Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

La Sal i la Potassa a Súria

No description
by

Transmissions Documental

on 5 December 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of La Sal i la Potassa a Súria

L´explotació de la sal i la potassa a Súria*
AGENTS
PATRIMONI
HISTÒRIA
SITUACIÓ
I ENTORN

SÚRIA, Bages
15 km de Manresa
80 km de Barcelona
Cardona
Balsareny
Sallent
CONCA MINERA CATALANA
35 milions d’anys, període OLIGOCÉ, Catalunya interior era un mar tancat.
De 28 a 13 m.a. Darrer plegament pirinenc. Es formen
l’anticlinal de Súria
i el de Cardona.
patrimoni geològic
patrimoni natural
sal i potassa*
MIG-MÓN

BOSC DE RIBERA


MINA MEDIEVAL
La primera documentació que cita la sal a Súria és de 1185, quan Alfons I en cedeix la meitat de l'explotació a Ramon de Montcada.
1912
DESCOBRIMENT
DE LA POTASSA
Es desconeix el lloc on s'explotava, però probablement era entre l'indret conegut com El Salí i l'actual explotació.
sal i potassa*
Sal
. Sal Comú o Halita. Clorur Sòdic. Blanca
Potassa
. Carnalita o Silvinita. Clorur Potàssic. Granatós
El 1909, René Macary va obtenir la concessió d’una mina de sal a Súria, l’anomenada
Roumanie
.
Es va associar amb Emili Viader, enginyer i director de les salines de Cardona.
El 1911 van iniciar les feines d’obertura d’un pou on el 1912 s’hi va descobrir la potassa per primer cop a la península.
La concessió minera, de 40 hectàrees, s’estenia des de l’actual explotació fins al bosc de ribera.
El pou, de 66 metres de fondària, aviat va quedar inutilitzat per una inundació i es va abandonar.
L'any 1918 la Solvay va obrir l’actual pou I, anomenat pou mestre, en el seu emplaçament actual a l’altre banda de la carretera.
la potassa abans de 1912*
la potassa abans de 1912*
Fins
al XIX
s'obtenia a partir de les cendres.
Lavoisier
, pare de la química moderna, descriu les propietats de la potassa obtinguda a partir de les cendres vegetals. “L’art de fabricar el salí i la potassa” (1795).
1861
Es descobreix a Stassfurt, Alemanya el primer jaciment de potassa, tres anys abans, el 1857 s’hi havia obert una mina de sal.
1904
Es descobreix a Alsàcia, Alemanya, en uns jaciments de sal a prop de Mulhouse.
1897
Silví Thos i Codina, publica una memòria sobre la mineria a la península i diu que cal buscar-la al Bages, on hi ha sal Gemma.
1902-1906
Emili Viader, administrador de les salines de Cardona des de 1900, s’interessa en buscar-la allí, però es troba amb l’oposició del ducs. La mina de Cardona no es començarà a perforar fins el 1925 per la Unión Española de Explosivos.
1908
Des d’aquella data René MAcary transportava sal de Cardona cap al nord d’Àfrica. El 1909 solicita 40 pertinences a la Mina Romanie i en d’altres emplaçaments. En total realitzaran 11 sondejos.
L'ARRIBADA DE LA SOLVAY
Ernest Solvay va ser el descobridor del mètode per produir carbonat sòdic, la sosa, a partir de la sal.
Els anys 1918-19 va adquirir les diferents concessions mineres I es va constituir Minas de Potasa de Súria.
Es va iniciar l’obertura del pou I, els treballs d’esplanació de les instal·lacions, la línia de ferrocarril i el cable de Cardona.

Entre els anys 1924 i 1928 l’explotació ja funcionava a ple rendiment.


L'OBRA
SOCIAL
La filosofia empresarial dels Solvay incloïa iniciatives socialment molt avançades al seu temps, amb un sistema de seguretat social, pensions, jornades de vuit hores i vacances pagades.
La Solvay va comprar més de 44 h, per construir tot tipus de serveis. El que al principi fou concebut com una entitat segregada de la població ha acabat integrada al teixit urbà.



