Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

LA FAMÍLIA

NF4.UF2
by

PEPA MORENO

on 5 August 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of LA FAMÍLIA

LA FAMÍLIA
CONCEPTE DE FAMÍLIA:
Segons l'OMS, s'entén per família, els membres de la llar emparentats entre ells, fins a un grau determinat, per sang, adopció i matrimoni.
El nostre concepte de família. elements que defineixen la família,

No hay consenso sobre la definición de la familia. Jurídicamente está definida por algunas leyes, y esta definición suele darse en función de lo que cada ley establece como matrimonio. Por su difusión, se considera que la familia nuclear derivada del matrimonio heterosexual es la familia básica. Sin embargo las formas de vida familiar son muy diversas, dependiendo de factores sociales, culturales, económicos y afectivos. La familia, como cualquier institución social, tiende a adaptarse al contexto de una sociedad. Esto explica, por ejemplo, el alto número de familias extensas en las sociedades tradicionales, el aumento de familias monoparentales en las sociedades industrializadas y el reconocimiento legal de las familias homoparentales en aquellas sociedades cuya legislación ha reconocido el matrimonio homosexual.
La familia, según la Declaración Universal de los Derechos Humanos, es el elemento natural y fundamental de la sociedad y tiene derecho a la protección de la sociedad y del Estado.1 Los lazos principales que definen una familia son de dos tipos: vínculos de afinidad derivados del establecimiento de un vínculo reconocido socialmente, como el matrimonio2 —que, en algunas sociedades, sólo permite la unión entre dos personas mientras que en otras es posible la poligamia—, y vínculos de consanguinidad, como la filiación entre padres e hijos o los lazos que se establecen entre los hermanos que descienden de un mismo padre. También puede diferenciarse la familia según el grado de parentesco entre sus miembros.
LA FAMÍLIA DES DEL PUNT DE VISTA JURÍDIC:
art. 14, 32,39 de la Constitució espanyola.
la família a la què es refereix la constitució, com a nucli de relacions personals i afectives, conté múltiples formes de convivència que ja no són únicament matrimonials. Reconeix el dret de tots el grups a la protecció i al respecte de la seva dignitat i igualtat de tots els seus membres.
RELACIONS DE PARENTIU:
Relacions de consanguinitat: procedeixen d'un ascendent comú.
Relacions d'afinitat: unió matrimonial o reconeixement legal.
Relacions d'adopció: vincles fruit d'un acte legal.
LA FAMÍLIA DES DE LA PERSPECTIVA ANTROPOLÒGICA:
Definir la família des d'una perspectiva antropològica suposa indagar en les relacions que es produeixen mitjançant les unions biològiques ( filiació) i les aliances (unions de fet i matrimonis), i també en les que es produeixen a partir de la ruptura de les aliances( separació o divorci).
La separació o divorci: És una institució pràcticament reconeguda a totes les societats. Les causes qeu ho justifiquen poden ser diverves. Formes de supeditació de la dona, estigma social de la separació a països de tradició catòlica.
tipos de família
la filiació: determinació d'ascendents, descendents i els col·laterals. Aquestes relacions familiars formen una xarxa de parents més o menys propers que anomenem PARENTELA.
El matrimoni i les unions de fet: L'aliança o unió de dues persones, mitjançant el matrimoni o la convivència, suposa, en moltes societats, el punt de partida de la formació familiar. Per a l'antropologia, el matrimoni és una forma d'institucionalització que implica l'acceptació i el respecte de la nova parella per part de la societat i el reconeixement dels fills. És la culminació del procés d'elecció de parella: lliure o restringit a unes regles. (lliure, obligat, endogàmia, exogàmia, l'incest)
la família des del punt de vista sociològic
Què és l'antropologia?
La antropología es una ciencia que se dedica al estudio del ser humano de forma holística. El término tiene origen griego y proviene de anthropos (“hombre” o “humano”) y logos (“conocimiento”). La antropología es una ciencia integradora que estudia al hombre en el marco de la sociedad y la cultura a las que pertenece, combinando enfoques de las ciencias naturales, sociales y humanas.

AntropologíaEn otras palabras, esta ciencia estudia el origen y el desarrollo de la variabilidad humana y de los modos de comportamiento sociales a través del tiempo y del espacio.
Què és la sociologia?
La sociología es una ciencia social que estudia, describe y analiza los procesos de la vida en la sociedad; busca comprender las relaciones de los hechos sociales por medio de la historia; mediante el empleo de métodos de investigación, quiere saber donde estan los problemas en la sociedad y sus relaciones con los individuos. compara a la sociedad con la cultura y la politica. Es una ciencia nueva que se hizo a la mitad del siglo XIX.

