Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Tecnologia formigó T1

No description
by

Madroer Madroer

on 4 March 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Tecnologia formigó T1

Freyssinet: invenció pretensat i postessat 1928
invenció del compactat per vibrat (del motllo) 1917
Invenció d'un nou material que té com a virtuds el seu
bon comportament al foc i l'estanquitat a l'aigua
F. Hennebique : 1880-1895
Els enginyers elaboren la teoria
Regulació de la posada en obra
1824
José Aspdin obté la patent del ciment Portland
Dartford museum
1848, publicat a "The builder"
"CIMENT PORTLAND, únicament es fabrica per W Aspdin, fill del titular de la patent. Aquest ciment ha estat provat per més de vint anys al túnel del Tàmesi per resistir l'acció de l'aigua, és més forta en les seves qualitats de cementació, més dur i més durador que qualsevol altra descripció de ciment: no hi creix matèria orgànica, oxid o verdeja, ni l'afecta cap influència atmosfèrica, sigui quin sigui el clima, resistint tant les accions de les gelades i la calor. Es fabrica i col.loca en entre cinc i seixanta minuts."
el inglés James Parker fabrica accidentalmente un nuevo tipo de cemento, el "Cemento Romano". Llamado también "Cemento Rápido", este material fue patentado y era obtenido por cocción a temperatura moderada de calizas arcillosas muy ricas en sílice y alúmina.
1796
Ingeniero francés, Vicat fue un gran investigador y divulgador de sus trabajos. En 1818 publicó su “Recherches experimentales” y en 1828 “Mortiers et ciments calcaires”. En estos trabajos marca la pauta a seguir en la fabricación del cemento por medio de mezclas de calizas y arcillas dosificadas en las proporciones convenientes y molidas conjuntamente. El sistema de fabricación que empleó Vicat fue el de vía húmeda y con él marcó el inicio del actual proceso de fabricación.
1817
wikipedia img
wikipedia img
http://www.arch.mcgill.ca/prof/sijpkes/abc-structures-2005/Lectures-2005/term-work/50-questions
http://www.arch.mcgill.ca/prof/sijpkes/abc-structures-2005/Lectures-2005/term-work/50-questions
Los Griegos fueron los primeros en percatarse de las propiedades cementantes de los depósitos volcánicos al ser mezclados con cal y arena (600a.c Illa de Santorini) que actualmente conocemos como puzolanas (latín: Puteoli, un pueblo cercano a la bahía de Nápoles).
Utilizaron la cal mezclada con arena para hacer mortero en la isla de Creta
Lambot i Monier comencen a construir objectes
en els quals combina formigó i acer
1861 François Coignet inicia els estudis
del comportament combinat de
formigó i acer
Aconsegueix temperatures suficientment altes per a clinkeritzar l'argila i la caliça utilitzades com a matèries primeres
ferroBoats.com
1855 Vicat Pont del Jardí
de plantes
Grècia i Roma
Morters de calç, la puzzolana
Primers formigons
s. IX a XVII,
s.IX a XI oblit de la tècnica
s.XI a XIV recuperació dels morters i formigons romans
s. XIV a XVII es produeixen bons morters
i ja de manera habitual
de 1758 a 1845:
Dels morters i formigons segons
les tècniques romanes
-Calç hidràulica i puzzolanes, amb argiles-
al prototip dels ciments actuals
(clinkerització argila i caliça)
Edat antiga:
Argil.les soles o amb fibres vegetals
Com aglomerant o emmotllat (Adob)
Morters de calç o guix
Aglomerants d'algues i aigua de mar
La creació de les primeres bases teoriques per al
càlcul de formigó armat i dels principis de la
seva construcció, van resultar possibles pels treballs de Consider i Hennebique (França), Könen i Mörsch (Alemanya) a la fi del segle XIX
Extensió de l'us del formigó a l'arquitectura: de la modernitat a l'actualitat
Actualitat:Nous reptes,
les adicions permeten formigons
d'alta resistència i amb menys ciment
Formigons traslluïts
Formigons més isòtrops per l'us
d'armadures de fibres
Armadures en fibra de vidre....
Anàlisi del cicle de vida: La clinkerització és un alt responsable d'emissions de CO2 de la construcció i cal millorar:
Algunes línies de treball:
- Millorar la durabilitat (Porositat i recobriments)
- Prefabricació (Optimització de materials)
-Reducció del ciment en el formigó armat (Substitució parcial per subproductes industrials (Humo de sílice, escòries, etc)
1758
John Smeaton, enginyer britànic
se encuentra con que los morteros formados por la adición de una puzolana a una caliza con alta proporción de arcilla eran los que mejores resultados daban frente a la acción de las aguas marinas y que la presencia de arcillas en las cales, no sólo no perjudicaba, sino que por el contrario las mejoraba, haciendo que estas cales fraguasen bajo el agua y que una vez endurecidas fuesen insolubles.
Far de Eddystone
Isaac Johnson produeix el prototipus
de ciment modern a escala industrial
pastes, ciments i formigons en massa
1845
formigó armat
M. Teresa Solesio, descriu com Plini parla dels "paries formaceus" dels quals deriva la paraula "hormazo" significativa de motlle o forma
"hormigos" o plat de rebosteria fet amb ametlles i avellanes torrades unides per mel.
concreto, deriva de l' anglès "concrete", i procedeix del llatí i significa "espès", "condensat",
s'utilitza, des de 1834
"hormigón" apareix abans al Diccionario de las Nobles Artes para Instrucción de Aficionados
