Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

A l'altra banda del mirall: una nova mirada a la sala infantil

No description
by

Marta Roig

on 3 May 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of A l'altra banda del mirall: una nova mirada a la sala infantil

La sala infantil és... Un espai gran-petit
nou-vell
... Condicions invariables Directrius de biblioteques públiques Directrius sobre serveis bibliotecaris per a bebès i Infants Marc regulador Mapa de lectura pública Espai de relació important en els processos de formació i auformació Espai públic i centre de reunió, que ha de facilitar una experiència social positiva, sent un marc físic acollidor, còmode, atractiu, adient, flexible, suficient i amb visió de futur per:
emmagatzemar i exhibir el fons de la biblioteca
facilitar la utilització dels serveis
permetre que el personal executi la seva tasca Espai accessible, acollidor, atractiu, segur i sense barreres arquitectòniques. Amb joguines per al desenvolupament, mobiliari a la mida i catifes o superfícies netes per poder jugar a terra. Les funcions ens marcaran l'ambientació Manifest IFLA/UNESCO sobre biblioteca pública
Crear i fomentar hàbits de lectura
Donar suport a la formació individual, autodidacta i acadèmica.
Donar oportunitats per al desenvolupament personal i creatiu
Estimular la imaginació i la creativitat dels nens i les nens i del joves.
Fomentar el coneixment del llegat culturam la valoració de les arts, els descobriments cintífics i les innovacions.
Facilitar l'accés a les experssions culturals
Afavorir la diversitat cultural
Donar suport a la tradició oral
Garantir l'accés a la informació
Proveïr de serveis informatius adients
Facilitar l'aprenentatge en l'ús de la informació i dels mitjans informàtics
Potenciar i participar en les activitats i els programes d'albafetització
... IFLA Secció d'Edificis i Equipaments
Les 10 qualitats d'un bon espai: funcional, adaptable, accessible, variat, interactiu, propici, adaptat al medi ambient, segur, eficient i adaptat a les tecnolies de la informació.
Informacions per a un arquitecte: quins sentiments hauria de despertar al ciutadans . Ha de convidar a entrar, acollir a l'usuari perquè se senti com a casa seva?
Premisa important: no hem d'accepatr edificis bonics i inútils però tampoc lletjos i pràctics. L'espai que tenim L'espai que hauríem de tenir Condicions variables silenciós-sorollós
acollidor-fred
... L'espai que volem Hauria de ser acollidor, funcional, flexible, interactiu, participatiu, bonic, tranquil, suggerent i suggeridor Hauria de despertar Hauria de
permetre Què podem canviar? La dinàmica L'ambientació La funcionalitat Amb qui? amb col·laboradors
externs amb els usuaris Com? Quan? enganxant vinils noves necessitats manteniment activitats puntuals creant racons il·luminant jugant amb catifes, coixins, pufs, butaques, hamaques,... donant joc al sostre apel·lant als sentits ritualitzant l'accés aprofintant el potencial expositiu incorporant tecnologies interactives acumular detalls d'activitats o accions pintant aprofitant qualsevol cosa Amb què? creativitat i passió criteri amb qualsevol cosa! i una mica de temps jugant a interioristes, per canviar l'espai sense canviar l'arquitectura activitat constant Accions Exemples Baró, Mònica; Mañà, Teresa. Estudi sobre les accions de foment de la lectura a les biblioteques públiques de Catalunya. Barcelona: Catalunya. Direcció General de Cooperació Cultural, 2009. Què ens diuen els estudis? L’activitat és una estratègia o una eina i no una finalitat, per acomplir uns objectius del projecte
Les petites accions concretes són les que tenen més efectivitat: exposicions, orientació, recomanació i intercanvi entre bibliotecari i usuari.
La biblioteca té com a objectiu afavorir la lectura, així en un sentit ampli però també desdibuixat i, com a indicador d’èxit, incrementar el préstec.
Les activitats de promoció de la lectura per tenir èxit han d’anar acompanyades d’un fons suficient i atractiu, un servei de préstec àgil i eficaç i una atenció i orientació personalitzades.
Les activitats han de promoure que el lector llegeixi més, millor i diferent. Bonnafé, Marie. Los libros, eso es bueno para los bebés. Océano, 2008.
Equipo peonza. ABCdario de la animación a la lectura. Asocición Española de Amigos del Libro Infantil y Juvenil, 1995.
Lage, J.J. Animar a leer desde la biblioteca. CSS, 2005.
Mata, Juan. 10 ideas clave. Animación a la lectura: hacer de la lectura una práctica feliz, trascendente y deseable. Graó, 2008.
Pan de lectura: sugerencias para un plan de lectura, escritura y expresión oral. Gobierno de Aragón. Departamento de Educación, Cultura y Deporte, 2011.
Petit, Michèle. El arte de la lectura en tiempos de crisis. Océano, 2009.
... i la literatura i els especialistes? Mai és massa dora per oferir accions, activitats i programes per als nostres usuaris.
La lectura, l'escriptura i la expressió oral són cares d'un mateix objecte.
La força emotiva de les experiències condiciona la seva efectivitat.
Les modes i els corrents condicionen els mètodes.
La formació dels mediadors és imprescindible.
Distingeixen entre l'animació a la lectura i l'animació de la lectura.
Posen de manifest els beneficis i el potencial de la lectura per al desenvolupament integral de l'individu i l'evolució de les societats.
Segons el moment històric i el país atribueixien al bibliotecari un paper més o menys actiu.
La lectura és un acte en diferit, i les activitats són en directe i haurien de permetre un acte diferit amb l’autor (Duran) Dificultat per distingir els objectius de lectura dels altres associats: com l’establiment de complicitats, la integració en el territori o l’increment de la presència de la biblioteca.