La diversa categoria dels habitatges segons l’statuts dels seus ocupants respectava estrictament la jerarquia social de l'empresa.
la colònia Santa Maria*
Va ser construïda seguint el model de “ciutats obreres” i dissenyada per Edouard Hannon seguint el model de construcció de la població francesa de Salin-de-Giraud.
Es tracta d’un dels exemple més interessants i més ben conservats de colònia industrial a Catalunya.
També va dotar la població de serveis com casino, dispensari, cantina, dormitoris, economat, escola de formacio professional i hortes.
Per completar aquest pla va engegar una serie d'iniciatives que abarcaven tota la vida social.
ELS ANYS 50-60
la Guerra Civil*
Col·lectivització de l'empresa.
Inclusió de l'explotació dins del Pla d'Indústries de guerra.
Als 50 l’explotació s’amplià amb la perforació de dos pous a la zona de Les Cabanasses, el Pou II i Pou III. Als 70 s'obre el pou IV a la zona de la Pobla.
Les noves explotacions provocaren una segona gran onada migratòria. En poc més d’una dècada la població augmentà en quasi tres mil persones. l’Obra Sindical del Hogar va construir el nou barri de Salipota.
L’any 1985 l’Instituto Nacional de Indústria va comprar Minas de Potasa. Es tancava així un període de més de seixanta anys de presència de la Solvay.
Progressivament l'INI va anar desprenent-se de l'Obra Social i els serveis a treballadors.
L'any 1998 es va vendre l'empresa a ICL, empresa multinacional. Tancament dels pous I i IV.
RECONVERSIÓ I PRIVATITZACIÓ
1. NATURAL
2. MINER I INDUSTRIAL
3. ARQUITECTURA CIVIL
4. PATRIMONI HUMÀ
GEOLÒGIC
MEDIAMBIENTAL
Agents en acció:
AVUI
EMPRESA. Iberpotash.
Pla Phoenix*
ADMINISTRACIONS. Ajuntament i Consell Comarcal. Pla desenvolupament turístic i Geoparc.
CIUTADANS. De miners a ciutadans. El repte de posar en valor el patrimoni industrial. Educació.
Geoparc de la Catalunya Central.
Pertany a la Xarxa Europea dels Geoparcs
impulsat per la UNESCO.
Incidència del
Pla Phoenix
Actuació de les
administracions
Falla de Mig-Món
Dipòsit salí, escombrera o runam sal
Societat civil.
Grup "Jubilats de les Guixeres".
Conjunt de les Guixeres
Bosc de Ribera i riu Cardener
Sense actuacions destacades
Pou mare
. Pou Macary i Viader
Instal·lacions industrials
Elements de
transport
de mineral
Pous d'extraccio
Antiga mina medieval
Sense actuacions
"Restauració" de l'indret sense intervenció arqueològica per part de l'empresa
Pou 1. Aturat des de l'any 2003
Pou 2 i 3. En funcionament
Pou 4. Tancat des de 2001
Pla Phoenix*
Restauració del castellet
Sense intervenció
Projecte de Complex hoteler i Centre d'Interpretació
Té com a objectius:
-Augmentar la producció.
-Posar al mercat la sal
mitjançant un procés de refinament

-Construcció d'un túnel fins a l'exterior
-Construcció d'una nova planta de sal
Ferrocarril*
i estació de tren
Cables aeris.
Cinta transportadora amb Pou IV.
En funcionament
Tancats. Monument commemoratiu
Tancat. Abandó
Ferrocarril*
Altres elements industrials
En funcionament
Abandonament i restauracions puntuals
Habitatges
Sense actuacions. Tot el patrimoni en mans privades
Complex "El Casino"
Cedit al municipi per 30 anys. En ús.
Dispensari
Va variar d'emplaçament. Actualment la empresa acull la subcontractacio de l'aspecte sanitari de l'empresa.
Horts de la mina
Eliminats, actualment funciona com a aparcament de camions.
Escola d'oficis
Escola de primària.
Patrimoni vivencial
Tesi doctoral sobre política social de la Solvay
Recull d'entrevistes per l'exposició "Potassa a Suria. 100 anys"
Súria*
Població 2013: 6200 habitants. Comarca del Bages.
Tradicionalment dedicada al cultiu de la vinya i el cereal de secà.
Comerç medieval de la sal. Traginers.
A partir de la segona meitat del XIX s'inicia la presència de les fàbriques de riu.
600 treballadors directes, més 300 d'indirectes.
Dues explotacions Súria/Cabanasses i Sallent/Balsareny
La majoria de la producció s'exporta mitjançant el port de Barcelona i s'utilitza principalment com a fertilitzant
CONCA MINERA CATALANA
Full transcript