Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

ETHOS I UTILITARISME

No description
by

Martin Curiel

on 9 March 2017

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of ETHOS I UTILITARISME

ethos i utilitarisme:
la virtut segons J. S. Mill

1809
1859
1820
1826
1843
1814
1848
1819
1863
1820-1830
1851
1840
1784
1861
1873
1870
1781
James Watt
patent màquina de vapor
Desenvolupament Ferrocarril
Telègraf
J.Bentham empra el terme "utilitarisme"
1848
-Marx, Engels
Manifest Comunista
-2a República francesa
fugida dels borbons
-Caiguda de la restauració
absolutisme
-Surgeix l'impresionisme
-Unificació d'Alemanya i itàlia
-Associació Internacional de treballadors
-Caiguda de la Comuna de Paris
-Abdicació d'Amadeu de Saboia. 1a República Espanya
Neix
J.S. Mill
a Londres
20.05
als tres anys
alfabet grec i llistes
immenses de paraules
gregues
als vuit anys:
-Fàbules d'Esop
-Anàbasis, Xenofont
-Història, Herodot
-6 diàlegs de Plató
-Estudia llatí i algebra
als dotze anys llegeix a Plató,
i Aristòtil en grec i amb facilitat
Introducció a l'economia
-Adam Smith
-David Ricardo (amics de la família)
CRISI MENTAL:
-lament per la seva educació
-reserves contra l'utilitarisme
però no renega d'ell
-entra en contacte amb la poesia
romàntica Wordswooth, Carlyle
-coneix el POSITIVISME de A. Comte
-Treballa per
Companyia Britànica de les
indies orientals
-Membre partit liberal
-Amistat amb el psicòleg
Alexander Bain
SISTEMA DE LA LÒGICA
PRINCIPIS
D'ECONOMIA
POLÍTICA
es casa amb
HARRIET TAYLOR
després de 21 anys
d'amistat
SOBRE LA LLIBERTAT
UTILITARISME
AUTOBIOGRAFIA
Mort de J. S Mill
a Avinyó
Publicat per primera vegada entre octubre i desembre de 1861
Fraser's Magazine, en tres assajos.
OBJECTIU: ÉS POSSIBLE UNA MORAL SENSE RELIGIÓ TOT SEGUINT EL PRINCIPI D'UTILITAT (principi de felicitat o de màxim plaer), i no caure en una moral depravada.
LA "GOLDEN RULE" de l'Evangeli i els manaments divins són en el fons una moral utilitarista. [Utilitarism, II.24, 28]
El text de 1863, editat en forma de llibre, té 5 capítols:
- I Consideracions generals
-II Què és l'utilitarisme
-III Sobre l'última sanció del principi d'utilitat
-IV Sobre quin tipus de prova es pot fer al Principi d'Utilitat
-V Sobre la connexió entre Justícia i Utilitat
1. NOCIÓ D'UTILITARISME I CONTEXTUALITZACIÓ
TEORIA ÈTICA
BÉ = ALLÒ QUE ÉS ÚTIL
ÚTIL= MAJOR FELICITAT, MAJOR QUANTITAT D'INDIVIDUS
FELICITAT= MÀXIM PLAER, MENYS DOLOR
ÈTICA HEDONISTA vs. ESTOÏCISME
BÉ = PLAER vs. BÉ=DEURE
PRINCIPI D'UTILITAT = PRINCIPI DE FELICITAT
The greatest happiness Principle
Hutchenson, deixeble d'en Hume, 1725, "The greatest happiness of the greatest number"
CÀLCUL DE PLAER
ÈTICA CONSEQÜENCIALISTA
UTILITARISME I RAÓ IL·LUSTRADA
NO ÉS UNA ÈTICA EMOTIVISTA
J. S. MILL diferencia entre diferents qualitats en els plaers, i deixa l'aspecte quantitatiu només per al nombre de persones.
DIFERÈNCIA ENTRE:
SATISFACCIÓ ("content") i FELICITAT ("Happiness")
HI HA UNA CIÈNCIA MORAL
-a diferència del reste de ciències que poden exercir-se amb rigor sense el coneixement dels principis, en la ciència moral, les REGLES GENERALS s'han de conèixer abans no exercir la ciència moral. "Regles del joc"
- aquests principis no són intuïts, ni deduïts (contra el INTUÏCIONISME de Locke, i el DEDUCCIONISME kantià) (UTILITARISME NO ÉS UNA ÈTICA FORMALISTA)
-PSICOLOGISME, l'estructura psicològica de l'individu.
2. NOCIÓ DE VIRTUT: NATURALISME I PSICOLOGISME
«Certament als
estoics
, amb el paradoxal mal ús del llenguatge que forma part del seu sistema i amb el qual s’esforçaven a elevar la
virtut
damunt de tota altra consideració, els agradava dir que
aquell que la posseeix ho té tot
; que només aquest
és ric, bell i un rei
. Però la doctrina utilitarista no pretén fer seva aquesta descripció de l’home virtuós.
Els utilitaristes
són ben conscients que
hi ha altres possessions i qualitats desitjables a més de la virtut
, i no els fa res en absolut reconèixer a cada una tot el seu valor.» [MILL, J.S., Utilitarism, II§26]
- la virtut és un bé més que es posseeix, i no la capacitat de posseir l'acció. Mort de la vida ètica
- la virtut és un "objecte" més, una cosa útil en quan ens proporcional felicitat o plaer. Reducció de la "virtut" a "valor".
- la diferència entre l'instint animal i el principi d'utilitat sembla de grau; és més sofisticat i mediat
(naturalisme ètic)
Darwin, The Origin of Species (1859)
«
El desig de virtut no és tan universal
, però és un fet
tan autèntic
com el
desig de felicitat
. I d’aquí ve que els
crítics
de l’estàndard
utilitarista
considerin que tenen dret a inferir que hi ha altres fins en l’acció humana al costat de la felicitat, i que
la felicitat no és l’estàndard d’aprovació i desaprovació

