Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

TEORIES DE L'APRENENTATGE

No description
by

Helena Alsina Bardagí

on 15 June 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of TEORIES DE L'APRENENTATGE

TEORIES DE L'APRENENTATGE
CONDUCTISME
És un conjunt de teories, de la psicologia inaugurades per John Watson (1878-1958) que defensa la utilització de procediments experimentals per estudiar el comportament observable i nega la utilització de mètodes subjectius com la introspecció al defensar que no es pot entendre el que passa a l’interior d’una persona quan aprèn.
Derivat d’això, defensen que el comportament hauria d’estar enfocat en elements simples d’estímuls i respostes per aconseguir un canvi de comportament en la persona.

COGNITIVISME
CONSTRUCTIVISME
CONNECTIVISME
Paulov
va dissenyar l’esquema del condicionament clàssic. “Quan dues coses solen passar juntes, l’aparició d’una portarà l’altre a la ment” (Paulov). Els experiments més coneguts són els que va fer amb gossos en els quals va demostrar que, a partir d’un
estímul inicial
(menjar) es produeix una
resposta incondicional
(salivar). A partir d’aquí, si s’afegeix un
estímul condicional
(tocar una campana abans que aparegui el menjar) i seguidament apareix el menjar, el gos a la llarga desenvolupa una
resposta condicional
(salivar quan sent la campana), ja que ha integrat que després d’aquest apareix el menjar


A partir de la dècada dels 30, basat en els estudis de Thorndike , B. F. Skinner va desenvolupar la
teoria del condicionament operant
. Aquesta teoria defensa que el desenvolupament de noves conductes depèn de les conseqüències d’aquestes. D’aquesta manera, si una conducta es veu reforçada positivament es repetirà i s’evitarà si és reforçada negativament.

Relació del conductisme i les TIC
Les primeres utilitzacions educatives dels ordinadors es basen en l’ensenyança programada d’Skinner que consisteix en la presentació seqüencial de preguntes i sancions corresponents segons les respostes.
CAI (computer assisted instruction)
són programes d’exercitació i pràctica basats en la repetició. Aquests programaris, tenen avantatges i inconvenients: El paper de l’alumnat és passiu. Hi ha un cert grau d’interacció però no es poden plantejar dubtes al professor. És una programació molt rígida. El feedback és instantani i es corregeix l’error, però no es diu perquè o s’orienta en la comprensió.





Neixen entre els anys 50 i 60 com a resposta al conductisme. Són teories que assumeixen que l’aprenentatge es produeix a partir de l’experiència i se centren en l’estudi de la cognició és a dir, com la ment interpreta, processa i emmagatzema la informació a la memòria.
S’estableix una analogia entre la ment humana i l’ordinador: l’aprenentatge és un procés d’administració de la informació que arriba a curt terme i la seva codificació posterior per tal de tenir-ne un ús a llarg terme.
PAULOV
B. F. SKINNER
FITXA DESCRIPTIVA D'UN CAS
Un
aprenentatge significatiu
és aquell que es produeix quan l’alumne és capaç d’incorporar els coneixements nous als ja existents.
Defensa la importància de l’
aprenentatge per recepció
, és a dir, el contingut i l'estructura de la matèria l’organitza el professor i l’alumne ho rep.

Els problemes que suspesa Ausubel en respecte a les TIC com la falta d’interacció amb el professor i els alumnes o la incapacitat de concebre una eina que respongui totes les preguntes que tinguin els estudiants, s’estan resolent actualment amb nous programaris més evolucionats.

Aplicació a les TIC
DAVID AUSUBEL
APRENENTATGE PER DESCOBRIMENT
Brunner dóna molta importància a l’acció en els aprenentatges i

la resolució de problemes

a partir del descobriment. Concep l’aprenent com a un subjecte actiu i constructiu el qual aprèn a partir de la resolució de problemes, de manera guiada o autònoma.
Introdueix el
currículum en espiral
, “tot gran currículum ha de girar entorn dels grans problemes, principis i valors que la societat considera mereixedors d’interès per part dels seus membres”. El currículum en espiral abandona la idea d’un currículum lineal i en proposa un en què se simplifica l’objecte d’estudi per ser presentat d’acord al nivell de desenvolupament de l’alumne per posteriorment retrobar-lo i profunditzar en el seu estudi des de noves aproximacions.
L’estudiant ha de percebre l’estructura de la instrucció i anar del concret a l’abstracte. Cal facilitar l’experimentació i revisar periòdicament els conceptes apresos.


JEROME BRUNNER
El material TIC hauria d’anar encaminat a l’entrenament d’operacions lògiques bàsiques.
Aplicació a les TIC
PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ
Autor que parteix d’un enfocament conductista per realitzar una transició al cognitivisme.
Hi ha diferents fases en el procés d’aprenentatge on estableix relació directa entre les
activitats internes

(
motivació, comprensió, adquisició, retenció i record
) i
activitats

externes
, aquelles accions que exerceix el medi sobre l’aprenent.


ROBERT GAGNÉ
Per al desenvolupament de programes educatius cal proporcionar pautes molt concretes:
Identificar el resultat
què s’espera (quines condicions internes són precises i quines externes convenients)
Identificar els processos

necessaris.
Reforç intrínsec

(motivació personal) i el feedback informatiu, no sancionador.

Aplicació a les TIC
Es basa en la realització de tasques autèntiques que tinguin utilitat en el món real.
L’aprenentatge humà es construeix partint dels coneixements previs. L’aprenentatge ha de ser actiu en lloc de ser receptors passius. Aquesta experiència porta a la creació d’esquemes que són models mentals que emmagatzemem en la nostra ment a través de l’assimilació i l’allotjament.



