Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

15. Viure a l'Edat Mitjana

Madelin, Arnau i Sarah
by

madelin velasquez

on 17 March 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of 15. Viure a l'Edat Mitjana

15. Viure a l'Edat Mitjana Madelin, Sarah i Arnau Recorda-ho
La societat de l'Edat Mitjana estava dividida en diversos estaments: Pagesos, nobles i eclesiàstics i el rei, al capdamunt de tot. Senyors i pagesos A l'Edat Mitjana la majoria de gent vivia al camp. La societat es dividia en dos grups molt desiguals. Uns quants eren els amos de les terres, és a dir, els nobles; però la majoria treballava per a ells: eren els pajesos.
La major part dels pagesos catalans estaven adscrits a la terra. Això volia dir que no en podien marxar sense el permís del seu senyor. També podien comprar la seva llibertat pagant un rescat o remença. Però com que eren pobres mai no podien pagar-lo.
Els nobles vivien als castells amb la seva família i els seus servidors.
Als castells, també hi vivien els cavallers. No tenien terres, però eren amos d'un cavall i d'aquí els ve el nom. Posseïen també un arnès i armes. Vivien al servei del noble del castell, al qual acompanyaven a les guerres contra altres nobles.
Dins de la noblesa hi havia un altre grup important:
els eclesiàstics o homes d'Esglèsia. També disposaven de moltes terres, i bastants pagesos en depenien.
Al capdamunt de tothom hi havia el rei. Però el seu poder a l'Edat Mitjana era escàs; depenia dels nobles que li donaven suport. Miniatura d'un llibre d'hores
del segle XIV Miniatura de l'Edat Mitjana que
representa el rei Jaume I envoltat
de nobles a la seva esquerra i
eclesiàstics a la seva dreta. La vida del pagès era molt dura. Depenia del seu senyor. A canvi de protecció el pagés li treballava les terres, i el senyor li cedia una part de les seves terres perquè en visqués. A més el pagès lliurava al senyor cada any una part de la seva pòpia collita. El pagès, també havia de pagar per fer servir el molí, el forn i les premses. El senyor tenia una autoritat total sobre ell: li feia treballar les seves terres, tenir cura dels seus animals i fer tots els serveis que li demanava. El senyor el podia jutjar si cometia algun delicte, per això el pagès sempre vivia insegur.
Van ser terribles les epidèmies com les pestes. Una de elles va ser la pesta negra, va morir en un any la meitat de la població de Catalunya. La feina del pagès Els pagesos vivien en petites cases fetes amb fusta, pedra i fang sec, cobertes de palla. Gairebé totes les cases de pagès tenien bestiar:ovelles, cabres, porcs, vaques i gallines. Els castells catalans del segles XI i XII eren molt senzills. Eren llocs de defensa i de residència dels nobles i dels seus servidors. La pagesia s'hi podia refugiar encas d'atac.
La construcció principal era una torre al voltant de la qual es construïa una muralla de fusta. La torre solia tenir tres pisos. S'entrava per una escala al pis del mig, on hi havia la residència del noble. Al pis superior, hi residien els cavallers i els servidors. A la planta inferior, hi havia el magatzem i el rebost.
Al voltant del castell, s'hi solien construïr les cases dels pagesos que cultivaven camps propers. Sovint també eren encerclades per una tanca de fusta.
Apartir del segle XIII els castells catalans es van modificar. Els murs es van fer de pedra. La torre inicial s'amplià amb noves estances. Hi solia haver un pati gran, on els cavallers s'exercitaven en l'ús de les armes.
A la porta hi havia un pont llevadís, que permetia el pas per damunt d'un fossat. A dins del castell o molt a la vorahi havia l'església. Les cases dels pagesos solien ser a dins o a la vora del castell. La vida al castell Parts de la torre Al castell, els nobles i els cavallers hi passaven l'hivern en diverses distraccions, com ara els jocs de taula, o en petits banquets. De vegades arribaven joglars i trobadors, que cantaven cançons i recitaven gestes. Quan feia més bon temps, la distracció principal era la cacera.
