Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

LES BOIES

No description
by

alexia viladot

on 19 February 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of LES BOIES

LES BOIES
Intentaré de dir la llum de la foscúria
de la mar encrespada a trenc de nit.
Escumes
fosforescents.
Les barques mal deixades,
prop d’aigua, el cabrestant que els homes fan girar,
vestits de nit, se les enduia platja amunt.
La fressa
del vent i de les aigües es va fent
més poderosa cada cop: tanquen finestres
i portes. Sols a la taverna
dels Oratges se senten
les màquines de joc; encara allí,
pots beure canya a glops petits.
Giràndoles d’estrelles
il•luminen el cel més negre que una gola
de llop.
La serp del vent,
desenroscada, xiula pels carrers.
Dalt l’illa
llampeguejada gira el far.
Els gavians.
s'arresseren dins meu, els crits
de la nit negra i els udols,
el mi també.
Sé prou que la claror
germina dins la fosca.
On és que som? Enlloc?
Fora de tot? Qui ve?
Si vols dormir tranquil pensa en les boies.

Joan Vinyoli
Joan Vinyoli i Pladevall va néixer a Barcelona al 1914. La seva infantesa va estar marcada per les dificultats econòmiques de la seva família.
-Va cursar estudis de comerç i als setze anys entrà a treballar a l’editorial Labor, on va exercir càrrecs diversos, fins a la seva jubilació el 1979.
-La seva lírica va evolucionant cap a una poesia metafísica.
La seva producció poètica pot dividir-se en dues etapes:
• La primera etapa (1937 a 1963) és la de formació i consolidació de l’autor. Durant aquesta etapa Vinyoli es pregunta si ha de seguir amb els postulats poètics de la seva primera etapa o ha de prendre part en una poesia de caire més realista, que impera en aquell moment a Catalunya.
• La segona etapa (1970 a 1984), és la de maduresa i plenitud, i durant aquest període, rep un gran reconeixement per part de la crítica. Aquest és el període més productiu del poeta, amb la publicació d’onze llibres de poemes.
-A partir dels anys 80, Vinyoli comença a davallar físicament a causa d’una malaltia. Les seves darreres obres A hores petites (1981), Domini màgic i Passeig d’aniversari (1984), estan marcades per tractar el tema de la mort. Va morir a Barcelona al 1984.

Estructura interna
Tema: soledat

En aquest poema crec que es vol transmetre que l'autor no sap realment a on pertany ni qui és “On és que som? Enlloc?/Fora de tot? Qui ve?”,només sap que se sent sol, perdut, en la foscor. En el primer i segon vers: “Intentaré de dir la llum de la foscúria / de la mar encrespada a trenc de nit” la ‘llum’ sembla simbolitza la raó dins del caos i el món irracional de la ‘nit’, la ‘foscúria’; sembla proposar que la foscor és la vida i la llum n’és el seu sentit. Acaba amb el fet de que l’únic amb el que pots pensar per arribar a sentir-te tranquil és en les boies “Si vols dormir tranquil pensa en les boies”. El mar, com el transmet, és com una mena de refugi, on hi abunda la calma i la tranquil•litat, com una mena d'allunyament de la realitat. L'objecte que dona nom al títol(les boies) és un objecte en el mar que encara que es deixi emportar pels corrents d'aigua sempre es manté en un lloc fix això fa que sigui un objecte que es relaciona amb el fet d'arribar a trobar la situació on encara que et deixis emportar per la vida tu mateix tens clar a on pertanys i on has d’estar.

Aquest poema és descriptiu perque està ple de simbols lligats a l'aigua i la navegació, però sobretot al mar. El símbol que més en predomina son els gavins, perque fan el paper de l'autor. Una de les coses que es pot observar que el color que hi predomina és el negre, llavors a partir d'aquí podem deduir que l'autor esta bastant trist i deprimit. Això si, també s'observa una mica d'alegria a la taverna dels Oratges.

Estructura externa
El poema, Les boies de Joan Vinyoli, s’estructura en vuit estrofes que no tenen el mateix nombre de síl•labes, amb una sèrie de trenta versos lliures (de nombre i mida indeterminada i sense rima), la majoria trencats, els quals si s'ajunten formen alexandrins (de 12 síl•labes amb cesura, en total apareixen 10), però també hi apareixen hexasíl•labs (de 6 síl•labes, n'apareixen 2), octosíl•labs (de 8 síl•labes, en trobem 2) i decasíl•labs (de 10 síl•labes, n'apareixen 6).

Intentaré de dir la llum de la foscúria 12 –
de la mar encrespada a trenc de nit. 10 -
Escumes 2 -
fosforescents. 4 -
Les barques mal deixades, 6 -
prop d’aigua, el cabrestant que els homes fan girar, 12 -
vestits de nit, se les enduia platja amunt. 10 -
La fressa 2 -
del vent i de les aigües es va fent 10 -
més poderosa cada cop: tanquen finestres 12 -
i portes. Sols a la taverna 8 -
dels Oratges se senten 6 -
les màquines de joc; encara allí, 10 -
pots beure canya a glops petits. 8 -
Giràndoles d’estrelles 6 -
il•luminen el cel més negre que una gola 12 -
de llop. 2 -
La serp del vent, 4 -
desenroscada, xiula pels carrers. 10 -
Dalt l’illa 2 -
llampeguejada gira el far. 8 -
Els gavians. 4 -
s'arresseren dins meu, els crits 8 -
de la nit negra i els udols, 12 -
el mi també. 4 -
Sé prou que la claror 6 -
germina dins la fosca. 6 -
On és que som? Enlloc? 6 -
Fora de tot? Qui ve? 6 -
Si vols dormir tranquil pensa en les boies. 10 -

Mètrica
Conclusió
El poeta explica el mar com si fós una mena de refugi, com si fós l'única manera d'allunyar-se de la realitat, la manera de estar una mica més tranquil i poder pensar en el de veritat és important. L'autor és mostra una mica trist ja que ho pinta tot de color negre.
El text no ha sigut molt difícil de comprendre i la mètrica l'he pogut esbrinar ràpidament. Personalment aquest poema et fa reflexionar una mica sobre tot.
Full transcript