Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

COLGUEN LES GENTS AB ALEGRIA FESTES

No description
by

Marc Serrano

on 12 December 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of COLGUEN LES GENTS AB ALEGRIA FESTES

En aquesta estrofa Ausias March està utilitzant un dels seus recursos més habituals en la seva poesia, l'introspecció, ja que està parlant amb sí mateix pero interiorment, és a dir, està reflexionant sobre els seus sentiments o pensaments, la llengua que utilitza és el català, en vers de l'occità.
Podem observar que l'autor utilitza un estil molt directe, ja que diu les coses tal qual les pensa.
Ausiàs March (1400 - 1459)
Primera estrofa
Colguen les gents ab alegria festes,
lloant a Déu, entremesclant deports,
places, carrers e delitables horts
sien cercats ab recont de grans gestes,
e vaja jo los sepulcres cercant,
interrogant ànimes infernades,
e respondran, car no són companyades
d’altre que mi en son contínuu plant.

CARACTERÍSTIQUES AUSIASMARQUIANES
Introspecció -> Pensaments neguits i preocupacions personals.
Rebutja la poesia trobadoresca i l'amor cortès (més realista)
Català ric i sense solucions provençals
Estil directe, sincer, provocatiu i fix
Versos decasílabs amb cesura a la 4 sílaba (decasílabs ausiasmarquians)
Abundància de comparacions, metàfores i imatges
Contradicció davant l'amor (amor espiritual) i tristesa absoluta (desig carnal)
Ús de senyals (Llir entre cards, Plena de seny, Oh foll'amor, ...)
Marc Serrano, Anna Aldabert, Sergio Gomez, Mireia Sole i Marina Mariscal
COLGUEN LES GENTS AB ALEGRIA FESTES
Tercera estrofa
Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge
e per tots temps brota la carn de nou,
e en son menjar aquell ocell mai clou,
pus fort dolor d’aquesta em té lo setge,
car és un verm qui romp la mia pensa,
altre, lo cor, qui mai cessen de rompre,
e llur treball no es porà enterrompre
sinó ab ço que d’haver se defensa.

Segona estrofa
Cuarta estrofa

E, si la mort no em dugués tal ofensa,
fer mi absent d’una tan plasent vista,
no li graesc que de terra no vista
lo meu cos nuu, qui de plaer no pensa
de perdre pus que lo imaginar
los meus desigs no poder-se complir,
e, si em cové mon derrer jorn finier,
seran donats térmens a ben amar.
Argument
En la tercera estrofa ens parla que ell ens transmet el seu dolor explicant que un cuc rossega el cor i els pensaments d’aquest, i que aquest dolor i sofriment només es poden curar amb l’amor correspost de la dama.
Cascú requer e vol a son semblant,
per ço no em plau la pràctica dels vius:
d’imaginar mon estat són esquius,
sí com d’hom mort de mi prenen espant.
Lo rei xiprè, presoner d’un heretge,
en mon esguard no és malauirat,
car ço que vull no serà mai finat,
de mon desig no em porà guarir metge.

Família ben situada en la noblesa valenciana (vida cortesana fàcil)
Educat per ser un bon cavaller i un bon home de lletres
Atret per la falconeria (expedicions militars d'Alfons el Magnànim)
Casat amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell)
Argument
En aquesta estrofa ens explica que tot el món esta celebrant les festes mentre, que hi ha un altre tipus de gent que va recorrent els sepulcres i parlant amb les ànimes destinades a l’infern. Són aquelles persones que estan soles, perquè no tenen parella.
Tots els versos són decasíl·labs (art major) amb una cesura dividida en dos hemistiquis, un de 4 sílabes i l'altra de 6. La seva rima es creuada, això vol dir que el primer rima amb el quart en –estes desprès el segon i el tercer amb –orts, aleshores el cinquè vers amb el vuitè rima amb –ant i per últim el sisè i el setè vers rimen en –ades. Per tant, la seva rima és consonant ja que rimen consonants i vocals.
Mètrica i rima
Recursos
En aquesta estrofa podem observar una antítesis, entre la idea de la gent en grup que està celebrant les festes amb la idea de una sola persona a un cementiri , és a dir, són idees totalment oposades.
Aquesta estrofa pot ser tota una metàfora, on la gent que està junta i feliç son parelles i les persones que estan soles en un cementiri son aquelles que no tenen parella y han de estar tristes.
Característiques
En questa primera estrofa podem veure algunes de les característiques Ausiasmarquianes. Una d’aquestes característiques és que els versos són decasíl·labs amb cesura a la 4 síl·laba, també anomenats com decasíl·labs ausiasmarquians.
També amb aquesta primera estrofa en podem crear una imatge que és un altre de les seves característiques, ja que a mesura que entens el text vas imaginant aquella escena al teu cap.