La sociología aplica métodos de investigación empíricos (es decir, de la experiencia que ya obtuviste en tu vida) y asi crea teorias. Es la rama del conocimiento que estudia las relaciones humanas, aplicando metodos empiricos.

El terreno de investigación de la sociología es bastante amplio. Puede investigar desde los motivos por los cuales las personas seleccionan sus parejas hasta las razones de la desigualdad social en una sociedad.
Tres tendències:
reducció de la família extensa i augment de família nuclear.
reconeixement dels drets de les dones i dels infants
Reconeixement més ampli de les llibertats sexuals.
FAMÍLIA TRADICIONAL VERSUS FAMÍLIA MODERNA
Família tradicional
-Funcions familiars diferenciades segons sexe i edat
-relacions conjugals i paternofilials de domini i obediència.
Relacions de dependència.
Autoritat de l'home versus la dona i els fills.
El matrimoni es decideix més per normes socials que per afecte.
Es condemna i prohibeix el divorci, l'anticoncepció, l'avortament,...
Família moderna
Rols familiars més flexibles,
autoritat paterna i marital és més compartida entre tots dos cònjuges. Relació d'igualtat home-dona.
La decisió del matrimoni és lliure. Es mou per afecte.
La vinculació entre pares i fills és molt més estreta.
- Família de doble carrera: Funcions paral·leles entre pare i mare.
-Família semitradicional: Dona treballa fora però manté el rol que tenia en la família tradicional.
FAMÍLIA NUCLEAR VERSUS FAMÍLIA EXTENSA.
Família nuclear
pare, mare, fills. Família tipo societats postindustrials.
Família amb fill ùnic
Família nombrosa
Família uninuclear o familiar simple: sense fills.
Família extensa
Polinuclear: diversos nuclis familiars o diverses generacions.
Ampliada: Altres parents: oncles, nebots, cunyats...
Són pròpies de societats més
tradicionals, on la família compleix
la major part de funcions assistencials
i educatives.
NOVES TRANSFORMACIONS,
NOUS TIPUS DE RELACIÓ FAMILIARS
PERSPECTIVA DE GENERO
LA FAMÍLIA COM A INSTITUCIÓ SOCIAL
la família té com a finalitat primordial la socialització, l'autonomia i la identitat dels seus membres. Satisfà les següents NECESSITATS:
- SEXUAL
-ECONÒMICA: capacitats i habilitats per satisfer necessitats materials
- SOCIAL: família transmet cultura, valors, tradicions, normes i principis
-AFECTIVA: sentiments d'amor, lleialtat i reconeixement.
- DE SUPORT: refugi en moments de crisi.......
FUNCIONS BÀSIQUES:
Respecte als seus membres:
- Vinculació íntima i permanent entres els membres
- Criança i manutenció biològiques i psicològiques
-Socialització segons pautes culturals familiars i socials
- Assignació de valors
- Producció i consum com a miniunitat econòmica.
- Preparació dels fills i filles per la formació d'unitats familiars pròpies.
- Desenvolupament personal dels fills.
- Objectiu comú de mantenir la identitat pròpia i la cohesió familiar.
-
Respecte a la societat:
- Representació dels fills davant la societat
- Col·laboració en la millora de la qualitat de vida
- Relació i ajuda a altres famílies de la comunitat.
REGLES, ROLS I DINÀMICA FAMILIAR

CONTROL: Cada família defineix les regles perquè els seus membres col·laborin en el desenvolument familiar. El procés de presa de decisions es un element clau en l'aprenentage social dels infants.

ASSIGNACIÓ DE ROLS: Cada membre del grup familiar ha de complir un paper.

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES: La manera d'aconseguir resoldre el conflictes serà essencial per a la convivència, per la continuïtat familiar i per l'aprenentatge social de la persona.

