Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

T7_La Guerra Civil_1936_1939

No description
by

Laura Garcia Funes

on 22 March 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of T7_La Guerra Civil_1936_1939

1 d’abril de 1939, Franco fa un comunicat donant la guerra per acabada

Nombre de morts
víctimes de repressió i violència
persecució de la rerguarda 150.000 víctimes
+ 300.000 morts causats directament pel conflicte
+300.000 exiliats i centenars de milers de persones empresonades
270.000 reclusos en camps de concentració, batallons de treballadors

Retirada de l’exèrcit republicà

Exili de milers de persones

PASEN FRANÇA EL 5 DE FEBRER:
Manuel Azaña, president de la República,
Juan Negrín, pres. govern republicà (tornarà a territoris republicans)
Diego Martínez Barrio, pres. de les Corts
Lluis Companys, president de la Generalitat
J.A. de Aguirre, president govern basc


- Txecoslovàquia va ser sacrificada i la República abandonada a la seva sort
- a finals de l’octubre, Barcelona acomiadava a les Brigades Internacionals

En poc temps, Catalunya queia, 23 de desembre començava la gran ofensiva franquista

- després de la derrota de l’Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir resistència
-durant aquesta campanya es va produïr la campanya d’ocupació de Catalunya
-el govern de Franco va rebre el reconeixement oficial de França i Gran Bretanya (27 de febrer del 39)
-Azaña, després d’aquest fet va renunciar al seu càrrec com a president de la República.
-un cop establert al marge dret del riu ja no van poder seguir avançant
-superioritat militar de l’exèrcit franquista, fonamentalment pel suport italià i alemany, decanta la batalla al seu favor
- a les acaballes d’octubre , una contraofensiva dels nacionals i una gran desplegament de forces militars van aconseguir avançar
8 de nov van entrar a Móra d’Ebre
-15 de novembre acaben els combats, quedant un exèrcit republicà desorganitzat i debilitat


- ofensiva república sobre Terol. Fase més llarga del conflicte
- la ciutat de Terol va ser ocupada i reconquerida pels franquistes al febrer de 1938. desgast de l’exèrcit republicà en aquesta campanya. Això afavoreix l’avenç dels nacionals per Aragó
-el 29 de febrer els soldats entraren en terres lleidetanes i els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre. El 4 d’abril els nacionals ocupen la ciutat. El riu Segre era el límit fronterer entre un bàndol i un altre
- les tropes franquistes van entrar al Mediterrani per Castelló
-al centre, republicans fan ofensiva al centre, la batalla de Brunete (5-25 de juliol)

-posteriorment, a Aragó, Batalla de Belchite 24 agost-3 de set

campanyes defensives, no aconsegueixen avenços territorials significatius, ni impedeixen la caiguda del nord i la pèrdua de la indústria metal·lúrgica. COP DUR PER A LA REPÚBLICA
- nord es concentren a la franja cantàbrica, nacionals forta ofensiva al País Basc
-Bombardeig de Guernika (26 d’abril) atacada per la Legió Còndor, sense objectius militars, només per castigar

-agost cau Santander i a l’octubre Astúries
-al nord, tancament de la frontera francesa, impossibilita l’arribada de material bèl·lic per la república. Mola ocupa Irún i Sant Sebastià
-a l’octubre Galícia connecta amb Oviedo, aïllat en territori republicà
-març, italians ofensiva a Guadalajara i també fracassen
-febrer sud ocupen Mediterrani fins a Motril. Importants ofensives italianes i alemanyes
-submarins italians, vaixells que bombardejen ciutats des del mar, bombardejen els ports republicans


- Objectiu dels rebels és ocupar Madrid (el centre), ho intenta Mola, però a les serralades del sistema central el frenen

