Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Òrgans de les Administracions Públiques

No description
by

David R

on 30 June 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Òrgans de les Administracions Públiques

Directament creditora de la teoria de la personalitat jurídica de l’Estat

Concebut aquest com una persona jurídica que ha d’expressar una voluntat unitària.

La primera qualificació d'aquestes persones o cossos col•legiats va ser la de representants.

Aspectes estructurals dels òrgans
Reserva legal?
En les corporacions locals no existeix, formalment, una distribució a l’efecte: els òrgans més importants estan regulats per la legislació estatal, i el seu desenvolupament queda a la potestat autoorganitzadora de cada corporació.
Els Òrgans de les Administracions Públiques
Límits?
Primer grup:
teoria de l’òrgan: els servidors de l’Estat no es poden considerar aliens a aquest, sinó que s’incrusten en la organització estatal com una part integrant o constitutiva d’aquesta.

Entre l’òrgan i la persona jurídica es dona una relació de pràctica identitat.
Gierke
Doctrina italiana
concepte eclèctic d’òrgan.

La persona física no significa res sinó en la mesura que desenvolupa determinades funcions, d’igual manera que aquestes no poden ser concebudes sense un titular que les realitzi.
Kelsen
concepte fonamental: IMPUTACIÓ

atribució a l’Estat de les conseqüències jurídiques dels actes que realitzen les persones que constitueixen els seus òrgans.

Una determinada acció humana s’imputa a l’Estat i es considera realitzada per aquest.

Organització Administrativa
Pretèn abordar:
1. La creació i establiment de qualsevol òrgan
2. La determinació de la seva estructura, inclosa la composició personal
3. L’atribució de competències i el procediment d’actuació
4. Les relacions interorgàniques
La Potestat Organitzadora dels ens locals
STC 214/1989 de 21 de desembre:
“debe ser el legislador estatal, con carácter general y para todo tipo de materias, el que fije unos principios o bases relativos a los aspectos institucionales (organizativos y funcionales) Lo que sucede es que, en lo concerniente a la organización municipal, el orden constitucional de distribución de competencias se funda en el reconocimiento de tres ámbitos normativos correspondientes a la legislación básica del Estado (art. 149.1.18.ª de la Constitución), la legislación de desarrollo de las Comunidades Autónomas según los respectivos Estatutos y la potestad reglamentaria de los municipios, inherente esta última a la autonomía que la Constitución garantiza en su art. 140. De acuerdo con el modelo constitucional anterior, el artículo 20 de la L. R. B. R. L., establece en su apartado 1.º, los órganos municipales de carácter necesario, reconociendo en el párrafo c) de este mismo apartado la potestad de autoorganización complementaria que corresponde a los propios municipios, lo que, en sí mismo, no plantea problema constitucional alguno”
La potestat organitzadora
Potestat que correspon a la administració per configurar-se dins els límits de les normes, constitucionals i ordinàries.
Gènesi
Supòsit real
Ajuntament vs. subcontractista:

Objecte: Execució d'unes obres del Pla Parcial per la subcontractista.

L'empresa subcontractista actua en representació de l'Ajuntament?
Conclusió
Òrgan administratiu:

Concepte aplicable a totes les unitats funcionals creades pel Dret en que s’estructuren internament les entitats públiques, l’activitat del qual s’imputa a la persona jurídica en que s’integra.

Aquesta imputació és un fenomen d’origen normatiu que pot tenir lloc al marge de l’actuació orgànica.
Solució
Element subjectiu: el titular
Element objectiu: les funcions
Persona física a la que es confereix l’exercici d’un determinat feix de funcions públiques que conforma el patrimoni de competències d’aquell. L’atorgament de la titularitat d’aquestes funcions posa en marxa el mecanisme de la imputació.
Herència de la pugna entre les teories de la representació i l’òrgan. El representant imputa al representat les conseqüències dels seus actes en virtut d’una relació jurídica de base que els uneix (relació representativa), els teòrics de l’òrgan es veuen empesos a buscar també una relació jurídica subjacent per a justificar la imputació: així sorgeix l’evanescent relació orgànica, fonament mateix de la imputació.
Funcions o tasques de caràcter públic la realització de les quals es confia a les persones que integren l’element subjectiu. Es tracta d’un element estructural bàsic, que condiciona la pròpia configuració jurídica i material de l’òrgan. El bloc d’interessos confiats a l’òrgan constitueix el marc d’actuacions obligat d’aquest: les seves activitats formals han de dirigir-se precisament a la consecució d’un d’aquests interessos, fora d’aquests, l’actuació és sempre il•legítima.
Relació: Persona física - Òrgan
originàriament donar explicació tècnica als supòsits de funcions estatals realitzades per ens locals o inclòs per persones alienes a la organització estatal.

