Oda a Catalunya des dels tròpics

Oda a Catalunya des dels tròpics

Agustí Bartra

1937: L'oasi perdut

1938: Cant corporal

1942: Xabola

1942: L'estel sobre el mur

1944: Oda a Catalunya des dels tròpics

1946: L'arbre de foc

1948: Màrsias i Adila

1948: Rèquiem

1951: Oda Atlàntica

1951: Una antologia de la lírica nord-americana

1953: Odissea

1956: L'evangeli del vent

Estructura interna

Estrofa 6:

Tu ets la terra,

l’arbre,

el foc.

Invenciblement s’ha d’anar aixecant el so de la teva caiguda,

el violat pes jove de la teva llibertat ha de brotar dels cims,

sota els arcs de l’alba nova.

Jo només visc per l’entrada lluminosa dels teus ocells

als graners del futur,

per la resurrecció exacta de la teva veu entre les escumes…

-Tema: és la últim estrofa de l'oda i fa una conclusió dient que la seva pàtria ho es tot (blau), també expressa el desig què la pàtria revifi i torni a ser la mateixa d'abans (vermell)

blau: asíndeton

vermell: metàfora, les escumes pot representar la vida i llibertat de la pàtria

Estructura interna

Estrofa 4:

Estrany dins l’aire estrany,

circulo entre les argentades columnes dels temples de palmeres

sentint com el meu cor accedeix a la sirga d’un continent d’agulles,

comprenent el rictus d’aquestes roques tan fabulosament

allunyades dels pins…

Estructura interna

-Tema: segueix explicant la seva situació geogràfica, i remrca l'estranyesa què té per ser tant lluny de la seva terra natal.

Estrofa 2:

lila: encabalgament

Vigoria del vol de la meva sang sense diàleg,

zenit del meu cor i de les marxes mudables,

ets tu, Pàtria!

El món m’oculta l’uniforme de la teva tristesa noble i callada,

però no deixen d’arribar-me les barques que endolades

clandestinament…

-Tema: el protagonista explica que Catalunya és tot el què domina en el seu esperit, que encara que sigui lluny d'ella sempre la tindrà a la seva ment.

verd: personificació

Estructura interna

Estrofa 1:

Estructura interna

Estrofa 3:

Entre aquell febrer i aquest novembre, no vull l’enyorança d’ulls immòbils i lentes llàgrimes que necessita orfeons i corrandes,

sinó la duresa del temps que fa navegables els records

i desenterra imatges.

No vull la degotejant enyorança que plany un sostre,

renova el gust d’oblidades farines

i desvetlla l’ombra d’una flor en un rostre,

sinó el crit de zel fluvial…

Em saps perdut per les illes, mossegant la delicada arrel del teu nom,

aquí, on Àfrica i els ciclons es citaren,

i em sorprenc a les platges cercant les ruïnes d’un palúdic àngel

de madrèpora.

-Tema: admet que troba a faltar la seva terra i enyora la lluita per la seva pàtria

-Tema: fa saber indirectament què és al continent americà

blau: rima consonant

vermell: : paral·lelisme

Estructura externa

Oda a Catalunya des dels tròpics

• L'oda pertany al corrent literari del post simbolisme.
• Esta escrita en vers lliure amb versos polimètrics
• No té rima assonant ni consonant excepte algunes excepcions com: (v.v. 3 i 5)

"no vull la dagotejada enyorança que plany un sostre,

i desvatlla l'ombra d'una flor a un rostre"

• La gran majoria dels versos són d'art major
• El protagonista del l'oda és el mateix autor.

Estructura interna

Estrofa 5:

Tema:

L'enyorança de l'autor envers la lluita de la seva terra

Dividit en 3 parts:

1ª: (estrofes 1-2) no pot lluitar per la seva terra

2ª: (estrofes 3-4) explicació de la situació geogràfica.

3ª: (estrofes 5-6) enyorança i desig.

Oh Pàtria que tant se t’ha estimat flautejant,

¿què faig aquí fugitiu de tota arribada,

assetjat per atlètiques aromes,

dins les tardes de cavalls i arcs iris?

També sabria plorar-te,

sanglotar damunt les mans estimades que també duen

anells nòmades…

Plor i sanglot potser, però l’enyorança no.

¿Com podria enyorar-te si no t'has desprès de mi,

si ets tan forta d’existència com l’amor en el refugi dels cossos?

-Tema:fa una crida del dolor què sent cap a la seva pàtria des de la terra estranya on es troba i vol aclarir què els seus sentiments son el dolor i tristes, no d'enyor (marró)

blau: interrogació retòrica

verd: personificació de la pàtria

Arbre de foc

Presenta tres etapes :

La seva vida

• 1939: Tots els poemes escris després de Cant Corporal
• 1946: escrits a Mèxic, s'inclou oda a Catalunya des dels tròpics
• 1971: Inclosa a l'obra poètica sencera

correccions d'antics

• Neix a Barcelona el 8 de Novembre de 1908

• 1937: Publicà L'oasi perdut

• 1938: s'allistà a l'exèrcit repubicà i apareix el seu llibre Cant Corporal

• 1939: passa la frontera francesa.

• 1940: Es van embarcar cap a la República Dominicana

• 1941: Es va establir a Mèxic on va escriure l'Oda a Catalunya des dels tròpics.

• 1970: Va tornar a Catalunya

• 1982: mor a l'hospital de Terrassa