Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

El cicle de les roques

No description
by

Berta Capdevila i Codina

on 18 March 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of El cicle de les roques

EL CICLE DE LES ROQUES
Els
volcans
són els punts de la superfície terrestre per on s'expulsen
gasos i material fos incandescent
procedents de l'interior de la terra.
Què és el cicle de les roques?
Les roques es
transformen
en d'altres tipus de roques mitjançant processos naturals que poden abarcar
milions d'anys
. Totes aquestes transformacions es relacionen entre elles en l'anomenat
cicle de les roques.

El cicle de les roques ens explica que els tres tipus de roques estan relacionades entre si, de manera que unes es poden transformar amb unes altres quan les
condcions ambientals
en què estan sotmeses ho permeten.


El cicle de les roques ens permetrà estudiar tots els
processos geològics interns o externs
que actuen sobre la formació de les roques, i les
conseqüències
que en resulten de la seva formació.
ELS VOLCANS

ELS TERRATRÈMOLS
EL COMPORTAMENT
DE LES ROQUES
Per tal d'estudiar la deformació de les roques és important conèixer la força que s'aplica a aquestes, és a dir, l'esforç. Existeixen dos tipus d'esforç:
Esforç litostàtic:
com a conseqüència del pes de la columna de roques que té per sobre.
Esforç tectònic:
és el que ens general les diferents deformacions del terreny
Un
augment de la temperatura
o
disminució de la pressió
són els factors que donen lloc a la formació de magma
EL MAGMA
És una
massa de roques foses i de gasos
. Els magmes tenen el seu origen entre la
litosfera i el mantell superior,
on hi ha prou temperatura per fondre les roques.
Materials volcànics
Materials sòlids:
Cendres: < 2mm
Lapil·li: entre 2 i 64 mm
Bombes volcàniques:
superiors a 64 mm.
Materials líquids:
Lava:
magma que ha perdut gran quantitat de gasos.
Materials gasosos:
Fonts termals:
Brolladors d'aigua calenta que contenen substàncies minerals. L'aigua s'escalfa com a conseqüència del recorregut intern que realitza
Fumaroles:
Emissions de gasos a altes temperatures que surten a través de petites esquerdes de les roques.
Guèisers:
Són surgències periòdiques d'aigua calenta i vapor que poden arribar a diverses alçades sobre la superfície
Volcans de fang:
Brolladors de fang molt fluid i calent
Tipus d'erupcions
volcàniques
Erupcions hawaianes
Erupcions estrombolianes
Erupcions vulcanianes
Erupcions plinianes
L'estructura
d'un volcà depèn del tipus d'obertura per on surten els materials expulsats i de la naturalesa d'aquests materials.
...i a Catalunya hi ha volcans?
Com es distribueixen els volcans al món?
http://worldofgeology.weebly.com/geologic-animations.html

ROQUES MAGMÀTIQUES
ROQUES SEDIMENTARIES
Com es formen?
Es formen a partir de materials meteoritzats d’altres roques ha han patit
erosió, transport i sedimentació
dut a terme pels agents geològics externs.
S’acomulen en
conques sedimentàries
i solen formar
estrats
.

La diagènesis:
És el procés pel qual els
sediments
d’una conca sedimentària es
transformen en roques
.
L’augment del pes dels estrats acomulats provoca una
pressió
sobre les capes més profundes i juntament amb la
temperatura elevada
de l’interior de la Terra provoca la transformació dels sediments.