La qüestió és el de si aquestes persones públiques poden ser considerades jurídicament com òrgans d’aquelles altres les funcions de les quals realitzen.

En els casos de silenci normatiu, la vis atractiva de la personalitat i el principi de que la imputació no es presumeix impedeixen la translació dels efectes jurídics de l’acte de la persona jurídica utilitzada.

Òrgans - Persones jurídiques
1
2
3
Els òrgans no posseeixen personalitat jurídica, però si certa subjectivitat que comporta un grau limitat de capacitat autònoma d’actuació en el marc de les relacions interorgàniques.
Personalitat jurídica
3
La imputació
Equival a translació interpersonal de conseqüències jurídiques, o designació normativa de la persona o figura subjectiva a qui han d’atribuir-se determinats actes o efectes jurídics
Límits
No tota l’activitat realitzada pel personal al servei de l’administració dona lloc a fenòmens d’imputació.

Per a que aquesta es produeixi és necessari la concurrència de tres condicions:
1- Activitat desplegada en l'exercici de les funcions públiques pròpies de l’ens públic al que pertany.
2- La realització de funcions públiques és condició necessària però no suficient: l’activitat del funcionari pot estar viciada d’incompetència
3- Investidura del funcionari
Classificacions dels òrgans
Estructurals:
Funcionals:
Unipersonals / Col·legiats: exerceixen la titularitat o formen la voluntat de l’òrgan
Òrgans constitucionals i no constitucionals
Òrgans generals/especials, centrals/perifèrics/locals.
Òrgans actius, consultius, de deliberació i de control.
Òrgans col·legiats:
Estructura:
President
Membres
Secretari
Règim de funcionament
Convocatòria i fixació de l’ordre del dia: normalment confiats al president, exceptuant supòsits de quòrum universal o integral o la declaració d’urgència per majoria reforçada.
La convocatòria haurà de concretar dia i hora, així com el lloc de celebració i s’haurà de realitzar, com a mínim, amb 48 hores d’antelació, malgrat que l’incompliment d’aquest requisit no tindrà efecte invalidant sempre que el membre irregularment convocat acudeixi a les sessions i no se li causi, per tant, indefensió.
Deliberació
Regla general de direcció dels debats per part del president.

No podrà ser objecte de deliberació cap assumpte que no figuri inclòs en l’ordre del dia exceptuant supòsits de quòrum universal o integral o la declaració d’urgència per majoria reforçada

