Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Teories d'aprenentatge i integració de les TIC

Relació de les principals teories de l'aprenentatge amb l'aplicació de les TIC en l'àmbit educatiu
by

Rosa María Calvo Gordillo

on 31 December 2012

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Teories d'aprenentatge i integració de les TIC

TEORIES D'APRENENTATGE I
INTEGRACIÓ DE LES TIC CONDUCTISME Autors Pavlov
Watson
Skinner
Thorndike Característiques -El conductivisme és el conjunt de teories de l'aprenentatge desenvolupades a partir de la psicologia conductista, que estudia la conducta de l'ésser humà i busca predir i manipular aquesta conducta a partir de la situació, la resposta i el organisme (E---R).

-Trets característics:
L'objecte d'estudi és la conducta, que dependrà de la situació, la resposta i de l'organisme.
El mètode és absolutament empíric, en cap cas serà subjectiu.
La conducta està sustentada per tres pilars: la situació, la resposta i l'organisme.
Es concep la psicologia com una ciència aplicada, la fi és la predicció i modificació de la conducta. Objectius -Hi ha aprenentatge per part de l'alumne quan aquest memoritza i comprén la informació.

-L' aprenentatge s'ha de manifestar a través de conductes mesurables. -Aconseguir que
l'alumne
adquirisca destreses,
hàbits o habilitats
específiques davant
situacions determinades
("saber fer").

-Es tracta d'aconseguir objectius funcionals,
és a dir operatius. Rol de l'estudiant Rol del docent L'estudiant
té un paper
passiu, està
buit de continguts i ha de treballar sobre la base de la repetició per memoritzar i repetir la conducta requerida pel docent. Els estudiants són éssers autodisciplinats que responen davant els estímuls ambientals.
Les tasques d'interacció entre ells requereixen
de l'aprovació del professor, qui observa, mesura i avalua de forma directa. Avaluació TIC El docent és el subjecte actiu del procés d'aprenentatge, ja que és qui dissenya tots els objectius d'aprenentatge, així com els exercicis i activitats encaminats a la repetició i la memorització per a la realització de les conductes correctes, d'acord amb un sistema de càstigs i premis. La relació docent-alumne és una situació asimètrica: el docent juga el paper actiu de la instrucció, a través d'una programació exhaustiva de l'entorn, els estímuls, càstigs i reforços, així com dels objectius didàctics i dels exercicis i activitats que es realitzaran per aconseguir aprendre la conducta desitjada.

L'alumne és el subjecte passiu, que únicament rep la informació i repeteix les activitats fins que les memoritza, sense fer cap tipus de pensament creatiu ni de connexions amb els seus altres aprenentatges previs. L'aprenentatge es produeix quan hi ha un canvi en la conducta. S'avaluen aquells fenòmens que es poden mesurar i que són observables, resultat d'un aprenentatge d'estímuls i respostes. No es tenen en compte durant el procés d'aprenentatge la motivació o el pensament, ja que no són aspectes mesurables ni observables.

L'avaluació es basa en proves objectives, com tests i exàmens basats en els objectius proposats. L'alumne haurà d'aprovar i obtindrà un premi per això quan s'observe el canvi de conducta que s'ha treballat durant el curs. El conductisme no concep l'aprenentatge com una experiència d'interacció amb l'entorn sociocultural, sinó que es basa en els supòsits de l'ensenyament programat d'Skinner mitjançant una rudimentària presentació seqüencial de preguntes i la sanció corresponent en cas de respostes errònies. Exemples TIC EAO=Ensenyament assistit per ordinador.
Consisteix en un complex programa informàtic dissenyat per servir com a eina educativa, amb continguts dedicats a la realització d'exercicis i sessions de preguntes i respostes que permeten la presentació d'un temari i verificar la seua comprensió i adquisició per part de l'alumne, gràcies a una gran càrrega lectiva. COGNITIVISME Avantatges de
l'EAO:

