Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Funció circulatòria i excretora

No description
by

Alejandro Sunshadow

on 18 January 2017

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Funció circulatòria i excretora

Funció circulatòria i excretora
El sistema circulatori
L'aparell excretor
Malalties
Hàbits saludables
Malalties
Hàbits saludables
-
Evitar l'obesitat i el sobrepès
, que afavoreixen els dipòsits de colesterol en les artèries (arteriosclerosi). Cal seguir una dieta saludable.
-
Practicar regularment exercici físic
adequat a l'edat.
-
No fumar
, ja que el tabac conté substàncies, com els quitrans, que es dipositen en l'aparell respiratori i dificulten l'oxigenació de la sang.
-
Reduir la ingesta de sal
, ja que abussar-ne en els àpats eleva la pressió arterial, la qual cosa augmenta el risc d'alteracions cardíaques i ictus.
-
Evitar l'estrès
, ja que augmenta el ritme cardíac i causa danys en el cor.
-
No fer servir peces de roba ajustades
que dificultin la circulació sanguínia.
- Portar una dieta saludable.
- Beure entre 1'5 i 2 litres d'aigua cada dia.
- No consumir alcohol ni altres substàncies tòxiques i perjudicials.
- Mantenir una bona higiene de la zona urogenital i de la pell.
- No fer servir productes antitranspirants que impedeixen l'excreció per la suor.
Ronyons
Vies urinàries
-
Insuficiència renal
: els ronyons aturen la seva activitat normal. Com a conseqüència la sang no es depura i els productes de rebuig no s'eliminen.
Pot ser aguda (ràpid desenvolupament per infeccions, coàguls de sang, deshidratació, drogues...) o crònica (de progresió lenta per diabetis, hipertensió arterial, lesions...).
En la insuficiència crònica en estats avançats es du a terme regularment hemodiàlisis per eliminar les toxines acumulades en la sang.
-
Càlculs renals
: estructures sòlides que es formen quan precipiten certes substàncies (àcid úric, sals de calci...) que es troben en l'orina. Si continuen creixent en tamany, la seva expulsió pels urèters resultara molt dolorosa i implicara un còlic nefrític.
-
Cistitis
: inflamació de la bufeta urinària, generalment deguda a una infecció bacteriana. Els símptomes més freqüents són dolor intens en la bufeta, coïssor i necesitat constant d'orinar. Es recomana prendre molta aigua i es prescriuen antibiòtics.
-
Incontinència urinària
: incapacitat per retenir l'orina, amb la qual cosa se'n produeixen pèrdues. L'origen pot estar en anormalitats de la bufeta, de la uretra o de la pròstata. També es produeix per lesions neurològiques i quan els músculs es troben massa febles o actius.
Sang
Cor
Vasos sanguinis
-
Anèmia
: baixa concentració de hemoglobina i/o del nombre normal de glòbuls vermells. La fatiga és el símptoma més característic. La més comuna es l'anèmia ferropènica, deguda a l'escassetat de Fe.
-
Leucèmia
: càncer de la sang que afecta a la medul·la òssia, a les cèl·lules mares de la sang. Es produeixen en gran quantitat glòbuls blancs defectuosos, disminuïnt els glòbuls vermells i les plaquetes. El transplantament de medul·la òssia sana, després de la destrucció de la medul·la òssia del pacient, és una manera de tractar aquesta enfermetat.
-
Arítmies
: alteracions del ritme cardíac. La freqüència cardíaca normal oscil·la entre 60 i 100 batecs per minut. Si s'accelera parlem de taquicàrdia, i si és més lent de bradicàrdia. Es pot inserir un marcapassos per regular-ho.
Simptomes: palpitacions, dolor al pit, sensació de manca d'aire, marejos i cansament.
-
Infart de miocardi
: té lloc quan un coagul tapona una artèria coronària (subministren nutrients i oxigen a les cèl·lules musculars cardíaques). Les cèl·lules que no reben nutrients moren, deixant de funcionar una part del cor que pot portar a la mort. És important rebre atenció mèdica inmediatament per tal de salvar aquestes cèl·lules i reduir el risc de patir un nou infart.
Símptoma principal: dolor fort al pit cap al costat esquerre.
Ritmo normal
-
Arteriosclerosi
: enduriment de les artèries per la formació de plaques de colesterol, greixos i calci. Estrenyen la llum interior del vas i fan rugoses les parets, afavorint l'adhesió de plaquetes i la formació de coàguls. No presenta símptomes fins que una arteria s'estrenya massa, produint una urgència mèdica.
-
Hipertensió arterial:
malaltia crònica que consisteix en un augment mantingut de la tensió arterial. Es causa de altres malalties: infart de miocardi, angina de pit, hemorràgies cerebrals, insuficiència renal...
-
Ictus
: té lloc quan els vasos sanguinis que irriguen el cervell es trenquen o queden taponats, morint les cèl·lules nervioses de la zona al no rebre nutrients i oxigen.
Sistema circulatori sanguini
Sistema limfàtic
Funcions
La sang
Vasos sanguinis
El cor
Circulació sanguínia
-
Transport
:
+ Substàncies nutritives.
+ Oxigen.
+ Substàncies de rebuig.
+ Cèl·lules i molècules especialitzades en la defensa (limfòcits, anticossos, etc).
+ Hormones.

