Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

El Franquisme

No description
by

Laura Garcia Funes

on 20 May 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of El Franquisme

El Franquisme

El primer
Franquisme
(1939-1959) 1.El franquisme: un règim feixista 1.1. El règim franquista -Franco incrementa el seu poder
--- lideratge del poder=CAUDILLO
.Cap d'estat
.Cap de govern
.Cap de l'únic partit polític permès
--- Falange Española Tradicionalista y de las JONS
--- única organització sindical:
Organización Sindical Española
--- una associació per enquadrar
tot el jovent des dels set anys --
El Frente de Juventudes
.Generalíssim dels exèrcits
- Control de l'economia i la propaganda
-separació de poders inexistent. Corts creades al 42 tenen escasíssimes atribucions
-Basa la seva simbologia en el nazisme alemany Des del punt de vista social...

adhesió de tots els sectors conservadors que s'havien oposat a les reformes de la República
També la pagesia de Navarra i Castella
grans terratinents
burgesia industrial i financera
sector important de les classes mitjanes urbanes
funcionariat depurat
suport incondicional de l'Església catòlica (menys la clerecia basca i personalitats de l'església contràries a la repressió)
feble, però, la implantació del franquisme als nuclis industrials, sobretot a Catalunya i e País Basc 1.2. Un estat repressiu - no es deixa escletxa de participació, ni d'expressió per a l'oposició
- partits polítics, sindicats o qualsevol associació que defensés postulats polítics, econòmics, culturals o socials contraris diferents al règim VAN ESTAR PROHIBITS I PERSEGUITS
REPRESSIÓ CONTRA:
1. Grups que van lluitar contra l'exèrcit franquista

2. persones que no havien militat en cap organització, però havien tingut trajectòria professional o social no adient al nou règim

3. + PERSEGUITS
REPUBLICANS
COMUNISTES
SOCIALISTES
ANARQUISTES
"SEPARATISTES" (defensaven l'Autonomia de Catalunya, País Basc, la llengua i la cultura) Es dotà de mecanismes jurídics com:
-Ley de represión contra la masonería y el comunismo
-Ley de seguridad del Estado

Milions de persones van ser depurades, empresonades o acomiadades dels seus llocs de treball

Presons plenes de presos polítics i gran número de sentències de mort

Molt intensa la repressió en el funcionariat en general i en l'ensenyament 1.3. Uns retocs de maquillatge En acabar la IIGM i la derrota dels règims feixistes, Franco ha de canviar l'actitud davant el context internacional

-S'aprova Fuero de los españoles (1945)
--- recull els drets essencials reconeguts en qualsevol constitució, però sempre que aquests no anèssin en contra del règim franquista
--- imposava un seguit de deures, entre altres, la lleialtat al cap de l'Estat 1947 les Corts aproven
Ley de sucesión a la jefatura del Estado

Definia Espanya com
--"Estat catòlic, social i representatiu"
-- constituïa en regne
-- atorgava a Franco el poder vitalici i deixava a les seves mans el nomenament del succesor, que ho seria a títol de rei
-- el futur rei hauria de jurar les lleis fonamentals i lleialtat al Movimiento Nacional
--creava 2 institucions:
1. Consell de Regència--facilitar la successió en cas de la mort de Franco
2. Consell del Regne-- funció consultiva per al cap de l'Estat Maig de 1958
Ley de principios fundamentales del Movimiento Nacional

confirmant les bases no democràtiques del règim franquista 2. La política exterior 2.1. La política exterior 2.1.1. El Franquisme i la II Guerra Mundial

-Set 39 havia esclatat la IIGM i, malgrat les afinitats amb Alemanya, Espanya proclamà neutralitat
-l'entrada d'Itàlia, però, provocà un canvi d'actitud a les autoritats franquistes i, la identificació amb les potències de l'Eix era inminent
-es tractava d'un país "no bel·ligerant" que mostrava clares preferències cap a les potències de l'Eix
premsa germanòfila
espionatge alemany i italià tenia plena llibertat a Espanya
facilitats per l'avituallament als ports espanyols dels submarins
obrers espanyols van anar a treballar a Alemanya i van exportar gran quantitat de minerals d'interès militar Quan semblava que Alemanya estava a punt de guanyar la guerra i França semblava derrotada, el govern espanyol volia entrar en el conflicte (per treure'n profit del botí)
- a L'Entrevista d'Hendaia el 23 d'oct 1940 es van veure Hitler i Franco











Però Espanya exigia d'Alemanya
. inmensa quantitat d'armament i aliments,
. les terres franceses del nord d'Àfrica

Alemanya volia Gibraltar. Tenien plans amb la denominada Operación Félix

http://www.documaniatv.com/historia/operacion-felix-la-clave-de-hitler-video_81c18238e.html

-Alemanya considerà excessiu el que demanava Espanya i no acceptà

En realitat, els alemanys estaven poc interessats en l'entrada d'Espanya en la guerra
. la difícil situació econòmica de postguerra podria ser més aviat un destorb que no pas una ajuda

12 de Febrer de 1941
Franco s'entrevistà amb Mussolini a Bordighera, però tampoc es concreta l'entrada d'Espanya en la guerra







L'atac nazi a la Unió Soviètica el juny del 41 fa que Franco envii suport a Alemanya amb un cos de voluntaris
La División Azul
- 18.000 homes falangistes, sobretot
-actuarà en el front de Leningrad
-moren uns 5.000 i centenars de presoners

l'Evolució de la guerra modificà les decisions del govern espanyol:
-el desembarcament nordamericà al nord d'Àfrica
+
la derrota alemanya a Stalingrad
+
invasió aliada a Sicília
=
ESPANYA TORNA A SER NEUTRAL
LA MAJOR PART DE LA DIVISIÓN AZUL ÉS
RETIRADA

No obstant, durant molt de temps, Espanya va continuar subministrant minerals a Alemanya 2.2. De l'aïllament al reconeixement internacional Victòria aliats-- sobreviurà el règim franquista?