y uso de los Profesores de Diego Antonio Rejón de Silva, datat el 1788 on es defineix com "Argamasa,
compuesta de piedrecillas menudas, cal y betún, que dura infinito. También se hace sin betún".
El mot francès “béton” i l'alemany “beton” deriven del llatí “bitumen/bituminis” que significa “llot que s'anava espessint”
5.000 abans de JC es troben en el nord de Xile les primeres mostres d'un formigó rudimentari que usa com aglomerant algues calcinades (huiro) barrejades amb aigua de mar i els morters de la qual aconseguien la resistència a compressió, gens menyspreable per a aquells temps, de 6 N/mm2
el procés de fabricació del ciment, allibera 0,8 tones de CO2 a l'atmosfera per cada tona de ciment fabricat. Ara bé quan es barreja amb l'aigua per al seu ús en la construcció, cada tona de ciment absorbeix 0,4 tones de CO2, per tant, la petjada de carboni del ciment Portland actual és de 0,4 tones.
300 a.c.- 476 d.c
3.000 a.c.- 300 a.c
S IV a S.XVII
1758 a 1845
1970 extensió de l'us d'additius
1990 additius d'alt rendiment- dissociació de la consistència i la quantitat d'aigua: altes resistències
3000 a.c. Egipcis van utilitzar fang barrejat amb palla seca per al lligat dels maons. També s'hi atribueix el descobriment de morter de calç i guix com a aglutinant per a la construcció de les piràmides
3000 a.c. S'utilitza materials de ciment per mantenir bambú junts en els seus vaixells i en la Gran Muralla.
300 a.c.Els Romans van usar la calç com a material cementant. Plini anomena una barreja de morter de 1 part de calç per quatre parts de sorra. Vitruvi descriu una putzolana dosificada en dues parts per a una part de calç. El greix animal, llet i sang es van utilitzar com a additius
En la historia de la civilización humana el descubrimiento de los materiales y de las acciones cementantes hidráulicas fue posterior al descubrimiento del fuego y debió ser poco posterior al descubrimiento de la cerámica. Tal descubrimiento, por lo que se refiere a los pueblos mediterráneos, debió pasar de egipcios a griegos y romanos, siendo ampliado y perfeccionado en sucesivas etapas. Por razones de puro azar geográfico y geológico, los griegos y romanos, primeros en conocer “ la cal ”, pudieron mezclarla con materiales naturales de origen volcánico que tenían a la mano. Es probable que el primer empleo de estos materiales fuera el de servir de agregados para los morteros de cal. La observación debió hacer el resto, y de la comparación de la resistencia y del comportamiento general de los conglomerados hechos con cal y con materiales volcánicos y no volcánicos, surgió la nueva técnica de mezclar los primeros, ya como materiales activos, con la cal, en polvo y en seco o en húmedo, para obtener los que han pasado a la historia como “cementos y morteros romanos”, con base en cal y puzolana, o cal, puzolana y arena, respectivamente.
Tales materiales fueron la tierra griega de Santorín y las cenizas y tobas romanas de Pozzuoli, localidad que ha legado el nombre genérico de puzolanas para éstos y para similares materiales en lo sucesivo. De las obras antiguas realizadas con puzolanas que han llegado hasta nuestros días como inestimables reliquias de la civilización romana pueden citarse: panteones, coliseos, estadios, basílicas, acueductos, cisternas, puentes, puertos y las más diversas estructuras que han perdurado. Y lo han hecho como no han podido hacerlos muchas obras realizadas en la Edad Media, con materiales conglomerantes mal cocidos y exentos de puzolanas activas. Por el contrario, cuando el defecto de cocción y la falta de puzolana se subsanaron, las obras cobraron de nuevo el vigor y con él la longevidad. (Alejandro Salazar J.)
http://www.ecoingenieria.org/docs/Puzolanas.pdf
Asiris i Babilonis utilitzen l'argil.la per a lligar mamposteria
Culturas mesoamericanas: descubriendo la actividad puzolánica de diferentes materiales como el nejayote, residuo del proceso de nixtamalización del maíz, las cenizas volcánicas y las arcillas calcinadas finamente molidas hasta el punto de producir materiales cementantes de mejor calidad.
http://biblioteca.usac.edu.gt/tesis/08/08_7762.pdf
Propietats necessàries del FORMIGÓ ENDURIT com a material d'estructures:
Barreja aglomerant HIDRÀULIC i agregat (...+ aditius i adicions)
L'aglomerant està constituit per ciment i aigua
L'agregat (àrids) pot estar compost per sorra i grava. Quan només té sorra (diàmetre inferior a 5mm) l'anomenem morter. Quan té graves i sorra és el formigó
L'estructura interna fa que es comporti com un material anisòtrop.
El formigó té molt bones prestacions a compressió, certes a tallant i poquíssimes a tracció: Armadures
L'armat té la funció de treballar a tracció i de vegades col-laborar en la compressió.
Per al bon treball del formigó armat hi ha una condició imprescindible: L'adherència
La propietat de formaci del formigó i la possibilitat de donar continuitat a les armadures dóna lloc amb poques dificultats a NUSOS RÍGIDS
Materials Testing and Analysis Lab
School of Engineering Institute of Technology Sligo
-Gordon Muir, Technical Officer-
RESISTÈNCIA mecànica i
DURABILITAT
en unes
CONDICIONS AMBIENTALS
determinades