-Facilitat d'ús
-Feedback inmediat
-Ensenyança
individualitzada Autors Característiques Objectius Rol de
l'estudiant Rol del docent Avaluació TIC Exemples
TIC Piaget va ser el principal però també aportaren idees:
Ausubel (aprenentatge significatiu)
Bruner(aprenentatge per descobriment)
Vigotsky (ZDP-Zona de Desenvolupament Pròxim)
Gagné (procesament de la informació) -El cognitivisme inclou totes aquelles teories que se centren en l'estudi de la ment humana per comprendre com interpreta, processa i emmagatzema la informació en la memòria. És a dir, l'objectiu principal del cognitivisme és descobrir com la ment humana és capaç de pensar i aprendre. La teoria cognitiva ha contribuït a un major coneixement d'algunes capacitats essencials per a l'aprenentatge, com l'atenció, la memòria i el raonament. L'ésser humà és considerat un organisme que realitza una activitat basada fonamentalment en el processament de la informació.

Es reconeix la importància de com les persones organitzen, filtren, codifiquen, categoritzen i avaluen la informació i la manera com totes aquestes eines, estructures o esquemes mentals són emprades per accedir i interpretar la realitat.

Aquesta representació de la realitat serà diferent per a cada individu ja que dependrà dels seus propis esquemes i de la seua interacció amb la realitat i, al seu torn, també s'aniran modificant i sofisticant progressivament. L'alumne és un subjecte actiu processador d'informació, que posseeix competència cognitiva per aprendre i solucionar problemes; aquesta competència, a la vegada, ha de ser considerada i desenvolupada fent servir nous aprenentatges i habilitats estratègiques. Aquest paradigma considera la interacció entre els estudiants un element bàsic en el procés d'aprenentatge ja que permet compartir, interactuar i observar l'altre, de manera que la relació amb l'altra persona permet construir el propi coneixement. El professor parteix de la idea de què l'alumne és actiu i que aprèn significativament, que pot aprendre a aprendre i a pensar.

El docent es centra especialment en la confecció i l'organització d'experiències didàctiques per aconseguir aquestes finalitats.

El docent no ha de desenvolupar el paper de protagonista en detriment de la participació cognitiva dels seus alumnes. La relació entre el docent i l'alumne es basa en la importància de la retroalimentació, com a guia i suport a les connexions mentals.

Cal destacar dos elements claus que afavoreixen el procés d'aprenentatge:

-Èmfasi en la participació de l'estudiant en el seu propi procés d'aprenentatge.

-Creació per part del docent d'un ambient d'aprenentatge que permeta i estimule als estudiants a fer connexions amb material ja après. Amb l'aparició del cognitivisme, l'avaluació pateix alguns canvis importants respecte al model conductista, encara que la seua funció principal es manté: l'avaluació formativa assegura l'articulació entre les característiques dels alumnes i les característiques del sistema de formació.

A continuació es destaquen alguns dels canvis més significatius respecte a la teoria conductista:

-L'interès se centra en els processos d'aprenentatge, no en els resultats obtinguts, ja que el que es pretén és comprendre el funcionament mental de l'alumne davant la tasca a través del coneixement de les seues representacions i de les estratègies que utilitza.

-Les dades recollides són qualitatives: s'utilitzen qüestionaris, observacions del comportament, observació de les seues reflexions i de les interaccions.

-Es dóna més importància a les estratègies que utilitza l'alumne per aconseguir un objectiu, que no al grau en què aquest s'aconsegueix. La teoria cognitivista en l'ús de les TIC ha suposat una aplicació de l'espai d'aprenentatge amb la construcció del seu coneixement i, a més, ha afavorit la participació dels estudiants d'una manera més activa.

L'ús de les TIC ha permés crear programes i sistemes on l'estudiant no només ha de donar una resposta, sinó que també ha de resoldre problemes i prendre decisions, la qual cosa contribueix al desenvolupament de les seues capacitats cognitives. Algunes de les aportacions més rellevants d'autors cognitivistes en relació a la integració de les TIC en els processos d'E/A són aquestes:

-En relació amb l'ús de les TIC, Ausubel considera que les noves tecnologies són mitjans eficaços per proposar situacions de descobriment i simulacions, però que en cap cas poden substituir la realitat. A més, un dels problemes de la EAO és que no es proporciona interacció dels alumnes entre si, ni d'aquests amb el professor i considera que "cap ordinador podrà mai ser programat amb respostes a totes les preguntes dels estudiants".