Gran Bretanya i Nord-amèrica van evitar una possible intervenció armada a Espanya, malgrat alguns països ho demanaven

Però no fou admesa en les Nacions Unides
-1946 l'onu recomanà la retirada dels ambaixadors d'Espanya
-el règim franquista queda aïllat políticament
-nomès rep ajut d'alguns països, com Argentina

1948 el govern nord-americà decideix excloure Espanya del
Pla Marshall

Bienvenido, Mr. Marshall - Luís García Berlanga (1953) La Guerra Freda fou un altre moment clau:
-capgirà la situació i enfortí el règim franquista

la por dels països occidentals amb la Unió Soviètica i l'esclat de la Guerra de Corea (1950) va fer que els EEUU que volien fer front al comunisme, replantegesin les seves relacions amb Franco

poc a poc tornen els ambaixadors a Madrid i Espanya s'integra en la OMC (Organització Mundial de la Salut), la UNESCO l'Organització Internacional del Treball

EEUU concedia els primers crèdits al règim franquista


Relacions amb l'església catòlica
1952 es celebra a Barcelona el Congrès Eucarístic

un any més tard es signa el Concordat amb la Santa Seu, es confirmava la confessionalitat catòlica de l'Estat, i s'atorgava a l'Església una influència decisiva en la vida civil. Les seves publicacions estaven exemptes de censura
. Franco presentava bisbes
El concordat va estar en vigor fins a la Constitució de 1978

1953 aconsegueix èxit diplomàtic amb un acord de cooperació econòmica i militar amb els Estats Units, el pacte de Madrid
Estats Units aconsegueixen facilitats militars en territori espanyol (bases militars a Torrejón, Saragossa i Rota). Eren de sobirania conjunta, però els americans les podien utilitzar quan volguèssin
es comprometen a renovar l'obsolet material de l'exèrcit, 521 milions de dòlars en ajut militar
ajut econòmic important, 1688 milions de dòlars


1955 Espanya és admesa a l'ONU, règim franquista aconseguí reconeixement internacional

Eisenhower, president nord-americà, l'any 1959 visita Espanya i la considera aliada. 3. L'oposició a
l'Estat franquista 3.1. L'exili 350.000 persones van passar la frontera amb França
-van ser internades en camps de concentració, situació que s'agreuja quan Alemanya ocupà França el juny de 1940
- molts refugiats espanyols van ingressar en la resistència francesa i continuen la lluita contra el feixisme
-intel·lectuals troben refugi a Mèxic
-els exiliats amb menys compromís polític van tornar a Espanya als anys 40, i van haver de fer front a mesures repressives. el final de la guerra no suposà el final de la lluita
. les condicions geogràfiques van ajudar a que hi hagués continuitat amb les guerrilles
. van jugar un paper clau els denominats "maquis"
. eren d'ideologia diversa
.actuaven fent atracaments, segrestos i atemptats, foren combatuts per la guàrdia civil i per l'exèrcit

La fi de la IIGM revifà l'activitat guerrillera:
.oct 44, unes tropes comunistes ben armades i discipinades van envair la Vall d'Aran, però aquesta acció va fracassar.
-a partir de 1947 la seva activitat va disminuir, malgrat als anys '50 encara hi ha algunes partides aïllades. 3.2. La guerrilla Els maquis van ser els grups armats que van operar en territori espanyol, especialment a la serralada Cantàbrica, als Pirineus, a Catalunya, País Valencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerra civil per oposar-se a la institucionalització del règim franquista. "Maquis" és una paraula d'origen francès que prové, al seu torn, del mot cors macchia que significa bosc atapeït o vegetació espessa. -el dirigents partidaris de la República es van haver d'exiliar
-oposició dèbil i dividida
-poc a poc, els grups d'exiliats van anar constituint nuclis organitzats
-des de 1955 aniran creixent els d'exterior (exiliats) i els d'interior (cada vegada més nombrosos que acusaven als dirigents exiliats de portar a terme una acció passiva)

.El Partit Comunista Espanyol era el millor organitzat, però diferents fets com la revolució hongaresa del 56 i la invasió soviètica d'Hongria van dividir als membres del partit entre partidaris i no partidaris

.Hi hagué un govern republicà a l'exili, simbòlic, reconegut per alguns països

. també govern basc José A. Aguirre
. també la Generalitat

Dissidències franquistes:
.falangistes-- Dionisio Ridruejo es van distanciar del règim

.monàrquics--decebuts perquè Franco no estava disposat a restaurar la monarquia en la persona de Joan de Borbó. El març del 45 publicà el manifest de Lausana oferint la monarquia com a única garantia de pau i conciliació pels espanyols.