- Franco avança des del sud ràpidament fins Almendralejo, forta repressió a Mèrida i Badajoz. Es desvia cap a Toledo per alliberar als insurrectes que estaven assetjats a l’alcàsser
- a partir d’octubre forta ofensiva cap a Madrid, arriben a les afores però es troben amb resistència
-febrer 37 Batalla de Jarama al sud però no aconsegueixen aïllar la ciutat
L’evolució militar del conflicte
Etapes i operacions militars de la guerra
DONEN SUPORT PERSONES COM:

CAMBÓ, EMPRESARIS COM VALLS I TABERNER I INTEL·LECTUALS COM JOSEP MARIA SEGARRA I JOSEP PLA

ALGUNS FARAN PROPAGANDA FRANQUISTA DES DE L’ESTRANGER O COL·LABOREN AMB L’ESPIONATGE FRANQUISTA.
ELS CATALANS FRANQUISTES

Juliol 36, els catalans rebutjen majoritàriament l’aixecament militar

però molts catalans es sentien afins al que Franco representava
empresaris, propietaris i membres de les classes mitjanes van fugir a la zona franquista i a l’estranger, o esperessin a la victòria franquista. VOLEN RECUPERAR PROPIETATS I RESTAURAR L’ORDRE
Octubre del 37, el govern de la república es trasllada a Barcelona, i augmenten les tensions amb la Generalitat. El govern central assumeix noves competències, com les de justícia.
Els fets de maig del 37 marquen un canvi de direcció dels republicans a la Guerra Civil, perquè els anarquistes disminueixen la presència i els comunistes l’augmenten.

El POUM és il·legalitzat i els dirigents van ser perseguits i detinguts. És el cas d’Andreu Nin, pres i assessinat pels soviètics

Nou president de a Generalitat, Luís Companys, integrat per ERC, PSUC
CNT-FAI fóra de govern
ELS FETS DE MAIG DE 1937
3 de maig del 37 es produeix l’enfrontament
-la policia, seguint les instruccions del comissari d’Ordre Públic de la Generalitat, el comunista Rodríguez Salas, intenta desallotjar l’edifici de la Telefònica de Barcelona, aleshores sota el control de la CNT-FAI.
Deien que els anarquistes interferien les comunicacions entre la Generalitat i la República
Això crea tensió amb el govern central i amb la presidència de la República

27set36 es crea un nou govern de la Generalitat presidit per Josep Tarradelles
eren representades:
-quasi totes les forces representades quasi totes les forces republicanes i obreres catalanes, incloent CNT

el Comitè de Milícies Antifeixistes va ser dissolt
LA GENERALITAT I EL PODER
Desbordada pels esdeveniments de l’esclat del conflicte, l’executiu català de la Generalitat comença a assumir competències no establertes a l’Estatut d’Autonomia

es crea:
-Conselleria de Defensa,31 jul 36
-Consell d’Economia de Catalunya 11ag36
-control de punts duaners
-gestió de ferrocarrils i ports
Al camp, les col·lectivitzacions més importants van ser a Aragó, per part dels anarquistes

a Catalunya, les més importants van ser al Baix Ebre i al Baix Llobregat

Els propietaris s’hi oposaven, com era d’esperar
Empreses de més de 100 treballadors col·lectivitzades
A les empreses mitjanes van restar majoritàriament en mans dels obrers

les empreses petites i les botigues van continuar sent propietat privada, però sota la fiscalització d’un comtè obrer
Les col·lectivitzacions

21 de juliol, els obrers es van incorporant als seus llocs de treball, però molts propietaris havien estat assassinats o havien fugit

els treballadors van assumir el control de moltes empreses i van reprendre la producció, disposant-los d’un gran poder econòmic
Forces catalanes dirigides per Alberto Bayo van intentar la conquesta de les Illes Balears

van ocupar Eivissa, Formentera i Cabrera, però amb Mallorca no van poder

Els nacionals, amb l’ajuda dels avions italians van recuperar les illes, tret de Menorca
Idees heterogénies:
idealistes i lluitadors antifeixistes, però també
exaltats i oportunistes que desorganitzaven el front