Era habitual que s'aprofités el final de la primavera i l'estiu per a la guerra contra els altres nobles o béper a distraccions violentes com els tornejos. Porta principal Pati d'armes Muralla Torre de l'homenatge Fossat Recinte sobirà Recinte jussà El castell està format per... A l'Edat Mitjana gairabé totes les persones eren cristianes. Algunes persones es feien monjos o monges. Eren persones que volien viure en comunitat, dedicades a la pregària, al treball i a l'estudi.
Tots els membres de la comunitat feien el mateix horari. resaven junts a l'església diverses vegades cada dia. també copiaben manuscrits. Viven tots d'acord amb unes normes escrites; la Regla. Entre tots triaven qui els manava: el pare abat o la mare abadessa. Els monjos i les monges eren gairabé les úniques persones que sabien llegir i escriure. ELS MONESTIRS A l'Edat Mitjana les persones confiaven molt en les pregàries dels monjos. Per això els nobles els donaven terres, amb els pagesos que les treballaven, en canvi de que preguessin per la seva ànima. Això va fer que les monestirs arribesin a tenir moltes terres, gent que les treballava i fins i tot pobles que en depenien.
Dos dels dels monestirs mediavals més ben conservats de Catalunya són el de Santa Maria de Poblet i el de Santes Creus. CONTINUACIÓ... Aquests són dos monestirs CONTINUACIÓ... CONTINUACIÓ... La casa on viuen els monjos s'anomenava monestir. A l'època medieval era un edifici aïllat i envoltat de camps. Tenia tots els serveis perquèels monjos no hagessin de sortir a fora:estable, farmàcia, forn de pa, ferreria, etc. Molts monestirs tenien també una escola i un hospital per als pobres.
El nucli principal de l'edifici era un pati anomenat claustre (1). Al voltant del claustre hi havia l'esglèsia (2), la cuina (3), el menjador (4), la sala de reunions o sala capitular (5), la biblioteca (6), el dormitori (7) i altres dependències. A la biblioteca hi havia l'escriptori, on copiaven i dibuixaven manuscrits, és a dir, llibres escrits a mà. La ciutat medieval CONTINUACIÓ... A principis de l'Eda Mitjana les ciutats medievals es mantenien dins de les antigues muralles romanes. Dins de la ciutat les cases no estaventant atapeïdes com ara. Tenien com a màxim dos pisos i algunes tenien hort.
A partir de l'any 1000 es van construïr cases als espais buits, més endevant havien moltes fora de les muralles. Els nous barris s'anomenaven burgs. Eren ocupats sobretot per comerciants i artesans. Per això, la gent que vivia del comerç i dels diversos oficis aviat va rebre el nom de burgesos.
La ciutat més gran de Catalunya era Barcelona, que va arribar a tenir 40.000 habitants. Foto d'una ciutat enmurallada Qui hi vivia, a les ciutats? Els habitants de les ciutats més importants eren lliures i no depenien de cap senyor.S'hi solien distingir en tres grups anomenats mans: la mà major, la mà mitjana i la mà menor. La mà major eren pocs i molt rics. Eren els banquers i els grans mercaders. Especialment a les ciutats amb port de mar, com Barcelona, eren els propietaris dels vaixells que comerciaven a través de la Mediterrània. La mà major La mà mitjana La mà mitjana eren els comerciants mitjans, els amos de botigues, els notaris, els advocats, els metges i els artistes. La mà menor La mà menor, estava formada pel 80% dels habitants. Eren els menestrals. També entraven dins els treballadors que aportaven només la seva força. S'anomenaven menestrals la gent dels oficis: forners, sabaters, fusters, boters, etc. Obradors i gremis Els artesans erenel grup més nombrós de la ciutat. Els oficis que aplegaven més tallers o obradors eren els sastres, els sabaters, els ferrers, els fusters i els teixidors.
Al segle XIII van aparèixer els gremis. Els artesans d'un mateix ofici es van associar sotta la protecció d'un sant patró. Els agremiats pagaven una quota que es destinava a ajudar els artesans malalts o les seves vídues. Els gremis establien com havia de ser l'obra mestra que havia de fer un oficial per ser admès a la categoria de mestre artesà.
L'amo del taller era un mestre artesà, a qui ajudava un oficial. Els aprenents i els esclaus solien viure a la casa del mestre, on eren vestits i alimentats, però no cobraven cap sou. El govern de la ciutat