Regla general: majoria simple dels membres presents.
Votació
Excepció: majories reforçades per assumptes d’especial rellevància.
Casos d’empat: el president dirimirà amb el seu vot de qualitat, a excepció dels casos en els que les seves normes de funcionament estableixin altres normes de dirimir l'empat.
Proclamació i Documentació d’acords:
al Secretari correspon, mitjançant l’aixecament de l’acta, donar fe pública de l'acte o acord adoptat
La organització administrativa local
Continguda essencialment a la LBRL
ALCALDE
en Municipis de població superior a 5.000 habitants i en els de menys quan ho disposi R. Orgànic. o ho acordi el Ple.
PLE
TINENTS D’ALCALDE
JUNTA DE GOVERN LOCAL
en Municipis de més de 5.000 habitants i en els de menys quan ho disposi R. Orgànic. o ho acordi el Ple.
ÒRGANS d’estudi, informe o consulta dels assumptes sotmesos al Ple.
(per ex. Comissions Informatives)
Comissió Especial de Suggeriments i reclamacions
COMISSIÓ ESPECIAL de COMPTES
en tots els Municipis
només en aquells Municipis del Títol X
Competències
Conjunt de funcions atribuïdes per l’ordenament a un òrgan o una entitat.
És, també, un dels elements determinants de la validesa de l’acte administratiu.
En rigor, és la mesura de la potestat atribuïda a l’òrgan i en aquest sentit és una conseqüència necessària del principi de legalitat consagrat a l’art. 9.3 CE.
Haurà d’establir-se en la norma de creació dels òrgans.
L'atribució de competències
Existeix la possibilitat de transferir, no la competència, sinó el seu exercici, mitjançant un acte administratiu.
Si una disposició atribueix competències a una administració sense especificar l’òrgan que ha d’exercir-la, s’entendrà que aquesta correspon als òrgans inferiors competents per raó de la matèria i del territori, i d’existir varis, al superior jeràrquic comú.
Criteris d’atribució:
1. atribució de competència material i territorial determinen la nul•litat.
Criteris d'atribució de competències
material
jeràrquic
territorial
fraccionament
2. de la resta de criteris d’atribució: vici d’anul•labilitat.
Les competències locals
La seva concreció correspon al legislador ordinari.
L’article 2 estableix el pivot sobre el que gira l’assignació de competències:
A més, els articles 2 i 25 de la LBRL contenen previsions a l’efecte
L’article 25 permet als municipis promoure tota classe d’activitats i serveis públics en l’àmbit de les seves competències:
els interessos locals
competència general dels municipis
La competència ve atribuïda per la norma
Principi d'irrenunciabilitat i d’exercici directe pel seu titular.
Exepcions:
Delegació
Delegació
Resolució d’un òrgan en virtut de la qual es transfereix a un altre de la mateixa entitat l’exercici de competències que estan atribuïdes a aquell primer
Mecanisme de col•laboració entre administracions:
permet ampliar l’àmbit de competència dels ens locals
possibilitar que les administracions superiors quedin alliberades de la necessitat de muntar els seus propis serveis sense renunciar al poder de direcció i control sobre l’activitat delegada
Objecte
Prohibicions a la delegació
Per falta d’algun requisit essencial:
1- competències futures.
2- bloc competencial de l’òrgan delegant.
3- competències d’un altre òrgan.
Per prohibició legal:
1- les competències rebudes per delegació.
2- l'adopció de disposicions de carácter general.
3- la resolució de recursos en els òrgans que hagin dictat els actes impugnats.
De les adm. locals:
1- algunes competències de l’alcalde 21.3 LBRL.
2- algunes funcions del Ple 22.4 LBRL
Forma
de la norma legitimadora:
de l'acte de delegació:
norma habilitadora de caràcter general
Publicació en el BO corresponent
Les resolucions que s’adoptin per delegació indicaran de forma expressa aquesta circumstancia, l’autoritat delegant i el diari oficial en el que s’ha publicat
Quòrum necessari: el requerit per a l’exercici ordinari per l’òrgan col•legiat titular de la competència
Acceptació
Cobertura de mitjans per exercitar les competències delegades (dotació)
En l’administració local:
l’acceptació de la delegació (excepte en els supòsits en que sigui imposada per llei) situa a l'administració delegada com a:
l'incompliment de les directrius o la inobservança dels requeriments formulats per l’Administració delegant faculten a aquesta per revocar la delegació o executar per si mateixa la competència delegada.
creditora en relació a la dotació
titular d'un dret/deure d'exercir-les
Efectes
1. Els actes decidits per delegació han de ser imputats a l’òrgan delegant.
2. Es transfereix l’exercici de la competència de l’òrgan delegant al delegat
3. L’òrgan delegant conserva la competència, aquest pot establir modulacions en relació amb l’àmbit de delegació: pot reservar facultats de control i direcció.
4. Contra l’acte dictat per delegació seran procedents els recursos d’alçada i de reposició així com l’extraordinari de revisió. 107 LRJPAC
Delegacions previstes a la legislació local
Delegacions genèriques (43.3 i 64.3 ROF):
Delegacions específiques: (43.3 i 63.3 ROF) Poden ser de tres tipus:
per projectes o assumptes determinats
per un servei determinat
per un districte o barri
es refereixen a una o varies àrees o matèries determinades i podran abastar tant la facultat de dirigir els serveis corresponents com a gestionar-los en general, incloent la facultat de resoldre mitjançant actes administratius.
Delegacions de l’Alcalde
1. En la Junta de Govern, òrgan col•legiat.
2. En els membres de la Junta de Govern
3. En els tinents d’alcalde
4. En la resta de regidors
1. En l’Alcalde
2. En la Junta de Govern
Delegacions del Ple
Avocació
Avocació
mecanisme mitjançant el qual un òrgan superior pot recaptar la decisió sobre un assumpte que li esta atribuït a un òrgan jeràrquicament dependent
Distinció de figures afins
Revocació de la delegació
Fiscalització en via de recurs
Decisió d’un conflicte de competències entre òrgans inferiors
l'avocació es refereix a la competència decisòria en un assumpte concret i determinat
l'avocació es realitza abans de que l’òrgan inferior competent resolgui, precisament per decidir en lloc seu. La fiscalització en via de recurs, en canvi, pressuposa la prèvia decisió per l’òrgan inferior
la decisió del superior es limita a resoldre el dubte sobre qui ha de decidir el cas, a l’avocació, en canvi, es decideix pel superior
Naturalesa
Potestat administrativa.
En el supòsit de que les competències hagin sigut delegades per l’òrgan avocant, es presenten similituds, però no identitat, amb la revocació.
L'avocació es refereix a la competència decisòria genèrica, sobre un cas concret i determinat.
En els supòsits de delegació de competències en òrgans no jeràrquicament dependents, el coneixement d’un assumpte podrà ser avocat únicament per l’òrgan delegant
Espontània: te lloc per motu propi, per decisió espontània de l’òrgan superior
Tipus d'Avocacions
Provocada: te lloc com a conseqüència de petició de l’interessat o d’un altre òrgan administratiu.
Subjectes
1. Qualsevol òrgan superior respecte d’òrgans dependents, tant si es tracta de matèries pròpies com aquelles que s’exerceixen per delegació.
Avocat
Avocant
2. Òrgan delegant, quan la delegació s’hagi fet en favor d’òrgans que no siguin jeràrquicament dependents
Objecte
Recau sobre:
l’exercici de la competència decisòria
en un cas concret i determinat.
Forma
De la norma legitimadora
No es necessària habilitació especifica per a que un òrgan superior pugui avocar
De l’acte d’avocació
acord motivat:
enumera alguns tipus de motivacions: tècniques, econòmiques, socials, jurídiques o territorials
notificat als interessats en el procediment
raó de ser: necessitat de donar oportunitat a aquest (no de recórrer, doncs no cap recurs directe contra aquest acte) sinó de recusar, en cas que concorri causa
límit l’arbitrarietat: 9.3 CE
Queda transferit
Efectes
de la
determinat assumpte
l’exercici
competència decisòria
d' un
1. contra l’acte decisori que posa fi al procediment (tots aquells que corresponguin contra els actes de l’òrgan que ha assumit la competència decisòria)
Recursos:
s’esgota amb l’exercici de la competència decisòria en el procediment en què aquélla es va exercir.