DESENVOLUPAMENT PERSONAL: Cada membre necessita que el grup li proporcioni les possibilitats de desenvolupar-se individualment, per la seva pròpia seguretat com individu.
LA COHESIÓ FAMILIAR
La força dels lligams que uneixen els membres d'una família. El grau de cohesió està relacionat amb la diferenciació de cada un dels seus membres. Una diferenciació extrema ens portarà cap a la desintegració familiar i una cohesió excessiva amenaça el creixement personal i individual.
EL CICLE DE LA VIDA FAMILIAR
la família com a procés: evoluciona amb el temps, ca da moment presenta uns trets característics, unes necessitats funcionals i unes tasques determinades.
ETAPA I:
CONSTITUCIÓ
ETAPA II:
EXPANSIÓ
ETAPA III:
REDUCCIÓ
Elecció de la parella i prometatge
Matrimoni o cohabitació
Transició a la maternitat i paternitat, naixement o arribada dels fills.
Famílies amb fills en edat escolar.
Famílies amb fills adolescents
Meitat de la vida i niu buit
Els darrers anys de vida
CRISIS QUE AFECTEN LA VIDA FAMILIAR:
La crisi es una forma de desiquilibri que afecta una persona fins al punt d'ocasionar-li un estat d'estrès que dificulta la posada en marxa de les seves capacitats.
TIPUS DE CRISIS
CRISIS PREVISIBLES: Conseqüència del mateix cicle vital o del rol personal de l'individuo.
Crisis de desenvolupament, d'evolució o de cicle vital:
Crisis reals i visibles, sobtades o progressives, produïdes com a conseqüència del mateix cicle vital dens del sistema familiar. Aquesta crisi es pot convertir en problemàtica si la persona intenta impedir la crisi en lloc d'adaptar-s'hi o redefinirla.
Crisis de transició:
VAn lligades al rol social i a la implicació en situacions noves.
Crisis de desemparament.
Quan existeix dependència per part d'un membre de la família o més. Aquesta situació fa que la família estigui lligada a les exigències de l'atenció de la o les persones depenents.
Crisis estructurals.
Neixen de les relacions i interaccions entre els membres de la família i solen derivar en violència familiar i bloqueig comunicatiu.
CRISIS IMPREVISIBLES O DE SITUACIÓ:
Són aquelles que no es poden predir, ja que no es desenvolupen en la dinàmica familiar; per tant, no han estat planejades i poden esclatar en qualsevol moment.
Estan provocades per esdeveniments diversos, amenacen l'integritat de la persona i la seva família, tant mentalment com físicament.
Al llarg de l'existència s'han d'aprendre
una sèrie de respostes, amb les quals es podran
resoldre els problemes que es vagin presentant.
S'ha de fer una adaptació continua a l'entorn.
La magnitut d'alguns problemes o
la incapacitat per gestionar-los poden
conduir a una situació difícil de solucionar
que pot abocar la persona en qüestió a una crisi.
La característica principal de qualsevol crisi és la temporalitat: és un procés limitat en el temps que va seguit d'un nou equilibri.
Elements de resolució de la crisi:
- PERCEPCIÓ DE LA REALITAT: És imprescindible afrontar els esdeveniments i els sentiments de manera realista.
-CERCAR I TROBAR SUPORT: l'entorn com recurs favorable a la resolució de la crisi.
- POSAR EN MARXA LES CAPACITATS D'UN MATEIX: afrontar el problema i mantenir una actitud positiva per procurar superar-lo.
LA FUNCIÓ EDUCATIVA DE LA FAMÍLIA: L'activitat educativa a la família és molt intensa a la primera infància i continua sent important al llarg de tota la vida.
ASPECTES DESTACABLES:
COM A GRUP PRIMARI: Construcció d'identitat
COM A TRANSMISSORA DE VALORS I NORMES:Assimilació de valors i normes.
COM A AGENT SOCIALITZADOR: primer espai d'integració social
COM A AGENT FORMADOR: primers aprenentatges. conquesta de la seva autonomia
COM A REDUCTE DE SEGURETAT I CONFIANÇA: com prevenció de situacions de risc
COM A MODEL DE COMPORTAMENT: models d'imitació de conducta. coherència
COM A MODEL DE RELACIÓ: l'amor com facilitador de l'acció educativa familiar.
ESTILS EDUCATIUS
RESTRICCIÓ
PERMISSIVITAT
AFECTE
HOSTILITAT
DEMOCRÀTIC
AUTORITARI
INDULGENT
NEGLIGENT
ESTIL AUTORITARI
PLANS I PROGRAMES D'ATENCIÓ A LES FAMÍLIES
- LEGISLACIÓ
- PLA INTEGRAL D'ATENCIÓ A LES FAMÍLIES
-NIVELLS D'INTERVENCIÓ EN L'ATENCIÓ A LES FAMÍLIES
-PROGRAMES ESPECÍFICS
( www. gencat.cat/departament de benestar social i familia/familia)
Estil centrat en els pares: Sistema
comunicatiu unidireccional i tancat
en que els pares donen ordres sense cap
explicació i restringeixen l'autonomia dels
fills, que solen inhibir-se.
ús de càstigs, amenaces i prohibicions
de manera continuada i sense cap mena
de raonament.
possibles conseqüències educatives
nivell d'autoestima
autonomia personal
creativitat
competència social
frustració o culpabilitat en relació a la consecució d'objectius
conformisme
submissió
ansietat
ESTIL DEMOCRÀTIC O ASSERTIU
Estil centrat en els fills. Les relacions entre pares i fills es regeixen pel respecte mutu, la cooperació i els deures recíprocs. Els conflictes tendeixen a ser poc freqüents i lleus.
conseqüències
educatives
sentit de la responsabilitat
assumpció de les conseqüències dels seus actes.
competència social i facilitat d'interacció
actitud cooperativa i respecte per les normes i el treball en equip.
concepte de si mateix realista i positiu, bon nivell de autoestima i autoconfiança.
motivació d'èxit, bona resposta escolar.
ESTIL PERMISSIU O INDULGENT
Estil basat en la tolerància. El control patern/matern
és molt baix i també el grau d'exigència. Hi ha una presència de sobreprotecció en relació a les dificultats del dia a dia, de la vida. Hi ha molta implicació afectiva i preocupació per les necessitats dels fills.
Llibertat acompanyada de suport emocional.

