Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Arbre genealògic Bertran-Mercader

No description
by

A Bertran

on 6 June 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Arbre genealògic Bertran-Mercader

Ana Bertran de Ossó
es va casar amb
Tomàs Pujol i Font, [
que

va néixer a El Perelló (Tarragona) el 19 de setembre de 1905, cinqué de sis germans vius, estudià a l'acabat d'inaugurar Hospital Clínic de Barcelona, on es liicencià el 1929. Després d'una farcida vida política i social, a l'any 1975 el Dr. Tomàs Pujol i Font, es jubilà de tota activitat mèdica, a l'edat de 70 anys. Va morir l'any 1989]. Van tenir 9 fills, Misericordia, Mª Carmen, Mª Montserrat, Josep Mª, Anna Mª, Tomàs Mª, Mª Teresa, Ramon Mª i Anton Mª.
Eudaldo Mercader, natural d'Àger, Lleida es va casar amb
Pascual Martínez Avellán, natural de Pliego (Murcia), un poble que a la primera década del segle XX tenia 2.700 habitants, però a l'actualitat ja passa la xifra dels 4.000habitants.

Vicenta Mercader y Larrain, va morir soltera a Pamplona el dia 18 de gener de 1963 als 80 anys
Carmen Surroca Sánchez, natural d'Albacete
Arbre Genealògic

(En construcció)

José Mª Bertran de Ossó
Elvira Gay
Ramón Bertran de Ossó
Teresa Bertran de Ossó, va morir a Madrid el 17 de febrer de 1989 als 81 anys. Es va casar amb José Mª Fontana, va tenir 5 fills, Teresita, Angeles, José Mª, Ana i Marta.
Eulalia Suis, natural de Lleida i van tenir un fill, no sabem si en van tenir més.
Bertran
Petra Larrain e Iriarte,
va néixer cap al 1853 a Oyeregui,
va viure al C/ José Alonso, 4, 2n de Pamplona. Va morir el dia 20 de maig de 1936, als 83 anys d'un Carcinoma de fetge. Va tenir 5 fills i es va casar l'any 1877 amb Manuel Mercader Suis

Juan Bautista Larrain
Va tenir una botica al Carrer Mercaderes, 18 a Pamplona.
Els 5 fills que va tenir amb Petra van ser:
Mª Antonia Gamio, naturals de Oieregi, van tenir un fill, però desconeixem si hi van haver més.
Miguel Francisco Larrain y Gamio, natural de Oyeregui, es va casar l'any 1843 amb
Victoria Iriarte, natural del mateix lloc, van tenir 3 fills, Petra, Eugenio i Pedro Miguel
Antonio Mercader y Larrain,
va néixer a Pamplona el 22 de maig de 1889 i va morir a Tarragona el 31 de març de 1975 a l'edat de 85 anys. Va arribar al Prat l'any 1922 per treballar com Administrador de "La Papelera Española", va viure al C/ Nicolás Mª Urgoiti, 44, 1r. Es va jubilar el 31 de juliol de 1960 a l'edat de 71 anys i va haver de deixar el domicili de tota la vida per anar a viure al C/ del Centre, 15.
No va voler perdre mai els drets legislatius forals de Navarra.


Ana María Martínez Surroca,
va néixer a Cieza (Murcia), l'any 1892, als 17 anys va exercir de mestre a Oricáin (Navarra), on va conèixer el seu marit. Va morir al Prat el dia 30 de desembre de 1962 a l'edat de 71 anys.