Extinció
2. En el cas de revocar la delegació, l’òrgan que ostenti la competència originaria podrà revisar les resolucions adoptades per l’òrgan delegat en les mateixes condicions que en els supòsits de revisió d’ofici dels actes administratius.
Encomana de gestió
Comporta la realització d’activitats tècniques o materials per un altre òrgan o entitat.
Configuració d’una relació jurídica pública de caràcter bilateral que donat el seu contingut implícitament econòmic és, a més, contractual.
No afecta a la presa de decisions, ni provoca canvis de titularitat en la competència.
Constitució d’una relació jurídica pública entre òrgans o organitzacions de dret públic, pertanyents a la mateixa o diferent Administració pública.
Trets definitoris:
No suposa transferència de titularitat, ni del seu exercici
Aquesta relació jurídica es constitueix per assolir una finalitat que la administració encomanant no pot aconseguir per si mateixa. Pot consistir en una activitat material, tècnica, o de serveis.
Pels subjectes:
Tipus
Per l’objecte:
encomana a òrgans de dret públic de la mateixa Administració o una altra de diferent.
sobre activitats materials, tècniques o de serveis.
Encomanada: es compromet a portar a terme l’actuació material. Normalment percebrà una contraprestació en compensació per la realització d’aquesta activitat material.
Subjectes
Encomanant: adquireix, en virtut del contracte d’encomana, el dret a percebre una prestació material.
Realització
Objecte
de caràcter
d’una activitat
material
tècnic
o de serveis.
El pacte d’encomana ha de ser exprés i establir un termini de vigència.
Forma
Diferents supòsits:
1. entre òrgans de la mateixa administració:
formalització en els terminis que estableixi la normativa pròpia i, en defecte d’aquesta, per acord exprés dels òrgans o entitats intervinents.
sigui quin sigui el mitjà escollit, l’instrument de formalització i la seva resolució haurà de ser publicat en el Diari corresponent
2. entre òrgans i entitats de diferents administracions:
formalitzarà mitjançant la firma del corresponent conveni entre elles
la formalització per conveni implica publicitat (art. 8.2 apartat tercer)
Malgrat que l’article 15.2 parla de responsabilitat de l'òrgan encomanant no es refereix a l'exempció de qualsevol possible responsabilitat. En realitat el precepte parla de la manca de transferència de titularitat o exercici de la competència.

