Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

TEMES DE BEARN O LA SALA DE LES NINES

No description
by

Gemma Duch

on 14 February 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of TEMES DE BEARN O LA SALA DE LES NINES

SEGONA PART:

LA PAU REGNA A BEARN

TEMES QUE INTERVENEN PER CONFIGURAR AQUEST MITE
PRIMERA PART:
SOTA LA INFLUÈNCIA DE FAUST

BEARN O LA SALA DE LES NINES

TEMES QUE INTERVENEN PER CONFIGURAR AQUEST MITE.
TEMES QUE AJUDEN A DEFINIR ELS PERSONATGES
TEMES QUE AJUDEN A DEFINIR ELS PERSONATGES.
JOVENTUT
MAL VICI D'ESCOLTAR D'AMAGAT
HOMOSEXUALITAT
Aquest tema apareix per primer cop a la novel·la amb el personatge de Jaume, tot i que també es veuen trets d’aquesta tendència sexual amb en Joan quan descriu als personatges masculins de l’obra tals com Tomeu o els dos italians que es troba a Roma, utilitzant un vocabulari que sembla que li provoqui atracció i excitació cap a ells.

En l’epíleg, quan es resol el misteri de la sala de les nines, es presenta un tema d’un avantpassat de la família dels Bearn, Felip, que fa referència també al tema de la homosexualitat a causa de tenir l’afició de vestir nines.


AMOR-CURIOSITAT
A cada part per al senyor hi ha una dona, en la primera, aquest tema amor-curiositat representa a la seva neboda, dona Xima, però també a totes les amistançades que en general ha tingut, és a dir, totes les dones amb les quals li ha sigut infidel a dona Maria Antònia però que sempre tenien alguna cosa en la que s’assemblaven a aquesta.
ARQUETIP DE “FEMME FATALE”
Dona Xima representa a la novel·la l’arquetip de "femme fatale". La "femme fatale" és la dona que s’aprofita del seu atractiu i dels seus atributs sexuals per atreure els homes i obtenir d’ells el que vulgui. Veiem com el somriure és un dels trets característis d’aquest fatalisme infernal.

En la primera part, és jove i bellíssima, i tan don Toni, el duc de Campo Formi, l’Emperador, el dragó…etc cauen rendits als seus peus, fins i tot arriba a arruïnar a alguns d’aquests personatges parisencs. Tot i així, al llarg del llibre es pot veure la seva degradació i al final de la novel·la quan torna a Bearn, només és una ruïna del que havia estat de jove.
EL RÈGIM QUE REGNA A BEARN
En el viatge a París, sense voler es fan passar pels prínceps de Bearn i quan són descoberts, els expulsen d’aquesta localitat. Don Joan decideix no avisar-los d’aquest fet perquè sap que els seus protectors viuen en una ficció que ells mateixos han anat construint al llarg de la seva vida.

Per això el tema del règim que regnava a Bearn ajuda a configurar el mite d’aquesta segona part ja que ho podem interpretar com la vellesa dels senyors i de la seva mentalitat respecte a aquest règim que, malhauradament, ja està en plena decadència.
SUÏCIDI/MORT
El suïcidi és el tema final en el qual es veu perfectament l’equivalència del mite amb la història. En la festa de Carnaval (tema explicat posteriorment), els senyors es suïciden amb els bombons que ha portat dona Xima, i ho fan a la mateixa nit, cosa que és igual al que van fer Filemó i Baucis. El fet que precisament es suïcidin a la nit de Carnaval, una festa que es considera malèfica, mostra el joc que l’autor del llibre fa amb els lectors.
BÉ I MAL
Són dos aspectes d’un principi únic (Déu i el Dimoni) i són dues idees o figures contraposades però al mateix temps molt semblants perquè l’ambigüitat és present en tota la novel·la i això fa que entre aquests dos aspectes hi hagi un malentès.