Que tingui la
DOCILITAT necessària: és a dir, que es pugui emmotllar en un motllo determinat amb unes condicions concretes de compactació i que en aquest procés no perdi la seva HOMOGENEITAT

Propietats necessàries al FORMIGÓ FRESC:
El ciment s'hidrata amb l'aigua. La hidratació és una reacció química (irreversible)
La hidratació és una reacció exudativa: desprèn calor
La quantitat de calor produida té relació amb la velocitat de la reacció química.
La utilització d'àrid implica reducció de quantitat de ciment per a omplir el motllo i per tant facilita el control de la retracció. Per tant és important que la combinació de diferents mides d'arid aconsegueixi deixar el mínim de buits en favor de la reducció del ciment
En general s'utilitza com a àrid sílici, roques volcàniques (o calices sòlides i denses) amb una resistència superior a la del formigó i la del ciment que el componen
La resistència del formigó serà inferior a la resistència del ciment i a la de l'àrid. ¿Perquè?
(Alerta amb les addicions)
L'aigua, en el formigó té diverses funcions:
-Hidratar el ciment. (Tota l'aigua que no sigui necessària s'evaporarà)
-Humidificar els àrids per a garantir l'adhesió del ciment a l'àrid i
-Que el formigó fresc sigui tant treballable com convingui a la seva posada en obra
- Curat: garantir l'ambient de saturació necessari per a la adequada reacció química
ciment
aigua
Ciment 10-15%; àrids 56-75%; aigua 15-20%; aire ocluit 1-2%; aditius i addicions (%variable)
Armadures passives o actives (pre i post tessades)
Puesta en obra del hormigón (I. Paricio): Exigencias


1.- Que el hormigón tenga la composición y las características deseadas en todos los momentos y en todos los puntos de su masa (homogeneidad y uniformidad)

2.- Comprimir en la medida de lo posible y compactar las partes y partículas de la masa que debe fraguar

3.-Es necesaria la adecuación de la puesta en obra al cambio de la plasticidad del hormigón

4.- La forma del elemento debe ser exactamente la definida en el proyecto

Fabricació
Recepció
Transport
Encofrat / Gunitat (Projectat)
Planeitat (i textura)
Estanqueitat
Resistència
Correcta posició i lligat armadures
Abocat (Vertido)
Compactat
Curat
Desemmotllat
(Control)

In situ
Prefabricat

ETIMOLOGIA
Inconvenients


* Elevat pes: 2.500 Kg/m³, i relació pes/resistència desfavorable.

* Falta de isotropia, amb un comportamient inelàstic i escassa resistència a tracció.

* Inestabilitat de volum: és sensible a las accions tèrmiques, hidràuliques, y mecàniques, la qual cosa deriva en processos de dilatació, retracció i fluència.

*Inestabilitat química: com a conseqüència de la reacció dels elements externs sobre determinats components del ciment, però també poden influir els àrids.

*Energia incorporada (Embodyed energy)
Avantatges del formigó

* La universalitat dels seus components, tant dels que intervenen en la fabricació del ciment (caliça i argila) com de la resta de components que intervenen a la mescla.

* Economia: el formigó no es un material car.

* Monolitisme: L'enduriment de la massa dins el motllo permet resoldre les unions.

*Llibertat de formes: en tractaqr-se d'un material amorf, prendrà la forma del motlle, amb la única limitació de la disponibilitat i el cost.

*Gran resistència a compressió: el formigó pot ser més resistent que l' àrid que conté (amb addicions).

* Protecció de las armadures: el predomini actual de las estructures de formigó armat en front de les estructures de acer, és que el formigó ofereix protecció a l' acer (armadura) en front a la oxidació i al foc.
Tenen el coeficient de dilatació molt semblant
El PH del formigó protegeix les armadures de la oxidació
aglomerant
agregat
foto Marc Hottinger
http://huesosvarios.ferminblanco.com/es/investigacion/02/arq_01.html
Full transcript