Efectes
Tot i així, s’hauria de precisar si hi ha supòsits de responsabilitat extracontractual on aquell seria responsable.
Responsabilitat de l'encomanant:
Mitjans propis i l’encomana de gestió: Implicacions en la promoció de la competència.
Contractes “in house”
Delegació de firma
Consisteix en atribuir en exclusiva a un altre òrgan jeràrquicament dependent del delegant la facultat de firmar les decisions prèviament adoptades per l’òrgan delegant
Incideix en una part mínima de l’exercici competencial: la firma
Remissió a l’article 16.1 (límits assenyalats a l’article 13 a la delegació de compt.)
La delegació de firma a la Llei 30/92
prohibicions contingudes al número 2 d’aquell article:
l'adopció de disposicions de carácter general.
la resolució de recursos en els òrgans que hagin dictat els actes impugnats.
demés previstes legalment
Permet l’actuació d’un òrgan evitant la seva paralització en aquells casos en que manqui un titular o es trobi impossibilitat per actuar.
Suplència
Per això es diu que constitueix un supòsit de derogació del principi general d’organització administrativa segons el qual només el titular de l’òrgan pot vàlidament exercir les seves competències
De la norma legitimadora:
Forma
No és necessari rang de llei. És normal regular aquesta figura en normes de caràcter reglamentari.
El nostre ordenament positiu és freqüent que exigeixi un acte administratiu de determinació del suplent perquè aquest pugui operar. En canvi, res s’estableix sobre la publicitat que s’ha de donar a aquest acte, malgrat que en molts casos la pràctica ha imposat la publicació al BOE.
De l’acte de designació del suplent
En la pràctica: els actes realitzats pel suplent actuant com a tal porten la firma d’aquest, precedida de la fórmula “en funcions” o similars
Efectes
Front a tercers: els actes del suplent tenen la mateixa eficàcia jurídica que si haguessin estat realitzats pel titular, sempre que actui en qualitat de tal
Tipus
Per la designació:
Per la causa:
automàtica o no automàtica
inexistència de titular (defunció o cessament)
impossibilitat (absència o malaltia).
ABSTENCIÓ
Supòsits en els que les persones físiques integrades a l’Administració, encarregades d’intervenir en el procediment administratiu estan obligades a no participar en un supòsit concret.
Fonament
art. 103 CE
l'administració “sirve con objetividad los intereses generales”
la llei regularà “las garantías para la imparcialidad en el ejercicio de sus funciones”
TC: la imparcialitat en l’exercici de la funció pública es garanteix per una sèrie de cauteles legals, entre les que ocupen un lloc privilegiat l’obligació d’abstenció i la possibilitat de recusació sempre que concorrin circumstancies previstes legalment que puguin
posar en perill la rectitud de la seva
actuació.
garanteix la igualtat dels interessats en el procediment
L’ abstenció
proporciona confiança en la objectivitat de l’actuació administrativa
legitima la seva actuació i
evita conflictes de consciència al subjecte participant
Aquesta garantia aconsegueix, en determinats supòsits, rang de dret fonamental, via article 24 CE
TC ha afirmat repetidament que les garanties contingudes a l’article 24.2 CE son traslladables al procediment administratiu sancionador en la mesura que resultin compatibles amb la seva naturalesa
Garantia constitucional
Tot avantatges?
Alteració del sistema de forces polítiques resultant de les eleccions.
Impedeix l'existencia de quorum necessari per adoptar un determinat acord
Els regidors de l’oposició al Ple de l’Ajuntament poden passar a ser majoria
Limita el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics a través dels seus representants, dret fonamental reconegut a l’art. 23 CE.
Subjectes obligats
La obligació afecta a totes les autoritats i personal al servei de l’administració que es trobi en determinades situacions, anomenades causes d’abstenció i recusació
“autoritats” i “personal al servei de l’administració” compren: qualsevol persona física integrada a la organització administrativa i encarregada d’intervenir en el procediment d’elaboració d’un acte administratiu
Caràcter taxat?
La enumeració dels motius d’abstenció a la Llei 30/92 te caràcter bàsic i no esgota la regulació legislativa del procediment administratiu
La legislació que desenvolupi aquesta matèria no pot suprimir cap de les causes citades a l’article 28, però si agregar-ne d’altres
La Llei 30/92 fixa les garanties mínimes dels ciutadans respecte de l’activitat administrativa. Resulta clar que la legislació de desenvolupament de les bases del procediment comú no pot, en principi, disminuir aquestes garanties, però si augmentar-les
Causes
1. interès personal
Tenir interès personal en l’assumpte de què es tracti o en un altre la resolució del qual podria influir en aquell
És suficient que siguin titulars de drets o interessos legítims que puguin resultar beneficiats o perjudicats per la decisió adoptada.
L’interès ha de ser particular i individualitzat. No es dona quan:
Existeix una difusió extraordinària de l’interès
La decisió administrativa afecti a la generalitat dels ciutadans.
Els anomenats interessos col•lectius, quan la resolució afecta indirectament als interessos d’un col•lectiu en el qual s’inclou el corresponent servidor públic.
Assumptes públics institucionals en els que d’alguna manera es vegi afectada l’esfera privada.
2. qüestió litigiosa pendent amb algun interessat
Tenir qüestió litigiosa pendent amb algun interessat
No només s’inclouen aquells casos en que el servidor públic litigui contra algun interessat sinó també en aquells casos en els que tots dos conformen litisconsorci
La llei exigeix que el litigi estigui pendent, iniciat abans que el procediment administratiu
No concorre aquesta causa quan el servidor públic i l’interessat han sigut advocats contraris en algun plet
3. relació de parentesc
Relació de parentesc de consanguinitat dins el quart grau o d’afinitat dins el segon grau amb els interessats , amb els administradors d’entitats o societats interessades i també amb els assessors, representant legals o mandataris que intervinguin en el procediment, així com compartir despatx professional o estar associat a aquests per l’assessorament, la representació o el mandat .
les parelles de fet poden assimilar-se als cònjuges a aquests efectes. Per analogia, l’article 219 de la LOPJ regula aquesta causa entre les susceptibles de comportar abstenció entre Jutges.
sino:¿¿Possible amistat íntima??
4. amistat íntima o enemistat manifesta
Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones establertes a l’apartat anterior (interessats, amb els administradors d’entitats o societats interessades i també amb els assessors, representant legals o mandataris que intervinguin en el procediment, així com compartir despatx professional o estar associat a aquests per l’assessorament, la representació o el mandat).
La dependència jeràrquica o les relacions laborals existents entre el servidor públic i un interessat no impliquen per si mateixes amistat íntima.
Haver tingut intervenció com a perit o com a testimoni en el procediment de què es tracti
5. intervenció com a perit o com a testimoni
Es tracta d’evitar que l’objectivitat en la valoració dels fets es vegi compromesa pel contacte directe amb els mateixos.
El fet d’evacuar un informe suposa un prejudici de l’assumpte debatut equiparable al que representa l’actuació com a perit o testimoni.
La persona que ha dictaminat en un concret procediment administratiu pot intervenir en tràmits posteriors, ja que en sentit estricte un dictamen d’un òrgan consultiu no és el mateix que un testimoni o una perícia.
Tenir relació de servei amb persona natural o jurídica interessada directament en l’assumpte, o haver-li prestat en els últims anys serveis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstancia o lloc
6. relació de servei
No planteja problemes pràctics
Haver instruït el procediment sancionador
No tota intervenció en la fase instructora determina la obligació d’abstenir-se de participar en la resolució del procediment administratiu sancionador. Únicament és la investigació directa dels fets, com a funció inquisitiva dirigida contra determinades persones, la que pot provocar en l’ànim de l’instructor prejudicis i impressions respecte de l’acusat que influeixin a l’hora de resoldre.