Processos de la
transformació dels sediments
:

- Compactació
- Cimentació
- Formació de nous minerals

PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS
- LA METEORITZACIÓ:
La meteorització és el conjunt de processos que provoquen el
trencament i la disgregació de les roques
pel fet d'estar exposats constantment a l'acció de l'atmosfera. La
intensitat i velocitat
de meteorització depenen del tipus de roca, de les condicions climàtiques i de l'activitat dels organismes que hi intervenen.
La meteorització es subdivideix en:
- Meteorització física o mecànica:
trancament de les roques per processos físics o mecànics






- Meteorització química:
ateracions de les roques per reaccions del seus components. Sempre té lloc en presència d'aigua


- EROSIÓ
: Procés pel qual els materals resultants de la meteorització de les roques són desgastats i mobilitzats per efecte de l'aigua, el glaç o el vent. El resultat de l'erosió depèn del tipus d'agent geològic dominant i la velocitt en què actiu.
Els factors que ocasionen l'erosió són: el clima, els tipus de materials, el temps i acció humana
AGENTS GEOLÒGICS
EXTERNS
Les formes del relleu es modifiquen per l'acció dels agents geològics externs. Són capaços de produir canvis sobre els materials més superficials de la terra.
- TRANSPORT:
procés pel qual els materials erosionats es desplacen a altres indrets per l'acció dels agents geològics externs. El transport actua d'enllaç entre l'erosió i la sedimentació
ROQUES
METAMÒRFIQUES

El metamorfisme és el conjunt de transformacions que experimenten les roques situades a l'interior de l'escorça terrestre quan se sotmeten a pressions i temperatures molt altes sense que arribin a fondre's. El resultat són
les roques metamòrfiques.
Deriven tant de roques sedimentàries, metamòrfiques o magmàtiques.

Els factors que determinen la creació d’aquestes roques són:


La pressió
. L'augment de la pressió fa disminuir el volum de la roca. El resultat és una disposició en làmines o foliació.

La temperatura
. L'augment de temperatura facilita la pèrdua d'aigua de les roques
i les reaccions que originen nous minerals. Les altes temperatures també modifiquen la textura, el grau de cohesió i el color de les roques.

La textura de les roques metamòrfiques pot ser:

• Les textures amb foliació
.

Les textures sense foliació.

Són
vibracions de l'escorça terrestre
que es produeixen com a conseqüència de l'alliberament sobtat d'energia mecànica de l'interior de la terra
ELS TSUNAMIS
Refredament
Erosió
Consolidació
A MÉS A MÉS...
Erupcions fraetomagmàtiques:
Risc volcànic

Estudi de la freqüència i tipus d'erupcions de cada volcà
Mesures de prevenció
Indicadors d'una erupció
Sismes superficials (10 a 20 km)
Sismes intermedis (20 a 70 km)
Sismes profunds (70 a 700 km)
L'origen dels sismes el trobem en les
forces de compressió i distenció
que actuen de manera continuada en les roques. La roca es
fracturen
generant vibracions en forma
d'ones sísmiques
.

Enregistrament i escales de mesura dels sismes
Actualment els sismògrafs són instruments molt sofisticats però el principi bàsic emprat és el mateix:
una massa suspesa d'un marc que reposa sobre el sòl
; la massa és, per tant, relativament independent del moviment del marc. Quan el marc es mou per les ones d'un terratrèmol, la inèrcia de la massa és de moure's. El moviment és registrat amb una ploma en paper enrotllat a un tambor que gira. El registre es denomina sismograma.
Escala d'intensitat sísmica de Mercalli:
Avalua els efectes del terratrèmol en les poblacions

Escala de magnitud sísmica de Richter:
Estableix l'energia aliberada pel sisme.
Es produeixen quan es crea un
terratrèmol dins l'aigua
. Com a conseqüència es formen
grans onades
que poden arribar a córrer a grans velocitats.

Els tsunamis apareixen quan els terratrèmols són superiors a 6,4 a l'escala de Richter

Provenen de la solidificació del màgma o de parts d'ell, com la lava o els piroclasts. Segons el lloc on es produeix la solidificació es classifiquen en:

- Volcàniques:
Es formen per la ràpida solidificació del magma a l'exterior com a conseqüència de la gran diferència de temperatura entre el magma i l'entorn. També es consideren roques volcàniques les que sòlidifiquen sota l'aigua. (Riolita, dacita i andesita)

- Plutòniques:
Deriven de la solidificació del magma a l'interior de la terra, generalment en les cambres magmàtiques. És en aquesta situació on el magma es refreda molt lentament i la roca que en resulta conté cristalls molt grans apreciables a ull nu. La roca té una textura cristal·lina. (Granit, gabre, sienita, diorita...)