no disposaven de gaire material bèl·lic ni tenien una organització militar eficaç, però van aconseguir estabilitzar el front
Organitzacions antifeixistes organitzen columnes de milicians per avançar cap a Aragó i recuperar zones dominades pels insurrectes

van sortir uns 20.000 combatents de Barcelona

destaquen les columnes d’Aguiluchos, Ortiz, Roja y Negra, Durruti, la del PSUC, la del POUM i la d’ERC
Les milícies
per restablir l’ordre calia comptar amb dirigents anarquistes

el dia 20 el president Companys convoca dirigents de la CNT i els oferí crear el

Comitè Central de Milícies Antifeixistes,

per encarrilar el procés revolucionari
ERC, CNT-FAI, UGT, PSUC, POUM, Unió de Rabassaires i Acció Catalana
constituït el 21 de juliol del 36 i seria dissolt dos mesos després
La Generalitat facilità la fugida de persones perseguides cap a Itàlia i França. Malgrat tot 8500 catalans van ser assassinats per la repressió republicana

l’exèrcit gairebé havia desaparegut
La Catalunya revolucionària

La desintegració del poder
població armada enquadrada

diversos grups radicals, d’anarquistes i FAI, van iniciar un seguit d’actes violents i d’assassinats contra persones considerades enemigues de la revolució (sacerdots, propietaris, militants de la Lliga i altres partits de dretes). Esglésies van ser cremades.
El control de la insurrecció va ser decisiu en les organitzacions obreres, sobretot la CNT-FAI

Entre els dies 19 i 20 van aconseguir grans quantitats d’armes

Apareixen els obrers armats
La Generalitat comptava amb la Guàrdia d’Assalt

La Guàrdia Civil comandada per Aranguren i pels coronels Escobar i Brotons, primer indecisos, tot i que posteriorment es manté en la defensa de la legalitat republicana

Sufoquen els insurgents
La insurrecció a Catalunya

19 de juliol, militars insurrectes ordenen a les tropes sortir de les casernes per ocupar els llocs de poder de la ciutat, però van topar amb oposició i amb obrers i guàrdia d’assalt al carrer
Les democràcies europees senten simpatia cap a l’esquerra i les organitzacions obreres

malgrat això adopten una política de no-intervenció en el conflicte

neutralitat i no enviar armament (ho necessitarien en un futur…pròxim)

COMITÈ DE NO-INTERVENCIÓ (suposadament Alemanya, Itàlia i l’URSS hi formaven part…)
1936 A Europa, molts règims autoritaris s’havien imposat

característiques:
-nacionalisme exacerbat
-potenciació de l’exèrcit
-política exterior molt agressiva

ELS RÈGIMS FEIXISTES DONEN SUPORT ALS INSURGENTS ESPANYOLS
Els bàndols entrontats
i les implicacions internacionals
Mola decreta l’estat de guerra a Pamplona, amb l’ajuda dels requetès (carlins) controla Navarra

els colpistes triomfaren a la Meseta Nord, on no van tenir gaire oposició, excepte a Valladolid i a Burgos

també es van imposar a Saragossa, malgrat la implantació anarquista
Galícia, Mallorca

Queipo de Llano s’apodera de Sevilla i controla tota Andalusia occidental
Exèrcit d’Àfrica destaca el tinent Yagüe; a la Península el general Queipo de Llano i Goded a Mallorca.

Comptaven amb el suport de la Falange.
L’esclat del conflicte

De febrer a juliol
-eleccions de febrer del 36, divisió extraordinària i gran tensió entre oles forces socials i les polítiques

A Catalunya, però, hi ha una relativa calma
L’Església, els grans propietaris i els sectors poderosos de la burgesia recelen de les reformes dutes a terme pel govern d’esquerres

És difícil mantenir l’ordre públic.