7. instruïr el procediment sancionador
No prevista a l'art. 28 Llei 30/92
L’article 134.2 de la Llei 30/92 estableix que els procediments que regulin l’exercici de la potestat sancionadora hauran d’establir la deguda separació entre la fase instructora i la sancionadora, encarregant-les a òrgans diferents.
Segons el TC el que pretén garantir aquest precepte és la imparcialitat objectiva del subjecte sancionador.
Contingut
L’obligació d’abstenir-se és una obligació de no fer, una prohibició
Queden prohibides les intervencions que malgrat no consistir en deliberacions, votacions, decisions i execucions, puguin influir en la decisió de que es tracti
S’ha d’entendre prohibida tant la intervenció immediata com la mediata
La potestat de resoldre
sobre l’abstenció
L'obligació d’abstenir-se neix ope legis, des de el mateix moment en que la persona es trobi incursa en qualsevol motiu d’abstenció
Malgrat tot, el nostre ordenament jurídic disposa que una altra persona diferent a aquella ha de resoldre sobre la existència o inexistència d’aquesta obligació
Exercici d’aquesta potestat
De l’article 28.4 es desprèn que qualsevol superior jeràrquic d’un servidor públic pot ordenar-li a aquest que s’abstingui d’intervenir en un procediment.

Dels articles 28.1 i 29.3 es dedueix que si l’incident d’abstenció s’ha iniciat mitjançant recusació o per la persona sospitosa de parcialitat, correspon resoldre a l’immediat superior d’aquesta

