Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

L'ENEIDA

No description
by

Teresa Negrete

on 13 March 2015

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of L'ENEIDA

L'ENEIDA
1- Biografia de Virgili
2- Definició de l'Èpica
3- Resum per capítols
4- Mapes del viatge d'Enees
5- Personatges
6- Relació amb l'Ilíada i amb l'Odissea
7- Reportatge fotogràfic (aplicat a les diapositives)


ÍNDEX
Publi Virgili Maró va néixer prop de Màntua, ciutat del nord d’Itàlia, l’any 70 a. C. El seu pare era un pagès, tenia terres i molts recursos per enviar al seu fiill a estudiar a Milà i després a Roma. Allà va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliques, també anomenades Èglogues, que eren deu petits poemes, els primers de tema pastoril escrits en llatí, seguint el model del grec Teòcrit, l’iniciador de la poesia bucòlica al segle III a. C.

1- Biografia
Aquest èxit va facilitar-li l’entrada al cercle de Mecenas i la proximitat amb August i el seu programa polític. Mecenas li va regalar una casa a Roma, però ell sempre havia dit que viuria al camp, i així ho va fer, va preferir viure al camp, al sud d’Itlàlia. Per això no és estrany que les Geòrgiques, la seva següent obra mostrés també el seu amor per la vida rural i la natura.
Virgili va conservar sempre una certa aparença de camperol. Altres trets del seu caràcter eren la seva timidesa i la seva falta d’interès per les dones, per això a Nàpols l’anomenaven el Virginal, Parthenias.

Poc després va començar la seva obra més ambiciosa, l’Eneida, a la qual va dedicar onze anys i encara va deixar inacabada. El 19 a. C. va fer un viatge a Grècia per inspirar-se en alguns dels escenaris de l’acció, però va morir en el viatge de tornada, deixant l’obra sense els últims retocs, per això alguns versos estan a mitges. Per aquest fet en el seu llit de mort va demanar que se’n destruís l’original, però August ho va impedir. L'Eneida restaria com el poema nacional de Roma, estudiat a les escoles, i faria caure en l'oblit l'èpica anterior d'Enni i de Livi Andronic.

L'èpica és un dels grans gèneres literaris clàssics, juntament amb la lírica i el drama. És el mode de la narrativa, de l'observació de l'entorn i l'explicació d'històries, on importa la trama i la manera com aquesta es conta. Les dues funcions del llenguatge que hi predominen són la referencial i la poètica. Pot incloure descripció o exaltació dels sentiments, però el més rellevant és l'acció, el canvi que es produeix en una situació inicial i que desencadena la història.
Les primeres manifestacions èpiques estan escrites en vers o provenen de la tradició oral, com l'epopeia o la cançó de gesta. Normalment es narren en prosa, quedant el vers per a la lírica i així l'èpica es manifesta en la novel·la o el conte. Se sol emprar la denominació de narrativa per evitar confusions amb les obres clàssiques, assimilant èpica a una matèria relacionada amb els herois i la guerra, que poden aparèixer a les obres fundacionals de la literatura nacional o a recreacions històriques.

