Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

ELS SOMNIS

No description
by

Helena Batista

on 10 November 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of ELS SOMNIS

1. INTRODUCCIÓ
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ
2. EL SON
3. QUÈ SÓN ELS SOMNIS?
4. HISTÒRIA DELS SOMNIS
5. TIPUS DE SOMNIS
6. SIGMUND FREUD
7. PROBLEMES ONÍRICS
8. INTERPRETACIÓ DELS SOMNIS
9. SOMNIS DE LA GENT
10. CONCLUSIONS
2. EL SON
4. HISTÒRIA DELS SOMNIS
Els somnis sempre han existit des de l’antiguitat fins als nostres dies.
En l'antiguitat, la gent creia que els somnis eren missatges dels déus.
En els segles posteriors, la gent van començar a analitzar els somnis amb l’ajuda de la ciència.
Després de presentar diverses teories, encara no sabem amb absoluta veritat per què somiem i què signifiquen els nostres somnis.

5. TIPUS DE SOMNIS
ELS SOMNIS
Nom: Helena Batista Riera
Tutora: Mª Teresa Mora Viladorsa
Departament: Orientació
Batxillerat: Ciències Socials

ESTRUCTURA
finalitat
objectius
Aprofundir més el tema sobre el son, les seves tècniques de registre, les seves fases i els seus trastorns més habituals.
Conèixer el significat o les característiques dels somnis.
Estudiar la interpretació dels somnis per part de Sigmund Freud i altres autors importants.
Analitzar els somnis que té la gent i dir-ne el seu significat.

metodologia
1) Recerca d’informació a partir de pàgines web o llibres.
2) Anàlisi de la informació.
3) Estudi de casos a partir de l’enquesta, de llibres i de pàgines web.


dificultats
CONCEPTUAL
2.3 trastorns del son
2.2 fases del son
2.1 Tècniques de registre del son
PRÀCTICA
Paràmetres electrofisiològics:
- Electroencefalograma (EEG): mesura l’activitat elèctrica cerebral.
- Electrooculograma (EOG): mesura els moviments oculars. Existeixen quatre tipus de moviments oculars:
Moviments sacàdics.
Moviments suaus de persecució.
Moviments vestibulars.
Moviments de convergència.
- Electromiograma (EMG): mesura el to muscular.
- Oximetria: mesura la quantitat d’oxigen en sang.

El son travessa per diverses fases:
Fase I (adormiment).
Fase II (son lleuger).
Fase III (son profund).
Fase IV (son més profund).
Fase REM. És la fase en què ocorren la majoria dels somnis.
Després de passar un temps en la fase REM es torna a les fases I, II, III i IV; aquest cicle passa de quatre a sis cops que poden durar 90 o 110 minuts durant la nit.

Els trastorns del son més freqüents són:
Insomni.
Apnea del son.
Narcolèpsia.
Somnambulisme.
Malsons nocturns.
Terrors nocturns.
Somni loqui
Bruxisme.

3. QUÈ SÓN ELS SOMNIS?
Primer de tot, hem de saber que el son té dos significats que són el fisiològic (dormir) i el psicològic (somiar).
Els somnis són representacions d’una sèrie d’imatges, pensaments o sensacions que apareixen quan nosaltres dormim.
Segons Sigmund Freud, els somnis són la materialització simbòlica de desitjos que s’han reprimit en el nostre inconscient, també són una espècie de substitutius d’aquelles sèries de pensaments tan significatius i revestits d’afecte.


3.1 Per què somiem?
Tots somiem. No sols tots els humans, sinó tots els mamífers.
El somni és una part essencial de la nostra vida quotidiana.
Quan dormim, el nostre conscient també dorm, però el nostre inconscient segueix despert.
La teoria més recent va ser acceptada l’any 1990, la qual indica que somiem per a sobreviure.

6. SIGMUND FREUD
Els tipus de somnis més freqüents són:
Somnis lúcids. Són aquells en els quals la persona sap que està somiant, i es pot controlar la seva consciència en el somni.
Malsons. Són aquells que fan que la persona es desperti amb un sentiment d’angoixa i de por.
Somnis recurrents. Són aquells que es repeteixen amb poca variació en el tema del somni.
Somnis profètics o premonitoris. Són aquells que prediuen el futur.
Somnis de salut. Són aquells que transmeten missatges a la persona somiadora respecte a la seva salut.
Somnis afectius. Són aquells en els quals hi predomina la sensibilitat.
7. PROBLEMES ONÍRICS
7.2 el material oníric. la memòria en el somni
Existeixen un nombre de peculiaritats que demostren la capacitat de record en el somni.
La persona recorda el somni que ha tingut, però no recorda que ho hagi viscut ni quan.
El somni ens aporta coneixements i records que han estat oblidats, com ara de la infantesa o de la joventut.
L’elecció del material reproduït tant sigui d’important com de simple.
7.3 estímuls onírics i fonts del somni
Perquè s’esdevingui el somni necessitem una sèrie d’estimulació. Aquestes fonts del somni les podem classificar en quatre tipus:
1. Excitació sensorial externa (objectiva).
2. Excitació sensorial interna (subjectiva).
3. Estímul corporal orgànic (intern).
4. Fonts psíquiques d’estímuls.