Malgrat tot, a la vista del caràcter bàsic de la Llei 30/92, s’ha d’estar a la normativa específica eventualment establerta per a cada cas. De fet, aquesta regulació és d’impossible aplicació en els supòsits en els que la persona presumptament incursa en una causa d’abstenció no te cap superior jeràrquic, supòsit freqüent quan parlem d’òrgans col•legiats
Procediment
Iniciació
d’ofici o a sol•licitud de persona interessada
Inici
s’ha de plantejar per escrit en el que s’expressi la causa o causes en les que es fonamenti
A diferencia de la regulació que estableix la LOPJ per a la recusació dels Jutges, l’article 29.1 de la Llei 30/92 estableix que es podrà promoure la recusació pels interessats en qualsevol moment de la tramitació del procediment. Entenem aplicable el límit de la bona fe (11.2 LOPJ).
Hi ha, al respecte, dues línies jurisprudencials
Suspensió del procediment ppal
L’incident iniciat per recusació suspèn la tramitació del procediment principal, segons l’article 77 de la Llei 30/92. En canvi, l’article 42.5 d’aquesta Llei no contempla expressament la substanciació d’aquest incident entre els supòsits de suspensió del termini legal per a resoldre el procediment principal i notificar la resolució adoptada
Suspensió del procediment
Finalització
Finalització
Contra les resolucions adoptades en aquesta matèria no es podrà interposar recurs, sens perjudici de la possibilitat d’al•legar la recusació a l’interposar el recurs que procedeixi contra l'acte que posa fi al procediment ppal.
La decisió que resol l’incident te naturalesa d’acte de tràmit. I només son susceptibles de ser impugnats aquells que decideixin directa o indirectament el fons de l’assumpte, determinen la impossibilitat de continuar el procediment, produeixin indefensió o perjudici irreparable a drets i interessos legítims.
Conseqüències jurídiques
Abstenció procedent
Abstenció improcedent
S’ha de designar a una altra persona per tal que substitueixi a aquella en la realització de les seves funcions
La Llei 30/92 no regula expressament la substitució per causa d’abstenció
Segons el tenor literal de l’art. 28.1 es podria entendre que qui resol l’abstenció decideix, al mateix temps, sobre la substitució. Aquesta regla pot ser útil per el personal al servei de les Administracions públiques, doncs és el superior jeràrquic el que generalment distribueix les funcions i tasques entre el personal de la unitat.
En canvi, en el cas de titulars d’òrgans sembla més raonable acudir per analogia a les regles establertes a l’ordenament en matèria de suplència (art. 17 Llei 30/92)
Abstenció procedent
Abstenció improcedent
La abstenció imposada de forma improcedent frustra necessàriament la consecució del seu objectiu i si aquesta persona, a més, ha sigut escollida per sufragi universal, també el dret fonamental dels ciutadans a participar en els assumptes públics per mitjà dels seus representants.
En aquests casos l’acte adoptat en el procediment serà invàlid, nul (art. 62.1.a)
No abstenció
No abstenció
Art. 28.3 Llei 30/92
L’acte només serà invàlid quan la intervenció de persona hagi influït en el contingut del mateix, quan s’acrediti que d’haver-se produït l’abstenció l’acte no s’hagués dictat o el seu contingut hagués sigut un altre
En òrgans col•legiats?
“no implicarà necessàriament la invalidesa dels actes en que hagi intervingut”
ineficàcia del seu vot o ineficacia de l'acte adoptat?
la única conseqüència de la participació d'un regidor obligat a abstenir-se és la ineficàcia del seu vot
l’acte defectuós serà invàlid quan la intervenció de la persona hagi pogut influir en el contingut del mateix
o
Aquestes dues tesis comporten resultats ben diferents en aquells supòsits en que el Jutge no tingui prou elements de judici necessaris per saber si, d’haver-se produït l’abstenció, el contingut de la resolució adoptada hagués sigut igual o diferent.
Invalidesa del vot o de l'acte?
Supòsit real
És irrellevant la participació d’una persona incursa en causa d’abstenció en el procediment d’elaboració d’actes administratius absolutament reglats, de forma que únicament existiria una única decisió administrativa possible
Sol·licitud de llicència urbanística (acte reglat)
Concedida per un regidor parent proper del sol·licitant
compleix tots els requisits legals
És vàlida aquesta llicència?
Supòsit
Responsabilitat de la persona obligada a abstenir-se
La no abstenció en els casos que procedeixi comportarà responsabilitat.
Precepte que ha de ser completat amb aquells corresponents a la responsabilitat penal i disciplinaria.
En relació a la responsabilitat patrimonial a la que pugui donar lloc la falta d’abstenció, s’haurà d’estar a les regles generals establertes a la Llei 30/92.
Abstenció / Recusació dels membres dels càrrecs electes de les corporacions locals
L’estatut dels membres de les corporacions locals es recull al Capítol V del Títol V de la LBRL, a part de en la LOREG. En concret, l’art. 76
La recusació dels membres electes i la seva obligació d’abstenir-se s’estableix per remissió a les causes contemplades a la Llei 30/92 ( art. 28) i art. 60 TRLCSP i art. 183.2, 184 i 185 ROF
Art. 178.2 LOREG incompatible amb la condició de regidor als contractistes o subcontractistes de contractes la financiació total o parcial dels quals corri a càrrec de l’ens municipal, així com d’establiments d’ella dependents.
L’article 60.1 f) TRLCSP remet a la LOREG i extèn la prohibició a les persones jurídiques en el capital de les quals participin, en termes i quanties concretes, el personal i els alts càrrecs de qualsevol administració pública, així com càrrecs electes al servei de les mateixes
Supòsits de no aplicació d'aquestes causes:
No son aplicables a la moció de censura les causes d’abstenció i recusació previstes en la legislació de procediment administratiu.
També han exclòs els tribunals l’obligació d’abstenció de l’afectat en supòsits com l’acord sobre la declaració de dedicació exclusiva
i a l'escollir entre ells als representants en qualsevol organisme com Mancomunitats, Organismes Autonoms, Consorcis, etc...
Els efectes d’aquesta subjectivitat son dobles, en la realització d’aquestes tasques pot tenir lloc una doble imputació d’efectes: :
2) Aquesta subjectivitat no abarca en cap cas la titularitat de relacions obligacionals o reals, la qual es sempre predicable de l’ens públic, no dels seus òrgans, ni legitima per a l’exercici de les accions de cap tipus.
1) l’acte en si mateix s’imputa a l’òrgan, però els seus efectes s’imputen a la persona pública a la que pertany.
financer o pressupostari. De caràcter fonamental, ja que l’òrgan de nova creació no pot implantar-se fins que la seva despesa no gaudeixi de cobertura pressupostaria.
de naturalesa constitucional: descentralització, desconcentració, i coordinació. De caràcter procedimental: donat que la potestat organitzadora s’exerceix mitjançant reglaments son d’aplicació a aquests les normes que disciplinen el procediment d’elaboració de disposicions de caràcter general.
Segon grup:
informes o aprovacions prèvies.
Tercer grup:
(Preceptes de la Llei 30/92 declarats no bàsics)
STC 50/1999, de 6 d'abril
La seva infracció:
114 ROF
i al President donar-ne el vist i plau
Full transcript