Es van casar a l'esglesia de Sant Joan Baptista (Lleida), el 14 de gener de 1915. Van tenir 3 fills, Mª Josefa, Mª Pilar i Manuel.
Eulalia Mercader y Larrain es va casar amb
Joaquin Gaytan de Ayala Belarroa, eren veins de Burjasot
Eugenio Mercader y Larrain, va morir a Madrid el 9 de gener de 1938, als 59 anys d'una bronconeumonía, va viure al C/ Santa Brígida, 31, 2º, Madrid; profesión empleado, no deixà fills
Casat amb Pilar Vieites, que va morir el 9 de gener de 1939, el mateix dia que el seu marit però un anys més tard.
Antonio Mercader y Larrain
Miguel Mercader y Larrain, mor a Pamplona el 13 de desembre de 1958, no deixà fills. Va ser professor de matemàtiques (BOE, 20 juliol 1942, pàg.5330)
Àger és una vila de la comarca de la Noguera, delimitat físicament per la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana. Té 517 habitants.
Oyeregui, avui Oieregi, és un poblet de 64 habitants i una superficie de 22,88 km², situat al nord del municipi de Bertizarana, a la comarca de Alto Bidasoa, Navarra
Mercader
Oieregi
Eugenio Larrain e Iriarte, va ser capellà d'aquesta esglesia d'Oyeregui

Pedro Miguel Larrain e Iriarte, estava vivint a Montevideo, República d'Uruguay

Manuel Mercader Martínez,
va néixer al Prat de Llobregat el 5 de gener de 1928 .
Va fer la Especialidat en Letras Clásicas (griegas, latinas y españolas) al Seminari dels Jesuïtes de Saragossa i es va llicenciar en Filosofía y l'Especialidat de Teología, a Sant Cugat del Vallés . Al 1959 es va traslladà a l'Amèrica Llatina, va treballar com a professor i com a "Formador de docentes" als Centres de Didáctica de la UNAM i del IPN, al D.F. i a Mérida. Es va casar amb Irene Duch i van tenir dos fills, Manuel i Pablo.
Va morir a Mérida, Yucatan, Méxic el 12 d'abril de 2016


Mª Pilar Mercader Martínez,
va néixer a Villava el dia 1 de juny de 1919, va morir el 25 de gener de 2003 als 83 anys.
J
osé Bertran Blanch
(†67 anys) va néixer a Montblanc l'any 1870, va morir a mans dels rojos a Vilarodona l'any 1937. Es va casar amb
Ana de Ossó Fernández (filla de Ramon de Ossó Catala i de Dolores Fernández) que
va néixer a vinebre l'any 1881, era mestressa de casa va morir del cor a Reus l'any 1943. Van tenir 8 fills, però 2 van morir durant el primer any de vida.
Modesta Blanch Lleó, va néixer cap al 1829 (ja que al 1895-1896 tenia 66 anys)
1916
Hijos de Francisco Bertran
Pº Sunyer
Fabrica de jabón 5000 litros
1925-1926
Hijos de Francisco Bertran
Fabrica jabón 7400 litros
Paseo Prim
Francisco Bertran Baró (fabricant de Reus)
Salvador Bertran de Ossó,
va néixer a Reus
,
el 24 de juny de 1911 i va morir al Prat de Llobregat l'11 de desembre de 1978 als 67 anys de trombosis, va cursar els estudis universitaris de medicina a la Facultat de Barcelona, abans, però, havia fet el batxillerat als Padres de la Sagrada Familia a Tarragona. Va treballar a la Compañía Roca Radiadores, a Gavà, com a metge i a l'estallar la guerra nacional va estar militaritzat com a metge. L'any 1939 va arribar al Prat provinent de Gavà, caminant per la via. Es va casar amb
Mª Josefa Mercader Martínez
dues vegades, la primera l'any 1937 i la segona el 1939.
Mª Josefa Mercader Martínez,
va néixer a Villava el dia 19 de març de 1916 i va morir el 28 de març de 2009, va arribar al Prat l'any 1922 i es va casar amb el Dr. Salvador Bertran de Ossó. Va tenir 6 fills i 9 abortaments, José Mª, Javier Mª, Salvador, Tomàs Mª, Ana Mª i Mª Eulalia. El Salvador va morir amb 9 anys d'una meningitis (1941 - 1 d'agost de 1949) i l'Ana Mª va morir amb 9 mesos d'una otitis (gener 1942 - 14 d'octubre de 1942) .
fábrica de sabons
Van tenir dues filles,
Francesc Bertran de Ossó, va morir a Reus l'11 de setembre de 1982 als 63 anys. Es va casar amb Teresa París i van tenir dos fills, Josep Mª i Francesc.
Ramon Mercader Giménez, va morir el 6 de juny de 2005 als 76 nys (¿?) Esquela en català.
Francesc Bertran Gay (Advocat i empresari del moble), es va casar amb Rogélia Torres Reverté, va morir el 29 de març de 2011 als 77 anys, va tenir dues filles, Teresa i Anna Mari
Ana Bertran de Ossó
Tomàs Pujol i Font
Teresa Bertran de Ossó
José Mª Fontana
Francisco Bertran de Ossó
Teresa París
Salvador Bertran de Ossó
Mª Josefa Mercader Martinez
Asteria
de professió "maestra nacional", es va casar amb Manuel Crespo i van tenir un fill, Guillermo. Va morir el 4 de desembre de 1952,
Ana Maria
A principis del segle passat el Modernisme va impactar amb força a Catalunya. Encara que el nucli central del moviment va ser Barcelona, Reus va esdevenir una de les ciutats més destacades, sobretot pel que fa a l'arquitectura. Fruit d'aquella època, a la ciutat hi queda un llegat en forma de ruta que mostra l'esplendor dels arquitectes que van viure aquesta etapa. Al voltant d'aquest moment, es van alçar al passeig de Prim tres naus que seguien aquest estil. Actualment, un d'aquests edificis recupera el protagonisme amb l'obertura d'una pizzeria, La Piemontesa. La inauguració d'aquest restaurant reobre un edifici, catalogat com a modernista, que en el seu passat va acollir una de les fabriques més importants de l'Estat: la fàbrica d'olis i sabons de la família Bertran.

