Introducing 

Prezi AI.

Your new presentation assistant.

Refine, enhance, and tailor your content, source relevant images, and edit visuals quicker than ever before.

Loading…
Transcript

SUSPENSIONS, COLOIDES, DISSOLUCIONS I EMULSIONS

EMULSIONS

Una emulsió es pot definir com una preparació composta a base de dos líquids inmiscibles dels quals un està distribuït en l'altre en forma de xicotetes gotes estabilitzades per un tercer component, l'agent emulsionant

COLOIDES

INTRODUCCIÓ

TIPUS D'EMULSIONS

Un col•loide o sistema col•loïdal és un sistema fisicoquímic format per dos o més fases, principalment: una dispersa en forma de partícules, en general sòlides, i una altra dispersant, normalment fluïda. La fase dispersa és la que es troba en menor proporció.

Quan tractem de mesclar dos líquids poden succeïr coses molt diferents.

Cada molècula de l'emulsificant té una part lipofílica que s'uneix a les molècules grasses de plaguicida i una part hidrofílica que s'uneix a la fase líquida

La maionesa és una emulsió formada en dispersar oli en un mitjà aquós, el rovell d'ou, que conté un emulsionant denominat lecitina. La lecitina envolta a les gotetes d'oli, i impedeix que s'unisquen unes a unes altres.

DIFERÈNCIES ENTRE COLOIDES I SUSPENSIONS

Mezcla homogènia

Si mesclem alcohol i aigua conseguim formar una mescla homogènia o dissolució. No es possible distinguir els components originals a no ser que disposem d'un microscopi capaç de veure molècules individuals.

Una mescla és una substància formada per dos o més components que no reaccionen entre sí, de tal forma que cadascun dels components mantenen les seues propietats.

Les mescles es poden classificar de diverses formes, com per exemple,tenint el seu aspecte:

  • Mescles homogènies. Són aquelles en que els seus compoenents no es poden diferenciar a simple vista

  • Mescles hererogènies. Es poden diferenciar els seus components a simple vista.

ESTABILITAT DE EMULSIONS

Mescla heterogènea

Si mesclem oli i aigua la situació és molt diferent. Si els barregem sense agitar-los observem que cadascun roman pel seu costat. En agitar la mescla vigorosament podem aconseguir una aparent uniformitat. En mirar amb una mica de cura (si l'agitació ha sigut molt violenta pot ser necessari un microscopi) podrem identificar sense dificultat els components originals.

  • Les partícules en la fase dispersa en els col•loides no són visibles directament, sols són visibles a nivell microscòpic (entre 1 nm i 1 micres), i en les suspensions si són visibles a nivell macroscòpic (majors a 1 micres).
  • Al reposar, les fases d'una suspensió se separen, mentre que les d'un col• loide no ho fan.
  • La suspensió és filtrable, mentre que el col • loide no ho és.

IMPORTÀNCIA DELS COLOIDES

Existeixen tres tipus d'emulsions inestables:

  • Floculació, on les partícules formen massa
  • Cremació, on les partícules es concentren en la superfície (o en el fons, depenent de la densitat relativa de les dues fases) de la barreja mentre romanen separats.
  • Coalescència on les partícules es fonen i formen una capa de líquid.

Els col·loides es troben en tots els teixits vius, en el sòl i en molts aliments que ingerim. A més d'açò en la indústria; els plàstics, les pintures, les laques i els vernissos són col·loides; d'altra banda en la fabricació de les ceràmiques els podem trobar en: els tèxtils, el paper, les tintes, etc; doncs tots aquests depenen de l'absorció en la superfície de matèria coloidal.

EMULSIONANTS

Aquesta última situació en la que un líquid es dispersa en altre, en forma de gotetes , es denomina emulsió.

TIPUS DE COL·LOIDES

Existeixen substàncies, denominades emulsionants, que en afegir-les a una emulsió aconsegueixen estabilitzar-la . Ho aconsegueixen impedint que les xicotetes gotetes d'oli s'unisquen unes a unes altres.

Segons l'estat de les seues fases contínua i dispersa.

Les emulsions normalment no són estables. En l'exemple anterior les xicotetes gotetes d'oli es van unint unes a altres fins a aconseguir en poc temps que els dos líquids estiguen completament separats

Segons la composició química

Segons la naturalesa de les càrregues

  • Inórganics:

-Protegeixen físicament als microorganismes.