Ambient crispat:
els falangistes maten a José del Castillo; com a resposta, els guàrdies d’assalt maten al líder de la dreta, José Calvo Sotelo
9 de febrer 1939

entra en vigor la
LLEI DE RESPONSABILITATS POLÍTIQUES

Per liquidar culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la “subversió roja”

Serà el començament d’un seguit de lleis repressives, s’imposava el règim dictatorial
La fi de la República

Negrín volia resistir fins que comencés la Segona Guerra Mundial, però no ho va poder aconseguir

comunistes volien defensar fins al final
5 de març de 1939,
coronel Segismundo Casado li va permetre al Consell Nacional de Defensa - liderat per Julián Besteiro - negociar amb Franco, amb la pretensió d'obtenir una pau negociada. No obstant això, no s'obté cap resultat ja que el govern de Burgos només acceptava la rendició incondicional.
Els franquistes van trencar el front a Tremp en direcció al Segre.

Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra atacaven en direcció a Sarroca i Maials

l’ofensiva avança ràpidamet davany una resistència mal coordinada, estaven aixats, dispersos

15 de gener, els nacionals entren a Tarragona
26 de gener, entren a Barcelona
4 de febrer cau Girona
10 febrer arriben a Puigerdà i a Portbou
5 d’abril Franco deroga l’Estatut de Catalunya
S’ENCADENA LA REPRESSIÓ
L’ocupació de Catalunya

- Context internacional no és favorable a la República l’any 1938
Alemanya s’havia annexionat Àustria i exigia el terreny dels sudets a Txecoslovàquia

- La Segona Guerra Mundial és evident
- Gran Bretanya i França cedeixen davant Hitler al Pacte de Munic 30set 38
Les forces republicanes van ser vençudes a la batalla de l’Ebre (juliol-novembre del 38)
- darrer gran enfrontament de la guerra
-les tropes franquistes havien arribat al Mediterrani, ocupaven Castelló i amenaçaven València
-els republicans van prendre la iniciativa el 24 de juliol, intentant la darrera ofensiva
-van travessar el riu Ebre i van conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres pobles de la zona, va prendre posicions a serra de Pàndols, serra de Cavalls i la Fatarella.

Va haver-hi excepcions o neutralitats. Com el cas de l’Església basca i la de l’arquebisbe de Tarragona, Francesc Vidal i Barraquer.

Consideraven que no havien de prendre part a favor de cap bàndol.

EL PAPER DE L’ESGLÉSIA

Les relacions entre República i Església havien estat molt tenses, sobretot durant el període reformista

Això, unit a la persecució religiosa durant els mesos de la guerra, foren motius per donar suport a la insurrecció militar, justificat a una carta pastoral de l’episcopat l’1 de juliol del 37.
Dóna caràcter de “cruzada” a la guerra

Es va decretar l’estat de guerra i els tribunals militars van fer judicis que dictaven sentència de mort contra ciutadans que s’havien oposat a la rebel·lió, o que miitaven en organitzacions d’esquerra.

REPRESSIÓ I VIOLÈNCIA
La repressió era l’estratègia dels insurrectes per assolir el poder

declaració de Mola:
«era necessari propagar una atmòsfera de terror»

PERSECUCIÓ CONTRA LE PERSONES, ORGANITZACIONS I INSTITUCIONS VINCULADES A LA REPÚBLIQUES
Així s’instaurava la dictadura militar de caràcter feixista
19 d’abril 37 es promulga el decret d’unificació

la falange i el tradicionalisme s’unificaven sota la direcció de Franco a la nova
Falange Española Tradicionalista y de las JONS, el partit únic del nou règim

això comportava unir projectes diversos .

