Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Vora la mar, Jacint Verdaguer

No description
by

Anna Rios

on 5 November 2012

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Vora la mar, Jacint Verdaguer

A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se’n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen,
digueu-me: què voldran? Vora la mar Poema Vora la mar, escrit per Jacint Verdaguer.
Publicat dins de Flors de Calvari (1895) en un moment d'enfrontament amb les institucions eclesiàstiques.
Aquest poema conté tot el món poètic de Verdaguer. Anàlisi del poema Mètrica i estrofisme Figures retòriques Biografia de Jacint Verdaguer Conclusió Bibliografia Al cim d’un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l’astre rei (el sol) cap al ponent declina
me’n pujo a meditar. Amb la claror d’aqueixa llàntia (el sol) encesa
contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m’aixafa com un pes. Eixes ones, mirall (el mar) de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts. Aixequí tants castells, en eixes ribes,
que m’ha aterrat lo vent,
ab ses torres i cúpules altives
de vori, d’or i argent: poemes, ai!, que foren una estona
joguina d’infantons,
petxines que un instant surten de l’ona
per retornar al fons: vaixells que ab veles i aparells s’ensorren
en un matí de maig,
illetes d’or que naixen i s’esborren
del sol al primer raig: idees que m’acurcen l’existència
duent-se’n ma escalfor,
com rufagada que s’endú ab l’essència
l’esmusteïda flor. Amb les del mar o ab les del temps un dia
tinc de rodar al fons;
per què, per què, enganyosa poesia,
m’ensenyes de fer mons? Per què escriure més versos en l’arena?
Platja del mar dels cels (la mort),
quan serà que en ta pàgina serena (la vida eterna)
los escriuré ab estels? Nascut a Folgueroles a l'any 1845
Escriptor català més important del segle XIX
Màxim exponent de la Renaixença
Se'l coneix com a Mossèn Cinto Verdaguer
Les seves principals característiques romàntiques són:
- L'idealisme
- El nacionalisme
- La nostàlgia
- L'enyorança
- L'amor a la naturalesa
Mor a Vallvidrera a l'any 1902 (57 anys) Promontori: Elevació rocosa d’altura considerable que s’apropa al mar.
Aqueixa, eixes, aixequí: demostratius propis de Mallorca i Catalunya.
Vori: material tou i dur del que estan format les dents dels elefants.
Emmusteït: dessecat pel sol o pel vent. Introducció
i
moviment literari Glossari El poema tracta de:
- El paisatge
- El passat
- El futur
- El món ideal
- El pas del temps El títol del poema fa referència al lloc on el protagonista està situat.
El poema té una actitud romàntica. El poema es pot dividir en tres parts:
- La primera: tres primeres estrofes, narrada en present.
- La segona: quatre estrofes següents, narrada en passat però hi ha verbs en present.
- La tercera: últimes tres estrofes, torna la veu en present i el futur. Verdaguer és un dels autors que fa renéixer el català com a llengua literària després de segles de decadència.
L’autor pretén fer una recerca del món ideal, així per demostrar l’engany en el que està i donar a veure el moment de trasbals i dubte que sent.
La poesia de la Renaixença vol arribar a una identificació total entre llengua i pàtria.
L’estil de la Renaixença és proper al Romanticisme europeu, amb predomini dels sentiments i temes històrics. Al-cim-d’un-pro-mon-to-ri-que-do-mi-na 10A
les-o-nes-de-la-mar, 6b
quan-l’as-tre-re-cap-al-po-nent-de-cli-na 10A
me’n-pu-jo a-me-di-tar. 6b Amb-la-cla-ror-d’a-quei-xa-llàn-tia en-ce-sa 10C
con-tem-plo-mon-no-res; 6d
con-tem-plo el-mar-i el-cel-i-llur-gran-de-sa 10C
m’ai-xa-fa-com-un-pes. 6d Ei-xes-o-nes-mi-rall-de-les-es-tre-lles, 10E
me-guar-den-tants-re-cords, 6f
que em-plau-re-veu-re-tot-so-vint-en-e-lles 10E
mos-som-nis-que-són-morts. 6f Ai-xe-quí-tants-cas-tells-en-ei-xes-ri-bes, 10G
que-m’ha a-te-rrat-lo-vent, 6h
ab-ses-to-rres-i-cú-pu-les-al-ti-ves 20G
de-vo-ri-d’or-i ar-gent: 6h po-e-mes-ai!-que-fo-ren-una es-to-na 10I
jo-gui-na-d’in-fan-tons, 6j
pet-xi-nes-que un-ins-tant-sur-ten-de-l’o-na 10I
per-re-tor-nar-al-fons: 6j vai-xells-que ab-ve-les-i a-pa-rells-s’en-so-rren 10
en-un-ma-tí-de-maig, 6
i-lle-tes-d’or-que-nai-xen-i-s’es-bo-rren 10
del-sol-al-pri-mer-raig: 6 que he afegit coses!! i-de-es-que-m’a-cur-cen-l’ex-is-tèn-ci-a
du-ent-se’n-ma es-cal-for,
com-ru-fa-ga-da-que-s’en-dú ab-l’e-ssèn-ci-a
l’es-mus-te-ï-da-flor. A-la-vi-da o al-cor-quel-com-li-pre-nen
les-o-nes-que-se’n-van;
si-no-tinc-res-les-o-nes-que a-ra-vé-nen,
di-gueu-me-què-vol-dran? Amb-les-del-mar-o ab-les-del-temps-un-di-a
tinc-de-ro-dar-al-fons;
per-què-per-què en-ga-nyo-sa-po-e-si-a,
m’en-se-nyes-de-fer-mons? Per-què es-criu-re-més-ver-sos-en-l’a-re-na?
Plat-ja-del-mar-dels-cels,
quan-se-rà-que en-ta-pà-gi-na-se-re-na
los-es-criu-ré ab-es-tels?
Full transcript