-Bruner considera que l'ús de recursos tecnològics serà positiu en la mesura que aquests afavorisquen l'estimulació cognitiva mitjançant materials que entrenen les operacions lògiques bàsiques.

-Piaget, es va basar en l'epistemologia genètica, és a dir, l'estudi de com s'arriba a conèixer el món extern a través dels sentits atenent una perspectiva evolutiva i va establir 4 estadis universals del desenvolupament: sensoriomotor, pensament preoperacional, operacions concretar i formals.

Per a Piaget, l'aprenentatge ha de tenir una seqüència flexible, ha de ser un procés i els mitjans han d'estimular les experiències.
En relació amb l'ús de les TIC, Piaget no es va mostrar en cap moment partidari de la institució per ordinador, però rescata la discussió, el modelatge i l'experiència empírica. Simulador per a practicants de medicina
Referència: Game-based learning for Virtual Patients in Second Life.

Es tracta d'una activitat pedagògica per a estudiants de medicina a Second Life, el qual es desenvolupa a través d'estacions de treball, aquesta modalitat és utilitzada fins i tot com entrenament de les avaluacions emprades en la metologia ABP (Aprenentatge Basat en Problemes), anomenada ACOE (Avaluació Clínica Objectiva Estructurada), la qual té el mateix desenvolupament.

Aquest exemple es caracteritza per:
-es rebren condicions i directrius
-s'han de realitzat activitats relacionades amb procolos de salut
-es té accés a informació de pacients
-s'han de realitzar diagnòstics als pacients
-s'obtenen resultats i s'interpreten la informació d'aquestos Els principals objectius educatius que es plantegen són:

-Aconseguir l'aprenentatge significatiu amb sentit.

-Desenvolupar habilitats estratègiques generals i específiques d'aprenentatge. CONSTRUCTIVISME Autors Característiques Objectius Rol de
l'estudiant Rol del docent Avaluació TIC Exemples TIC CONNECTIVISME Autors Característiques Objectius Rol de
l'estudiant Rol del docent Avaluació TIC Exemples TICS Ausubel (Aprenentatge significatiu)
Piaget (Epistemologia genètica)
Vigotsky (Teoria sociocultural de l'aprenentatge)
Papert (Creador del llenguatge LOGO, el primer llenguatge de programació dissenyat per a xiquets) El Constructivisme és la Teoria de l'Aprenentatge que destaca la importància de l'acció, és a dir, del procedir actiu en el procés d'E/A.

Està inspirada en la psicologia contructivista, que es basa en que per a què es produïsca l'aprenentatge, el coneixement ha de ser construït o reconstruït pel mateix subjecte que aprèn a través de l'acció. Això significa que l'aprenentatge no és allò que simplement es puga transmetre.
Encara que l'aprenentatge puga facilitar-se, cada persona reconstrueix la seua pròpia experiència interna, de manera que l'aprenentatge no es pot mesurar, per ser únic en cada un dels subjectes destinataris de l'aprenentatge.

Tres són, bàsicament, els representants d'aquesta teoria de l'aprenentatge centrada sobretot en la persona en si. Cada un d'ells expressa la construcció del coneixement depenent de si el subjecte interactua amb l'objecte del coneixement (Piaget), si ho fa amb altres (Vigotsky ) o si és significatiu per al subjecte (Ausubel).
-Suposa un èmfasi ja no en l'ensenyament, sinó en l'aprenentatge, és a dir, en els progressos de l'estudiant més que en els conceptes impartits pel mestre.

-Crida l'atenció sobre el subjecte d'aprenentatge i la necessitat d'afavorir la seua activitat perquè vaja descobrint i construint, per tant, la realitat.

-Suggereix que l'aprenentatge i tots els seus elements associats són processos de construcció i reconstrucció permanent i que és a través del contacte amb el medi i l'entorn que construïm relacions i hi ha aprenentatge.

-Ressalta tasques autèntiques d'una manera significativa en el context, en lloc d'instruccions abstractes fora del context.