Cal dir que el mal es veu representat per dona Xima principalment en la segona part del llibre, quan es diu que és “la reencarnació del Dimoni”.
AMOR/COSTUM
Tal i com hem dit a la primera part que dona Xima i les infidelitats representaven l’amor-curiositat com a tema per definir aquests personatges; en la segona part apareix el tema amor-costum, ja que don Toni i Maria Antònia assoleixen la vellesa i Toni ja no es veu temptat per la curiositat que sentia envers dona Xima sinó que el “costum” representaria el seu matrimoni i el personatge de Maria Antònia.
CARNAVAL
El carnaval és un tema el qual es fa referència en algun capítol de la primera part però on agafa major importància és al final del llibre.

Sabem que el carnaval és una festa pagana i, per tant, els personatges de mentalitat conservadora s’hi oposen però don Toni està a favor perquè, segons ell, s’ha de gaudir i aquesta és una festa adequada per fer-ho tot i que la gent es pensi que és una festa mal intencionada i que el disfressar-se implica confondre els sexes.
HOMOSEXUALITAT
Ja ha estat esmentat anteriorment en la primera part, i en aquesta segona apareix, tal i com també hem dit, amb el personatge de Felip de Bearn.
TEMES QUE APAREIXEN
EN TOT EL LLIBRE I AJUDEN A FER
AVANÇAR LA NARRACIÓ
VIATGES
Podríem incloure com a tema que intervé tan en la primera part com a la segona, el fet dels viatges que realitzen els personatges a París, per anar a veure l'òpera de Faust; i a Roma, on van a veure l’òpera de Manon i on es manifesta que Xima seria l’arquetip de dona lleugera.
LES MEMÒRIES
Sens dubte, és un dels principals temes que té molta importància al llarg de les dues parts.

Tal i com sabem, el narrador de la història és en Joan, i és un narrador testimoni, però hi ha un doble narrador, ja que en Joan va explicant les Memòries de don Toni però al mateix moment aquest està explicant en primera persona les seves vivències. És a dir, la veu de don Toni matisa la narració de Joan.

Així doncs, quan don Toni decideix començar les Memòries és quan la seva època està a punt de desaparèixer i en aquestes expressa les seves creences al mateix moment que fa un homenatge a Maria Antònia.
CONFLICTE MORAL
Aquest tema es veu reflectit en tot el llibre, en el personatge de Joan. De fet, aquest debat intern que té aquest personatge és el que l’ha portat a escriure el llibre a partir de les cartes que es plasmen enviades al seu amic Miquel.

Joan no entén la mentalitat del seu senyor i els motius d’alguns d’aquests actes, per tant, l’únic que pretén el llibre és resoldre aquest conflicte moral del narrador, però aquest conflicte es veu implicat en altres temes que també van configurant tota l’obra i que el van matisant.
ENFRONTAMENT IDEOLÒGIC O CONFLICTE RELIGIÓS
L’enfrontament ideològic present en tot el llibre és una unitat temàtica essencial per tal que el llibre pugui avançar. La mentalitat conservadora que presenta dona Maria Antònia i Joan Mayol s’enfronten contra el racionalisme de don Toni.

Per tant, sembla que Toni critiqui l’art, la literatura i la religió en els seus parlaments (tot i estar casat amb dona Antònia), però el poble critíca la seva concepció de la modernització de l’Església d’aquell temps, i això esdevé present en tota l’obra.
AUTENTICITAT
El que es conserva a la sala de les nines són els documents de la maçoneria, però no tan sols això, sinó que també es conserva l’autèntic arxiu dels Bearn, que ens permetria desmostrar o no la impostura dels senyors, per tant, saber l’autenticitat a la qual es fa referència durant tot el text amb els comentaris i pistes que deix anar don Toni.
LA SALA DE LES NINES
Durant tot el llibre es fan petites al·lusions sobre la sala de les nines, cosa que desencadena el misteri que està present en tota l’obra i que no es resol fins al final del llibre, a l’epíleg.

Per tant, és un tema que va agafant importància ja que fins que no es resol aquest misteri no s’acaba d’entendre la història de Bearn.
MAÇONERIA
És un tema que no es fa present fins a l’epíleg, però que amb el misteri existent situat a la sala de les nines, esmentat anteriorment, i també el misteri a l’entorn del seu avantpassat Felip fa que en tota l’obra es fagin petits comentaris que no s’acaben d’entendre fins a l’epíleg.