.1948 un acord entre ell i Franco permetè que Joan Carles cursés els estudis a Espanya

Però les tensions entre Joan de Borbó i Franco van perdurar fins al final de la Dictadura. 3.3. L'oposició política -organitzacions obreres després de la guerra són articulades

-sindicats tradicionals són declarats il·legals i els dirigents són perseguits, és substituïda per l'organització sindical única, el SINDICAT VERTICAL, que integrava empresaris, tècnics i obrers

-el moviment obrer pràcticament es va aturar però en algunes ocasions esclataren vagues mostrant el seu malestar
ex. 1947 a Bilbao
ex. Vaga de Tramvíes a Barcelona de 1951
ex. altres... País Basc, Navarra,...

ex. 1956 vaga d'estudiants universitaris antifalangistes, provocà la caiguda del ministre d'Educació, Joaquín Ruíz-Giménez i rectors de les universitats de Madrid i Salamanca
ex. primavera del 56 protestes obreres al País Basc, Navarra i Catalunya
ex. 1957, miners asturians 3.4. La mobilització social La Vaga de tramvies fou el boicot que els ciutadans de Barcelona van fer a la Companyia de Tramvies de Barcelona al març de 1951. El motiu inicial fou l'augment del preu del bitllet i el greuge comparatiu que s'establia amb el preu del mateix servei a Madrid, però la protesta expressava el profund malestar entre la població per les duríssimes condicions de vida de la majoria de la població d'ençà de la fi de la Guerra Civil Espanyola, alhora que representà una de les primeres manifestacions massives contra el franquisme.
Durant dues setmanes, la població es negà massivament a utilitzar el transport públic, realitzà els seus desplaçaments a peu i participà en nombroses manifestacions de protesta. L'inici de la vaga fou espontani, tot i que més tard s'hi apunteren i li donaren suport militants de CNT, FNC, FNEC i altres; fins i tot fou detingut el dirigent del PSUC Gregori López Raimundo. El governador civil, Eduardo Baeza y Alegría, hi emprà la guàrdia civil en durs enfrontaments que provocaren morts el 12 de març. Finalment, tant ell com l'alcalde de Barcelona, Josep Maria Albert i Despujol, foren destituïts i la pujada de preus fou anul·lada. 4. L'autarquia 4.1. De l'autarquia a la liberalització econòmica El franquisme impulsà una política econòmica autàrquica, de caràcter nacionalista (espanyol)

-estancament des de finalitzar la Guerra Civil, es prolongarà la situació fins a començaments dels '50
.la guerra havia malmès l'equipament industrial i les infraestructures
. es disminueix la superfície cultivada, afecta a l'agricultura
.es redueix el nombre de caps de bestiar
.ser exclosa del Pla Marshall
-fins 51 i 53, amb l'ajut nord-americà, Espanya no va assolir els índex de producció i de renda per càpita d'abans del 36
-volia que Espanya esdevingués un país autosuficient en matèria econòmica
-es reduís al mínim les importacions agrícoles i industrials, restricció de capitals estrangers (empreses amb majoria de capital espanyol)

-nacionalització d'algunes empreses com RENFE i Telefònica

-Estat té el veritable control sobre l'economia, dirigisme econòmic

-fixació de preus i salaris

FRACÀS DE LA POLÍTICA AUTÀRQUICA fa que a partir del 51 el govern hagi de fer un canvi d'actitud, comença un procès gradual de liberalització, que culmina...

1959 amb el PLA D'ESTABILITZACIÓ objectius a aconseguir: estabilitat econòmica, equilibri en la balança de pagaments i enrobustiment de la moneda, de manera que es converteixi en una divisa estable. Es preveu la liberalització progressiva de la importació de mercaderies i paral·lelament, la del seu comerç interior. Les mesures que va prendre el pla van ser d'una banda liberalitzadores i per una altra una política d'austeritat que es van concretar en:
S'anuncia la convertibilitat de la pesseta i l'elevació del tipus de canvi amb el dòlar des de 42 fins a 60 pessetes, amb l'objectiu de donar estabilitat a la pesseta. Això va ser acompanyat de quantiosos crèdits de l'exterior dels organismes internacionals i del propi govern nord-americà.
Elevació dels tipus d'interès, limitació de la concessió de crèdits bancaris i congelació de salaris, tot això amb l'objectiu de tractar de reduir la inflació existent. Amb el mateix objectiu s'havia tancat al desembre de 1958 la porta a la pignoració automàtica del deute públic al Banc d'Espanya, que havia constituït una altra de les fonts inflacionistes.
Foment de la inversió estrangera amb una nova legislació sobre inversions exteriors que permetia la participació de capitals estrangers en empreses espanyoles.
Amb l'objectiu de limitar el dèficit públic es proposa una reforma fiscal que incrementés la recaptació i una limitació de la despesa pública.
En definitiva, les mesures adoptades en 1959 anaven més enllà d'una simple cerca de l'equilibri intern i extern que suposa l'estabilització i configurava un pla de transformació estructural. Es tractava no només de restablir els equilibris sinó, a més, d'abandonar el model de desenvolupament cap a dintre i d'incorporar l'economia espanyola als mercats internacionals, sanejant l'economia per posar els vímets adequats per a un posterior creixement econòmic. Es pretén llançar una política que anulés els obstacles per a la liberalització de l'economia, controlada fèrriament per un Estat autoritari i una oligarquia militar i religiosa que no va saber actuar degudament. 4.2. L'agricultura any 39-------- + de 1/2 poblacció activa és al camp
- la victòria militar del franquisme comportà la paralització de la Reforma Agrària i la devolució de les finques expropiades
-persisteix el problema del latifundisme al sud

