Introducing
Your new presentation assistant.
Refine, enhance, and tailor your content, source relevant images, and edit visuals quicker than ever before.
Trending searches
Concentració dels reactius
Ulleres de laboratori
Gradeta amb tubs d'assaig
Espàtula
Com ja sabem, la Teoria de les Col·lisions ens diu que perquè tingui lloc una reacció, les partícules dels reactius han de trobar-se i han de xocar (amb xocs eficaços) amb una orientació adequada i amb suficient energia. Per tant, si la superfícice de zinc és major (Zn en pols), l'àcid tindrà més zones on xocar i per tant, farà que reaccioni més que no pas un zinc menys dividit. Si la concentració de HCl és major, la velocitat de la reacció també ho serà ja que al ser més concentrat, produirà més xocs.
Per últim, quan escalfem una reacció química, el que estem fent és donar-li més energia a les molècules i, per tant, quanta més energia tinguin, més xocaran i més ràpidament reaccionaran.
- Recordar la diferència entre treball qualitatiu i treball quantitatiu.
- Recordar un dels tipus de reacció química i com s'escriuen les equacions químiques corresponents.
- Comprovar experimentalment alguns dels factors que modifiquen la velocitat d'una reacció química.
- Interpretar observacions experimentals i extreure'n una conclusió científica.
1) En un tub d'assaig posem un trosset de zinc.
2) Afegim unes 20 gotes d'HCl 6M.
3) Observem que la velocitat de reacció d'aquesta dissolució és molt elevada, ja que l'HCl és molt concentrat. La reacció desprèn bombolletes d'H2.
4) El que observem en comparar les dues reaccions és que la que conté HCl 6M reacciona molt més ràpid que la de HCl 1M. Aquest fet és degut a que com més elevada és la concentració del reacctiu, més elavada és la velocitat de reacció. La concentració és directament proporcional a la velocitat de reacció.
Zinc en diferents graus de divisió
Pinça de fusta
Comptagotes amb HCl
1M i 6M
Olla pel bany Maria
Grau de divisió de la substància
Temperatura
Zn
+ 2HCl
ZnCl
+ H
(s)
2 (g)
(aq)
2 (aq)
Hauriem d'agafar el Zn en pols, afegir-hi les gotes desitjades de HCl 6M i, seguidament, escalfar-ho.
1) Amb una pinça de fusta agafem el tub d'assaig amb el trosset de zinc i l'HCl 1M.
2) L'escalfem molt suaument, recordant que el tub d'assaig ha d'estar inclinat en l'altre sentit d'on estàs tu.
3) Observem que la temperatura augmenta la velocitat de reacció desprenent més bombolletes d'H2.
Tot i que al augmentar la temperatura augmenta la velocitat de reacció, la reacció d'HCl 6M i el trosset de zinc sense ser escalfada segueix tenint una velocitat de reacció més elevada.
1) En un tub d'assaig posem un trosset de zinc.
2) Afegim unes 20 gotes d'HCl 1M.
3) Observem que al principi quasi no hi ha reacció però després desprèn bombolletes d'H2, la majoria de les quals es queden a la superfície del metall.
4) Fem el mateix amb una punta d'espàtula de zinc en pols i observem que hi ha una petita reacció, desprenent bombolletes d'H2. Comprovem que com més dividit està el reactiu més elevada és la velocitat de reacció.
- Recordem que la velocitat de reacció NO ES VEU DIRECTAMENT. Observem un fenomen que ens permet deduir la major o menor velocitat de reacció.
- En aquesta pràctica es treballarà qualitativament.
- Hem de tenir en compte els signes de perillositat dels materials que utilitzarem:
HCl
Zinc
Elevar la temperatura accelera el procés de reacció ja que a més temperatura, la substància té més energia, xoquen més i per tant, la velocitat de reacció és més alta.