Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Introducció a la disciplina. Ciències naturals per a mestres.

En aquesta presentació intentarem treballar la necessitat de promoure la cultura científica en les escoles, a la vegada que ens aproximarem a les característiques bàsiques de la ciència, la tecnologia i l'activitat d'aquestes.
by

Salvador Piera i Gabardó

on 28 September 2015

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Introducció a la disciplina. Ciències naturals per a mestres.

El mètode científic
El coneixement científic s’assoleix utilitzant el mètode científic, es tracta d’un mètode hipotètic deductiu, i els trets fonamentals serien:
Introducció a la disciplina
Ciències Naturals per a mestres.


Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals
Professor: En Salvador Piera i Gabardó

Vivim en una societat en la qual es produeixen canvis vertiginosos, els avanços científics i tecnològics són els responsables d’aquests canvis. En aquest segle XXI, podem vore també com les relacions humanes i els valors socials estan sofrint profundes alteracions.

L’escola deu donar resposta a aquests canvis, i obrir les finestres que colpegen cada dia més ciència i tecnologia, intentant canviar aquella imatge estereotipada de savis vestits de bata blanca i amb aspecte despistat.
A.1.- Quina imatge tenim dels científics? Com són? Intenteu fer una breu descripció.
D
e segur que aquestes imatges s'assemblen molt a la descripció que heu fet d'un científic. Això mateix passa amb els nostres alumnes. Què no? feu la prova, demaneu-los que dibuixen un científic i .......................................


Geni, diferent, boig, despistat, amb bata blanca
A.2.- Però, són totes les persones que treballen en Ciència així? Quines concepcions hem de canviar?
Així un dels objectius d'aquesta assignatura de ciències naturals per a mestres, serà fomentar la sensibilitat i el coneixement dels futurs mestres envers la ciència, els seus continguts i la innovació científica i tecnològica, a fi de promoure una cultura científica en el seu alumnat i per tant en la ciutadania.
A.3.- Però, què entenem per Ciència?
La ciència es fruit de la curiositat innata de l’ésser humà i ens ha ajudat a conèixer el món, etimològicament el terme ciència prové del verb llatí sare, que significa saber.
Però no tot el nostre saber pot ser considerat com científic, part d’aquest prové de coneixements ordinaris i comuns, basats en fet quotidians.
A.4.- Assenyala i descriu un fet o fenomen quotidià adquirit mitjançant una informació sorgida a partir de la nostra experiència ordinària.
A.7.- Observa la següent il•lustració i intenta formular preguntes envers els fets o fenòmens que s’indiquen.
A.8.- Reflexionem una mica:
És ciència el que fan els científics?
Ciència i investigació científica són el mateix?
L'objectiu de la ciència no es més que la comprensió del que passa al nostre voltant, i el seu producte no és altre que el propi coneixement científic.
A.9.- Però, quin és el cami que empren els científics per arribar a aquest coneixement?
La ciència parteix de la idea que el món que ens envolta, encara que complex, es pot entendre i els fet es produeixen seguint unes regles que podem arribar a conèixer.

A.10.- Res és fortuït, les coses passen com a conseqüència d’alguna cosa, observa les següents fotografies mostren un fet que necessita d’una explicació. Intenteu donar-li’n una.

A.11.- Aquesta vesprada quan eixim al carrer agafem la càmera i fotografiem fets o fenòmens quotidians que necessiten d’una explicació. Envieu-les al correu
salvador.piera@uv.es
per treballar-les en la pròxima sessió.
1.- Plantejament del problema

És el començament de tota investigació científica.
Pot ser causat per l’observació d’un fet o d’una estructura, o bé per una necessitat de tipus tècnic.

Tot comença amb una pregunta
2.- Recerca d’informació o acumulació de dades al voltant del problema.