[MILL, J.S., Utilitarism, IV§46]
«(...) la
doctrina utilitarista
(...) Sosté no solament que
la virtut és desitjable, sinó que s’ha de desitjar desinteressadament, per ella mateixa.
Independentment de l’opinió que tinguin els utilitaristes respecte a les
condicions originàries per les quals la virtut esdevé virtut,
i per més que pensin (com de fet fan) que les accions i disposicions són virtuoses només pel fet de
promoure un fi diferent a la mateixa virtut
, un cop admès tot això i decidit què és virtuós a partir de les consideracions fetes arran d’aquesta descripció, no solament
situen la virtut al capdamunt de les coses que són bones com a mitjà d’un fi últim, sinó que també reconeixen com un fet psicològic que per a l’individu sigui un bé en ella mateixa, un bé que no busca cap altre fi més enllà d’ella.
Així mateix sosté que la ment no es troba en un estat bo, en un estat conforme a la Utilitat, ni en l’estat més favorable a la felicitat general, si no estima d’aquesta manera la virtut –com una cosa desitjable en ella mateixa, encara que en el cas individual no produeixi aquelles altres conseqüències desitjables que tendeix a produir, i per raó de les quals es considerada virtut. Aquesta opinió no és de cap manera una desviació del principi de Felicitat.
Els ingredients de la felicitat són molt variats, i cada un és desitjable en ell mateix, i no merament considerat com una part que incrementa el conjunt.

El principi d’utilitat no significa
que un plaer com ara la
música,
per exemple, o que l’absència d’un dolor com ara la
salut,

es redueixi a ser un mitjà d’aquesta cosa col·lectiva que diem felicitat
,
i que sigui desitjable per aquesta raó.
Aquestes coses es desitgen i són desitjables en elles i per elles mateixes;
a més de ser mitjans, també formen part del fi.