Miguel Hedilla, cap de la Falange s’hi oposa
D’altra banda, Franco veia en les milícies armades dels falangistes i els requetès un obstacle al seu poder creixent

a partir de gener del 37, Franco inicia una sèrie d’accions per dotar de més unitat a les forces, tant militar, com ideològica, com política
29 set es nomenava a Franco com al Generalíssim de les forces nacionals i cap de govern de l’Estat Espanyol

traspàs de poders 1 d’oct a Burgos

es constitueix la Junta Técnica del Estado, embrió del futur govern
LA ZONA FRANQUISTA
DE LA INSURRECCIÓ AL NOU ESTAT
El primer objectiu dels nacionals era el de guanyar la guerra
L’ordre i la disciplina van ser una exigència absoluta
José Sanjurjo havia de posar-se, inicialment , al capdavant dels insurrectes, però va morir en un accident aeri
Es desencadena tiroteig i provoca que els anarquistes i els militants del POUM es revoltèssin contra la Generalitat i aixequen barricades als carrers de Barcelona.

Alguns anarquistes desautoritzen les actuacions violentes
Però les forces d’ordre públic s’enfronten amb els revoltats. Dura 4 dies, centenars de morts, un miler de ferits. El govern de la República envia des de València 5000 guàrdies
Es prenen mesures tan importants com el dret de col·lectivitzacions i la reorganització de l’Administració de justícia
malgrat tot hi ha tensions entre les forces polítiques i sindicals
CNT-FAI i POUM volen aprofundir el procès revolucionari
ERC i Generalitat volen recuperar el control de la situació. Volen ordre públic
 PSUC, segueix en la mateixa línia. Directrius de la III Internacional, dóna suport als antifeixistes

Els fets de maig de 1937 a Barcelona precipiten una crisi política

acaba amb la dimissió de Largo Caballero
i l’ascens de Juan Negrín a la presidència del govern

confia que les democràcies europees intervinguin a favor de la República

Reconstrucció del poder polític. 5 de nov. Els anarquistes entren al govern d’unitat que feia 2 mesos havia format Largo Caballero

l’executiu reprèn l’autoritat perduda als mesos inmediats a l’esclat de la guerra

però sorgiren discrepàncies.
L’EVOLUCIÓ DE LA ZONA REPUBLICANA

En un principi, la part del territori republicà és controlat de manera fragmentada per organitzacions i grups revolucionaris de tot color (anarquistes, socialistes radicals…)

Les accions revolucionàries, a les quals eren contraris els més moderats, entre el juliol del 36 i maig del 37 afebleixen el bloc republicà. Però la realitat és que s’han de mantenir units per fer front als militars.
El govern de la Generalitat va fer el

drecret de col·lectivitzacions el 24 d’oct del 36

i es van crear 5 entitats de crèdit oficial per finançar el procés col·lectivitzador. Empreses amb més de 100 treballadors van ser col·lectivitzades

les companyies amb capital estranger van quedar al marge del procés
els bancs i les caixes d’estalvi també van quedar exclosos. Tot i que durant la guerra, la Generalitat els va intervernir
A Capitania General, els insurgents detingueren al General Llano de la Encomienda, contrari al cop militar.

G. Goded arriba de les Balears per dirigir la insurrecció però aviat se n’adonà que el cop no triomfaria a Barcelona

Forces lleials a la Generalitat i obrers armats van assaltar la Capitania i Goded va ser fet presoner
Combatents de més de 50 països venen a favor de la República

Brigades Internacionals
50.000 homes
no van ser de gran ajuda, però van donar suport moral


LA UNIÓ SOVIÈTICA SÍ QUE VA DONAR SUPORT MILITAR. AVIONS, TANCS I MATERIAL BÈL·LIC, ASSESSORS I PILOTS. RESERVES D’OR DEL BANC D’ESPANYA VAN SER DEPOSITADES A MOSCOU.
Cal situar la Guerra Civil en el context internacional

ÉS CONSIDERADA PER MOLTS HISTORIADORS COM EL PRELUDI DE LA

SEGONA GUERRA MUNDIAL

INTERNACIONALITZACIÓ DEL CONFLICTE
Juliol 36

Suport social

tenen el suport d’una part molt important de l’exèrcit, de l’Església i de les considerades tradicionalment classes conservadores: grans propietaris de terres i alta burgesia industrial i financera.

També classes mitjanes agràries i urbanes contràries a l’acció revolucionària d’esquerres.

