Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Richard Meier

No description
by

Laura Casas Ylla

on 13 April 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Richard Meier

RICHARD MEIER (1934)
Arquitecte estatunidenc nascut a Newark
(Nova Jersey), 1934
Va estudiar arquitectura a la Universitat de Cornelli,
va treballar en diversos despatxos d'arquitectes, com Skidmore, Owings and Merrill i Marcel Breuer, fins que el 1963 va obrir el seu propi estudi.

Le Corbusier i Frank Lloyd Wright han exercit una gran influència sobre la seva arquitectura.

No obstant això, considera que l'arquitectura és una disciplina que es troba en un continu flux, pel que van canviant amb el pas dels anys els arquitectes que marquen estils i que influencien als altres.
Meier concedeix sempre la mateixa importància a la claredat de línies, a l'harmonia, als espais i a la llum.
En la seva immensa majoria, els edificis de Meier són blancs, el color que considera el més pur ja que reuneix a tots els altres i va canviant de tonalitat durant el dia.


1984 Premi Pritzker, el reconeixement internacional més important en arquitectura,

1997 medalla d'or de l'Institut Americà d'Arquitectes.

Aficionat a fer collages, alguna de les seves obres formen part de la col·lecció permanent del MACBA.

L'objectiu de l'edifici era unir l'art contemporani exposat a l'interior amb les formes històriques dels edificis que l'envoltaven.
La utilització del color blanc, complementada per l'ús de claraboies de vidre i de materials reflectants, fa que l'edifici disposi d'una especial lluminositat.

L'arquitecte fa una reinterpretació del
racionalisme
. En aquest projecte es pot observar la combinació d'espais rectes amb línies corbes, on la llum exterior juga un paper molt important. Meier també dissenyaria la plaça dels Àngels, per estendre la fusió entre l'interior i l'exterior de l'edifici, fent servir el mateix gris al terra de la plaça que a l'interior del MACBA.
Entrades:

- Façana principal: dóna accés a un vestíbul de forma cilíndrica des del qual s'hi accedeix, per mitjà d'unes rampes.

- Al costat de l'entrada hi ha un passatge que connecta amb un jardí posterior i separa la planta baixa en dues zones.

- A la part esquerra hi queden la llibreria i la zona privada i a la dreta el vestíbul d'accés.

- A la façana lateral oest hi ha l'accés a les 7 plantes d'oficines i un moll de descàrrega.
Rampes: (Segons paraules de l'arquitecte)
«Les rampes que uneixen una planta amb l'altra a partir d'aquest eix pretenen formar part, tant de la plaça dels Àngels com del MACBA, i desdibuixar la separació entre l'interior i l'exterior.»
Torre: Situada en una de les cantonades de l'edifici, és un espai ondular delimitat
Atri: Espai paral·lel a la façana que filtra la llum entre l'exterior i les zones d'exposició.
Oficines i serveis:
Ubicades a l'extrem oest de l'edifici, ocupen un bloc de 7 nivells,
Auditori: amb capacitat per a 200 persones, es troba situat en el soterrani de l'edifici principal. S'hi accedeix per unes escales que hi ha al jardí de la zona posterior, tot i que també té una entrada des de dins del museu.
Es va construir el 2004 arran de la necessitat de tenir un espai on desenvolupar les diverses activitats que tenien lloc al museu.

Es va habilitar amb mobiliari desmuntable per a convertir-ho en un espai flexible on encabir conferències, concerts i d'altres accions artístiques.
Com a part del programa "50 esglésies per a Roma 2000" l'Església Catòlica li encarrega fer l'Església del Jubileu.

Prèviament, s'havia convocat un concurs de l'ONU en el que també participaven Tadao Ando, Frank Gehry, Peter Eisenman, Santiago Calatrava, Günter Behnisch i Richard Meier, resultant guanyador aquest darrer .
L'església compta amb tres grans parets corbes de formigó prefabricat i vidre per tal de:

- Minimitzar els pics de càrrega tèrmica a l'interior. La gran massa tèrmica dels murs de formigó controlen la variació de la temperatura, i un ús suposadament més eficient de l'energia.

- Les parets també contenen diòxid de titani per mantenir l'aparença de l'església blanca. Quan el diòxid de titani absorbeix la llum ultraviolada, es converteix en força reactiva, descompon els contaminants que entren en contacte amb el formigó, principalment els gasos nocius que surten del tub d'escapament cotxes.
Jubilee Church
MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA (1990-1995)
(1998-2003)
Curiositats
Full transcript