-L'aprenentatge és centrat en l'estudiant i gira entorn d'ell i la seua construcció del coneixement. El principal objectiu és aprendre mitjançant la construcció de coneixements sobre la base de les experiències de l'alumne, per mitjà de la realització d'activitats que són d'utilitat en el món real. Per aconseguir aquest objectiu es plantegen altres més específics:

-Aconseguir un aprenentatge actiu, mitjançant la participació dels propis alumnes de manera constant, en activitats de context.

-Fomentar la creativitat i innovació en el procés d'E/A.

-Afavorir el desenvolupament dels processos cognitius i creatius, perquè l'estudiant desenvolupe la seua autonomia i independència.

-Aconseguir la interacció amb el seu entorn, relacionant les teories amb els fets.

-Aconseguir que els subjectes siguen els responsables del seu propi aprenentatge mitjançant la construcció de significats.

-Aconseguir que el resultat de l'experiència directa amb l'objecte de coneixement siga el seu propi aprenentatge.

-Adequar els continguts als processos d'aprenentatge del subjecte.

-Valorar els coneixements previs de l'estudiant per la seua importància com a influència en la construcció de nous coneixements. El paper de l'estudiant és un paper constructor, tant d'esquemes com d'estructures operatòries.

És el responsable del seu propi procés d'aprenentatge i el processador actiu de la informació. Construeix el coneixement per si mateix, ja que ha de relacionar la informació nova amb els coneixements previs.

Per això ha de tenir en compte unes sèries de normes:

-Participar activament en les activitats proposades

-Enllaçar les seues idees i les dels altres.

-Preguntar a altres per comprendre i aclarir.

-Proposar solucions.

-Escoltar tant als seus companys com al coordinador o facilitador. Les interaccions entre els estudiants es caracteritzen per:

-Ser actives, mitjançant el compromís i la responsabilitat.

-Ser constructives sobre la base de l'adaptació de noves idees per donar sentit o significat.

-Ser col·laboratives a través del treball en comunitats d'aprenentatge i grups.

-Ser cooperatives: els estudiants aporten, observen, modelen i regulen les contribucions de cada un dels membres de la comunitat.

-Ser intencionals, el seu objectiu cognitiu és comú i intencional

-Ser conversacionals mitjançant l'ús del diàleg i la interacció permanent tant en el context de l'aula com fora d'ella.

-Ser contextualitzades: el context d'aprenentatge es fa a través de tasques significatives del món real o en simulacions basades en casos o problemes.

-Ser reflexives: ús de la reflexió crítica i sobretot l'autoavaluació. El paper del docent ha de ser de moderador, coordinador, facilitador, mediador i alhora participatiu, és a dir ha contextualitzar les diferents activitats del procés d'aprenentatge.

És el responsable de crear un clima afectiu, harmònic, de mútua confiança entre docent i discent partint sempre de la situació en què es troba l'alumne, valorant els interessos d'aquestos i les seues diferències individuals.

El docent ha d'estimular i acceptar la iniciativa i l'autonomia de l'estudiant. La seua docència s'ha de basar en l'ús i maneig de terminologia cognitiva tal com classificar, analitzar, predir, crear, inferir, deduir, estimar, elaborar, pensar...

Per això la matèria primera i fonts primàries han de ser materials físics, interactius i manipulables.

Fomenta la participació activa no només individual sinó grupal amb el plantejament de qüestions que necessiten respostes molt bé reflexionades. La relació docent-estudiant es basa en una construcció conjunta de coneixements a través del diàleg. Això implica problematitzar els sabers, obrir els conceptes a la discussió i consensuar amb els estudiants una forma comuna de comprendre una determinada disciplina.

La interacció és una característica fonamental en el desenvolupament de les activitats pel paper docent com a facilitador de l'aprenentatge. -S'entén com un procés continu de reflexió sobre l'ensenyament i constitueix una part integral d'ella.

-És una eina més de l'aprenentatge, forma part de la instrucció i l'estudiant aprèn durant la mateixa.

-L'avaluació es basa en l'execució o demostració d'un propòsit útil. A més ha de ser significativa per a l'aprenent.