7.5 les particularitats psicològiques del somni
En l’estat de vigília, l’activitat mental segueix per conceptes i no pas per imatges, mentre que en el somni, és per imatges.
Podem explicar les peculiaritats del somni mitjançant la disminució del rendiment psíquic en l’estat de son.
Entre les funcions psíquiques del somni, la més destacada és la de la memòria.
7.6 els sentiments ètics en el somni
En els somnis apareixen maneres de ser o més aviat sentiments morals de la vida desperta.
Ningú no sap per si mateix amb tota seguretat fins a quin punt ell és bo o dolent.
El somni mostraria com som nosaltres en realitat i ens ajudaria a conèixer el nostre interior ocult de l’ànima.
7.7 les teories oníriques i les funcions del somni
Existeixen dues principals teories oníriques sobre l’estat de l’activitat psíquica en el somni:
1. Aquelles teories que creuen que l’activitat psíquica segueix en el somni.
2. Aquelles teories que suposen que l’activitat psíquica disminueix durant el somni.



7.8 relacions entre el somni i les malalties psíquiques
Aquell qui parli de la relació del somni amb les pertorbacions mentals pot referir-se a tres coses:
1) Relacions etiològiques i clíniques, com quan un somni representa un estat psicòtic o resta com a residu després d’ell.
2) Modificacions que pateix la vida onírica en el cas de la malaltia mental.
3) Relacions internes entre el somni i les psicosis.
7.1 relació del somni amb la vida desperta
Hi ha diferents autors que tenen una opinió semblant respecte el somni:
Com un dels beneficis secrets de la naturalesa autocurativa de l’esperit.
Com una alliberació de les desgràcies de la vida real.
Com un recordatori de la vida real, de les nostres pors, dolors...
El somni mai pot alliberar-se del món real, d’allò que ja hem experimentat interiorment o bé exteriorment.
7.4 per què hom oblida el somni en despertar-se?
Els motius de l'oblit dels somnis són:
Les imatges oníriques són sovint oblidades pel fet que eren massa febles, mentre que les més fortes són recordades.
La majoria dels somnis hi falta sentit i ordre.
La falta d’interès de la persona que somia.

8. INTERPRETACIÓ DELS SOMNIS
8.4 el material oníric i les fonts del somni
8.4.1 Allò que és recent i allò que és indiferent en el somni
8.4.2 somnis típics
Els somnis típics més freqüents segons Freud són:
a) El somni de la confusió provocada per la nuesa.
b) Els somnis de la mort de persones estimades.
c) El somni de l’examen.
Altres somnis són:
a) Aigua.
b) Ballar.
c) Caiguda.
d) Presó.
e) Casa.
f) Estar despullat.
g) Mort.
h) Sexualitat.
i) Volar.
8.1 anàlisi d'una mostra de somni
Existeixen dos procediments per a interpretar els somnis:
El primer mètode és la interpretació simbòlica.
El segon mètode és el “mètode desxifrador”.
Freud es basarà en el segon, però amb la condició que un somni pot presentar diferents sentits per segons qui el tingui.

8.2 el somni com a acompliment de desigs
La majoria de les vegades són somnis breus i senzills que s’aparten d’aquelles composicions oníriques complexes.
Els somnis dels nens són simples acompliments de desigs i, en canvi, els dels adults no són molt interessants.

8.3 la desfiguració onírica
Si una persona té desig de fer una acció, però no la fa, és a dir, reprimeix el desig. Llavors en el somni, aquest desig serà disfressat.
Podem considerar en l’ésser humà dos poders psíquics, un forma el desig expressat per mitjà del somni, i l’altre duu a terme una censura sobre aquest desig oníric i força una desfiguració de la seva manifestació.

Les fonts del somni poden ser:
a) Una experiència recent i mentalment important que és representada directament en el somni.
b) Una o diverses experiències recents i importants que són recollides pel somni en una sola unitat.
c) Una experiència interior important (un record).

9. SOMNIS DE LA GENT
10. CONCLUSIONS
Full transcript