Introduzione
Il tuo nuovo assistente di presentazione.
Perfeziona, migliora e personalizza i tuoi contenuti, trova immagini pertinenti e modifica le immagini più velocemente che mai.
Ricerche popolari
Moltes gràcies per la vostra atenció!
1. Introducció
2. Tipus d'espectre segons l'estat d'agregació del focus lluminós
3. Tipus d'espectre segons com s'obté l'espectre
4. Els elements químics i l'espectre electromagnètic
5. Repercussió del descobriment
6.Demostració experimental
Hidrogen (H)
Nitrogen (N)
Neó (Ne)
Wanyi Li, Claudia Rosés, Laura Puertas
Els espectres electromagnètics van ser descoberts entre el 1895 i el 1908.
Els científics, fascinats per aquest descobriments, van experimentar el seu comportament amb tot tipus de estudis i investigacions.
La recerca científica mai s'acontenta amb una resposta incompleta, per això van indagar en el camp per descobrir el per què dels diferents comportaments i resultats experimentals que van obtenir.
La investigació en els espectres electromagnètics,entre altres aplicacions, va permetre entendre i explicar millor l'estructura dels àtoms.
Aquest descobriment va ajudar a resoldre algunes incoherències del model atòmic d' Ernest Rutherford.
Basant-se en l'observació i experimentació amb aquest espectres també es va proposar una nova manera d'interpretar l'estructura dels àtoms.
Niel Bohr, gràcies a aquests nous coneixements i a les teories atòmiques anteriors al seu temps va poder eleborar un nou model atòmic propi.
Cada element químic té un conjunt de línies espectrals propis, és a dir, cada element es caracteritza per tenir un determinat espectre d’emissió i/o d’absorció, que són complementaris entre sí.
La singularitat de l'espectre de cada element porta a
relacionar-la amb la seva pròpia particularitat en l'estructura .
http://herramientas.educa.madrid.org/tabla/espectros/spespectro.html
http://personales.ya.com/casanchi/fis/espectros/espectros01.htm#2
És aquell que compren totes les longituds d’ona, passant de les unes a les altres gradualment. Generalment aquest tipus d’espectre s’obté quan el focus lluminós és un sòlid o un líquid incandescent (líquid que emet llum).
Ex: Quan la llum blanca passa per un prisma i es descompon en tots el colors de l’arc de sant Martí.
Aquest tipus d’espectre s’obté quan la llum blanca passa a través d’un gas (a baixa pressió) abans de travessar el prisma. El gas intercalat absorbeix unes radiacions determinades, les quals no apareixen el l’espectre.
És aquell que conté parcialment o de manera incompleta les longituds d’ona. Aquest tipus d’espectre s’obté quan el focus o emissor de llum es troba en estat gasós o bé quan fem passar la llum blanca per una substància gasosa .
1. Espectre d'emissió (Na)
És conseqüència de l’emissió de llum de qualsevol font, per tant es dóna tant en els espectres continus com e els discontinus.
OBSERVEM QUE LES RADIACIONS QUE L’ELEMENT ÉS CAPAÇ D’EMETRE SÓN LES MATEIXES QUE ABSORBEIX.
2. Espectre d'absorció (Na)