medieval L'origen dels ajuntaments com a govern de les ciutats es remunta a l'Edat Mitjana. La màxima autoritat municipal era el batlle, que rea un representant del rei. El batlle s'encarregava de recaptar impostos i controlava les obres públiques.
A partir del segle XIII al costat del batlle apareixen un grup de persones que governen la ciutat: els regidors.
A l'Edat Mitjana rebien noms difernts. A Barcelona se'ls anomenava consellers; a Lleida, en canvi, se'ls anomenava paers. En altres poblacions se'ls anomenava jurats. Aquest grup reduït d'homes s'encarregava del condicionament de les conduccions d'aigua, de l'escorxador, del manteniment de les muralles, de la vigilància i de l'orde públic.
També havia una asamblea de persones que els aconsellaven. El més famós d'aquests consells va ser el Consell de Cent de Barcelona. S'anomenava així perquè estava format per 100 persones. L'art a l'Edat Mitjana Les obres d'una època es coneixien pel seu estil. L'estil és el conjunt de característique que es repeteixen a totes les obres d'una època. Als segles XI i XII l'estil de l'època es va dir romànic. Els edificis més importants de l'art romànic són les esglésies i els monestirs.
Les característiques que es repeteixen en les esglésies romàniques són l'arc de mig punt i la volta de mig canó. Els murs solen ser molt gruixuts perquè han d'aguantar el pes de la volta; sovint es reforcen amb contraforts. Les portes i les finestres estaven decorades amb escultures.
Als claustres les columnes tenien capitells amb temes vegetals i figures humanes.
Les pintures romàniques són de tema religiós. Estan pintades amb línies molt gruixudes i amb colors sense ombres. Si es pinten a les parets internes de l'església s'anomenen pintures murals. També se solen pintar sobre taules de fusta. L'art romànic Parts de l'església romànica Continuació... Una de les pintures murals més importants és el pantocràtor de Sant Ciment de Taüll (Alta Ribagorça). Pantocràtor vol dir ´el qui tot ho pot´. És la representació de Jesús com a Déu. Beneeix amb una mà i amb l'altra sosté un llibre que diu <<Jo sóc la llum del món>>, en llatí. L'estil gòtic comença al segle XII al mateix temps que encara s'estan construïnt moltes esglésies en l'estil romànic.
Les carecterístiques de les catedrals o esglésies gòtiques són l'arc apuntat i la volta d'ogiva. Els murs solen ser molt prims perquè no han d'aguantar el pes de la volta. El pes de la volta va a parar, a través dels arcs boterells, als contraforts. Estan decorades amb grans vitralls i rosasses de colors que il·luminen l'interior dels temples.
L'església gòtica més important de Catalunya és Santa Maria del Mar (Barcelona). També són d'aquest estil alguns edificis civils com el saló del Tinell o la Llotja de Barcelona. L'art gòtic Parts de l'església Gòtica arc apuntat volta d'ogives vitralls Continuació... La majoria de les pintures gòtiques són de tema religiós. Estan pintades amb línies fines i amb colors matisats. Les figures tenen més volum que en el romànic i s'acosten cada cop més a la realitat. Un exemple de pintura gòtica és el retaule de Sant Jordi, de Bernat Martorell. A l'Edat Mitjana la majoria de persones vivien al camp,i les ciutats eren petites.
Al principi de l'Edat Mitjana les antigues ciutats romanes es van despoblar. Molts dels seus habitants se'n van anar al camp, on se sentien més segurs. A les ciutats, però, sempre hi va quedar gent. El comptes i els bisbes solien viure a les ciutats en palaus fortificats.
Des de l'any 1000 fins a l'any 1348 la població catalana, com la de tot Europa, va anar augmentant. Per això molts camperols van poder repoblar les terres que s'anaven conquerint als islàmics. Les ciutats també van créixer perquè hi naixia o arribava més gent.
Al segle XIV, l'augment de la població es va aturar en sec. Un seguit d'epidemies que no tenien cura van eliminar gairebé la meitat de la població. Edat Mitjana nobles Body Body Body Body Body Body Body Body Body Faig memòria
Full transcript