-mesures reformistes franquistes com:
. Creació de l'Instituto Nacional de Colonización (INC)
-Impulsà l'extensió de regadiu
-concentració parcel·lària i l'establiment de colons

-crisi del sector agrari durant la postguerra
-reducció d' animals de tir
- disminució d' adobs
-escassetat de maquinària
-adversitats climatològiques
-durant molts anys, la producció agrícola a ser inferior a la de l'any 36
-escassejat de collita=fam -- necessitat d'importar grans quantitat de blat estranger

--Agricultura sotmesa a un estricte control de l'Estat. Creació d'organismes com:
-Servicio Nacional del Trigo
-Comisaria Nacional de Abastecimiento y Transportes
L'Estat fixà els preus dels productes bàsics, com el blat
- els agricultors havie de lliurar la major part de la collita a aquests preus, creient que assegurarien l'avituallament de la població

Però...
les collites no augmentaren i el racionament dels aliments es prolongà fins al 51
els preus es disparen
proliferarà el mercat negre ---estraperlo necessitat d'efectuar una reforma tant social com econòmica de la terra, després de la devastació de la guerra civil espanyola. L'objectiu principal del mateix era efectuar la necessària transformació de l'espai productiu mitjançant la reorganització i reactivació del sector agrícola i l'increment de la producció agrícola amb vistes als plans autàrquic de l'època mitjançant l'augment de terres de conreu i la superfície de reg. Posteriorment canvi el seu nom pel d'Institut de Reforma i Desenvolupament Agrari.

Per complir la seua funció, l'Institut Nacional de Colonització era posseïdor de terres, les quals eren transferides en arrendament o altres formes de tinença als colons, xicotets productors agropecuaris, els qui han de pagar un cànon o arrendament, fins que finalment adquirien la propietat. L'Institut va realitzar ambiciosos projectes de parcel·lació per tota Espanya, construint poblats de colonització a l'efecte, que alguns encara subsistixen en l'actualitat.

Molts d'estos pobles van adoptar el nom del riu en què es basava el regadiu seguit de l'afegitó del Caudillo, o bé tenien en el nom altres referències al dictador Francisco Franco, com Villafranco del Delta (el Poblenou del Delta) al Montsià. El mercat negre és el comerç il·legal o clandestí, és a dir l'intercanvi de mercaderies la circulació de les quals és prohibida o racionada.

El fenomen del mercat negre sorgeix en temps de crisi o en períodes de control governamental de l'economia, usualment quan l'escassesa de béns de primera necessitat obliga als governs a imposar controls de preus o racionament de béns. En aquestes circumstàncies, els venedors estarien disposats a saltar-se les lleis amb la condició de aconseguir majors guanys, mentre que els compradors estarien disposats a pagar preus més elevats (de vegades no els quedaria més remei) per a aconseguir un actiu que els és prohibit o limitat.

És a dir, situacions que existisca més demanda que oferta, i que l'oferta existent no s'embena per aquestes prohibicions o perquè simplement els comerciants poden vendre a un millor preu en un mercat no establit, com ho és un mercat negre.

El mercat negre no s'aplica exclusivament a productes de primera necessitat: els països que prohibeixen, restringeixen o permeten la venda a elevat preu de tabac o alcohol propicien l'aparició de persones que introdueixen aquests productes il·legalment. 4.3. La indústria -la situació no és gaire millor
-dificultat d'importació de matèries primeres i maquinària
-interrupcions d'energia elèctrica

-creixement lent, 51 reactivació, supera quotes del 29--- ESTABLIMENT DE LA SEAT A BARCELONA

-Set 41 creació Institut Nacional d'Indústria (INI)
imitava model de Mussolini, objectius polítics
impotants les de finalitat militar, paramilitar
explotació de recursos naturals
producció d'energia elèctrica El INI es va constituir, com ja s'ha comentat abans, per reconstruir i donar impuls a l'economia espanyola des de una visió molt particular de l'economia, amb la missió de dirigir i posar en marxa les nombroses inversions necessàries per d'industrialització del país, per poder atendre les necessitats de defensa i per finançar grans projectes industrials. Tot i axó, es deuen destacar les fallades més importants, i sobre tot en els primers anys en que es relacionen les següents :

La seva intervenció fou guiada principalment per criteris polítics i de prestigi nacional.
En situació d'escassetat de recursos financers, els objectius fonamentals es centraven més per la quantitat produïda, que en la millora del rendiment econòmic.
Els costos de producció i els preus eren superiors als mercats internacionals, restant competitivitat als productes espanyols.
Les seves empreses tenien grans avantatges respecte als altres competidors privats, amb beneficis fiscals, aranzelaris, i financers. 5. El franquisme
a Catalunya 5.1. La repressió política Arriben tropes franquistes a Catalunya i aboleix l'Estatut d'Autonomia del 32