-Confereixen al sòl la seua estructura i les seues propietats d'elasticitat, plasticitat i consistència.

  • Orgànics:

-Emmagatzemen nodriments órganics.

-Ajuda en l'absorció d'ions.

  • Electropositius: estan carregats positivament, es comporten com bases dèbils que es dispersen en el medi àcid.
  • Electronegatius: estan carregats negativament, són els més abundants en el sòl.

Segons la magnitud de l'atracció entre la fase dispersa i la dispersant

Segons la forma de les partícules

Si la fase dispersant és líquida, els sistemes col • loïdals es cataloguen com «sols» i es subdivideixen en «liòfobs» (poca atracció entre la fase dispersa i el medi dispersant) i «liòfils» (gran atracció entre la fase dispersa i el medi dispersant) .

Si el medi dispersant és aigua es denominen «hidròfobs» (repulsió a l'aigua) o «hidròfils» (atracció a l'aigua).

Tenint en compte la forma de les partícules, els col·loides es poden classificar en esfèrics o laminars.

  • Esfèrics: tenen partícules globulars, mes o menys compactes.
  • Laminars: poseeixen unitats llargues i fibroses

SUSPENSIONS

PROPIETATS DELS COLOIDES

DIÀLISI

EFECTE TYNDALL

Moviment d'ions i molècules xicotetes a través d'una membrana porosa, anomenada membrana dialítica o dialitzadora, però no de molècules grans o partícules coloidals. La diàlisi no és una propietat exclusiva dels col·loides, ja que certes solucions també es poden dialitzar, per exemple, en bioquímica s'utilitza amb freqüència la diàlisi per a separar molècules proteíniques d'ions aquosos. En els col·loides, la diàlisi permet purificar el sistema coloidal, ja que s'eliminen ions i altres molècules xicotetes considerades impureses. S'utilitzen com a membranes dialítiques, la cel·lofana i les membranes d'origen animal.

Els col·loides es poden reconèixer mitjançant aquesta prova que va ser ideada pel físic britànic Tyndall en 1881.

Consisteix que un feix lluminós es fa visible quan travessa un sistema coloidal. Aquest fenomen es deu al fet que les partícules coloidales dispersen la llum en totes les direccions fent-la visible.

DEFINICIÓ

ADSORCIÓ

Els rajos de llum poden ser vistos en passar a través d'un bosc, com a resultat de la dispersió de la llum per les partícules coloidals suspeses en l'aire del bosc.

Permiteix que les partícules coloidals atraguen i retinguen substàncies a la seua superfície per mitjà de forces Van der Waals

MOVIMENT BROWNIÀ

ELECTROFORESIS

Es diu així en honor al botànic Robert Brown (1828)

És el moviment aleatori que s'observa en algunes partícules microscòpiques que es troben en un mitjà fluid (per exemple, pol·len en una gota d'aigua).

Consisteix en la migració de partícules coloidals carregades dins d'un camp elèctric. Les partícules coloidals adsorbeixen ions en la seua superfície carregant-se positiva o negativament, encara que tot el sistema coloidal és elèctricament neutre, aquestes partícules viatgen cap als elèctrodes (càtode i ànode) mitjançant forces elèctriques d'atracció.

Són un tipus de mescla heterogènia formada per partícules no solubles que es dispersen mitjançant un medi líquid. Un exemple seria l'aigua tèrbola dels rius.

ÍNDEX

DISSOLUCIONS

FASES

TIPUS DE SUSPENSIONS

Fase dispersa. Està formada per un sòlid en pols o petites partícules no solubles

Fase dispersant. Formada per un líquid.

Orals: qualsevol substància que es introduida per la boca i que ens pose en l'etiqueta "menejar abans d'utilitzar".

Parentals. Introduïdes per la vena.

Dermatològics. Introduits per la pell

Nasals.

Rectals.

Òptics.

0. INTRODUCCIÓ

2. SUSPENSIONS

2. COLOIDES

3. DISSOLUCIONS

4. EMULSIONS

És una mescla perfectament homogènia a nivell molecular o iònic de dos o més substàncies pures que no reaccionen entre sí.