-Fica èmfasi en l'avaluació dels processos d'aprenentatge.

-Avalua la significativitat dels aprenentatges. En quin grau els alumnes han construït interpretacions significatives i valuoses dels continguts.

-Busca que l'alumne siga responsable i controle el procés d'E/A.

-Aprendre significativament no és una tasca simple, sinó que és una activitat progressiva que es valora qualitativament, per això requereix seleccionar molt bé les tasques o instruments d'avaluació. -S'han de conèixer la utilitat o l'eficàcia de les estratègies d'ensenyament proposades a classe, com ara: estratègies didàctiques, condicions motivacionals, clima socioafectiu existent a l'aula, naturalesa i adequació de la relació docent-alumne o alumne-alumne.

-L'autoavaluació de l'alumne és possible: ha d'aprendre a autoavaluar-se i ha de tindre la capacitat d'autoregulació. Es busquen situacions i espais perquè els alumnes aprenguen a avaluar el procés i els resultats dels seus propis aprenentatges (avaluació formadora).

-L'avaluació es basa en la resolució d'activitats (situacions per analitzar i resoldre) que plantegen al subjecte un conflicte cognitiu, que puga vincular amb els seus coneixements previs, ja que no s'orienta a una única resposta vàlida. George Siemens
Stephen Downes En les teories constructivistes les aplicacions TIC i les seues eines potencien el compromís actiu de l'alumne, la participació, la interacció, la retroalimentació i la connexió amb el context real, de manera que són propícies i molt afavoridores perquè l'alumne puga controlar i ser conscient del seu propi procés d'aprenentatge. Són nombroses les eines que faciliten actualment els processos d'E/A des d'una perspectiva constructivista. Entre elles destaquen:

-les wikis

-les xarxes socials

-els blocs

-els podcasts

-les plataformes virtuals d'aprenentatge com Moodle

-les webquest

-programes com vimeo o google drive per compartir i elaborar vídeos i documents, respectivament. Els objectius del connectivisme són:

-Capacitar als alumnes perquè passen de ser consumidors del coneixement a productors d'aquest.

-Si el coneixement que es necessita no és conegut, desenvolupar l'habilitat de connectar amb fonts que corresponen al que es requereix.

-Desenvolupar les competències tecnològiques en l'ús i apropiació de les TIC que garantisquen el desenvolupament individual i col·lectiu en termes de col·laboració i cooperació amb altres estudiants o professors. El connectivisme és una teoria de l'aprenentatge per a l'era digital. Està basada en l'anàlisi de les limitacions pròpies del conductisme, del cognitivisme i del constructivisme.

Es basa en la integració de:

-La teoria del caos

-La teoria de les xarxes

-La teoria de la complexitat

-La teoria de l'autoorganització i gestió del coneixement -L'aprenentatge i el coneixement depenen de la diversitat d'opinions.

-L'aprenentatge és un procés de connectar fonts d'informació.

-És clau l'habilitat per veure connexions entre àrees, idees i conceptes.

-La contínua actualització (coneixement precís i actual) és la intenció de totes les activitats.

-Triar què aprendre (presa de decisions) forma part del procés d'aprenentatge. -L'aprenentatge és un procés que dura tota la vida (lifelong learning) i pot residir fóra de l'ésser humà.

-La tecnologia està canviant els nostres cervells.

-Connexió de tot amb tot.

-Saber "on" és tan important com saber "com".

-Aprenentatge 2.0: aprendre fent, interactuant, buscant, compartint, sent. L'estudiant té un paper molt actiu, ja que:

-Forma part d'un ambient autèntic (el seu).

-Observa i emula pràctiques exitoses, creant un banc de lliçons apreses.

-És ell el que ha de valorar les seues necessitats d'aprenentatge i prendre les seues pròpies decisions sobre què aprendre i com.

-Ha de ser capaç d'actualitzar constantment els seus coneixements per al que necessita ser conscient dels continus canvis que es produeixen al seu voltant.

-Genera un pensament crític i reflexiu.

-Avalua i valora la informació per assegurar la seua veracitat.

-Construeix la seua xarxa personal d'aprenentatge.