-
Manteniment de la homeòstasi
: per exemple regulant la temperatura.
-
Plasma sanguini
:
És el component líquid de la sang, constituït fonamentalment per aigua, sals i proteïnes. Eliminant els components coagulants (com el fibrinogen) s'obté sèrum sanguini.
-
Plaquetes
:
Fragments cel·lulars originats a la medul·la òssia vermella. Essencials per a la coagulació sanguínia.
-
Cèl·lules
:
+
Glòbuls vermells, eritròcits o hematies
:
Cèl·lules aplanades bicòncaves sense nucli. El color vermell es degut a la proteïna
hemoglobina
, la qual conte un àtom de Fe i transporta l'oxigen fins a les cèl·lules. La vida mitjana d'un eritròcit oscila entre 100 i 120 dies. Les seves cèl·lules mare es troben en la medul·la òssia vermella
+
Glòbuls blancs o leucòcits
: funció de defensa.
*
Granulòcits
: amb grànuls en el citoplasma. Nucli lobulat. Tres tipus: neutròfils, basòfils i eosinòfils.
*
Agranulòcits
: sense grànuls ni lòbuls. Són els monòcits (fagocits) i limfòcits (resposta immune específica)
Composició:
Els grups sanguinis
:
Un grup sanguini es caracteritza per la presència o absència de proteïnes determinades (aglutinògens o antígens de membrana) a la superfície dels eritròcits d'una persona.

Les persones generem anticossos per als aglutinògens que no tenim, generant greus problemes si es produeix una transfusió de sang amb aquestos aglutinògens.
Els grups sanguinis
:
- Sistema ABO:
Consta de dos aglutinògens (A i B), formes diferents codificades per un mateix gen. La forma O representa el gen no funcional, i per tant, la absència de cap aglutinògen.