Persecució de "rojos" i "separatistes"
-milers de Catalans empresonats, depurats i expulsats (funcionaris catalans i mestres)
-entre el 38 i el 57--3,400 execucions a Catalunya

Lluís Companys, president de la Generalitat, detingut a França per la Gestapo, judici sense garantia jurídica, afusellat al castell de Montjuïc el 15 d'oct del 40-- eliminació simbòlica del catalanisme per part del franquisme 5.2. L'intent de genocidi cultural repressió política + repressió cultural
-Franco tractà Catalunya com un país enemic ocupat, perseguí els símbols
-els catalans ho consideren un genocidi cultural

.la llengua catalana
-prohibida
-bandejada de l' escola
-dels mitjans de comunicació
-l' Església
-rètols comercials i publicitat
-no publicació de llibres ni premsa
-representació obres teatrals
- noms dels municipis / toponimia castellanitzada
-noms als registres civils
es limita a l'ús familiar
SANCIÓ ECONÒMICA A QUI NO HO COMPLEIXI
.símbols de la catalanitat (bandera, himne, sardana, cançons populars)
.nom de Catalunya eliminat de carrers i places
.episodis, institucions i personatges rellevants
.monuments catalanistes segons Franco

Quan es vulgui donar imatge de més tolerància un cop acabada la IIGM serà permesa alguna publicació
-ràdio i televisió no començarà a emetre fins al 56 Mort de Companys
Oct 15, 1940
Afusellat a dos quarts de set de la matinada al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc amb només 58 anys. Les seves últimes forces abans de ser afusellat, les va gastar cridant “Per Catalunya!”. 5.3. Els franquistes catalans -malgrat l'anticatalanisme del franquisme, alguns catalans van donar suport a la Dictadura
-sector conservador, la major part procedents del carlisme i alguns simpatitzants de la Lliga Catalana
--- Francesc Cambó fa grans aportacions econòmiques al bàndol de la Guerra Civil, però després discrepa del franquisme. S'ha d'exiliar a Buenos Aires, mor 47
-no tots són favorables a Franco, altres el critiquen per ser objecte de repressàlies, com l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, antic president de la Mancomunitat

-molts són conservadors i catòlics, però rebutgen la repressió lingüística
-alguns havien lluitat a la Guerra Civil en el bàndol franquista. Eren els agrupats al Tercio de Nuestra Señora de Montserrat

Els que col·laboren de la Lliga són els que abjuren de les seves idees catalanistes, tot i que intenten preservar alguns aspectes de la cultura catalana

-Governadors civils proceedents d'altres regions espanyoles, sense coneixement de Catalunya

EXEMPLES:

EUGENI D'ORS
FERRAN VALLS I TABERNER
EDUARD AUNÓS
JOSEP MARIA DE PORCIOLES. ALCALDE DE BARCELONA ENTRE EL 57 I EL 73 6. L'oposició política
i la resistència
cultural a Catalunya 6.1. La Generalitat a l'exili Els dirigents catalans a l'exili intenten mantenir viva la representació institucional de Catalunya.
Durant la IIGM actúa com a interlocutora dels països aliats
Acabada la guerra, es concentra en defensar la causa de Catalunya davant els nous organismes del Franquisme

Consell Nacional de Catalunya, juliol 1940, catalans residents al Regne Unit.
-presidit per Carles Pi i Sunyer
-col·labora el metge Josep Trueta
Donarà a conèixer el cas de Catalunya a l'ONU i presenta
Apel·lació a les Nacions Unides (abril 45)--denuncia conducta del règim franquista envers el Principat

Després de l'execució de Companys, Josep Irla, president del Parlament a l'exili, farà de President de la Generalitat. Renunciarà al càrrec al 54

Els diputats reunits a Mèxic, van elegir com a president a Josep Tarradellas, ho serà fins a 1980. 6.2. Els partits i la guerrilla org polítiques i sindicals d'abans de la guerra havien quedat desarticulades
--petits nuclis de resistència, amb dificultats i perseguits
--noves formacions s'afegeixen
Front Nacional de Catalunya (1939)
nacionalistes procedents d'ERC i d'Estat Català
Moviment Socialista de Catalunya (1945)
procedents del PSUC, POUM
--grups clandestins
Crist-Catalunya (1955)
nacionalistes d'inspiració cristiana (1 dels dirigents
Jordi Pujol


--guerrilla de caràcter comunista i anarquista, però aviat desapareix i només continuaran alguns grups aïllats
Quico Sabaté, abatut 1960
Caracremada, mort 1963 6.3. La protesta popular - des de mitjans dels '50 protesta obrera i estudiantil

UNIVERSITARIS
-Agitació creixent des de 1956
-universitat de Barcelona clausurada per les autoritats franquistes
-focus de tensió antifranquista

OBRERS INDUSTRIALS
-mobilitzacions laborals, ex. Pegaso, Hispano Olivetti, SEAT, La Maquinista

Vaga de Tramvies 6.4. La lluita per la cultura els intel·lectuals no havien abandonat Catalunya. Els que retornen de l'exili volen redreçar la cultura catalana

en clandestinitat
Institut d'Estudis Catalans
Estudis Uaniversitaris Catalans
En pisos particulars s'ensenya història de Catalunya i de literatura catalana

