Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

A una hermosa dama de cabell negre que es pentina en un terrat ab una pinta de marfil

No description
by

Cristina Muñoz

on 24 May 2015

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of A una hermosa dama de cabell negre que es pentina en un terrat ab una pinta de marfil

Cristina Muñoz
1 Batx A

A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil
Índex
Biografia
Opinió personal
Francesc Vicent Gacia
Conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona, va nèixer a Tortosa, l'any 1579, i va morir a Vallfogona de Riucorb, l'any 1623. Va ser un poeta i eclesiàstic.

Va escriure prosa, teatre i poesia. Conreà una poesia artificiosa i elegant, com el sonet “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil”. És considerat el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca.

Des del primer moment la seva extensa obra poètica tingué una gran popularitat, i d’una manera especial la de caire humorístic i escatològic, que, imitada per molts autors catalans del s. XVII, donà lloc al fenòmen que es coneix com a “vallfogonisme”.Utilitzava un llenguatge molt castellanitzat, artificiós, elegant i ple d’ironia i de tòpics literaris (en aquest aspecte sovint se l’ha comparat amb Quevedo).
A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil
Va estudiar a la Universitat de Lleida. Al 1605 va ser ordenat de sacerdot a Vic, i dos anys després va guanyar per concurs la parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, que va conservar tota la vida.
Aquest poema és el cant a una bella dama que el té enlluernat. Es basa en un dels trets més característics de l’estètica barroca, el contrast, el color blanc expressat pel marfil, la pura neu (amb el color de la pell de la dama) i l’oposat, el negre del color de l’atzabeja dels cabells. L’acció se situa en un terrat i el poeta contempla com la dama es pentina amb una pinta de marfil, amb l’esperança que ella també s’enamori d’ell.
Hi ha un paral·lelisme que està entre el cor alterat per tanta belllesa. L’observador queda molt enlluarnat com es pentina els cabells amb aquell color negre carbó i el seu contrast amb la seva pell, que és molt blanca.
Ab una pinta de marfil polia
Sos cabells de finíssima atzabeja
A qui los de or més fi tenen enveja,
En un terrat, la bella Flora, un dia;
Entre ells la pura neu se descobria
Del coll que, ab son contrari, més campeja
I, com la mà com lo marfil blanqueja,
Pinta i mà de una peça pareixia.

Jo, de lluny, tan atònit contemplava
Lo dolç combat, que ab estremada gràcia
Aquestos dos contraris mantenien,
Que lo cor, enamorat, se m'alterava
I, temerós de alguna gran desgràcia,
De prendre'ls tregües ganes venien.
Amb
pentinava
la dama
cabells rossos
crea batalla
A la primera estrofa veiem que la bella Flora, la dama, es pentina els cabells negres com l’atzabeja amb una pinta de marfil. Presenta un desordre en l’estructura sintàctica, per tant, estem parlant d’un hipèrbaton que ocupa tota l’estrofa.Per dir-nos que els cabells d’or, referint-se als cabells rossos, tenen enveja dels negres (atzabeja) utilitza una personificació, ja que els cabells no poden tenir enveja, i que els cabells siguin d’atzabeja és una metàfora.
A la segona estrofa podem observar un contrast entre el color blanc i el color negre.
El color blanc està representat a través del coll, les mans i el marfil de la pinta, en canvi, el color negre està representat pels cabells de la dama. Aquesta lluita entre els contraris forma una metàfora. Un altre exemple de metàfora seria
'Entre ells la pura neu se descobria'
, on l’adjectiu 'pura' davant de 'neu' forma un epítet, ja que sempre s’ha atribuït que la neu és pura.