Mètrica i rima
Aquesta estrofa està formada per setze versos decasíl·labs (4+6) d'art major. La seva rima es creuada ja que el primer rima amb el quart en -ant, el segon rima amb els tercer en -ius, El cinquè vers rima amb el vuitè en -etge i el sisè rima amb el setè en -at, per tant la seva rima es consonant ja que rimen tant les vocals com les consonants.

Argument
March diu que ell no vol fer el mateix que els altres i relacionar-se amb els demes, perquè ell es diferent i no l’entendrien i explica el dolor que sent per causa d’aquest fet. Compara el seu dolor amb els dolor del rei Xiprè i afirma que el seu propi dolor es superior al d’ell.

Recursos
L’autor utilitza recursos mètrics com la comparació, en el vers sis d’aquesta estrofa, diu que ni tan sols el rei Xiprè, presoner d’un heretge, senti ni ha sentit el mateix dolor.

COLGUEN LES GENTS AB ALEGRIA FESTES
Pertany a un cançoner de 128 composicions que van ser difoses a la cort.
Tema amorós (Cant d'amor) -> Passió amorosa i les seves patologies (mort simbòlica i espiritual de l'enamorat)
Composició formada per 5 cobles amb 8 versos decasílabs (amb dos hemistiquis separats per una cesura 4+6) amb rima creucreuada
Consta d'una tornada o capcaudament de 4 versos
En quant a l'obra....


En quant a l'autor....
El tema d'aquest fragment es la mort, ja que ens explica hipotèticament el perquè el protagonista no la tem (per amor), i pensarà seguir estimant el seu amor.
Recursos

En aquesta estrofa, podem trobar una hipèrbole i una perífrasi, ja que es un recurs molt habitual en aquest autor.
Localitzem la hipèrbole, quan ens explica que si ell mor, perdríem un amant molt bó.
La perífrasi la trobem quan fa referència a la mort d'Ausias, ja que ho argumenta amb moltes paraules innecesaries.
Mètrica i rima
Aquesta estrofa consta de 8 versos decasíl•labs (art major) de rima creuada amb capcaudament i té rima consonant. El autor aconsegueix aquest numero de síl•labes gracies a diferents llicències mètriques: hi podem observar que al primer vers hi ha una sinalefa entre “qui” i “el”; també en aquest vers hi ha unes altres due en “buitre” i “ el” i “menja” i “el”. El primer vers rima amb el quart amb –etge; el segon vers rima amb el tercer vers rima en –ou; el cinquè vers rima amb el vuitè en –ensa; el sisè vers rima amb el setè amb –rompre.
Estrofa composta per 8 versos en decasíl·labs, en art major. L'esquema mètric d'aquest fragment es: ABBA CDDC, podem observar que el primer vers i el tercer rimen en -ensa, el segon i el quart rimen en -ista, el cinqué amb el vuité en -ar, i per últim, el sisé amb el seté en -i-r.
Aquesta estrofa la podem classificar de rima asonant, ja que la rima del sisé i seté versos no coincideixen totes les lletres.
Mètrica i rima
Característiques
Recursos
Comparació-> Iguala el seu dolor al càstig etern del gegant Tici, a qui un voltor se li menja cada dia el fetge.

Metàfora- > Identifica el seu dolor amb dos cucs que se’l mengen per dins.