2- L'Èpica
3- Resum per capítols
Capítol 1:
Eneas i els seus companys marxen amb les naus, fugint de la Troia que acaba de ser vençuda pels grecs. Naveguen set anys pel mar Mediterrani, en direcció a Itàlia. Allà, l'heroi ha de construir una nova vida pels seus. Juno, vol evitar que Eneas compleixi el seu destí. La deessa convenç a Èol, el deu dels vents, que faixi naufregar les naus troianes.
Neptú, el déu de les aigües té l'orbgull ferit perquè algú li pren el domini del mar, i decideix ajudar i enviar troians a Líbia.
Els troians celebren l'arribada a Líbia fent un homentatge als guerrers morts. La deessa apareix amb una aparença diferent, i li diu al seu fill i a Acates que han arribat a Cartago, però que ara s'han de dirigir al palau de la reina. Venus, demana al seu fill Cupido que Dido s'enamori d'Eneas. Quan es presenta davant Dido, ella els hi explica qui són i el motiu pel qual han arribat al seu regne. Ella els acull de seguida i els convida a un banquet. Durant la celebració, demana a Eneas que expliqui al seu viatge.
Capítol 2:
Enees inicia el seu relat. En primer lloc, explica com els grecs construeixen un cavall de fusta on en el seu interior es troben els soldats hel·lens amagats. Els grecs els van fer creure que això era un regal per guanyar la guerra. A continuació, relata com Laocont va morir a mans d'un monstre marí enviat per Neptú, per intentar fer malbé el cavall. Els troians entren el cavall a la ciutat i pel vespre surten els guerres que es troben al seu interior i cremen i destroçen la ciutat.
Venus, la seva mare fa que fugi de Troia, ja que el seu destí es un altre. Eneas convenç al seu pare, Anquisis, que fugi amb ell. Eneas s'emporta el seu pare, juntament amb la seva esposa, Creusa, i el seu fill Ascani, a més d'altres troians. Creusa es perd, i el grup de troians es dirigeix cap a les muntanyes.
Capítol 3:
Enees continua la seva història. Després d'escapar de Troia, el primer lloc on arriben és Tràcia, on Eneas efectua Sacrificis. En segon lloc, van a l'illa de Delos. Allà el déu Apol·lo parla amb Eneas, i li diu que es dirigeixi cap a la terra dels seus avantpassats i Anquises entén que el déu es refereix que vagin a Creta. Els troians arriben allà però es veuen obligats a marxar, ja que es veuen amenaçats per una plaga. Els Penats informen a Eneas que Apol·lo els indicava que viatgessin a Itàlia. Van canviar el rumb i hagueren d'atracar a les illes Estròfades, on habiten les Harpies. Van haver de lluitar contra aquestes criatures, que eren mitat ocell i meitat dona, fins que fugiren d'aquell terrible lloc.
El següent territori on es dirigeixen els troians és l'illa de Leucata, on fan sacrificis en honor als déus. Allà, també el reben Andròmaca i el seu marit, l'endeví Helen, fi del rei de troia, Príam. Ell, dóna uns quants consells a Eneas per al viatge: ha d'arribar a Itàlia per la costa tirrena, després de voretjar Sicília, ha d'evitar les terres situades enfront de l'Epir i finalment, ha de cobrir-se els cabells amb un vel porpra per honrar els déus. A més, li aconsella que veneri generosament, la deessa Juno per tal que pugui aconseguir el seu objectiu. Per últim, li diu que quan arribi a Cumes, escolti els oracles de la Sibil·la, ja que així sabrà el futur que li espera al seu poble.
Els troians seguiren el seu viatge i aviat localitzen Caribdis, el monstre marí que juntament amb Escil·la, fan naufragar els vaixells que els passen per davant. Fugen del perill, però arriben a l'illa on habiten els Cíclops. Allí troben un grec que els suplica que l'ajudin, ja que Ulisses l'ha abandonat després ferir a Polifem a l'ull.
Per últim Eneas arriba al port de Drèpanum, on mor Anquises.

Capítol 4:
Tornen al palau de Dido, on l'amor de la reina i d'Enees es torna més intens. Ella, però va jurar no tornar a casar-se després de la mort del seu espòs, Siqueu. Encara que, la seva germana l'anima a casar-se amb el Troià, ja que donaria importància a Cartago. Juno amb intenció d'atraçar l'arribada d'Eneas al Laci, proposa a Venus que faixi que la relació amorosa succesqui.
Un dia mentres tots estaven caçant, Juno envià una tempesta que obligà a Dido i a Eneas a buscar refugi: una cova on consumeixen el seu amor.
Quan Júpiter es dona compte de la relació, envia a Mercuri a recordar-li a Eneas que el seu destí és a un altre lloc, i que ha de marxar de Cartago. Eneas intenta que això quedi amb sectret, però Dido se n'adona i tenen una forta discusió. Eneas marxa cap al Laci, tot i que Anna intenta conquistar-lo perquè es quedi.
Dido queda completament destrossada, i li diu a la seva germana que vaigi a fer un gran foc per cremar tot allò que li recordi al seu amor. La reina quan veu marxar les naus de l'illa té intenció de suicidar-se, però agafa l'espasa que perteneixia a Eneas i quan és dalt de la foguera, es mata. Juno decideix acabar amb el seu patiment, i li pren per sempre la vida.
Capítol 5:
Eneas i els seus fugen de Cartago i arriben al port de Drèpanum, Sícilia, on els rep de nou el rei Acestes. Eneas recorda que fa un any de la mort del seu pare, i desideix celebrar un jocs esportius, que tindran una durada de nou dies.
Mentre es celebren els jocs, Juno envia a la seva missatgera, Iris, a les dones troianes. Ella les fa tornar boges i les dones intenten cremar embarcacions, però Eneas suplica a Júpiter que les salvi.