Algunes de les accions de foment de la lectura que es programen sota aquest objectiu no tenen aquesta funció, sinó que responen a l’objectiu genèric d’atraure el públic.

Dificultat per arribar als no usuaris

Consens en que els municipis petits amb manca d’altres entitats culturals la biblioteca ha d’obrir una mica el ventall, mentre que en els grans, es pot centrar més en la promoció de la lectura. Es valoren com a eines molt efectives els centres d’interès i la utilització d’icones en el topogràfic.

La majoria de les activitats s’intenten vincular a llibres del fons. Programació sense un pla al darrere

La narració de contes, el format més habitual i es presenta amb una dimensió gairebé d’espectacle.

En segon lloc es troben els tallers: en la franja dels 0-3 : basats en l’audició de cançons i poemes musicats.

Hi ha més varietat de propostes i formats i innovació allà on es treballa amb un catàleg.

Debat entre la repetició de les d’èxit u la voluntat d’innovar. En general però s’assumeixen pocs riscos. Activitats puntuals, programades en cicles

Poques activitats amb voluntat de continuïtat, que requereixen el compromís dels usuaris amb un mínim de sessions.

Es valora positivament la periodicitat per fidelitzar el públic i afavorir l’assistència.

La contractació externa aporta avantatges a nivell de planificació, ajuda a oferir propostes més diverses i a aconseguir la visita d’alguns personatges mediàtics però, té un cost molt elevat i una qualitat de propostes variable.

Si es comparen les activitats organitzades per la biblioteca i les contractades, aquestes són més cares però no necessàriament més ben fetes, ni aporten més públic. Inscripció prèvia només als tallers (no s’indica mai l’aforament ni es limiten les places)

Espectre d’edats molt ampli que dificulta la identificació del públic amb l’activitat i comporta problemes als conductors.

Les biblioteques detecten que el públic infantil és cada vegada més petit. Alguns opinen que respon a l’interès creixent dels pares i mares per avançar en la culturització dels seus fills. No es disposen de dades estadístiques segregades sobre els hàbits culturals i de consum cultural de referència, això dificulta la identificació de pràctiques lectores i la detecció de necessitats.

En general no s'avaluen per la bondat absoluta de l’objectiu

Què s’avalua? nombre i tipologia de persones, repercussió en els mitjans i satisfacció del públic.

Què no s’avalua? Costos directes i indirectes i –qualitativament i en el temps, l’impacte que aquestes tenen sobre els assistents

No hi ha instruments estàndards i la satisfacció dels usuaris no es recull per procediments regulars a nivell general activitats i lectura lectura i fons la tria i selecció la programació el públic l'avaluació + la comunicació Difusió eficaç entre els que ja són usuaris

Sitemes de difusió força tradicionals (cartells, notes per a les escoles, mail, web, agenda municipal, revistes locals...).

Poca comunicació externa cap a la resta del sector. (Excepcions: Laboratori de lletres i imatges de Roca Umbert) Per oferir una proposta coherent, eficient, adequada, emotiva, diversa, innovadora, personal,... Avaluar Descobrir Planificar Executar Intervencions concretes, que els usuaris poden gaudir de manera individual sense haver-se de cenyir a un horari més específic que el propi de la biblioteca. Habitualment dissenyades i executades pel propi personal. Definició - Encaixos il·lustrats
- Jugant amb les guardes
- Todo un mundo
- Art-Anthony Brown
- Jocs caputxeta
- Exposicions temporals
- S’ofereix
- Video recomanacions -presentacions
- Guies de lectura
- Bombons il·lustrats
- Manuals per a investigadors
- Dispensadors de paraules
- Kits per a la creació
- Ruletes
- I·lustralbum
- Avui em pregunto...
- El museu dels objectes literaris
- ... Activitats Exemples Intervencions habitualment pensades per a ser executades en un moment determinat i amb un públic concret que poden ser conduïdes pel propi personal o un professional extern. Definició - Hores del conte
- Tallers
- Xerrades per a famílies i educadors
- Celebracions
- Laboratoris (per a l'experimentació a partir dels llibres i el treball de la creativitat
http://www.granollers.cat/blocs/cultura/laboratori-lletres-i-imatges)
- Espectacles de petit format
- Activitats especials: Una nit a la biblioteca (Palafrugell)
- Clubs de lectura
- ... Programes Exemples Conjunts d'accions, activitats, serveis, materials i estratègies de treball desenvolupades per aconseguir un objectiu i molt sovint adreçades a un públic concret. Definició - L'Abecedari de la Barceloneta
- Biblioteca escola-biblioteca pública
- Liberart
- Municipi Lector
- Nascuts per llegir
- ... Perfils executors llocs de realització dia de la setmana horari àrea del material bàsic temàtica destinataris dinàmica col·laboradors nombre de sessions Curs "A l'altra banda del mirall: una nova mirada a la sala infantil". COBDC, març 2012. A càrrec de Glòria Gorchs, Nati Calvo i Marta Roig.
Full transcript