Aquí, podem veure com la maçoneria era una secta a la qual van pertànyer don Felip, don Toni i també dona Xima i que la sala de les nines conté uns documents sobre aquesta secta que no poden sortir a la llum.
DINERS
Al final del llibre, quan el Dr. Wassman i el seu secretari veuen que en Joan no els permetrà entrar a la sala de les nines, li diuen que els seus nebots ho permetrien al ser ben remunerats amb una bona quantitat de diners.
Així doncs, podem veure com els diners és un subtema que també influeix en el desenvolupament de l’obra, perquè se’ns fa evident que els senyors de Bearn també tenen problemes econòmics en algun moment del llibre.
PEIX QUE ES MOSSEGA LA CUA
Al final de la primera part, dona Maria Antònia i don Toni cremen els llibres d’aquest per tal de reconciliar-se i perquè dona Maria Antònia torni a casa. A don Toni li és igual cremar aquests llibres perquè l’únic que vol és no oblidar els records que li permetran configurar les Memòries.

En canvi, al final del llibre es cremen els documents que es troben a la sala de les nines, els quals parlen de la secta de la maçoneria i que no podien sortir a la llum i és per això que es presenta la teoria cíclica simbolitzada en el peix que es mossega la cua, perquè en tots dos casos passa el mateix, però en un context diferent. Aquesta és la dualitat que consignen les Memòries. Cal remarcar que aquesta és una unitat temàtica remarcable en el llibre.
REFERENTS LITERARIS
Hi ha moltes referències que s’han de tenir en compte, i és que aquestes varien en la primera i en la segona part.

A la primera fa referència als clàssics francesos: Voltaire, La Fontaine, Racine, Corneille, Molière…

En canvi, a la segona fa referència als autors de l’antiguitat, particularment llatina: Virgili, Ovidi, Horaci… però també grega: Homer, Plató…
PATERNITAT DE DON TONI
Aquest fet també el podríem considerar un tema, però no es veu explícit al llarg de l’obra, sinó que l’intuïm amb els diversos comentaris que fan els personatges principals, quan diuen que en Joan s’assembla a don Toni en algun aspecte, etc.


estudi de les unitats temàtiques i
les relacions que s'hi estableixen

CONCLUSIÓ



En conclusió, és una novel·la de reflexió, de dubte, de formació i d’aprenentatge que busca els valors a partir dels personatges, i que es veuen reflectits en tota la novel·la representats pels temes que hem anat explicant en el treball.


En el llibre de
Bearn o la sala de les nines
hi ha dues unitats temàtiques principals que coincideixen amb cadascuna de les dues parts del llibre:
PART 1:
Sota la influència de Faust
El tema principal d’aquesta part és el propi
mite de Faust
, per tant, els altres temes o subtemes que s’hi veuen presents ajuden a configurar aquest mite.

El mite de Faust explica com un mag anomenat Faust pacta amb el diable per cedir-li la seva ànima a canvi del coneixement i de l’eterna joventut.

Es sap que la persona que prefereix la saviesa a la fe o salvació estava condemnada per l’Església i apareix com a figura negativa en diferents històries, tal i com pot aparèixer a vegades don Toni en aquesta obra que és el que fa referència a aquest mite.

PART 2:
La pau regna a Bearn
El tema principal d’aquesta part, igual que a la primera, és un mite:
el mite de Filemó i Baucis
, i els altres temes o subtemes que s’hi veuen presents ajuden a configurar aquest mite el qual no es percep, però, fins al final de la història.

Filemó i Baucis era una parella que s’havia estimat molt. Els déus que havien baixat a la terra vestits de mortals i havien estat mal acollits per tothom menys per Baucis i Filemó, els van voler premiar concedint-los un desig.

El desig comú que van demanar consistia en morir al mateix instant per no haver de patir la pèrdua de l’altre. Els déus els van deixar arribar a molt vells i quan va arribar el moment, els van satisfer aquest anhel transformant-los tots dos a l’hora en dos arbres que arrelen plegats.

faust = don toni
filemó i baucis = don toni i maria antònia
En el mite de Faust, el seu personatge principal ven la seva ànima al diable a canvi del coneixement il·limitat, els plaers terrenals i aconseguir la vida eterna.