Les
roques volcàniques
es refreden tant àpidament que no hi ha prou temps perquè es formin cristalls de grans dimensions.

El magma solidifica i crea masses amorfes amb un aspecte vidriós (textura vítria) o petits cristalls (textura microcristal ·lina). Si el magma és
ric en gasos
dissolts, la roca que s'origina enrefredar-se presentarà
molts porus
(textura vacuolar).
ROQUES MAGMÀTIQUES
Es divideixen en dos grans grups:

Les roques detrítiques
són formades per fragments d'altres roques. Les roques
detrítiques es classifiquen segons la mida de les partícules en conglomerats,
gresos i argiles.




Les roques no detrítiques
engloben roques de formació diversa: algunes
s'originen per precipitació, per evaporació o per acumulació de partícules orgàniques
i restes d'éssers vius.
Dins d'aquest grup destaquen les calcàries, les evaporites (com el guix i la sal),
el petroli i el carbó.

AGENTS GEOLÒGICS EXTERNS
: Aigua (líquid, sòlid i vapor), vent, temperatura, gasos atmosfèrics i organimes
PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS
: Meteorització, erosió, transport i sedimentació
RELLEU
: Transformació del paisatge
provoquen els
que condicionen el
Tot és possible gràcies a l'energia dels agens geològics:

- RADIACIÓ SOLAR
- ATRACCIÓ GRAVITATÒRIA DE LA LLUNA I DEL SOL
- LA GRAVETAT TERRESTRE
PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS
Durant el transport els materials es continuen erosionant. El transport de materials pot ser:
- en dissolució
- en forma sòlida
- LA SEDIMENTACIÓ:
procés pel qual es produeix la deposició i acomulació dels materials provinents de l'erosió i el transport. Es produeix sedimentació quan els dipòsits són definitius, és a dir, que el transport finalitza. A les conques sedimentàries, els sediments són compactats i cimentats donant roques sedimentàries.
AGENTS GEOLÒGICS
EXTERNS
- AIGÜES CONTINENTALS NO CANALITZADES:
el seu origen el trobem en l'aigua de la pluja i del desglaç. No tenen cabal fix ni llera. Provoquen una forta erosió per allà on passen fent que el terreny en resulti alterat i el sòl infertil. Això dóna greus problemes ambientals.
- AIGÜES CONTINENTALS CANALITZADES:
Torrents
:

corrents d'aigua de recorregut curt, cabal estacional i llera fixa. Tenen
conca de recepció, canal de desguàs i con de dejecció




Rius:

corrents d'aigua de recorregut més o menys llarg, de cabal permenet i de llera fixa. El cabal s'alimenta per les precipitacions, dels torrents i del desglaç. Es divideixen en tres trams:
- curs alt:
predomina erosió, molta pendent i velocitat
- curs mitjà:
predomina transport, menys pendent i la llera s'eixample.
- curs baix:
predomina sedimentació, el pendent és mínim i al final hi ha la desembocadura
AGENTS GEOLÒGICS
EXTERNS
-
AIGÜES SUBTERRÀIES:
són les que estan en el subsòl i procedeixen de la infiltració de les aigües superficials aprofitant la permeabilitat de les roques. Les zones on es troben s'anomenen aqüífers.
Els aqüífers són formacions geològiques que permeten la circulació subterrània de les aigües continentals i el seu emmagatzematge
- GLACERES:
són grans masses de glaç que s'acomulen a les zones elevades del planeta, per damunt de les neus perpètues o a les regions polars. El glaç es desplaça lentament cap a nivells inferiors per acció de la gravetat.
Segons la latitud i l'altitud hi ha dos tipus de glaceres:
Glaceres de casquet:
es troben a les zones polars formant dos grans casquets. Entre els dos hi ha el 98% del glaç terrestre.
Glaceres de vall o alpines:
les que es troben a les muntanyes, per exemple als Alps. Tenen tres parts:
el circ, la llengua i el front.
- EL MAR:
és el magatzem més important d'aigua al planeta. Té un efecte modelador molt gran ja que les seves aigües estan en moviment. Aquest modelatge es veu reflectit en el litoral gràcies a l'energia de
les marees, corrents marins i onades.
Aquest modelat es produeix gràcies a l'acció erosiva com l'acció sedimentària que genera el mar.

