians en tots els àmbits, públics i privats, i, a més a més, com era patrimoni de tots, parlaren o no la llengua, s’havia recuperat i dignificat com a senyal d’identitat del nostre poble.
El castellà i el valencià esdevenen les dues llengües oficials però era necessària la normalització del valencià ja que es trobava en procés de substitució lingüística pel castellà. Raons històriques, sobre tot polítiques, havien abocat el valencià a ésser utilitzat solament als àmbits de comunicació familiars, amb un llengua cada vegada més castellanitzada i sense prestigi social, fins i tot els seus parlants l’havien arribat a considerar una llengua vulgar i no apta per àmbits de comunicació formal de la llengua.
Article 7é

1.Els
dos idiomes oficials
de la comunitat autònoma són el
valencià
i el
castellà.
Tothom té el dret a conéixer-los i a usar-los.

2
.
La Generalitat Valenciana garantirà l’ús normal i oficial
d’ambdues llengües i adoptarà
mesures necessàries per tal d’assegurar-ne el coneixement
.

3.Ningú
no podrà ser discriminat per raó de llengua
.

4.Hom atorgarà
protecció i respecte especials a la recuperació del valencià.

5.La llei establirà els criteris d’aplicació de la llengua pròpia en l
’administració
i en
l’ensenyament.

6.Hom delimitarà per llei els
territoris en els quals predomine l’ús d’una llengua
o de l’altra, així com els que puguen ser executats de l’ensenyament i de l’ús de la llengua pròpia de la Comunitat.
Els requisits necessaris per iniciar un
procés de normalització
estan en marxa: la voluntat política dels governats, que tenen un
talant democràtic
, permet establir una
política lingüística per protegir la llengua minoritzada
i
frenar el seu procés de desaparició

difonent i consolidant la llengua estàndard i la normativa lingüística.
• Llei de Normalització Lingüística, del 18 d’abril de
1983, a Catalunya
, substituïda per Llei de Política lingüística (1998).

• Llei d’Ús i Ensenyament del valencià, del
23 de novembre de1983,
a la Comunitat Valenciana.

• Llei de Normalització lingüística, de
1986, a les Illes Balears.

• La Constitució
d’Andorra de 1993
, declara la llengua catalana com a única llengua oficial de l’Estat

• Ni a l’Aragó, ni al Rosselló (França) ni a l’Alguer (Itàlia) s’estableixen polítiques lingüístiques de normalització.
L’ALFABETITZACIÓ

El
curs 1979/1980
comença amb la introducció d’una nova
assignatura
, el
valencià,
que se sumava, com una assignatura més, al sistema educatiu no universitari. Es així com s’assoleix un deute històric amb el poble valencià.

Per a milers de xiquets i xiquetes significaria
estudiar la seua llengua, en la varietat estàndard i culta,
i per a molts xiquets i xiquetes
la possibilitat d’aprendre la llengua del seu poble, dels seus avantpassats o dels seus pares, que l’havien abandonada per qüestions polítiques i socials.
LA LEGALITAT


El
23 de novembre de 1983,
reunides a Alacant les Corts Valencianes, aproven per unanimitat la
Llei d’Ús i Ensenyament del valencià
. Al seu preàmbul es manifesta, per una part, la
situació d’inferioritat lingüística del valencià respecte del castellà
, i per una altra, la
necessitat de donar forma legal i estatutària al procés de normalització lingüística de la llengua dels valencians.
Davant la situació diglòssica en què està immersa la major part de la nostra població, consegüent a la situació de sotmetiment del valencià mantinguda durant la història de quasi tres-cents anys (...) La nostra irregular situació sociolingüística exigeix una actuació legal, que sense tardar acabe amb la postració i propicie l'ús i ensenyament del valencià per tal d'assolir l'equiparació total amb el castellà.
Per impulsar l’ús de la llengua a tota la societat, la llei
marca uns objectius
de regulació als
àmbits lingüístics

acadèmics, als mitjans de comunicació i a l’administració pública,
a més de la demarcació lingüística dels pobles que predomina el valencià o el castellà, ja que la nostra comunitat és
territorialment bilingüe
per raons històriques.
Partint dels principis inspiradors de la Llei, el text s'articula en Cinc Títols sota les rúbriques «De l'ús del valencià», «Del valencià a l'ensenyament», «De l'ús del valencià als mitjans de comunicació social», «De l'actuació dels poders públics» i «Dels territoris predominantment valencianoparlants i castellanoparlants».
L’única possibilitat
per posar fre a la substitució lingüística
és la
normalització
que es basaria en:

El governants que tinguen un caire
democràtic i tolerant veuran la necessitat de
protegir i resguardar el gran patrimoni cultural que és una llengua,
i per tant, hauran de tenir una voluntat clara de
defensar les llengües minoritzades
que s’hi troben al seu territori. Perquè una política normalitzadora tinga èxit, els parlants han de ser
lleials a la llengua,
i fer ús de les lleis i normes que els protegiran.
VOLUNTAT POLÍTICA
És molt important que els
filòlegs
facen una normativa de la llengua i elaboren una
gramàtica
, un
diccionari
, unes
regles ortogràfiques
, etc.
Així la llengua en qüestió podrà
difondre’s als àmbits d’ús cultes:
l’educació, la literatura, i la cultura en general.
NORMATIVITZACIÓ
El registre estàndard fa possible la
difusió de la llengua
,
supera les diferències dialectals
, i
tots els parlants s’hi veuen identificats.
ESTANDARDITZACIÓ
Un procés de
normalització
necessita una
política lingüística
.
El govern crearà una
direcció general de política lingüística
, que faça una planificació lingüística i la porte a cap.
POLÍTICA LINGÜÍSTICA
ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

La Llei d’ús també té en compte la presència de la llengua al mitjans de comunicació. Un projecte de normalització ha de parar molta atenció al mitjà de comunicació més influent i que arriba més directament als ciutadans com és, en primer lloc la televisió i, en segon lloc, la ràdio.
En una societat moderna els mitjans de comunicació audiovisuals tenen una gran influència en els models lingüístics que usa la població i tant és així que proporcionen cohesió social per la difusió de la llengua estàndard oral, de la qual han de fer ús a les seues graelles de programació.
TITOL TERCER. De l'ús del valencià als mitjans de comunicació social

Article 25

1.
El Consell de la Generalitat Valenciana vetlarà perquè el valencià tinga una adequada presència a les emissores de ràdio i televisió
i altres mitjans de comunicació gestionats per la Generalitat Valenciana, o sobre els quals aquesta Llei tinga competència, d'acord amb el que disposa la present Llei.

2.
Impulsarà l'ús del valencià a les emissores de ràdio i televisió.

3.
Fomentarà quantes manifestacions culturals i artístiques es realitzen
en les dues llengües, tot rebent consideració especial les desenvolupades en valencià.

4.
La Generalitat Valenciana recolzarà quantes accions vagen encaminades a l'edició, desenvolupament i promoció del llibre valencià,
i tot això sense menyscabar la llengua utilitzada, però amb un tractament específic als impressos en valencià.
L'ENSENYAMENT
La introducció de l’ensenyament del valencià a l’escola pública i privada té com a objectiu igualar el nivell de competència lingüística en valencià i castellà.

Legalment,
en acabar l’ensenyança obligatòria, l’alumnat deu conèixer per igual, ambdues llengües.
La Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu, aprovada anys més tard
per a tot l’Estat
, també contempla el mateix nivell de coneixement per a les diverses llengües de les Comunitats Autònomes, entenent que,
de manera progressiva, s’arribarà a adquirir unes capacitats d’usar-la, després de la primària; de comprensió i expressió, després de la secundària, i de domini d’ambdues llengües, després del batxillerat.
El camí que es contempla per arribar a aquesta situació de domini de les dues llengües en l’escola valenciana, s’anomena
educació bilingüe
, i té tres vies o programes:
1.
Programa d’ensenyament en valencià (PEV),

el valencià és la llengua d’instrucció amb la qual aprenen totes les matèries, a l’hora que van
aprenent el castellà. S’aplica en la primària per a valencianoparlants, fonamentalment, però en la secundària s’aplica indistintament.
2.Programa d’immersió lingüística (PIL)
, està pensat per a l’alumnat castellanoparlant que ha optat per un ensenyament en valencià, aprenen la seua llengua d’una manera formal i el castellà s’incorpora a partir del 1er o 2n cicle de primària, d’aquesta forma arriben a la secundària en un ensenyament en valencià.
3.Programa d’incorporació progressiva (PIP)
, pensat per a les zones de predomini lingüístic castellà, on s’aniran afegint gradualment àrees en valencià. A partir del tercer curs de primària serà l’àrea del coneixement del medi natural, social i cultural la que s’anirà introduint i així fins arribar a l’ESO que hauran de tenir, almenys dues àrees no lingüístiques en valencià.
El govern valencià també s’ha de preocupar perquè el professorat compte amb el nivell de coneixement lingüístic necessari per poder impartir les seus classes en valencià, i amb aquesta finalitat programa anualment plans de formació per atorgar la capacitació lingüística.
Full transcript