Això és un tema recurrent en la primera part de l’obra perquè don Toni ven la seva ànima quan abandona la seva esposa i se’n va a París amb dona Xima, precisament per anar a veure l’òpera de Faust, perquè així es sent més jove.

Per tant, es pot veure la joventut com a tema principal de la unitat temàtica de la primera part fent referència al mite de Faust.
Aquest tema recurrent principalment a la primera part es veu reflectit principalment en la figura de Joan, el narrador, sense el qual no es podria saber com avança l’obra i, per tant, com es va configurant el mite.

Gràcies al mal vici que té aquest personatge d’escoltar d’amagat, podem saber que es diuen don Toni i dona Xima quan aquesta li ofereix anar a París per segona vegada. Per tant, aquest tema ens permet saber com es desenvolupa l’obra i és un element provinent del naturalisme francès.


"No es tractava d'un secret, sinó de vendre l'ànima al Dimoni, cosa que Maria Antònia no admetia ni en broma. (...) Sobtadamanet oncle i neboda desaparegueren: havien fuit a París.

Part 1, pàg 71
"... desmemoriada com estava, prengué algun dels bombons de dona Xima. Poc després queia en un estat de somnolència. (...) Els ulls se li tancaren i s'adormí en la pau del Senyor. Fou llavors quan se'm va acudir comptar els bombons: la capsa era buida. Vaig mirar el meu protector: estava adormit.(...) El seu desconhort devia esser tan gan en notar que en mancava algun i, pagà com era, havia preferit el suïcidi a la soledat d'una existència que, als seus anys, no se sentia amb forcer per refer."
Part 2, pàg 365-366
"No es tractava d'un secret, sinó de vendre l'ànima al Dimoni, cosa que Maria Antònia no admetia ni en broma.
-No diguis desbarats, Tonet. T'agradaria cremar dins l'infern?
-No. Però tornar a esser jove...
(...) Sobtadamanet oncle i neboda desaparegueren: havien fuit a París."

Part 1, pàg 71
"Dona Xima, en l'esclat de la seva bellesa i de la seva deprevació, era, en la meva fantasia, l'encarnació del Dimoni. (...) La ciutat més dissoluta del món, la societat més desenfrenada, havien emmotllat a la seva imatge aquella pobra ànima, nascuda per al mal."
Part 1, pàg 147
"Abans, però, he d'explicar el meu vici d'escoltar darrere les pots. Era en part un costum contagiat del senyor, però existien tanmateix altres causes. (...) Des del finestró vaig veure l'entrada del sacerdot."
Part 1, pàg 138-139
"Dona Xima trobava l'ambient apropiat a les seves fantasies. (...) Dona Xima, tuberculosi a part, perquè era sana de os ja que no d'ànima, fou, igual que l'heroïna de Dumas, una reina de la moda, un estel enlluernador en aquella societat fictícia com l'Imperi mateix.
(...) -Quan me cansi de Campo Formio - digué ella - em faré presentar a l'Emperador. (...) Per la seva part l'Emperador, que no es decidia a la campanada de la presentació oficial, sentí més desigs que mai davant una resposta tan inesperada: de manera que Eugènia de Montijo perdé d'un sol cop l'espòs i el "chevalier servant."