Es posarà en marxa una activitat editorial

1946, primer número de la revista Ariel
1947 primer premi literari en català

A MÈXIC editen llibres i revistes culturals
es reprenen els Jocs Florals, primer a Amèrica, després a Europa

Revifament del moviment escolta, amb la protecció d'algunes personalitats de l'Església catalanista--- enquadra jovent català, volen limitar la influència de les organitzacions juvenils dels falangistes

Festes de l'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat (1947)
Gent que havia lluitat als dos bàndols de la guerra, unida per un mateix objectiu
Per primera vegada després d'acabar la guerra s'utilitzava el català en un acte públic Les festes de l'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947 són considerades el primer moviment de reconciliació cívica després de la guerra civil espanyola a Catalunya, ja que hi participaren entre 70.000 i 100.000 persones. La iniciativa de construir un tron digne per a la imatge de la Mare de Déu de Montserrat finançada mitjançant aportacions populars va sorgir el 1944. Com que la iniciativa fou un èxit, l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré i Jané, va permetre la creació d'una comissió de seglars, anomenada Comissió Abat Oliba, per tal d'organitzar unes festes per a l'entronització. Inicialment es va preveure per al 8 de setembre de 1946, però finalment foren ajornades fins al 27 d'abril del 1947 a causa de la complexitat en les obres de col·locació del tron.
La Comissió, formada per un centenar de persones, va repartir nombrosos fulletons volants en català, ja que la censura no els va permetre editar un butlletí en català. Hi assistiren tots els bisbes de Catalunya, es llegiren missatges de molts Catalans d'Amèrica i d'exiliats polítics com Pau Casals.
El Front Nacional de Catalunya ho aprofità per a difondre milers d'estampes i fulletons de propaganda en català. Alhora, Joan Espinet i Manuel Fontic (FNC) van penjar una senyera dalt del gorro frigi, que la policia franquista no va poder despenjar en tot el dia. Pocs dies després fou cessat el governador civil de la província de Barcelona, Bartolomé Barba Hernández. El "desarrollisme" i la fi del Franquisme (1959-1975) L'EVOLUCIÓ POLÍTICA DEL FRANQUISME (1959-1969) 1962--Manuel Fraga Iribarne--

ministre Informació i Turisme. A favor dels interessos turístics


responsable de la informació, i per tant, la censura
Llei de premsa (1966)
-suprimeix censura prèvia, + tolerància 1 2 Llei orgànica de l'Estat
-"referèndum" 14 des 66 -se separen funcions del cap de l'Estat i el cap de govern, designat pel Consell del Regne
-representació a Corts 108 procuradors familiars, 2 per provincia, elegits per caps de família i dones casades. Condicions estrictes per a que no es presenti cap opositor al règim famílies, aquells que havien combatut contra la República als anys 30. No obstant i malgrat tenir molts punts en comú, diferiran en molts aspectes respecte al Franquisme 3 La Falange perd força als anys '60, ja no es parla de Falange, es parla de Movimiento Nacional nova família, els tecnòcrates, professionals ben preparats que venien de l'Opus Dei, i de tarannà conservador

poder tècnic per damunt del polític
-eradiquen el falangisme i propicien la restauració monàrquica
eX. el català Laureà López Rodó, que impulsarà els plans de desenvolupament lluita entre els falangistes i els tecnòcrates
1969, escàndol. L'escàndol Matesa: empresa de Navarra tèxtil. Ideen un sistema fals per aconseguir crèdits a l'exportació que concedien els organismes oficials, van obtenir 10.000 milions de pts. Van tenir la complicitat del ministre de Informació, Fraga. Van ser indultats per Franco.

Fraga i 12 ministres més van sortir del govern i els tecnòcrates ocuparen la major part dels ministeris. El vicepresident del conegut com govern monocolor va ser l'almirall Luis Carrero Blanco. La tecnocràcia és una forma de govern a la qual els dirigents exerceixen el seu poder únicament o principalment en virtut de la seva competència tècnica o científica.[1] El criteri de les decisions rau a l’eficacia maximal sense considerar arguments d'ordre polític, ètic, ideològic o social. El tecnòcrata és la persona que exerceix el seu càrrec públic. la seva activitat s'ha centrat en la infiltració en cercles socials elitistes amb l'objectiu de controlar-los i, de retruc, imposar al conjunt de la societat una visió ultramontana sobre temes relacionats amb el sexe, la família, etc... L'antiprogresisme que aquesta organització manté com un dels seus trets distintius l'ha portada a donar suport a dictadures militars feixistes com la de Franco a Espanya o la de Pinochet a Xile. Aquest suport queda demostrat per la presència de ministres de l'Opus Dei als governs de Franco. És un fet històric que al 1957 Franco nomena a Alberto Ullastres minstre de comerç i a Mariano Navarro Rubio ministre d'Hisenda. Ambdós són membres de l'obra. Cal destacar també que Laureano López Rodó, promotor dels plans de desenvolupament de la dictadura feixista de Franco, era també membre de l'obra. 4 LA NOVA OPOSICIÓ La mobilització obrera i estudiantil
-vagues miners asturians 1962, dura repressió sindical
-es constitueix CCOO, compten amb sacerdots de barriades obreres, fins i tot
-universitat, contra les organitzacions falangistes SEU
-moviment veïnal en els nous barris dels obrers

