Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Intervenció primerenca-UN4

No description
by

Nuria Agüera

on 4 March 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Intervenció primerenca-UN4

El primer és tot aquell tipus d'intervenció dirigida a la primera infància per afovorir el seu desenvolupament global i harmònic, procurant el màxim cadascuna de les seves potencialitats .
El segon es refereix a tot aquell tipus d'intervenció dirigida a nens i nenes amb trastorns o problemes de desenvolupament o que estan de patir-los.
La població infantil a la qual va adreçada aquesta atenció primerenca és:
Dèficit sensorial greu
Seriosos retards en el desenvolupament
Retard mental ja diagnosticat
Autisme infantil
Grups de risc per antecedents familiars
Adopció internacional i immigració
4.1 Què entenem per intervenció primerenca
4.2 Serveis de suport i coordinació en intervenció primerenca
Detecció, diagnòstic i planificació de la intervenció
2. Intervenció amb infants amb síndrome hipercinètic


El Pla Individualitzat
CDIAP
Són centres públics que coordinen el conjunt d’actuacions assistencials i preventives adreçades als infants, desde la concepció fins als 6 anys, que presenten alguns trasntorns en el desenvolupament o es troben en stuació de risc o de patir-lo, amb la intenció d’eliminar o disminuïr els seus els seus efectes, si és possible, mitjançant un tractament adequat.

• CONTINGUTS DELS SERVEIS D’ATENCIÓ PRECOÇ O PRIMERENCA:
- La prevenció, el detecció, el diagnòstic i el tractament de transtorns.
-La criança
-La prevenció d’antecedents de risc

• FUNCIONS DEL CDIAP:

-Realitzar un diagnòstic interdisciplinar
-Efectuar l’avaluació continuada
-Fer la intervenció terapéutica interdisciplinaria
-Col.laborar i cooperar
-Orientar a les families
-Orientar els professionals

• PROFESSIONALS QUE HI TREBALLEN:
-Fisioterapeutes
-Logopedes
-Treballadors socials
-Psicòlegs clínics
-Neuropediatres
-I altres com: Psiquiatres, psicopedagogs…

• QUI NECESSITA ATENCIÓ PRECOÇ?
-Segons el medi familiar i social
-Els infants que no arriben a un desenvolupament normal per a la seva edat
-Els infants que presenten malformacions conegudes


PROCEDIMENTS D’ACCÉS:
-El procediment d’ofici
-El procediment a instancia de part

• I
NTERVENCIÓ TERAPEUTICA EN EL CDIAP:
- Treballen mitjançant un PLA TERAPEUTIC INDIVIDUALITZAT en el qual les àrees més habituals són: fisioteràpia, logopedia, psicoteràpia i neuropediatria.

• INFORMES:
-Full de recollida de la demanda
-Entrevista d’acollida
-Valoració inicial
-Entrevistes amb la familia
-Pla terapèutic individualitzat
-Fulls de seguiment
Senyals d'alerta o indicadors:
Autisme infantil
A Catalunya disposem d’un ampli ventall de serveis relacionats amb l’atenció a infants amb necessitats educatives especials que treballen en xarxa per garantir una adequada atenció a nens i nenes.
CDIAP, USEE i CEE són les unitats o centres d’intervenció que treballen de manera coordinada amb el suport d’altres serveis per garantir una educació inclusiva.


Detecció de les alteracions en el desenvolupament
Detectar el més aviat possible, les alteracions en el desenvolupament d'un infant és molt important ja que dóna la possibilitat d'actuar en el període més favorable sobre els seus efectes prevenint altres dificultats que es poden afegir.


Un Pla Individualitzat(PI) és una programació per a un sol alumne amb uns objectius, continguts i criteris d'avaluació com quan es fa la programació de grup. Es tracta, d'adaptar el currículum a les necessitats educatives concretes d'un determinat alumne.

Intervenció primerenca-UF4
És un fenomen psicopatològic de la personalitat que s'observa en algunes malalties mentals que consisteix en un desinterès per el món exterior amb aïllament i polarització de la vida psíquica en el món interior del infant.

Alguns trets característics que assenyalen l'infant amb problemes d'autisme són:
LES USEE (Unitats de suport a d’educació especial)

Són rescursos organitzatius d’atenció als alumnes que presenten necessitats educatives especifiques greus i permanents susceptibles de ser escolaritzats en centres específics, amb la finalitat d’afavorir la seva inclusió educativa en l’entorn ordinari.