Part 1, pàg 124-129
"Jo era el principal culpable d'aquella ignomínia: era just que la sofrís tot sol per no haver sabut tallar d'arrel la funesta història del principat. (...) ...aconseguir que els senyors en sortissin amb el somriure als llavi,l cap alt i honorats com a prínceps."
Part 2, pàg 267-268
"La senyora ja no existia i les Memòries estaven acabades. La idea sel suïcidi se'm va imposar. (...) Hi va sa seva salvació eterna. Ha intentat suïcidar-se Vossa Mercè? (...) Ha pres Vossa Mercè un bombo de sa xemeneia? "
Part 2, pàg 367-368
"El dimarts, després de dinar, començaren a arribar disfressats. Ja he dit que el senyor els acollia per un conveni tàcit amb el difunt Vicari, que no aprovava aquesta festa."
Part 2, pàg 359
"Crec que amb ses pàgines que et donaré avui, ses meves Memòries estan virtualment acabades. Tot està dit i de sa millor manera possible: no sé escriure més bé de com ho he fet. (...) He intentat especialment de retretar dona Maria Antònia."
Part 2, pàg 366-367
"Necessit de consultar-te els dubtes que em crea aquesta doble mort i les instruccions que em donà el senyor juntament amb els dos mil duros que tenc amagats."
Introducció, pàg 54
"Vaig proposar als senyors que dedicàssim la setmana al més absolut recolliment i començàssim uns exercicis espirituals com a preparació a la mercè que anàvem a rebre. Dona Maria Antònia es mostrà conforme; el senyor feu algunes objeccions. (...) -A sa senyora i a tu allò que principalment vos interessa és sa benedicció papal. (...) - I et deman: què pot interessar d'un Papa sinó sa seva benedicció? (...) A voltros vos convé principalemtn resar, perquè es vostro Credo és més bé d'ordre màgic, mentres que es meu, encara que dins l'ortodòxia, és més racional."
Part 2, pàg 279-280
"Don Felip de Bearn (...) havent fet amistat amv un aventurer itali`que fabricava joguines, es dedicà a vestir pepes. (...) Expulsat de l'exèrcit (...) es tancà a Bearn, on passà els darrers anys de la seva vida abandonat als seus desvaris.(...) En el segle XVIII hi havia coronells que sabien brodar i que eren, al mateix temps, galants perfectes."
Part 2, pàg 212-213
"Vostè sap que no tenen doblers, Estam informats de tot. Tanmateix, si prefereix que ens entrevistem amb els nebots, no hi ha inconvenient. Consideri que les proposicions que acabam de fer-li, a vostè, els les podem fer a ells, cosa que simplificaria el negoci, perquè acceptarien. Tenia raó, inconsciència, frivolitat i cobdícia farien que dona Magdalena lliuràs alegrement les intimitats de Bearn a les lògies maçòniques."
Epíleg, pàg 378
"L'arxiu de la finca, que vostè coneix pam a pam, fou expurgat per don Toni de Bearn. (...) Sabem, com li he dit, que els arxius foren expurgats a causa de diverses circumstàncies...El nostre interès té per objectiu només la sala de les nines. És allà on es conserva el vertader arxiu."
Epíleg, pàg 370 i 376
"..don Toni havia romput es relacions amb les lògies a principis de 166. (...) ...resultaria que sols estigué afiliat a la secta durant quatre anys escassos. Tals conclusions coincidien amb les paraules que m'havia dit un dia el seyor "He estat maçó, però per poc temps"."
Epíleg, pàg 380
"Puc assegurar que mai no he arribat a conèixer aquella habitació, tal pressa ens donàrem a llençar al foc tot quant hi havia, pepes, carpetes i papers. En poc més de mitja hora el foc devorà tot un univers a canvi del qual el senyor Príncep de Bismarck m'assegurava l'usdefruit de Bearn, la cosa que més estim a la terra."
Epíleg, pàg 382-383
"Calia cremar alguns llibres.(...) - Crema aquestes coses, Tonet! (...) Sense replicar, ell anava tirant al foc els llibres indicats. Aquella docilitat onsolava l'esposa. (...) ...no m'enganyava la docilitat de don Toni. Anys després ell mateix m'explicà la poca importància per a ell tenien ja aquells llibres."
Part1, pàg 188
Aquesta obra és una elegia a la societat de l’època.

Comença sent una novel·la psicològica, però acaba sent ideològica i d’idees. Així doncs, la proposta que defensava Villalonga, la psicològica, es caracteritzava, bàsicament, per l’eliminació de la intriga i la concepció dels personatges com a elements centrals.

Per tant, no sabem gairebé res dels sentiments de Don Toni quan s’enfrontava a fets concrets com pot ser la fugida a Paris amb dona Xima o la separació de la seva dona. Però si que podem esbrinar fàcilment quines són les seves idees. El que sí que podem dir, és que el personatge de Joan és psicològicament ric i al actuar de narrador-personatge, ens mostra quins són els seus sentiments.
Gemma Duch, Georgina Fontova i Idoia Valldeperez
1r BAT C
Full transcript