Les forces d'oposició
Dels anteriors a la guerra, només el PCE, PSUC I PSOE continua sent present. S'afegirà Frente de Liberación Popular "Felipe"<--influència en intel·lectual

Per agilitzar els processos polítics, el franquisme constitueix l'any 63 TOP Tribunal d'Ordre Públic, jutges civils sota jurisdicció militar<-- generarà grans protestes
AUGMENT DE LA CONFLICTIVITAT=L'ESTAT DECLARA L'ESTAT D'EXCEPCIÓ

Episodis més importants:
1. Contuberni de Munic, juny 62 oposició franquisme, no anarquistes ni comunistes. Demanen democràcia i i que E entri en la Comunitat Econòmica Europea. Castigats amb desterrament
2. PCE amb Santiago Carrillo i Dolores Ibárruri "La Pasionaria"
a. superació Guerra Civil i reconciliació
b. acceptació regles democràtiques
c. programa de reformes econòmiques
EUROCOMUNISME
Jul 74 crea Junta Democràtica
3. PSOE Reactiva reorganització abans que mori Franco, exiliats i els d'interior deixen d'enfrontar-se al 74 Congrés de Suresnes (França)--encapçala Felipe González, nou secretari general, i Alfonso Guerra---------1975 constituiran la Plataforma de Convergència Sindicato Español Universitario (SEU) va ser una organització sindical estudiantil de caràcter corporativista, similar a les vinculades als partits feixistes d'Itàlia i Romania, creada durant la Segona República Espanyola per Falange impulsada pel seu lider, José Antonio Primo de Rivera, de qui va prendre la màxima que "cal convertir la universitat en un organisme viu de formació total".
Oficialment es va inscriure com organització en 1935, sent la seva presentació el dia 20 de gener, declarant la seva intenció de ser sindicat únic dels estudiants universitaris amb "vocació d'una universitat imperial" estat d'emergència, però en la que se suspèn l'estat de dret en el nom del bé públic. Aquest concepte es desenvolupa en una obra de Giorgio Agamben, "Estat d'excepció". L'Estat que es trobi en aquesta situació declara un règim d'excepció, durant el qual se suspèn el lliure exercici d'alguns drets per part dels ciutadans. El control de l'ordre intern pansa a ser controlat per les Forces Armades. CAMP SINDICAL

CCOO-- direcció Marcelino Camacho El proceso 1001/72 del Tribunal de Orden Público tuvo lugar durante la dictadura franquista en España, en el año 1973. Se saldó con la condena a prisión de toda la dirección del sindicato Comisiones Obreras.
Un año antes, el 24 de junio de 1972, la dirección de Comisiones Obreras, sindicato ilegal y principal opositor a la dictadura en el ámbito obrero, fue detenida en el convento de los Oblatos de Pozuelo de Alarcón (Madrid), donde se encontraba reunida.1
Permanecieron encarcelados hasta la celebración del juicio, más de un año después. Este tuvo finalmente lugar los días 20 (jornada que coincidió con el asesinato del presidente del Gobierno, Luis Carrero Blanco, lo que originó la suspensión durante unas horas del juicio), 21 y 22 de diciembre de 1973. Los acusados se enfrentaron a la acusación de ser dirigentes de Comisiones Obreras, perteneciendo, por tanto a una organización ilegal por su presunto vínculo con el Partido Comunista de España, lo que sería un claro caso de asociación ilícita.1 El día 30 de diciembre se anunciaron las condenas, que coincidieron con las peticiones del fiscal y cuya severidad se considera relacionada con el asesinato de Carrero Blanco.1 2 Los diez miembros de la dirección, que serían conocidos como los diez de Carabanchel, fueron condenados a 162 años de prisión en total.
http://www.rtve.es/alacarta/audios/documentos-rne/proceso-1001-10-carabanchel/1691801/ UGT, dirigida per Nicolàs Redondo