• INTERVENCIÓ EDUCATIVA A LES USEE:
-L’adscripció d’aquests alumnes es farà a un dels grups ordinaris que poden ser nivell d’aprenentatge assolit
- El conjunt de necessitats educatives per satisfer
-L’edat cronológica

QUINS NENS I NENES ESCOLARITZA LA USEE?
- Retard mental mitjà
-Trastorns de comportament, conductuals o caracterials d’orgànic
-Trastorns generals del desenvolupament i de la conducta degudament informats i orientats.
-Dèficits sensorials no associats a altres déficits greus
-Trastorns motrius semidepenents associats a altres déficits
-Trastorn de Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat greu

ELS CENTRES D’EDUCACIÓ ESPECIAL (CEE)

A aquesta aula estarien:

-Retard mental profund
-Plurideficiència
-Transtorns generals del desenvolupament i de la conducta molt greus
-Déficits sensorials associats a altres déficits greus i permanents
-Trastorns motrius depenents

ALTRES EQUIPS I SERVEIS

• Equips d’assosarament psicopedagógic (EAP)
• Centre de recursos educatius per a discapacitats auditius (CREDA)
• Centre de recursos educatius per a discapacitats visuals (CREDV)
• Centre de salut mental infant juvenil (CSMIJ)
• Servei educatiu específic per a discapacitats motóriques (SEEM)
• Servei educatiu específic per a trastorns del desenvolupament i la conducta (SEETDIC)
• Centre d’atenció a disminuïts (CAD)
.Centre per a l’Autonomia Personal i Sírius
.Equip d’atenció a la infància i a l’adolescència (EAIA)

Actuacions de l'educadora o educador davant d'un signe d'alerta

• Completar l'observació de l'infant en l'indicador que li ha cridat l'atencíó
• Consultar la informació de què es disposa a l'escola infantil.
• Plantejar el cas a l'equip educatiu del centre per tal de completar l'observació amb dades que sobrepassin l'àmbit de l'aula i d'assumir l'infant a nivell de centre, en el marc establert en el Projecte Educatiu.
• Tractar el tema amb la família amb tacte i cura:
◦ Oferir una visió global de l'infant, posant de relleu allò positiu i allò que preocupa,
◦ Definir el nivell de seguretat que té de la problemàtica de l'infant.
◦ Oferir algunes vies de solució.
◦ Proposar-los unes pautes a seguir i propostes de col•laboració per tal de no deixar la família sola davant del problema.

Diagnòstic i derivacions

Identificació de les necessitats educatives:

La identificació de les necessitats educatives d'infants amb necessitats educatives específiques greus és responsabilitat dels EAP i/o dels CDIAP que s'encarreguen de:

Fer l'avaluació psicopedagògica dels infants afectats.
Emetre un informe psicopedgògic en què:
Es refecteixi la situació evolutiva i educativa de l'infant
Es concretin les seves necessitats educatives específiques.
S'orienti la proposta curricular i el tipus d'ajut que pot necessitar furant la seva escolarització.


Derivacion educatives:

Normalment els infants que tenen discapacitats auditiva i visual greu són derivats al CREDA i al CREDV.
Els infants amb paràlisi cerebral amb afectació greu, són derivats a un Centre d'Educació Especial per aquest tipus de trastorn.
Els infants amb discapacitat motriu poden ser derivats a escoles infantils ordinàroes amb el suport del SEEM.
Els infants amb trastorns de desenvolumpament i de la conducta són derivats a Centres d'Educació Especial, però també poden continuar a l'escola infantil ordinària, que compti amb el suport dels SEETDIC o de les USEE.
Els infants amb cert nivell de retard poden ser derivats a l'escola infantil ordinària amb suport de les USEE.



1. Intervenció amb infants amb Síndrome de Down.
2. Intervenció amb infants amb Síndrome d’Inestabilitat Psicometria o Hipercinèsies.
3. Intervenció amb infants amb discapacitat motriu.

Models D’intervenció a l’aula
1. Intervenció amb infants amb Síndrome de Down
El síndrome de Down està provocada per l’alteració del cromosoma parell 21 que, en comptes de tenir dos cromosomes en té tres. La seva conseqüència d’aquesta alteració és el retard mental acompanyat d’altres trastorns, la capacitat visual de les persones és superior a la seva capacitat auditiva i que les seves capacitats son superiors a les expressives, Per aquesta raó el llenguatge es escàs i apareix en retard però desenvolupen el llenguatge no verbal amb la utilització de gestos o senyals.