Com les persones tenim dos formes per a cada gen (una d'origen patern i altra d'origen matern) ens trobem cuatre grups sanguinis en este sistema:
A, B, AB i O
.
Exemple:
- Una persona del grup A no pot rebre transfusions dels grups B o AB per als que té anticossos.
Els grups sanguinis
:
- Sistema Rh:
Es tracta d'un altra proteína (un altre gen) que te dos formes:
+ i -
.
En la forma + es produeix l'aglutinògen (factor Rhesus), i per tant no es generen anticossos contra aquest.
En la forma - no es produeix l'aglutinògen, generant-se anticossos contra ell. Per tant les persones del grup - no poden rebre transfusions del grup +.
Artèries
Porten la sang del cor a la resta del cos.
Parets gruixudes i elàstiques, amb una capa muscular potent. Es ramifiquen en les
arterioles
, de menor calibre.
Capil·lars
Xarxa de vasos microscòpics en els que es produeix el intercanvi de substàncies amb totes les cèl·lules.
Tenen una paret formada unicament per una capa d'endoteli.
Venes
Les
vènules
, de menor calibre, recullen la sang del cos, juntant-se forman les venes, i la porten fins al cos.
Parets més primes i menys elàstiques que les artèries, amb vàlvules semilunars que impedeixen que la sang torne enrere.
Òrgan musculós, buit de la mida aproximada d'un puny, situat en la caixa toràcica entre els pulmons i cap a l'esquerra.
Té tres capes:
-
Endocardi
: epiteli de revestiment intern que es continua amb l'endoteli dels vasos.
-
Miocardi
: capa intermèdia més voluminosa. Formada per fibres ramificades de teixit muscular cardíac.
-
Pericardi
: doble membrana que envolta el cor. Entre elles trobem un líquid lubricant que facilita la contracció.
Dividit en quatre cavitats:
- Dos
aurícules
: parets fines, reben sang venosa.
- Dos
ventricles
: parets gruixudes per impulsar la sang.
Les aurícules conecten amb els ventricles per les
vàlvules
auricoventriculars:
tricúspide
al costat dret,
mitral
al esquerre.
L'envà interventricular separa la mitat esquerra i dreta del cor.
Les
vàlvules sigmoides
regulen la sortida de sang dels ventricles
El cor actua com una bomba que succiona sang de les venes, i les impulsa cap a les artèries mitjançant unes contraccions rítmiques que constitueixen el batec cardíac (70 i 100 batecs per minut en condicions normals).
En la diàstole el múscul cardíac es relaxa i entra sang a les aurícules. Les aurícules es contrauen en la sístole auricular, pasant la sang als ventricles. La contracció dels ventricles en la sístole ventricular finalment impulsa la sang fora del cor. Les vàlvules impedeixen que la sang vagi en sentit contrari.
L'aparell urinari
Altres òrgans excretors
La circulació humana és:
-
Tancada
(la sang no surt dels vasos sanguinis).
-
Completa
(sang oxigenada i desoxigenada no es barregen mai).
-
Doble
(la sang passa dues vegades per el cor per poder fer un recorregut complet.
La sang fa dos circuits. C
ircuit pulmonar o menor
porta la sang no oxigenada: aurícula dreta->ventricle dret->artèria pulmonar->pulmons->venes pulmonars->aurícula esquerra.
Circuit general o sistèmic
: aurícula esquerra->ventricle esquerre ->artèria aorta->resta del cos->venes caves->aurícula dreta.
Tres components:
-
Limfa
: líquid incolor similar a la sang però sense eritròcits i amb una elevada quantitat de leucòcits. Es forma de la filtració del líquid intersticial dels teixits, portant microorgarnismes per a la seva eliminació als ganglis limfàtics. També té importància en el transport de greixos.
-
Vasos limfàtics
: similars a les venes, però amb circulació més lenta. S'uneixen en conductes de major diàmetre fins desembocar en les venes subclàvies.
-
Ganglis limfàtics
: òrgans amb estructura interna en forma de xarxa. S'hi acumulen i maduren limfòcits que destrueixen microorganismes.
S'hi intercalen per tot el sistema limfàtic, però son més abundants en els engonals, les aixelles i el coll.
Funcions del sistema limfàtic
-
Formació de cèl·lules del sistema immune