Rebels “nacionals”
Zona agrícola i ramadera té un vot tradicionalment de dretes
Geogràficament i demogràficament, en un principi és menor
Només tenen, de ciutats, Sevilla i Saragossa

Efectius militars: exèrcit d’Àfrica + regiments d’infanteria i d’artlleria peninsulars + oficials de marina
Forces d’ordre públic: compten amb la Guàrdia Civil

Suport social

una part de l’exèrcit i de les forces de seguretat es manté fidel al bàndol republicà, guàrdia d’assalt i cos de carrabiners.

Sectors populars: obrers, petits camperols, jornalers, part de la petita i mitjana burgesia. Els que es sentíen identificats amb la línia reformista de la República.
Republicans
En mans de la República queda el territori més urbanitzat i industrialitzat.

Les organitzacions obreres estaven més arrelades a Barcelona, Madrid, València

Efectius militars: aviació favorable a la República
El cop va fracassar a les ciutats importants, incloent Madrid

19 de juliol José Giral substituí Casares Quiroga com a cap de govern
Giral autoritza la distribució d’armes al Front Popular i als sindicats

A Madrid, ni la Guàrdia Civil ni la d’Assalt s’havia afegit a l’alçament, fet que afavoreix la desarticulació dels insurrectes, només resistint la caserna de la Montaña, centre de la conspiració.
L’alçament militar va començar a Melilla el 17 de juliol de 1936

Yagüe decreta l’estat de guerra a Ceuta
18 de juliol, els insurrectes ja dominaven el protectorat del Marroc

El 19, el General Franco, després d’assegurar l’aixecament a les Canàries, arriba a Tetuan per posar-se al capdavant de les tropes africanes
El cop d’estat

dissenyat per un sector de l’exèrcit, després del triomf del Front Popular

General Sanjurjo exiliat a Lisboa, actúa com a cap de la conspiració i troba suport amb altres sectors militars monàrquics i conservadors

El director de la conspiració serà el General Mola, des de Pamplona

7. La Guerra Civil (1936-1939)
BLOC II. CRISI, REPÚBLICA I GUERRA
24 de juliol de 1936 es constitueix a Burgos la Junta de Defensa Nacional (JDN), PRESIDIDA PEL General Cabanellas. Aprova decrets derogant la legislació republicana

21 de set a Salamanca, Franco és escollit pels generals de la JDN PER SER L’ÚNIC COMANDANT MILITAR I POCS DIES DESPRÉS CONCENTREN TOTS ELS PODERS EN LA SEVA FIGURA

Juan Negrín
2
1
També van donar suport alguns soldats marroquins reclutats a l’antic protectorat
El règim autoritari portuguès d’Oliveira Salazar aporta 20.000 voluntaris i faciliten als franquistes el pas pel seu territori
Hitler i Mussolini faciliten avions per passar l’exèrcit d’Àfrica a la Península

Itàlia facilita al bàndol nacional material de guerra, desenes de milers de soldats enquadrats Corpo di Truppe Volontarie

Alemanya aporta més de 110.000 tones de material bèl·lic, tancs, artilleria i aviació

Legió Còndor, substituïda periòdicament. Espanya és un camp d’entrenament per Alemanya
anomenats "del resguard civil" (destinats a duanes). La seva missió era la vigilància de costes i fronteres. Tenien presència a les fronteres terrestres, províncies marítimes i a Madrid. El lema dels Carrabiners era: Moralidad, Lealtad, Valor Y Disciplina i la seva insígnia era un Sol ixent amb tots els raigs a l'horitzó. Des del 1940 estan integrats en la guàrdia civil.
PRIMERA ETAPA (JULIOL 36-MARÇ 37)
SEGONA ETAPA (ABRIL 37-NOVEMBRE 37)
TERCERA ETAPA (DESEMBRE 37-NOVEMBRE 38)
QUARTA ETAPA (DESEMBRE 38-ABRIL 39)
Full transcript