Situats al costat de la zona residencial on hi havia l'antiga fàbrica Hens i mirant de cara al passeig de Prim, s'hi troben dos edificis completament iguals i simètrics. Amb una estructura en forma de 'L', un cop travessades les dues naus, s'amaga un espaiós pati. Fa prop de cent anys aquestes instal·lacions gaudien d'una rellevància excepcional, ja que portaven el nom d'una de les fàbriques més representatives d'Espanya amb la marca comercial 'Hijos de Francisco Bertran'.

Es tractava d'una fàbrica que produïa oli i sabons. El negoci es va fundar l'any 1879 de la mà de Francesc Bertran, encara que, el lloc on es va iniciar la producció es desconeix. Sembla a ser que després d'un temps es va traslladar al passeig de Prim, on es van construir les tres naus. "La meva família va comprar la finca i s'hi van construir tres naus de nova planta amb aquesta finalitat", afirma Rafel Bertran, fill d'un dels últims propietaris de la fàbrica. "Segons les dades, el terreny inicial que es va comprar en l'època arribava fins l'actual avinguda dels Països Catalans".

Tot i que es desconeix la data concreta de construcció d'aquestes edificacions, "tots els indicis apunten que va ser cap a la primera dècada del segle XX" indica Bertran, perquè es tracta d'un edifici modernista i a principis de segle va ser l'època d'explosió d'aquest moviment artístic a Reus. A més, els plànols i l'organització urbanística d'aquell moment també van en la mateixa direcció.

Un cop l'edificació feta, la fàbrica d'olis i sabons va passar a ocupar aquest espai i va viure la que seria la seva època daurada, convertint-se en un de les fàbriques més importants de l'Estat. Tot i que, la de Bertran, va ser una de les empreses del sector més reconegudes, l'elaboració de sabons era un dels negocis predominants, ja que, es tractava d'una època on s'utilitzava per a tot.

A l'edifici on actualment s'hi emplaça el restaurant hi havia la fàbrica de sabons pròpiament, l'altra banda, es dedicava a la producció d'oli. "Eren unes naus netes i molt grans" recorda Bertran. Segons explica, de petit encara va viure la productivitat de la fàbrica i recorda molt bé el funcionament i organització del taller. Un cop el sabó havia estat a les calderes, cada tipus es posava en una espècie de contenidor on es deixaven assecar. Llavors, es tallaven amb filferros fins fer-ne pastilles a la mida que s'havien de comercialitzar i tenien l'estampa de la marca.