Què s’ha fet fins ara? Cal recordar el caràcter acumulatiu de la ciència: les investigacions s’inicien tot tenint en compte altres investigacions anteriors.
3.- Formulació d’hip
òtesi
Una hipòtesi és una suposició probable, i no provada, que ha de ser verificada posteriorment mitjançant l’experimentació.
Ha de sevir, a més a més, per predir nous fets que permeten la seua contrastació i aquesta es pot donar de dues maneres:

•Verificació: consisteix en la comprovació de la veritat d’aquesta. Per fer-ho, s’observa si el que sosté la hipòtesi es compleix o no. Si concorda amb els fets empírics, la hipòtesi queda confirmada, en cas contrari és refutada.

•Falsació: en aquest cas es posa a prova cercant fets que demostren que és falsa, mentre no trobem aquests fets, la hipòtesi es considera vertadera.
A.12.- Emet una hipòtesi per a respondre a la següent pregunta:

•¿Per què es fa de nit?

A.13.- Assenyala les diferents hipòtesi que apareixen en les vinyetes d’aquests còmic, indica si la contrastació és per verificació o per falsació.
4.- Disseny experimental per contrastar la hipòtesi.
Les experiències que han de corroborar les hipòtesi formulades han de ser dissenyades i realitzades baix unes determinades condicions, d’acord amb les dades de la hipòtesi.
A.13.- Realitza un disseny experimental
• Per demostrar si l’aigua salada és un bon conductor de l’electricitat.
• Per demostrar que l’aigua exerceix una força sobre els objecte que intenten penetrar en el seu si.
A.14.- Observa la següent il•lustració i intenta esbrinar què és el que intenta demostrar Ana amb aquest disseny experimental.
5.- Interpretació dels resultats, conclusions i elaboració de lleis científiques o teories

Mitjançant el treball experimental i les observacions fetes arran d’aquest, es confirmen o rebutgen les hipòtesi de treball. Les hipòtesi complexes i que han rebut nombroses confirmacions reben el nom de teories.

La construcció empírica (del grec peira = prova experimental) de teories a partir de observacions rep el nom de raonament inductiu, el qual ha estat la base de la ciència moderna. Hi ha un altra manera de construir el raonament científic, la forma hipotètica- deductiva, que consisteix en la realització de models (aplicació d’un hipòtesi prèviament a un cas concret) i observa si aquesta es confirma en casos particulars.
6.- Comunicació de resultats

Es fa normalment a traves de revistes, llibres, Internet, congressos especialitzats, etc.
Es tracta de posar els nous descobriments a l’abast de la comunitat científica. Sols d’aquesta manera ampliem el coneixement científic i obrim noves vies per a posteriors investigacions.
La ciència:
No és arbitraria, es basa en allò que existeix , o que suposem que existeix.
Però si és relativa, no hi ha percepció pura, encara que sempre hi ha interpretació de les nostres percepcions.
Quants punts blancs hi ha?
Tote
s les
ban
des
horit
zont
als s
ón
de la
mat
eixa
am
plar
ia
?
Apropa i allunya el cap, què passa?
De
quin
color
és

cadascuna
de
les

paraules

següents
?
Recordem que:

Investigació i curiositat són elements innats en els xiquets , aquests qüestionen, consulten i es preocupen per conèixer tot el que gira al seu al voltant. Tant és així que aprenen observant i experimentant noves situacions de la vida diària.
Explicar, classificar o dibuixar resulten ser activitats necessàries en l'experimentació científica. Estar atents als jocs diaris dels xiquets ens ajudarà a obtenir diversos beneficis de situacions diàries relacionades amb la ciència.
Aquest és el camí, el mètode, que li permetrà experimentar, observar i extreure conclusions, al mateix temps que desenvolupa les seues capacitats.
Quan un alumne està interessant i motivat, sense adonar-se’n està aprenent. La millor forma de motivar-lo és despertant el seu interès per situacions que l’envolten.

Perquè un gelat es fon més ràpidament si estem al sol, que si estem en l'ombra?


Cal estimular la curiositat del xiquet, fent que prenga consciència de les coses que giren al voltant, fomentar l'observació, els seus qüestionaments per a establir connexions i parlar sobre les coses que va aprenent.

Per ajudar-los cal començar a enriquir el seu vocabulari i capacitats verbals, sobre tot quan se li parla de fets científics o anomenem les coses que ens envolten.