-Crea i forma part de xarxes d'aprenentatge. L'aprenentatge serà millor com més connexions entre estudiants hi haja a la xarxa de coneixement. Aquesta diversitat genera nous nodes especialitzats en certes matèries que alhora serveixen de fonts de coneixement a la resta dels nodes. D'aquesta manera la connexió acaba creant especialització.

Com a part d'aquesta interacció entre estudiants es troben els entorns personals d'aprenentatge (PLE), que són sistemes que permeten l'aprenentatge autodirigit i en grup, dissenyats a partir dels objectius de cada usuari, i amb gran capacitat per conferir flexibilitat i l'adaptació a cada cas. El docent és el que:

-Estimula als estudiants perquè prenguen les rendes del seu propi aprenentatge i facen noves connexions amb altres que enfortiran el seu procés d'aprenentatge.

-Incentiva als estudiants la investigació i immersió en les xarxes de coneixement.

-Els ensenya a avaluar i validar informació per assegurar la seua credibilitat.

-Els ensenya a diferenciar entre bona i mala informació, a vetar un recurs i a convertir una cerca web en un èxit.

-Els ajuda a organitzar tots aquestos cabals d'informació.

-Els ensenya a construir les seues pròpies xarxes i aprofitar les oportunitats d'aprenentatge.

-Els guia quan es queden encallats.

-Els ensenya a comunicar-se de manera adient i demanar ajuda respectuosament a experts.

EN DEFINITIVA, els capacita perquè una vegada acabat el curs, mantinguen les seues xarxes d'aprenentatge i les facen servir en un futur i resoldre de manera creativa els problemes del món. L'aprenentatge i el coneixement es creen i construeixen en comunitat. Els estudiants construeixen el saber guiats pels professors, per tant, els rols canvien:

El professor es converteix en tutor, comissari, administrador de xarxa ... Això fa també que calga replantejar-se la manera d'ensenyar:

-Cal processar com un no-curs (terminologia de Siemens) l'estructura de presentar la informació.

-Fer ús d'aplicacions web i serveis de tot tipus com blocs, microblogging, wikis, podcasts, ...

-Substituir les classes i els temps de classe per grups de treball espontanis adaptats als interessos de l'estudiant.

-Negociar el currículum amb els estudiants. -L'avaluació és contínua, perquè l'aprenentatge també ho és, i en certa mesura incerta perquè la imprevisibilitat de la mateixa augmenta amb el temps de durada de l'aprenentatge.

-Els instruments d'avaluació vénen determinats per la persona que aprèn i hauran d'avaluar també els mecanismes per fomentar i mantenir la formació contínua. El connectivisme presenta un model d'aprenentatge que reconeix els canvis experimentats en la nostra societat en què l'aprenentatge ha deixat de ser una activitat interna i individual. La manera com treballen i funcionen les persones s'altera amb l'ús de noves eines que, de fet, estan definint i modelant el nostre pensament.

"El connectivisme proveeix una mirada a les habilitats d'aprenentatge i les tasques necessàries perquè els aprenents florisquen en una era digital" (George Siemens).

L'àmbit educatiu, que sempre ha estat lent per reconèixer l'impacte de noves eines d'aprenentatge i els canvis tecnològics, hi ha dues àrees que estan obtenint una especial atenció: el programari social i els entorns personals d'aprenentatge (PLEs), que són sistemes que ajuden els estudiants a prendre control del seu propi aprenentatge i gestionar-lo. EDUCAMP: una idea sobre innovació i coneixement

Són una sèrie de tallers iniciats al 2007 pel Ministeri d'Educació de Colòmbia. Són experiències que fan visible de què es tracta l'aprenentatge en xarxa. -L'aprenentatge es produeix a partir de l'experiència, com una representació de la realitat, per això, és molt important descobrir la manera en què s'adquireixen aquestes representacions del món, s'emmagatzemen i es recuperen de la memòria o estructura cognitiva. TAULA COMPARATIVA
DE LES DIFERENTS TEORIES PRESENTACIÓ REALITZADA PER:
Rosa Mª Calvo Gordillo
Ensenyar i aprendre en línia
Màster Educació i TIC, UOC
Full transcript