L’
epistemologia genètica
és l’estudi de com s’arriba a conèixer el món a través dels sentits, atenent a una perspectiva evolutiva.
Descriu la intel·ligència com un procés d’adaptació de l’individu al medi a través de: l
’adaptació
(entrada informació) i l'
organització
(estructuració de la informació).
Defineix els estadis del desenvolupament cognitiu dels humans:
sensoriomotriu, preoperacional, operacions concretes i operacions formals
.
Als vídeos enllaçats a continuació Piaget exposa acuradament la seva teoria i els experiments realitzats en el seu desenvolupament.









JEAN PIAGET

Va treballar amb Piaget però va seguir el seu camí quan es va interessar per l’ordinador com a eina per modelar les estructures mentals que ell postulava.
Es va determinar que, mitjançant l’ordinador, l’alumne pogués arribar a fer-se plantejaments sobre el seu pensament, aprendre dels errors i aprofitar-los per reformular programes.
De Piaget es va quedar amb la defensa constructivista del coneixement i l’aprenentatge espontàni sense instrucció i que l’aprenent és un ser actiu que construeix les seves teories sobre la realitat interaccionant amb ella.




Creador del
llenguatge LOGO
: Primer llenguatge de programació dissenyat per a nens. Utilitza instruccions senzilles per desplaçar una tortuga per la pantalla, dissenyat per aprendre conceptes bàsics de geometria se situa com a un aprenentatge per descobriment.
L’ús de l’ordinador no ha de deixar l’alumne a un segon pla sinó que ha de ser una eina amb la qual porti a terme els seus projectes igual que ho fa amb un llapis i un paper.



SEYMOUR PAPERT
Parla de la relació entre la
zona de desenvolupament pròxim i distant
a la seva teoria de l’endamiatge.
Aquesta es refereix a la distància que cal salvar entre el nivell en el qual es troba un alumne i el que pretén assolir. Aquesta distància la pot ajudar a salvar algú que estigui en el següent nivell, tant sigui un company com el mateix professor.

Alguns autors neovygotskians destaquen l’important paper que juga el professor el la utilització del software educatiu en el qual el professor facilita aquest paper d’endamiatge o ajuda perquè l’alumne pugui solucionar per ell mateix una situació problemàtica.




VYGOTSKY
Relació del constructivisme i les TIC
Per tal que l’aprenentatge sigui efectiu cal que els estudiants tinguin un paper actiu, que es faciliti la participació en grups i que hi hagi interacció i retroalimentació freqüent. Les noves tecnologies faciliten activitats que promouen aquest tipus de destreses com:

- Proporcionen accés il·limitat a la informació (www, cercadors...)

- Faciliten la comunicació i l’expressió (xarxes socials.)

- Traspassa la barrera de l’aula escolar i la comunitat local (wikis, blogs...)



Per entendre el connectivisme és vital comprendre el concepte “vida mitjana del coneixement” Gonzàlez (2004):
"
És el període de temps que passa entre el moment en què el coneixement és adquirit fins al moment en què aquest es torna obsolet. La vida mitjana del coneixement s’ha reduït exponencialment en les últimes dècades i la quantitat de coneixement es duplica cada 18 mesos
."





George Siemens

L’aprenentatge i el coneixement es recolzen en la diversitat d’opinions.
L’aprenentatge és un procés de connexió de nòduls especialitzats o fonts d’informació.
L’aprenentatge pot no residir en aparells no humans.
La capacitat de saber més és més important que el què se sap.
Nodrir i mantenir les connexions és necessari per facilitar un aprenentatge continuat.
La capacitat de veure connexions entre diversos camps, idees i conceptes és una habilitat bàsica.
L’actualització del coneixement és l’objectiu de totes les activitats d’aprenentatge connectivistes.
La presa de decisions és un procés d’aprenentatge en si.



Preàmbul...
Definició del connectivisme



El connectivisme es nodreix de les teories conductistes, cognitivistes i constructivistes i les adapta a una societat tecnològica en expansió on la informació varia, s'incrementa i es queda obsoleta d'una manera vertiginosa.
El connectivisme es recolza en què les decisions estan basades en fonaments que poden ser alterats o variats ràpidament . Contínuament hi ha nova informació i la importància de discernir entre informació important i no important és bàsica. Igual d’important és saber adaptar els coneixements si la base en la que es fonamenten es veu alterada.







1.Teoria del caos:

Encara que pugui semblar que determinades situacions estan deslligades, quan les estudies juntes, creen un patró que pot mostrar rellevància sobre cada situació concreta. Això crea el que Gleick reconeix com a “dependència a les condicions inicials” es refereix a què, si les condicions inicials de les quals es deriva un raonament o unes decisions canvien, aquests raonaments o decisions deixen de ser correctes. L'habilitat d’ajustar-se a aquests canvis de patrons és una clau per a la tasca d’aprenentatge.



Aplicació TIC
Components del connectivisme....
Principis del connectivisme...


2. Importància de les xarxes:
Siemens conclou que ja no podem experimentar individualment tot allò que necessitem per aprendre quelcom nou. Cal basar-se en les xarxes, les connexions entre entitats o persones individuals per crear comunitats educatives que puguin compartir les seves idees i coneixement amb altres.





3. Complexitat i auto-organització:
Rocha (1998) descriu la auto-organització com la “formació espontània d’estructures, patrons o comportaments ben organitzats a partir de condicions inicials aleatòries”.


& Stephen Downes
Full transcript