A la nau del costat, les premses, els cofins i els dipòsits en conformaven la decoració i era l'espai dedicat a l'elaboració d'oli d'oliva. Però a més, en aquesta nau també elaboraven l'anomenat oli d'orujo, que sortia de les restes de l'oli refinat i verge. La tercera nau, que ja no es conserva, travessava horitzontalment el pati i servia de suport a la indústria.

L'empresa va mantenir la seva activitat fins als anys 60, però la societat patia canvis tant socials, com culturals i tecnològics i molts negocis en van patir les conseqüències. "Va arribar la rentadora i en aquell moment moltes fàbriques de sabó van tancar, si no tancaven, s'havien de reconvertir" explica Bertran. Finalment, la fàbrica de la seva família va liquidar el negoci l'any 1962. Uns anys més tard l'edifici va ser catalogat com un espai modernista, en el seu interior s'hi poden exercir diferents activitats, i la façana s'ha conservat pràcticament intacta. Després de diversos llogaters, l'any 2001, la família Bertran ven una de les naus a un promotor.

Després d'uns anys tancat, fa poc més d'un mes una de les naus s'obria. Ho feia de cara al públic i en forma de restaurant. Obria La Piemontesa, una nova cadena de restaurants amb menjar italià que té intenció d'expandir-se arreu de l'Estat. A Reus, però, hi ha creat el restaurant estrella de la cadena. Situat en una d'aquestes naus modernistes, els 1.000 metres quadrats d'espai estan decorats i ambientats cuidant el més mínim detall per imitar una fàbrica de farina.

És un restaurant que ofereix menjar italià basat en la cuina mediterrània però que compta amb un tret diferenciador, menjar allà es tradueix a fer un àpat com si s'estigués dins d'una antiga fàbrica de farina. Després d'un temps buscant la decoració adient, els propietaris van trobar la maquinaria que acull el restaurant en un petit poble d'Alcalá de Guadaira, on hi havia una fàbrica de farina que feia trenta anys que ja no funcionava. Es va comprar el material i es va transportar a Reus per a que composés la decoració del nou espai. "Amb aquesta decoració, busquem diferenciar-nos", explica el gerent del local, Albert Sancho. A més, el restaurant també se situa al passeig de Prim perquè segons els propietaris hi ha poca oferta a la zona i amb La Piemontesa es "se la vol impulsar".

En la major part del segle passat, aquests edificis van veure com en el seu interior creixia i és consolidava la firma 'Hijos de Francisco Bertran' un negoci que van viure tres generacions d'una mateix família, i que, en l'època, va contribuir a situar Reus en una de les ciutats a l'avantguarda, destacant per la seva producció industrial i empresarial. Ara, l'interior d'aquest edifici és accessible per a tothom i la seva obertura significa també la seva preservació.
Francisco de Paula Bertran Blanch
(04/02/1864-15/02/1920) (†56 anys) Va viure al C/ de Monterols, 30. Es va casar amb la reusenca
Concepció Borràs Fort,
i van tenir un fill ( o potser més)
Joan Bertran Borràs
(alcalde de Reus, el 24 de febrer de 1954 va ser víctima al seu domicili d'un intent d'assassinat, del qual sortíren ferits ell i la seva muller.
Teresa Bertran Blanch (28 anys al 1895/96) Es va casar amb Joaquim Àvila, van tenir una filla, Paquita Àvila Bertran.
Modesta Bertran Blanch (38 anys al 1895/96)
Paquita Àvila Bertran es va casar amb Francisco Borràs (tenia una fàbrica de farina)


Carmen Bertran de Ossó
† 30/03/1914 morir al 1r any de vida
*

Va néixer el 20 de maig de 1916 i va morir al front (Serra de Cavalls) el 22 de novembre de 1938
*
* Informació treta de la "Genealogia de la nissaga Bertran", realitzada per Francesc Bertran París.
http://reusdigital.cat/noticies/sab-oli-i-pizza

1,5 Km², 120 habitantes. Se sitúa a escasos 7 km al norte de la capital de Navarra
Oricáin
Manuel Mercader Suis, es va llicenciar en farmacia a la universitat de Pamplona
Ana de Ossó Fernandez
José Bertran Blanch
Full transcript