.
-
Transport de greixos de la digestió
. Els greixos complexes absorbits per les vellositats intestinals no passen a la sang, si no als vasos limfàtics intestinals, els vasos quilífers.
-
Drenatge de líquid intersticial
. En el capilars sanguinis es filtren les substàncies que passen al líquid intersticial dels teixits, fonamentalment aigua, glucosa, àcids grassos, aminoàcids, vitamines, hormones i oxigen. Una part del líquid torna a la circulació sanguinia amb productes de rebuig en els capil·lars venosos, però altra o fa a través dels capil·lars limfàtics, retornant a la circulació general per les venes subclàvies.
Pulmons
S'expulsa el diòxid de carboni.
Fetge
Elimina productes com la bilirubina (resultat de la degradació de hemoglobina), diferents substàncies toxiques i medicaments.
Glàndules sudorípares
Cada glàndula consta d'una part enrollada, el glomèrul, situat en la dermis, i d'un conducteque es comunica amb l'exterior a través d'un porus, pel qual surt la suor.
La suor està formada per aigua en un 95%, contenint també sals minerals, urea, àcid úric, ácid làctic...
La suor es important també per regular la temperatura corporal, refrigerant la superfície del cos en evaporar-se.
La suor no fa olor, però afavoreix la formació de substàncies volàtils d'olor desagradable pels bacteris.
L'activitat metabòlica de les cèl·lules genera diferents tipus de residus, que resulten tòxics si s'acumulen en grans quantitats.
Per impedir aquest escenari, el sistema circulatori transporta aquestos residus des de les cèl·lules de tot el cos fins als òrgans i aparells encarregats de la funció excretora: l'aparell urinari, l'aparell respiratori, el fetge i les glàndules sudorípares.
Aquestos s'encarregaran d'expulsar aquestes substàncies de rebuig del nostre organisme.
La nefrona
Formació de l'orina
-
Ronyons
: dos òrgans de 15 cm amb forma de mongeta. Es situen a banda i banda de la columna vertebral, en posició dorsal. Els envolta una capa de greix molt gruixuda. Sobre cada ronyo hi ha una càpsula suprarenal, part del sistema endocrí.
La estructura bàsica que constitueix el ronyo es la de la
nefrona
(un millió per ronyo), les quals s'ocupen de formar l'orina filtrant la sang.
Per la part còncava de cada ronyo entra una artèria renal i surt una vena renal i un urèter.
-
Urèters
: conductes que condueixen l'orina des dels ronyons fins a la bufeta
-
Bufeta urinària
: òrgan musculós i elàstic on s'emmagatzema l'orina. La seva contracció produeix la micció.
-
Uretra
: conducte pel qual surt l'orina al exterior.
Parts:
-
Càpsula de Bowman
: estructura buida, en forma de copa, que envolta un cabdell de capil·lars, el glomerùl.
-
Túbul contornejat proximal
: tub retorçat que continua a la càpsula de Bowman.
-
Nansa de Henle
: tub amb forma de U.
-
Túbul contornejat distal
.
Varies nefrones aboquen els seus continguts en el
tub col·lector
on acaben els túbuls distals. Aquestos conduixen l'orina cap a la pelvis renal i d'ací, pels urèters, a la bufeta urinària.
L'orina està formada per aigua (95%) i altres substàncies: productes de degradació de proteïnes (urea i àcid úric), sodi, potassi, fosfat, sulfat i creatinina, algunes hormones, alguns medicaments...

Diferenciem tres etapes en la seva formació.
1)
Filtració
: passa el líquid de la sang del glomèrul fins a la capsula de Bowman. Els components cel·lulars queden retingut en els capil·lars, però no altres substàncies com les vitamines o la glucosa.
2)
Reabsorció
: substàncies que no volem excretar com aigua, glucosa, vitamines, aminoàcids i sals minerals retornen a la sang en els túbuls i la nansa de Henle.
3)
Secreció
: es regula la concentració d'aigua i sals en la part de la nefrona, de manera que es mantinga l'equilibri hídric i osmòtic en la sang. Es genera d'aquesta manera l'orina, que s'acumula en la bufeta. Aquí trobem receptors de pressió que desencadenaran el procés de micció.
Full transcript