Per la nit, a l'heroi se li apareix l'esperit del seu pare, i li diu que tots aquells troians que no vulguin seguir el viatge, que abandonin el territori de Acestes. També li diu que haurà de baixar a l'Avern per rebre més informació.
El pròxim dia, Acestes deixa que els troians tornin.
Venus té por del que li pugui fer Juno al seu fill, i li suplica a Neptú que Eneas arribi a Itàlia sa i estalvi. El déu assegura el benestar de l'heroi, però dóna a conèixer que un dels seus companys caurà al mar, Palinur, el timoner.
Capítol 6: Les embarcacions troianes arriben a Cumes.Seguint les instruccions d’Anquises, Eneas esdirigeix cap al Temple d’Apol·lo, on el rep laSibil·la. Eneas li demana pel futur dels troians, aixícom també clemència després de tot el que hanpassat fins ara. Ella li respon que aconseguiranarribar al Laci, però que viuran encara una altra desgràcia. Li aconsella que utilitzi el seny perenfrontar-se a les adversitats i que deuen passarper una ciutat grega. Eneas també li demanaindicacions per poder parlar amb el seu pare Anquises a l’inframón. La Sibil·la li contesta que ha de trobar una branca daurada en un bosc, i sila branca es trenca amb facilitat, voldrà dir que Eneas està destinat a anar al món dels morts;altrament, si no es trenca, no hi pot entrar.A l’hora de trobar la branca, dos ocells el guien a l’arbre en qüestió, i resulta exitós dela prova. Li porta la branca a la Sibil·la, que el guia a les portes de l’infern.
Capítol 7:
Eneas i les seves naus arriben a terres Itàliques, on Llatí és el rei. Aquest rei, descendent dels déus, vol casar la seva filla Lavínia i però té dubtes i desideix visitar els oracles de Faune, el qual li diu que la seva fila es casarà amb un foraster. Eneas, després d’haver desembarcat i haver-se acabat totes les provisions de menjar, se n’adona que la situació concorda perfectament amb les paraules del seu pare difunt: aquesta és, sens dubte, la terra on ell i els seus companys troians han d’iniciar una nova vida. Eneas envia uns quants troians a presentar-se davant el rei Llatí i explicar-li les seves intencions de quedar-se al territori. El rei els dóna la benvinguda i accepta de bon grataquestes propostes, a més de mostrar-se impacient per conèixer Eneas i casar-lo ambla seva filla, tal com havien dit els oracles. La deessa Juno, quan se es dóna compte del que fan els troians, es molesta per la frustració que li causa aquesta eterna batalla amb Eneas que tant li costa guanyar. Decideix fer sortir la Fúria Al·lecto, per retardar el casament i crear la guerra.
Capítol 8
: La regió de Laci encara es troba en guerra. Enees està dormint i de sobte se li apareix el Déu del riu per comunicar-li que ha de ser un sacrifici pel Juno per acabar la guerra. Ell li indica quins descendents formaran la ciutat. Més tard enees es desperta i desideix envia dues de les seves naus a seguir el camí inidcat. Els troians arriben a reialme d’Evandre, on es celebra un sacrifici. Evandre rep Eneeas amb una gran benvinguda, el convida a menjar i li explica les gestes d’Hèrcules. Venus li suplica al seu espòs Vulcà que proporcioni armes al seu fill i ell comleixi el seu desig. Evandre exigeix a Eneeas que dirigesqui l’exèrcit als dos pobles ja que ell es va fent gran. D’aquesta manera tots es preparen per la guerra i Enees rep les armes que li dóna la seva mare.

Capítol 9:
Juno ordena a Iris que trobi Turn i l’enviï a la batalla. Els troians, dirigits per Enees utilitzen les armes per defensar les muralles i el campament. Turn intenta incendiar-ho tot amb antorxes, però Júpiter ho impedeix i Turn celebra la seva victòria .Més tard Mnesteu informa a Enees que és un bon moment per atacar els rútuls persorpresa. Nis pren la decisió d’atacar, però acaba morint juntament amb el seu amic. Havent guanyat, els rútuls mostren els caps dels troians morts i porten el cadàver deVolcent al campament on tothom plora la seva mort. Messap inicia una nova batalla a la qual participa Ascani, que mata Numià.

Capítol 10:
Júpiter no deixa que la resta de Déus apareixin a la batalla. Venus pregunta clemènciaper als troians, petició que Juno ignora. Júpiter desideix mantenir-se al marge de l’acció. Més tard, Enees es dirigeix cap a les seves naus; arriba al mar on les naus semblen haver-se dconvertit en Nimfes, que vie a l’hreoi urn. Mentres la batalla segueix Turn demana ajuda a la seva germana. Maten a Pal·lant, i això provoca que els troñans lluitin amb més violència. A l’Olimp, Júpiter diu a Juno que mati Turn. No obstant, la deessa, adoptant l’aparença d’Eneas, fa que Turn es salvi i conservi la vida. Mentre els déus observen la batalla, Mezenci ocupa el lloc de Turn a la guerra, que més tard és ferit per Enees i mor.
Capítol 11:
Després de celebrar tots els funerals dels difunts estimats, Enees i els seus companys per reconduir la guerra. Arriben al Laci i Evandre plora la mort de Pal·lant i al final li diu que acabi amb Turn. Llatí, el rei, convoca una assemblea per decidir el transcurs dels pròxims esdeveniments. Alguns d’ells havien d’anar a Diomedes a demenar-li consells, però ell els digué que no valia la pena lluitar contra els troians. Llatí diu que es rendirà i que li entragarà terres als troians i a la mà de la seva filla.