Al•literació-> Repetició del so: romp - rompre – entrerrompre

Métrica i rima
Característiques
Característiques
En aquesta estrofa Ausiàs utilitza les següents característiques:

- Expressa la contradicció entre l’amor carnal i l’espiritual
- Intensitat en l’experiència: goig i dolor
- Sincera i autobiogràfica amb profundes reflexions sobre la mort (Instrospecció)


En aquesta estrofa, el que l'autor vol destacar-hi, es el fet de que si ell mor, vol que la dona per la qual està enamorat, es senti malament per no haver-li fet cas quan ell li demostrava el seu amor, després de morir per amor, Ausias esmenta que no valia la pena haver mort per amor
Recursos
En aquesta estrofa observem que l'autor utilitza dos recursos habituals, la metàfora i la perífrasis.
La metàfora la localitzem quan l'autor es comença a identificar amb un cristià que no havia fet res dolent, i a l'estimada la representa com a una dama trobadoresca
La perífrasis la utilitza per a fer referència a la seva mort, ja que o calen tantes paraules per explicar-ho, s'ha donat aquest recurs en l'anterior estrofa també.
Cinquena estrofa
E, si en lo cel Déu me vol allogar,
part veure a Ell, per complir mon delit
serà mester que em sia dellai dit
que d’esta mort vos ha plagut plorar,
penedint vós com per poca mercè
mor l’ignocent e per amar-vos martre,
cell qui lo cos de l’arma vol departre
si ferm cregués que us dolríeu de se.
Tornada
Argument
Llir entre cards, vós sabeu e jo sé
que es pot ber fer hom morir per amor:
creure de mi que só en tal dolor,
no fareu molt que hi doneu plena fe.

Aquesta estrofa està composta per 8 versos en decasíl·lab, en art major.
L'esquema mètric és: ABBA CDDC, com en l'anterior estrofa, l'esquema mètric es repeteix. El primer vers rima amb el quart en -ar, el segon amb el tercer en - it, el cinqué amb el vuité en -è i, el sisé i el seté en -artre.
Destaquem que utilitza una rima asonant, ja que la rima entre el cinqué i vuité versos, no coincideixen totes les lletres.
Com en l'anterior estrofa "IV", l'autor utilitza un recurs molt freqüentat en la seva poesia, l'introspecció,ja que parla amb els seus sentiments i pensaments interiorment, sense exposar-los, a part, utilitza el català, en vers de l'occità, utilitza un estil directe.
Podem observar en aquesta estrofa, que utilitza una contradicció, entre l'amor i la vida.
Argument
Aquest vers ens diu que ell assegura que pot morir d’amor, i li demana a la dama que li doni fe ja que ell pateix aquest dolor. I diu que si ell mor, ella es sentiria culpable.
Mètrica i rima
La tornada es de quatre versos decasíl•labs (art major), te una rima creuada i consonant .L’autor utilitza una cesura en el primer vers “Llir entre cards//vos sabeu e jo sé”. El primer vers rima amb el quart vers amb –e; i el segon i tercer vers rima en –or.
Recursos
Senyal-> per referir-se a l’estimada.

Connotacions-> La considera diferent i millor a la resta, ja que es comparable a una flor de llir entre cards i ortigues.

Característiques
En la tornada Ausiàs utilitza les següents característiques:

- Intensitat en l’experiència: goig i dolor
- Sincera i autobiogràfica amb profundes reflexions sobre la mort.
- No idealitza a la dama.
- Analitza de forma racional i reflexiva l’experiència amorosa.


Argument
Característiques
CONCLUSIÓ
El poema es la progressió o evolució del enamorat, començant amb certa aparença alegre i enfosquint-se fins arribar a la mort.
La mort representa la única solució a la seva tristesa absoluta, mostrada per mitjà de metàfores i comparacions.
Cal destacar certa indignació per la seva REALITAT amorosa, i oposa l'alegria i festeig social amb el seu jo solitari.


La característica principal d'aquesta estrofa es com l'autor reflexa eus sentiments cap a l'amistat dels altres. L'autor fa una reflexió personal sobre els seus propis sentiments.
Full transcript