Els símptomes :
- Hipotonia ( to muscular baix).
- Retard en el desenvolupament Sensoriomotriu.
- El coeficient intel•lectual acostuma a ser inferior a 75.

Necessitats dels nens i nenes amb síndrome de Down
L’elaboració de cada Pla Individualitzat:
- Necessitats d’ensenyar coses que d’altres infants aprenen espontàniament.
- Major nombre d’exemples, exercicis i activitats, més pràctica i repeticions.
- Requereixen una seqüenciació més detallada d’objectius i continguts per realitzar exercicis.
- Tenen dificultats d’abstracció i de generalització dels aprenentatges.
- Els processos d’atenció i els mecanismes de la memòria (de curta i llarga durada).
- L’aprenentatge dels càlculs més elementals els hi és difícil.
- Requereixen un treball específic en relació amb el llenguatge, amb recolzament logopèdic individualitzat.
- Molts dels infants poden arribar a llegir (4-5 anys).

1. Intervenció amb infants amb Síndrome de Down
Objectius i continguts dels ensenyaments:
- Els més importants i necessàries per al moment actual de la vida de l’Infant, els que li serveixen ara i aquí.
- Els que tenen una major aplicació pràctica en la vida social, i els que es poden aplicar al major nombre de situacions.
- Els que serveixen de base per futures adquisicions.
- Els que afavoreixen el desenvolupaments de les seves capacitats d’atenció, percepció, expressió, autonomia i socialització.

Metodologia de treball:
Es important la coordinació entre totes les persones implicades en al seva educació. Es recomanable utilitzar estratègies que responguin a les seves característiques.
- La presentació d’imatges, dibuixos i objectius per manipular.
- Donar pautes d’actuació, estratègies, formes d’actuar concretem en lloc d’instruccions de caràcter general.
- Utilitzat tècniques instructives i materials que afavoreixin l’experiència directa.
- Utilitzar l’ajuda directa i les demostracions pràctiques en lloc de llargues explicacions.
- Actuar amb flexibilitat, adaptant la metodologia al moment de l’alumne, al seu progrés personal.
- Seqüenciar els objectius i continguts d’acord a un ordre creixent de dificultat.


Activitats, materials i temps:
- Ser flexible en la presentació de les activitats.
- Presentar activitats de curta durada fent servir un tipus d’aprenentatge fomentar en el joc.
- Donar temps suficient per acabar-les
- Donar-los-hi la possibilitat d’experimentar amb objectes reals i diferents al text escrit.
- Tenir preparat el material amb anticipació per si s’han de canviar les activitats previstes.
- Aplicar el que s’ensenya i deixar que una activitat es pugui repetir.
Socialització :
- Donar-li la possibilitat de desenvolupar tenint el treball individual com el treball en diferents grups.
- Aplicar programes d’entrenament en habilitats socials.
- Els educadors i educadores han de comportar-se sabent que ells mateixos es converteixen en <<models>> per als infants


Què i com avaluar?
Es valorarà l’Infant en funció d’ell mateix procurant avaluar en positiu les seves capacitats que més sap fer, i no sobre la base o norma d’un criteri extern o en comparació amb els seus companys. És necessària l’avaluació continua, l’observació i la revisió constant.

Els nens i nenes que pateixen aquest síndrome hipercinètic tenen dificultats per estar quiet. En aquesta alteració hi poden actuar dos components que son els trastorns motors i problemes emocionals.
No obstant, fins als 6 o 7 anys no es pot començar a parlar d’infants hiperactius, però es poden començar a detectar a les llars d’infants i parvularis.
No es necessari fer un Pla individualitzat, s’intenta aplicar el mateix currículum de la pròpia aula, tenint en compte que el procés d’aprenentatge i d’adquisició d’hàbits d’aquest infant és molt més lent.

Actitud de l’educador/a
- Que l’Infant necessita una atenció sistemàtica.
- No mostrat impotència, pensant que l’Infant ho fa deliberadament.
- Si la situació es da difícil, no voler manejar-la tot sol.
- S’ha de tenir una comunicació fàcil amb la família, parlar amb els pares quan es vegin possibles alternatives.
- No s’ha de renunciar mai a aconseguir els objectius previstos.
- No s’ha de tenir por en provar, modificar o fer excepcions durant la realització d’activitats.