Al primer tercet apareix el "Jo poètic", ens mostra que a partir d’ara parlarà d’ell i dels seus sentiments: l’autor queda sorprès, meravellat mentre contempla el dolç combat que tenen la pinta amb els cabells. Pel que fa al dolç combat, es tracta de la figura retòrica anomenada oxímoron, ja que un combat no pot ser dolç.
A l’últim tercet del poema, el poeta mostra l’angoixa:
'Que lo cor, enamorat, se m'alterava'
que sent al contemplar el combat i vol parar -lo
'I, temerós de alguna gran desgràcia de prendre'ls tregües ganes venien'
Ab una pinta de marfil polia
Sos cabells de finíssima atzabeja
A qui los de or més fi tenen enveja,
En un terrat, la bella Flora, un dia;

Entre ells la pura neu se descobria
Del coll que, ab son contrari, més campeja
I, com la mà com lo marfil blanqueja,
Pinta i mà de una peça pareixia.

Jo, de lluny, tan atònit contemplava
Lo dolç combat, que ab estremada gràcia
Aquestos dos contraris mantenien,

Que lo cor, enamorat, se m'alterava
I, temerós de alguna gran desgràcia,
De prendre'ls tregües ganes venien.


Estructura interna
descripció de la dama
Jo poètic
Estructura externa

Ab una pinta de marfil pol
ia

10A
Sos cabells de finíssima atzab
eja

10B
A qui los de or més fi tenen env
eja
,

10B
En un terrat, la bella Flora, un d
ia
;


10A

Entre ells la pura neu se descobr
ia

10A
Del coll que, ab son contrari, més camp
eja

10B
I, com la mà com lo marfil blanqu
eja
,

10B
Pinta i mà de una peça pareix
ia
. 10A

Jo, de lluny, tan atònit contempl
ava

10C
Lo dolç combat, que ab estremada

gràcia

10D
Aquestos dos contraris mante
nien
,

10E

Que lo cor, enamorat, se m'alter
ava

10C
I, temerós de alguna gran des
gràcia
,

10D
De prendre'ls tregües ganes ve
nien
.

10E
Pel que fa a l’estructura del poema podem dir que es tracta d’un
sonet
: dividit en
quatre estrofes,
dos
quartets
i dos
tercets
,
catorze
versos
decasíl·labs
d’
art major
amb
rima consonant
: ABBA, ABBA, CDE, CDE.
Tema
Tema amorós.
Observació i admiració de l'autor a una hermosa dama que es pentina els cabells, de la qual està bojament enamorat.
Ab una pinta de marfil polia
Sos cabells de finíssima
atzabeja
A qui los de or més fi tenen enveja,
En un terrat, la bella Flora, un dia;

Entre ells la
pura neu
se descobria
Del coll que, ab son contrari, més campeja
I, com la mà com lo marfil blanqueja,
Pinta i mà de una peça pareixia.

Jo, de lluny, tan atònit contemplava
Lo
dolç

combat
, que ab estremada gràcia
Aquestos dos contraris mantenien,

Que lo cor, enamorat, se m'alterava
I, temerós de alguna gran desgràcia,
De prendre'ls tregües ganes venien.
Hipèrbaton
Hipèrbaton
Metàfora
Personificació i metàfora
Epítet
Personificació i metàfora
Hipèrbaton
Figures retòriques
Context històric
Durant els segles XVI, XVII i XVIII, la producció literària del Català va disminuïr.

Ens trobem en un període de decadència de la literatura catalana pel que fa al tractament culte d’aquesta.
Francesc Vicent Garcia
Conclusió
Alteració del ordre comú
Hipèrbole
Trenca els cànons de la bellesa

Ús tòpic
Descriptio puellae

Contrast entre blanc i negre
M'ha agradat treballar aquest poema ja que no he tingut cap problema per entendre'l i m'ha semblat senzill i clar. El que més m'ha agradat ha sigut el tema del que tracta i com s'expressa el poeta, atès que reflexa clarament els sentiments que sent per la dama.
1. Biografia de l'autor
2. Context històric
3. Significat del poema
4. Estructura externa
5. Estructura interna
6. Tema
7. Figures retòriques
8. Conclusió
9. Opinió personal
Full transcript