F
ormes d'erosió marines
(degudes al xoc de les onades):
penya segats, plataformes d'abrasió, arcs naturals, illots i coves
Formes de sedimentació
(acomulació de fragments de roca):
platges, cales i badia
AGENTS GEOLÒGICS
EXTERNS
- EL VENT: és una massa d'aire que es mou com a conseqüència de les diferències de temperatures de l'atmosfera. L'acció del vent dóna resposta tant a processos erosius com de sedimentació.

Erosió eòlica:
depèn de la seva força i dels materials que transporta en suspenció. Erosiona per deflació o per corrasió.

Transport eòlic: El vent trasporta totes aquelles partícules més petites, mentre que aquelles més grans són arrossegades pel propi vent


Sedimentació eòlica
: les particules arrencades i transportades pel vent es dipositen quan aquest disminueix la seva força. Es dipositen generalment en dunes.

Les dunes
són acumulacions de sorra que adopten formes diferents les més habituals son les
barcanes
que tenen forma de mitja lluna. Les dunes es mouen perquè el vent fa moure els grans de sobrevent a sotavent
RISCOS DERIVATS DELS AGENTS
MODELADORS DEL RELLEU
Es defineix com a risc qualsevol procés o esdeveniment que pugui causar ferides, malalties, pèrdues econòmiques o danys en el medi natural. Els riscos que deriven de l'acció dels agents geològics externs n'anomenem riscos natural.

Alguns dels riscos més habituals a Catalunya són:

Despreniments de roques:
comporten al caiguda de blocs de roca, amb un recorregut total o parcial per l'aire fins a la base del vessant del pendent. Per tal d'evitar-ho podem aplicar mesures correctores com ara: xarxes, bancals, disminució de la pendent, plantació de vegetació. Són afavorits per aigües superficials i subterrànies, i gravetat.

Esllavissades:
són moviments de lliscament de masses i blocs que es desplacen a través d'una o diverses superfícies sense fer cap mena de recorregut per l'aire. Són afavorits per aigües superficials i subterrànies, i gravetat.
Avingudes:
referint-se a la circulació per la llera d'un torrent o tram alt d'un riu, una gran quantitat anormal d'aigua. Es produeix després de forts temporals, aigüats, allaus, fusió ràida del glaç.... Per tal d'evitar-ho es fa necessària la reforestació de la part alta del tram del riu, o la construcció de dics o preses.

Inundacions:
es produeix als trams mitjà i baix del riu quan després de grans aportacions d'aigua, el riu es desborda i ocupa la plana al·luvial (on hi ha cases, terrenys agrícoles...). És un procés lent i les mesures correctores són les mateixes que les avingudes
RISCOS DERIVATS DELS AGENTS
MODELADORS DEL RELLEU
Esfondraments:
enfonsaments del terreny per causes naturals. El més normal és que sigui com a conseqüència de la dissolució de roques del subsòl per aigües subterrànies. Les roques del damunt queden sense suport i col·lapsen.