MÈTODES DE SEPARACIÓ

Fase dispersa

Fase dispersant

PREPARACIÓ D'UNA DISSOLUCIÓ

BIBLIOGRAFIA

A PARTIR D'ALTRA DISSOLUCIÓ MÉS CONCENTRADA

A PARTIR D'UN SOLUT SÒLID

El procés de crear una dissolució a partir d'altra amb major concentració, s'anomena dilució

Com a exemple de la preparació d'una disssolució agafarem la de sèrum fisiològic per a explicar els passos.

Entre ells trobem:

  • Centrifugació.

  • Decantació. Mescla líquid-líquid i líquid-sòlid.

  • Filtració

  • Evaporització

Per exemple, amb la preparació de 0.25 litres d'una dissolució de HCl amb molaritat 2mols/litre mitjançant àcid clorhídric comercial de 25% en massa i amb densitat de 1.12 grams/mililitres, es duen a terme els següents passos

Instrument: balança

En darrer lloc amb l'ajuda d'un contagotes afegirem aigua fins a l'aforament.

En primer lloc es pesa la sal amb l'ajuda d'una balança.

Primer esbrinaremels mols de solut necesaris

nsolut(Q.substància)

Vdissolució (R. Empíric)

Materials: contagotes, vareta, vas de precipitats, matraç i vidre rellotge

Sabent ja el volum de la dissolució, passarem a fer-la

A través de la molaritat que val 2 mols/litre

Finalment, amb l'ajuda d'un contagotes afegim aigua destilada fins a l'aforament

nsolut=0.25litres*(2mols/1litre)= 0.5 mols de HCl

Es mesura la quantitat necessària de dissolució concentrada, i s'afegix a un vas de precipitats

Materials: contagotes, vas de precipitats, embut i matraç.

El solut es troba damunt del vidre rellotege. A la massa inclosa, li restarem la del vidre rellotge

Seguidament, esbrinarem el volum de la dissolució

nHCl(Q.substància)

Vdissolució(R. Empíric)

Seguidament d'aboca a un matraç de 250 ml, s'afegeix un poc d'aigua destilada i es remeneja

Massa HCl (R. Emíric)

Mdissolució (R.Empíric)

100g dissolució

1ml d

Vd= 0.5mols HCl 36.5grams de HCl

=65ml disolució concentrada

25g HCl

1.0 mol HCl

1.12g d

Seguidament, es dissol la sal en aigua destilada ajudant-mos amb una vareta

Perquè es forme una dissolució, el solut es deu dispersar uniformement en el disolvent. La facilitat en que es mesclaran les molècules depen de les forces atractives. De tal forma que hi ha tres tipus d'interaccions, solut-solut, dissolvent-dissolvent, solut-dissolvent.

En tercer lloc, amb l'ajuda d'un embut, s'aboca la dissolució en l'interior d'un matraç aforat, en aquest cas d'un litre. Després, s'agitarà el matraç per a homogeneitzar la mescla.

Suspensió mecànica

CONCENTRACIÓ D'UNA DISSOLUCIÓ

CARACTERÍSTIQUES

La concentració és la magnitud química que expressa la quantitat de solut que hi ha en una certa quantitat de dissolvent o dissolució.

1. http://es.wikipedia.org/wiki/Coloide

2. http://es.wikipedia.org/wiki/Suspensi%C3%B3n_%28qu%C3%ADmica%29

3. http://2.bp.blogspot.com/-8pqMq8Q0Gio/TlwUpxKur3I/AAAAAAAAAAk/igM8zWtgDKE/s1600/AZITROMICINA-200-MG-5-ML-SUSPENSION_medium%255B1%255D.jpg

4. http://es.wikipedia.org/wiki/Disoluci%C3%B3n

5. http://es.wikipedia.org/wiki/Emulsi%C3%B3n

6. http://clasesdquimica.wordpress.com/soluciones-quimicas-diluciones/

7. http://es.scribd.com/doc/38925364/emulsiones-y-suspensiones

8. http://www.uam.es/departamentos/ciencias/fisicateoricamateria/especifica/hojas/kike/coloides.html

9. http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/evelasco/Coloides.pdf

10. http://quimica.laguia2000.com/quimica-ambiental/particulas-en-suspension

11. http://quimicamishy.blogspot.com.es/2011/09/caracteristicas-de-las-suspensiones.html

  • Les seues partícules tenen un diàmetre major a 1000 nm, aleshores són majors que les de les dissolucions i els col·loïdes.