Segons la doctrina utilitarista, la virtut no és una part natural ni originària del fi, però és susceptible de ser-ho; i en aquells que l’estimen desinteressadament ho és,
i
és desitjada i apreciada
no pas com un mitjà de la felicitat
sinó com una part de la seva felicitat
.» [MILL, J.S., Utilitarism, IV§47]
«
La Felicitat no és una idea abstracta, sinó un tot concret: i aquestes [amor als diners, poder, fama, virtut...] són algunes de les seves parts.
I l’estàndard utilitarista sanciona i aprova que sigui així.
La vida seria una cosa ben pobra
, no gaire ben proveïda de fonts de felicitat, si no comptés amb aquesta
previsió de la naturalesa
gràcies a la qual
coses originàriament indiferents
però que propicien la satisfacció dels desitjos primaris, o que hi van associades,
esdevenen elles mateixes fonts de plaer més valuoses que els plaers primaris
, tant en duració, per l’espai de l’existència humana que són susceptibles de cobrir, com fins i tot en intensitat.» [MILL, J.S., Utilitarism, IV§48]
«(...)
desitjar una cosa i trobar-la plaent, o avorrir una cosa i trobar-la dolorosa, són fenòmens enterament inseparables
, o més ben dit dues parts del mateix fenomen; estrictament parlant, dues modalitats diferents de denominar el mateix fet psicològic: que trobar una cosa desitjable (llevat que sigui per raó de les seves conseqüències) i trobar-la plaent, són una i la mateixa cosa, i que
desitjar una cosa sense que el desig sigui proporcional al grau al què és plaent, és una impossibilitat física i metafísica
.» [MILL, J.S., Utilitarism, IV§52]
«
La voluntat, el fenomen actiu, és una cosa diferent del desig, l’estat de la sensibilitat passiva,
i si bé inicialment brota d’aquesta, amb el temps pot arrelar i
separar-se de la soca d’on prové
; tant és així que, en el cas d’un propòsit habitual,
en comptes de voler la cosa perquè la desitgem, sovint la desitgem només perquè la volem
. Això, tanmateix, no passa de ser un exemple d’un fet familiar,
el poder de l’hàbit,
que de cap manera no es limita als casos d’accions virtuoses(...) La diferència entre la voluntat i el desig entès d’aquesta manera és un fet psicològic autèntic i de gran importància; però el fet consisteix només que en això: que
la voluntat, com les altres parts de la nostra constitució, és sensible a l’hàbit i que per hàbit podem voler allò que ja no desitgem per si mateix o ho desitgem només perquè ho volem.
No és menys cert que
al principi la voluntat sorgeix enterament del desig,
incloent-hi en aquest terme tant l’acció que repel·leix el dolor com també la que atreu el plaer. (...) Només és possible animar la voluntat a ser virtuosa si s’associa fer el bé amb el plaer, o fer el mal amb el dolor que van naturalment units a l’una i a l’altra; un cop aconseguit això la persona actuarà sense cap pensament de plaer ni dolor.
La voluntat és filla del desig, i només surt de la potestat paterna per caure sota la de l’hàbit.
» [MILL, J.S., Utilitarism, IV§53]
- La prova del principi d'utilitat en el capítol IV té la forma d'un argument "a fortiori". Fins i tot, els que obren cercant la virtut, obren en el fons cercant el principi d'utilitat.
- La virtut no és un desig originari, ans és un desig de plaer transformat per l'hàbit.
- L'utilitarisme, segons J.S.Mill, fins i tot reconeix que la virtut no solament és desitjable de manera excel·lent per sobre de d'altres béns, sinó que, a més, ho fa defensant que la virtut s'ha de cercar per ella mateixa.
- Els utilitaristes discrepen dels partidaris de la virtut només en l'origen de la virtut. L'origen està en el plaer -en el desig- i no en el deure.
- J.S. Mill considera el cas dels "diners". Originàriament no són desitjats per ells mateixos, però després sí ho poden ser per algunes persones. El mateix passa amb la fama, el poder i la virtut.
-La virtut supera a tots perquè contribueix millor que la resta al bé de la majoria.
- Aquesta "substitució" d'allò que era el desig real per un altre valor secundari, és una previsió de la naturalesa per a que puguem ser feliços.
- La virtut "placebo"
-És la nostra psicologia la que està constituïda així: només desitgem el plaer. Una altra cosa és "una impossibilitat física i metafísica".
-Aqui rau el pes de la prova, segons J.S. Mill. No es pot desijar un bé que no sigui plaent.
-Psicologisme ètic: l'estructura psíquica de l'home explica la moral utilitarista (el psicologisme cognitiu explicava el coneixement). L'ètica no ens fa bons, la moral ens aporta píndoles de felicitat, de la mateixa manera que el coneixement empirista no ens porta al coneixement del ser de les coses, ans de les seves impressions.
-"la voluntat és filla del desig". Originalment la virtut era un desig que s'ha esvaït i transformat en un "hàbit". Les ètiques del deure, en el seu origen, es regeixen també pel principi d'utilitat.
-El Psicologisme ètic, no és ben bé una Deontologia (fer el deure per el mateix deure, "duty for duty sake", "Virtue is its own reward"), ni una ètica teleològica (el fi, el bé, és transcendent a l`ésser)
-Comparteix amb la Deontologia el que el principi d'utilitat és una Regla general que es pot aplicar com un "a priori" i un deure. Però no és un deure merament formal.
-Comparteix amb las ètiques teleològiques la necessitat. ("El bé és allò al que totes les coses tendeixen" Aristòtil, E.N, I, 1 1004a), però no és una necessitat del ser, sinó una mera estructura psicològica.
3. SEMBLANCES I DIFERÈNCIES
RESPECTE A PLATÓ I ARISTÒTIL
-La virtut, en Plató i Aristòtil és una necessitat del ser de l'home. "El caràcter de l'home és el seu destí" (Heràclit d'Efes). És el que diferencia el ser de la physis (natura) del zoon politikon (animal polític). Posseir l'acció. Vida ètica vs. vida física.
-La virtut, en Plató i Aristòtil, no està oposada al plaer, però no es cerca en virtut del plaer.
-La virtut, en Plató i Aristòtil, és útil, però no es cerca per la seva utilitat. La Justícia és un bé per ella mateixa, i, a més, és útil.
-La felicitat, eudaimonia, en Aristòtil no està identificada amb el plaer.
-La virtut en Plató i Aristòtil no solament són coses bones, ens fan bons. No solament es dónen felicitat, ens fan viure feliçment.
-Vida ètica en Plató i Aristòtil és vida política (social). No hi ha diferència entre bé ètic i bé polític, bé privat i bé de l'Estat.
-El viure utilitarista pot ser és un viure moral, però no és una vida ètica.
ordre d'exposició:
0. contexte històric
1. noció de l'utilitarisme i contextualització ètica
2. noció de virtut de l'utilitarisme
3. una comparació amb Plató i Aristòtil
NEIX LA REINA VICTÒRIA
1837-1904
ÈPOCA VICTORIANA
1838 OLIVER TWIST
de Charles Dickens
1806
Full transcript