Erosió dels penya-segats:
la soscavació de la base del penya-segat per l'acció de les onades provoca la caiguda de blocs i el seu retrocés. No només efecta a la base sinó a tot el què hi ha a la part superior. Per tal d'evitar-ho es construeixen murs, espigons, esculleres.
Erosió de platges:
Durant els forts temporals, les onades s'enduen la sorra de les platges. La seva reconstrucció hauria de ser un procés natural però, les construccions a la costa dels humans ho impedeixen.
DIÀCLASIS
FALLES
Tectònica de plaques
Existeixen 7 grans plaques litosfèriques. Poden estar formades per escorça continental, oceànica o ambdues.

La major part de les fractures entre plaques se situen sota el mar. Solen coincidir amb un d'aquests relleus:

• Una dorsal oceànica.
Són serralades submergides que poden arribar als 3.000 m d'altitud . Algun dels seus cims pot emergir en forma d'illa. Els límits entre les
plaques eurasiàtica i nord-americana
en són un exemple. Les dorsals oceàniques estan interconnectades i formen una enorme fractura com la que travessa l'oceà Atlàntic de nord a sud i que es ramifica cap a l'oceà Pacífic i l'Índic.


Una fossa oceànica
. Són franges molt profundes i estretes situades a les zones més profundes dels oceans: els fons abissals. Els lím its entre la placa pacífica i la filipina en són un exemple.


Una gran serralada
. Sobre els continents, les fractures coincideixen amb serralades com els Andes, les Rocalloses o I'Himàlaia.
PLECS
FORMACIÓ DEL RELLEU
La formació del relleu oceànic i continental està determinat pel moviment de les plaques litosfèriques.
La formació del relleu continental està lligat a dos processos diferents:


El xoc entre plaques litosfèriques.

Les grans serralades continentals, s'han originat com a resultat del xoc de dues plaques litosfèriques.Durant la col·lisió els materials de l'escorça no s'enfonsen cap al mantell, sinó que es comprimeixen i s'arruguen a conseqüència de les grans pressions a què estan sotmesos. El resultat és un augment del gruix de l'escorça que genera la formació d'una serralada.

• L'activitat volcànica.
En aquells punts del mantell o de la litosfera en què el fregament és molt intens, pot augmentar tant la temperatura que les roques es fonen; si les roques foses troben una fissura, ascendeixen i surten a l'exterior.
Les deformacions plàstiques.
Són deformacions permanents de les roques
sense que s'arribin a trencar. El resultat és la formació de
plecs
.
Els plecs només es donen quan els materials són plàstics o
deformables.

Les deformacions fràgils
. Són les que produeixen el trencament de les roques;
donen lloc a dos tipus d'estructures:
les falles i les diàclasis
. En aquest
tipus de deformacions, les roques apareixen trencades i, generalment, hi ha
una separació o desplaçament entre les parts fracturades. Les falles i les diàclasis
es donen quan els materials no són plàstics o deformables sinó fràgils .
Les falles són fractures amb moviment en les quals es produeix el desplaçament d'un bloc respecte a l'altre i paral·lel al pla de fractura.
Poden tenir magnituds molt diverses.

Existeixen diferents tipus de falles:
Falla vertical
Falla normal
Falla inversa
Falla de direcció
Quan els esforços als quals està sotmesa una roca no superen el nivell de la plasticitat, es formen els plecs. Els plecs són deformacions permanents i contínues. Poden ser d'escala microscòpica o arribar a tenir dimensions quilomètriques.

Existeixen dos tipus de plecs:

- Plecs Anticlinals

- Plecs Sinclinals
La diàclasis és una fractura en les roques que no va acompanyada de
desplaçament
.
El desplaçament no és res més que una mínima separació transversal. Així es distingeixen de les falles on sí hi ha un lliscament dels blocs. Són estructures molt freqüents.

Les diàclesis normalment no es presenten aïllades, sinó que en grups anomenats
famílies
.
Full transcript