  • Les partícules sedimenten si la suspensió es deixa en repòs i, a més a més, ho fan molt ràpidament.

  • Aquestes partícules són afectades per la força de la gravetat, ja que si la mescla no es troba en moviment, el solut precipita.

  • Reflexen la llum

MANERES D'EXPRESAR LA CONCENTRACIÓ QUALITATIVAMENT

En una dissolució podem distingir tres substàncies:

  • El solut. És la substància que es dissol en la mescla

  • El dissolvent. És la substància on es dissol el solut. Majoritàriament sol ser H2O.

  • La dissolució. És la mescla homogènia resultant de dissoldre qualsevol substància en un líquid.

IMPORTÀNCIA

Més del 90% de les reaccions químiques són solucions i més del 95% d'aquestes són aquoses.

En la indústria: Per estudiar el petroli és indispensable dissoldre-ho amb *diclormetano o *hexano

Per fer cremes, *dentríficos, cosmètics, etc,.

Per extreure colorants o olis essencials és necessari dissoldre les plantes en diversos compostos orgànics.

Les ceràmiques es fan a força de solucions sòlides.

Les pintures són solucions

En la vida diària: alguns aliments que consumim són solucions

Els refrescs són solucions. Molts estan dissolts amb àcid carbònic i sucre, per això el refresc és tan nociu.

Les fruites i verdures contenen aigua, la qual dissol alguns components nutritius de les fruites i les verdures. Com la mandarina o la taronja, que són molt sucoses i el seu suc és ric en vitamina C (solucions de vitamina C)

L'aigua de mar és una gran solució salina, té moltes sals dissoltes, d'allí s'obté la sal que consumim en els menjars. D'altra banda gràcies a que el mar és una solució, existeix vida al planeta, doncs, molts nutrients dissolts en l'aigua van ser els aliments de les primeres cèl·lules.

La pluja àcida és un tipus de solució amb efectes negatius, doncs l'aigua es dissol amb els òxids de nitrogen i de sofre que s'escapen de les xemeneies o fuites.

Diluïdes. Són les que tenen poca quantitat de solut.

Concentrades. La proporció del solut és considerable respecte a la del dissolvent.

Saturades. És aquella que interve la major quantitat possible de solut.

Sobresaturades. Intervé una quantitat molt gran de solut del que pot suportar el dissolvent.

Moltes propietats de les dissolucions depenen de la concentració d'aquesta.

SOLUBILITAT

La solubilitat d'un solut és la màxima quantitat de solut que es pot dissoldre en una certa quantitat de dissolvent, a una temperatura i pressió donades

Per mesurar-la fem servir aquesta formula

gsolut / litres de dissolvent

CARACTERÍSTIQUES DE LES DISSOLUCIONS

MANERES DE CALCULAR-LA

QUANTITATIVAMENT

Per a expressar la proporció d'un solut i el dissolvent, s'empren aquestes fórmules:

  • Són mescles homogènies

  • Les propietats químiques dels components d'una dissolució no s'alteren.
  • Al dissoldre una substància amb altres, el volum final no té perquè ser la suma del volum del solut més la del dissolvent.

  • La grandària de les seues partícules és inferior a 10 Àngstroms (Àngstrom (Å) és una unitat de longitud emprada principalment per expressar longituds d'ona, distàncies moleculars i atòmiques, etc). Aleshores el solut no sedimenta.

  • Els seus components se separen per canvis de fases, com la fusió, evaporació, condensació, etc.

unitats químiques

unitats físiques

També hi podem trobar la concentració en massa, que ve donada així:

msolut/vdissolució

En aquesta apartat també hi podem encontrar la fracció molar

Xsolut= nsolut/ndissolució

DIFERÈNCIA ENTRE CONCENTRACIÓ I DENSITAT D'UNA DISSOLUCIÓ

Xdissolvent= ndissolvent/ndissolució

La concentració en massa d'una dissolució es refereix a la quantitat de solut que hi ha en una dissolució, mentre que la densitat d'una dissolució relaciona la massa en el volum

Concentració en massa= msolut/mdissolució

Densitat= mdissolució/vdissolució

Learn more about creating dynamic, engaging presentations with Prezi