Els xiquets assimilen tot amb fascinació, sobretot quan escolten paraules noves per a ells, a més la seua capacitat d'observació s'intensifica, captant major atenció, concentració i raonament
Cal recordar que qualsevol situació es pot transformar en un experiment científic. Per això, és recomanable que quan els xiquets identifiquen o manifesten que alguna cosa els crida l‘atenció o els agrada, per més simple que semble, hem de compartir el seu entusiasme.
El coneixement ordinari, el quotidià, està basat en un conjunt de sabers i creences, tant teòrics com pràctics i que poden tenir o no una base científica. És un coneixement útil per a la vida diària que es caracteritza perquè ni és sistèmic, ni crític, i a més està poc contrastat.
Tots nosaltres, incloent als científics, pertanyem a una societat amb una tradició cultural. Frases fetes, refranys, dites, acudits, contes, i molt més, formen part de la font d’aquest coneixement ordinari, que sovint està molt arrelat.

Tant es així, que els propis científics quan dissenyen i realitzen els seus treballs, s’enfronten a preconceptes, que tenen sobre els diferents fets o fenòmens objecte de la seua investigació.
Pensem, tenim cap evidència empírica de que si no ens raspallem les dents després de les menjades la freqüència de patir càries és major?
De vegades rebutgen les evidències que no s'ajusten als nostres esquemes mentals.
Experiència prèvia
Preconceptes
esquema mental propi
Nova observació
del fet o fenòmen
El preconcepte encaixa
es reforça
El preconcepte no encaixa
es rebutja
Modificació parcial o total
del preconcepte
Les supersticions i mites que s’estenen per tot arreu són la conseqüència de la tradició històrica i literària de qualsevol cultura, i no podem entendre’s com part del coneixement científic.
Astròlegs, endevins, tarotistes, xarlatans i estafadors s’amaguen darrere de teories pretesament científiques, buscant donar seriositat i prestigi a les seues suposades teories.
En aquest cas parlem de pseudociència, que és caracteritza per:

1.- El seu camp d’estudi està fora de la realitat.

2.- Emprar aparentment un llenguatge científic, amb doble significat i imprecís.

3.- Solen exposar resultats i conclusions que nos són reproduïbles experimentalment, o difícils de contrastar i justificar, basats en creences, valoracions o regles pròpies.

4.- Al•ludeixen a cultures ancestrals amb sabers ocults als que sols ells poden accedir, reforçant el fet que són autoritats en la matèria. Fins i tot de vegades tenen en nòmina científics que presenten proves de escassa credibilitat.
A.15.- Per grups, intenteu posar un exemple clar que il·lustre cadascun dels trets que caracteritzen a les speudociències
.
A.16. Intenta explicar de forma raonada la següent afirmació:
" El coneixement científic és un saber rigorós i crític, amb posibles aplicacions pràctiques i técniques"
A.17.- Com hem treballat els avanços científics no són bons o roïns en ells mateixos, ho són els usos que se'n fan.
Poseu exemples que il·lustren la informació anterior.
Els avanços de la ciència i la tecnologia, han fet evolucionar a les societats.
Així hui en dia podem comprovar com l’ésser humà té la capacitat de resoldre problemes de forma pràctica, desenvolupant un munt de tècniques a partir de la crea
ció o modificació de materials, instruments i màquines entre altres coses. Esta forma de saber aplicada a la resolució pràctica, és el camp en el que es mou la tecnologia.
Utilitzant els recursos TIC i per grups, heu de preparar una presentació de no més de 10', tractant una de les següents propostes:

Ciència i tecnologia
Ciència i educació
Ciència i societat
Ciència i economia
Ciència i filosofia
Ciència i art
Ciencia i religió
Ciència i pseudociència
Els límits de la ciència i els problemes socials de la investigació científica
Breu història de la ciència
A.6.- Intenteu amb l'ajuda d'un diagrama de fletxes explicar com arribem a obtenir esquemes mentals i com podem rebujar-los davant una experiencia prèvia.
Full transcript