Capítol 12:
Turn i Enees es disposen a combatre entre ells dos i el guanyador es quedarà amb Lavínia.
Juno demana a Juturna, que es la germana de Turn, que el protegesqui i l’allunyi de la mort. Enees es troba greument ferit, i Turn considera les seves possibilitats de guanyar però Venus li cura els mals i Enees torna a la batalla. Entre elll i Turn maten nombroses guerres, i alhora Juturna intenta protegir el seu germà.
En veure la gravetat de la situació, Amata es lleva la vida. Turn diu que ha ed seguir lliuitant per el seu honor i per la ciutat encara que tengi perill de mort. Enees i Turn lluiten sols i Júpiter prohibeix a Juno que actuï. Finalment Enees mata a Turn i l’heroi troià es casarà amb Lavínia.



4- Mapes del viatge d'Eneas
5- Personatges
·Eneas

·Dido

·Anquises

·Juno

·Júpiter

·Venus
·Cupido

·Vulcà

·Mercuri
Altres personatges:
·Ciclop Polifem
·Harpies
·Sibil·la
6- Relació amb l'Ilíada i amb l'Odissea
Rere lesportes, corre el riu Aqueront. Després que la Sibil·la li expliqui algunes normesd’aquest indret, el barquer Caront els permet creuar el riu. A l’altra banda, Eneasescolta les tristes ànimes de l’infern.En primer lloc, Eneas es troba a Dido. Intenta donar-li explicacions, però ella l’ignora iretorna amb el seu espòs. Seguidament, veu els esperits dels guerrers a la guerra detroia. A continuació, Eneas es purifica i, després d’ensenyar el branquilló d’or aProsèrpina, entra dins l’Elisi, el paradís. Al contrari que al pre-Infern, es respira unambient tranquil i de claredat; allà les ànimes vaguen felices enmig dels verds jardins ide les aigües calmades. Anant caminant, Eneas es troba finalment amb el seu pare,que li mostra les ànimes de tots aquells que, un cop reencarnats, passaran a ser elsdescendents del seu llinatge i els qui acabaran regnant Roma. Anquises, d’aquestamanera, li explica el futur dels troians i anticipa la glòria que caracteritzarà el seureialme.
Al·lecto posa el mal dins Amata, la mare de Lavínia, que intenta convèncer el rei Llatí de casar la seva filla amb el seu pretendent inicial, Turn. La negació del rei la fa embogir i porta també a totes les altres mares del regne a la follia, que li canten al rei Bacus. Seguidament, la Fúria es dirigeix al palau de Turn on, amb l’aparença d’una velleta, diu al rei que ha de fer fora els troians i lluitar per allò que li pertoca. Turn, però, ignora els seus consells i Al·lecto, encesa per la ira, el fa patir un dolor terrible que acaba convencent-lo de combatre en guerra contra el rei Llatí i també els troians. Per últim, la terrible deessa crea la discòrdia als boscos, on aconsegueix que Ascani mati un cérvol molt estimat pels camperols dels voltants i, conseqüentment, s’inicia una batalla entre els troians i els camperols llatins. Seguidament, arriben al palau del rei Llatí grups de súbdits, tots queixant-se d’algun dels incidents creats per la Fúria Al·lecto. Tots desitgen la guerra i, tot i que el rei s’oposa (estan canviant allò que dictaven els déus) finalment s’hi resigna i inicien un conflicte bèl·lic. No només és el territori del Laci que entra en guerra, sinó que les ciutats dels voltants també s’afegeixen a la batalla.
Supliquen a Turn que deixi estar Enees o que lluitin una baralla els dos, però Turn s’enfada i diu que no ajudarà a ningú, ja ho farà Camila. Enees torna a tacar i un cop més s’inicia una nova baralla entre els troians i Turn. Diana, que estima molt a Camila, envia a la Nimfa Opis a la batalla perquè vengui la mort d’ella (Camila).
Tots stan tristos per la mort de Camila i els dos bàndols van cap a les muralles. S’acaba el dia i es queden allí a acampar.

·El llarg viatge que fa Enees, fill de Venus i príncep troià, des de la ciutat vençuda pels grecs fins a Itàlia. L’acompanya el seu fill Ascani, que encara és un nen. Aquesta part té relació amb l’Odissea.
L’arribada d’Enees amb un grup de troians al Laci, regió del centre d’Itàlia; les guerres i aliances que hi fa; la victòria sobre els seus enemics i la fundació de Lavínium, ciutat on viuran els avantpassats de Ròmul i Rem, futurs fundadors de Roma. Aquesta part s’inspira en la Ilíada.


Fer per:
· Joan Marquès

·Teresa Negrete
Full transcript