conseqüències
educatives

egocentrisme
dependència
dificultat x l'esforç

autocontrol dels impulsos
empatia: anteposen els seus dessitjos i necessitats als dels altres.

nivells d'autoestima
i autoconfiança

ESTIL NEGLIGENT
Estil basat en una baixa exigència dels pares,
per no assumir la responsabilitat educativa i familiar.
No son sensibles a les necessitats dels fills, ni tan sols expressen afecte. No hi ha comunicació.
Els interessos individuals dels pares i mares estan per sobre dels interessos dels fillls.

conseqüències
educatives

baix concepte de si mateixos
autoconfiança
responsabilitat
sentit de l'esforç
rendiment escolar

predisposició a patir trastorns
psicològics i greus desviacions
de la conducta.

APLICACIÓ DE L'ESTIL
EDUCATIU.

GRAU DE CONTROL: s'exerceix un control sobre, els fills per influir en el seu comportament i per inculcar uns valors, conductes, etc..
DIMENSIONS DE LES PRÀCTIQUES EDUCATIVES FAMILIARS
estratègies:
Afirmació del poder: càstig físic, amenaces o privacions
Retirada de l'afecte: buit emocional,
Inducció: reflexió
COMUNICACIÓ PARES-FILLS: Es podrien agrupar:
Amb un alt nivell de comunicació: Raonament
Baix nivell de comunicació: no s'aborden els problemes.
EXIGÈNCIA DE MADURESA:
Alt nivell d'exigència: estimulació per l'autonomia
Baix nivell d'exigència: no plantegen reptes.
L'AFECTE EN LA RELACIÓ:
Els pares afectuosos són aquells que demostren explícitament interès i afecte pels seus fills i per tot el que implica al seu benestar físic i emocional. Són sensibles als seus estats i necessitats emocionals, mostren orgull pels seus èxits i interès pels desigs i preocupacions dels seus fills.
Els estils educatius dels pares
Pares i mares autoritaris: presenten alts nivells de control i exigències de maduresa i baix nivell de comunicació amb poc afecte explícit.

Resultat de l'estil sobre els fills: solen ser obedients, ordenats, poc agressius a casa seva, però també més tímids i menys tenaços. Solen tenir una pobre interiorització dels valors morals i tendeixen a actuar motivats per les conseqüències sancionadores que imaginen que es poden derivar de la seva conducta. En les relacions amb els seus iguals rarament porten la iniciativa i no solen manifestar expressions d'afecte.
Pares i mares permissius:
Mostren baixos nivells de control i exigència de maduresa i alts nivells de comunicació i afecte.
Els fills, pel baix nivell de control i exigència de maduresa, tenen dificultats per assumir responsabilitats i controlar els seus impulsos, solen ser immadurs i amb baixos nivells d'autoestima, però tendeixen a ser més alegres i vitals que amb l'estil autoritari.
Pares i mares democràtics:
Els pares democràtics presenten alt nivells de control, d'exigències de maduresa, de comunicació i afecte explícit. Aquest patró educatiu és el que ajuda a formar fills i filles amb les característiques més desitjables a la nostra cultura: tendeixen a tenir un grau elevat d'autocontrol i autoestima, són capaços d'afrontar situacions noves amb iniciativa i confiança i són persistents en les tasques que comencen.
Les relacions amb els seus iguals són nombroses i gratificants. Interiortizen els valors en els quals se'ls ha educat i tendeixen a jutjat les conductes no només per les conseqüències que se'n deriven, sinó tenint en compte el perquè d'aquelles.
Full transcript