Metodologia:
- Marcar rutines.
- Afirmar i reafirmar normes.
- Reforçar-los en la seva autoestima valorant tot allò que fan bé.
- Treballar molt a través del joc.
- Les activitats han de tenir una durada curta.
- S’han de presentar activitats lúdiques de diferent nivell de dificultat.
- Se lo ha de dedicar una certa llibertat de moviments.
- No se l’ha d’obligar a estar assegut com a càstig.
- S’ha de treballar en un ambient com a càstig.
- S’ha de treballar en un ambient de calma.
- L’educador/a ha de ser flexible, si l’Infant té dificultat en un tipus d’aprenentatge se n’ha d’afavorir un altre.

Exemples d’activitats:
1. Activitats de motricitat fina
2. Jocs cognitius
3. Jocs psicomotrius

Els infants que tenen trastorns de desplaçament no associats a d’altres dèficits, poden estar escolaritzats en centres ordinaris on poden transitar lliurement, no hi ha barreres arquitectòniques i el mobiliari es adaptat.

El pla individualitzat:

L’educador/a haurà de fer un Pla individualitzat per a l’Infant discapacitat que s’incorpori a l’aula ordinària, adaptat a la seva discapacitat motòrica. Podrà seguir el mateix currículum que segueixen els nens i nenes de classe, adequant els objectius i activitats que no pugui realitzar a causa de la seva discapacitat. A vegades es disposarà d’una vetllador/a per acompanyar-lo en el seus desplaçaments i atendre’l en la seva autonomia personal.
La socialització:

L’educador/a haurà de tractar a l’Infant amb discapacitat igual que els altres, però mirant de pal•liar la seva discapacitat.
- Oferir-li la possibilitat de fer un altres tipus d’activitat quan els companys/es facin exercicis o activitats de motricitat grossa.
- En les activitats grupals s’ha d’afavorir la inclusió educativa entre tots els i les alumnes d’aula.
- A l’esbarjo al pati, s’ha de procurar que l’Infant no quedi aïllat a la cadira de rodes mirant. L’educador/a o vetllador/a podran moure/l i asseure’l al terra i animar-lo a que jugui.

3. Intervenció amb infants amb discapacitat motriu

Els beneficis del massatge infantil:

• El massatge infantil com a tècnica d'estimulació precoç.
• El massatge satisfà la necessitat de contacte físic del nadó.
• Els beneficis complementaris del massatge.

1) A nivell afectiu: FACILITA EL CONTACTE AFECTIU.
2) A nivell gastrointestinal: AJUDA A LA MADURACIÓ DEL SISTEMA GASTROINTESTINAL.
3) A nivell immunològic: REFORÇAMENT.
4) Per al sistema nerviós central: AFAVOREIX LA RECEPCIÓ D'ESTÍMULS.
5) Per al sistema muscular: RELATXA I TONIFICA ELS MÚSCULS.
6) Ajuda a augmentar de pes a nadons prematurs: UNITATS DE NEONATOLOGIA

El massatge infantil
L'aplicació del massatge:
Mitjançant el tacte, es pot experimentar el primer contacte amb el nadó.
LES NOSTRES MANS + TACTE + CONTACTE AMB EL NADÓ = COMUNICACIÓ DE SENTIMENTS.
– El material necessari.
– El temps.
– L'aplicació del massatge.
1) Es posa al nadó panxa en l'aire damunt la taula de canvi o sobre les cames de la persona adulta, que estrà relatxada. L'oli estarà a prop de la persona.
2) Hi ha que tenir contacte visual amb el nadó per prestar atenció a les seves expressions i reaccions.
S'ha de demanar permís al nadó amb la mirada i aprofitar quan està tranquil.
3) Després posen l'oli a les mans per facilitar el desplaçament.
4) Les mans han d'estar relaxades i s'han de passar per tot el cos del nadó, tenint en compte les seves reaccions.
5) L'ordre és: PIT-BRAÇ-MÀ-BRAÇ-MÀ-VENTRE-CAMES-PEUS-ESQUENA-CARA.
6) Evitar els moviments forts o bruscos, només es busca una comunicació amable i càlida.
7) Després del massatge és el moment perfecte per al bany.

ACTIVITATS
Eduquem.net : formulari intel·ligències múltiples
Test de Raven:
Vídeo selective attention test
Clase De Masaje Infantil - Clínica Alemana
Pel·lícula: "La lengua de las mariposas"
Massatge infantil
Massatge adults

"Superdotados. Al este de la campana de Gauss"
"Un viaje inesperado"





Exercicis p.164 nº1-2-3-4-6-7-10-13
Full transcript