CNT, presència menor PLA D'ESTABILITZACIÓ 1959 ---S'anuncia la convertibilitat de la pesseta i l'elevació del tipus de canvi amb el dòlar des de 42 fins a 60 pessetes, amb l'objectiu de donar estabilitat a la pesseta. Això va ser acompanyat de quantiosos crèdits de l'exterior dels organismes internacionals i del propi govern nord-americà.
---Elevació dels tipus d'interès, limitació de la concessió de crèdits bancaris i congelació de salaris, tot això amb l'objectiu de tractar de reduir la inflació existent. Amb el mateix objectiu s'havia tancat al desembre de 1958 la porta a la pignoració automàtica del deute públic al Banc d'Espanya, que havia constituït una altra de les fonts inflacionistes.
----Foment de la inversió estrangera amb una nova legislació sobre inversions exteriors que permetia la participació de capitals estrangers en empreses espanyoles.
Amb l'objectiu de limitar el dèficit públic es proposa una reforma fiscal que incrementés la recaptació i una limitació de la despesa pública.
----En definitiva, les mesures adoptades en 1959 anaven més enllà d'una simple cerca de l'equilibri intern i extern que suposa l'estabilització i configurava un pla de transformació estructural. Es tractava no només de restablir els equilibris sinó, a més, d'abandonar el model de desenvolupament cap a dintre i d'incorporar l'economia espanyola als mercats internacionals, sanejant l'economia per posar els vímets adequats per a un posterior creixement econòmic. Es pretén llançar una política que anulés els obstacles per a la liberalització de l'economia, controlada fèrriament per un Estat autoritari i una oligarquia militar i religiosa que no va saber actuar degudament. Els efectes estabilitzadors es van deixar notar a molt curt termini, tant a l'interior com en l'equilibri exterior:
En 1959 es va produir un superàvit de la balança de pagaments de 81 milions de dòlars.
Les reserves de divises del Banc d'Espanya es van incrementar. La suma de reserves exteriors i crèdits a curt termini de l'Estat va passar de presentar un valor negatiu proper als 2 milions de dòlars al juny de 1959 a un saldo positiu proper als 500 milions al desembre de 1960.
La inflació es va reduir des del 12,6 per cent el 1958 fins al 2,4 per cent el 1960.
Increment de la inversió exterior a Espanya i del turisme.
Millorar les condicions de competència al país i la incorporació de tecnologies.
Però l'estabilització, com tots els processos d'aquest tipus, també va suposar en el curt termini, un notable fre de la producció espanyola durant la segona meitat de 1959 i principis de 1960, amb congelacions salarials i forts descensos del consum i la inversió i el consegüent augment de l'atur. Tots aquests fets van provocar un fenomen de gran importància en l'època, l'increment de la emigració espanyola bàsicament cap a Europa a la recerca d'ocupació. En aquest sentit assenyala Tamames en la seva obra Introducción a la economía española que: "Sense l'espita de l'emigració, l'atur s'hauria elevat a xifres molt importants, les remeses d'emigrants no haurien aconseguit tan alts valors i tal vegada s'hauria produït una reculada en les mesures estabilitzadores". Mentre que les mesures estabilitzadores van tenir un èxit bastant primerenc, les mesures liberalitzadores tendents a projectar els seus efectes a més llarg termini, no van arribar a aplicar-se. Aquestes reformes van ser perdent vigor a mesura que els desequilibris exteriors s'anaven corregint i va permetre que es continués amb una economia de caràcter corporatiu, amb mercats d'escassa competència. La industrialització va comptar amb l'existència dels denominats pols de desenvolupament: zones de preferent instal·lació d'empreses industrials, com Valladolid i Vigo (on es van instal·lar fàbriques automobilístiques de Renault i Citroën respectivament), Puertollano (refineria), etc La "crisi del petroli de 1973" tingué antecedent en el desordre del sistema monetari internacional donat per la caiguda del dólar.

dificultats guerra de Vietnam --- economia norteamericana porta al president Nixon
deslligar el dólar del patró-or, sense consultar-ho amb un altre país.

Les principals monedes del món occ flotaren en un context de gran inestabilidat.

La reacció de l' OPEP al recolzamentoccidental a Israel a la guerra de Yom Kippur precipità un gran ascens del preu del petróli que desestabilizà totalment l'economía internacional.

preu x 4 d' octubre a des. 1973,

inclús països àrabs establiren un embarg de petroli contra els països que més clarament havien recolzat a Israel, com EE.UU. o Holanda. CRISI DEL PETROLI 1973 Població i condicions de vida la guerra ocasionà supermortalitat i caiguda de la natalitat, no obstant, entre 1940 i 59 la població augmenta
1940---25874000
1950---27977000
1960---+ de 60000000

també a Catalunya.

és pel creixement radical del creixement vegetatiu. Taxa de natalitat es manté i taxa de mortalitat disminueix considerablement

Tornem a un moviment migratori interior del camp a la ciutat
exterior cap a Hispanoamèrica es reprenen després d'acabar II G M
(Argentina i Veneçuela). Anirà en detriment cap als 50,
s'aniran cap a França i Alemanya
Menys població al sector primari, més al secundari. Als 60 canvien les tornes condicions de vida empitjorament
sobretot per antics republicans i catalanistes o simpatitzants, que van perdre la feina i van haver de fer treballs precaris

racionament dels aliments, fins a 1951
cartilla que assignava en funció dels béns, aliments bàsics
preus fixats pel govern

qui necessitava més, havia d'anar a l'estraperlo, enriquiment d'especuladors

desnutrició, fam i malalties, sobretot a les urbs, massificades

restriccions elèctriques

moral nacionalcatòlica, imposada, censura, fins i tot en la vida quotidianis El canvi social El creixement demogràfic i les migracions exteriors

1959-1975---creixement demogràfic

moviments migratoris, interiors i exteriors creixen (cap a Amèrica gairebé desapareixen), augmenta als països industrialitzats d'Europa (França, Alemanya Occidental, Suïssa, Regne Unit i Holanda). Moviment temporal, a partir del 73 tornen

Cap a una societat urbana (èxode rural)

migracions interiors, gairebé definitives cap a País Basc, Catalunya, Madrid, València, Alacant i les Balears

del sector secundari al terciari

urbanització, zona metrolpolitana

construcció, infraestructures

consolidació classe mitjana, millora del nivell educatiu (Llei general d'educació 70, ens. obligatori de 12 a 14)

turisme, adoptant models europeus occ. Urbanització de les costes
els 70 ja no tenen res a veure amb els 50
Full transcript