Globus Ocular

Els nervis penetren a través del limbe per la zona anterior de l'estroma i

es disposen de forma radial per sota la membrana basal, per sota de

l’epiteli, entre estroma i Descemet i a dintre de l’epiteli.

No hi ha nervis ni a l'endoteli ni a la membrana de Descemet.

Els nervis de la còrnia no tenen mielina, la qual cosa contribueix a que

sigui transparent.

Inervació cornial:

La còrnia sempre s'ha de mantenir transparent per permetre una visió correcta.

Transparència

Hi han dos factors que asseguren la transparència:

Anatòmics

1. Integritat de l'epiteli i endoteli

2. Estructura de l'estroma

3. Absència de vasos sanguinis

4. Nervis sense mielina

Fisiològics

1. Equilibri electroquímic i osmòtic ideal

2. Correcte metabolisme de les cèl·lules cornials

1.Epiteli conjuntival

2. Estroma conjuntival

3. Càpsula de Tenon

4. Epiesclera

5. Estroma limbal

6. Endoteli limbal + sistema de drenatge de l’Humor aquòs*:

- Xarxa trabecular

- Canal d’Schlemn + col·lectors

- Processos de l’iris

histològia:

EPIESCLERA:

Part més externa, teixit conjuntiu dens amb fibres més primes que les de l’estroma.

Molt vascularitzada (no transparent)

ESTROMA ESCLERAL:

Teixit conjuntiu dens orientat de feixos entrecreuats amb diferents distribucions de les fibres segons la zona.

LÀMINA FUSCA

Part més interna de teixit conjuntiu laxo. Fibres col·làgenes dirigides a la

coroides que es barregen amb aquesta,

per això, no te un límit clar.

Capes de l'esclera

Vascularització

L’esclera es troba poc vascularitzada. Encara que conté molts, forats d’ artèries i venes que van cap a la coroides.

Artèries que perforen la

part anterior de l’esclera:

- Artèries ciliars anteriors

En la part posterior:

- Artèries ciliars posteriors llargues i curtes

- Venes vorticoses.

Limits, caracterisitques, i funcions:

•Límit anterior: cos ciliar just on comença a l’ora serrata (retina cega- retina visual).

•Límit posterior: papil·la òptica

•Límit extern: esclera.

•Límit intern: retina.

CARACTERÍSTIQUES:

Molta vascularització i innervació

Gran quantitat de cèl·lules pigmentades (melanòcits).

FUNCIONS:

Actua de pantalla per a la llum (coloració).

Principal suministrament d’O2 i nutrients per a les capes més externes

de la retina.

Mantenir una temperatura constant que garanteixi un funcionament

correcte dels pigments visuals.

Capes:

•SUPRACOROIDAL: capa de vasos sanguinis grans. Molt vascularitzada. En

contacte amb la làmina fusca.

•ESTROMA COROIDAL: capa de vasos mitjans. Teixit conjuntiu laxe.

•COREOCAPIL·LAR: capa de petits capil·lars. T. Conj. Laxe.

•MEMBRANA DE BRUCH: límit entre coroides i retina. És la làmina basal de la

capa coreocapil·lar i la làmina basal del EPR. Fibres col·làgenes elàstiques.

•Pars plana: és la continuació posterior del cos ciliar. Es troba a lacámara vítrea i contribueix a la fabricació dels glicosaminoglicanos

del vitri. Es continua amb la coroides i la retina a nivell de l’ora serrata.

•Pars plicata: existència d’unes invaginacions de l’epiteli ciliar, els

procesos ciliars , que es projecten cap a la CP (secreció de l’HA). Es

troba més aprop del cristal·lí.

Composició:

Formades pel mateix teixit que a coroides:

•Supraciliar

•Estroma ciliar

•Membrana limitant externa del cos cicliar

Retina Cega:

•Epiteli pigmentat del cos cicliar

•Epiteli no pigmentat del cos ciliar

•Membrana limitant interna del cos ciliar

Zònula de Zinn

És el lligament suspensori del cristal·lí. Conjunt de fascicles de fibres

amb origen a les valls dels processos ciliars amb direcció cap a la

zona equatorial del cristal·lí.

Existeix un entrecreuament de les fibres per reforçar la subjecció.

Capes:

Es troba a l’interior de l’estroma ciliar.

Té forma triangular i envolta circularment a tot el cos ciliar i s’encarrega de l’acomodació de l’ull.

Es compon de 3 tipus de fibres musculars (llises involuntàries):

•Longitudinals o meridionals: les més externes. Paral·leles a l’esclera. Si es contrauen tiren de la

coroide i el múscul ciliar s’adelanta. Múscul de Brucke.

•Circulars: envolten el múscul ciliar. Si es tensen, es relaxen els filaments de la Zònula de Zinn,

per tant, el cristal·lí s'esbomba i augmenta la seva potència (visió d’aprop) i viceversa. Múscul

de Müller.

•Obliqües o radials: contribueixen a la contracció.

Múscul ciliar:

Capes:

1. Superfície anterior laminar *

2. Estroma iridi*+ múscul constrictor (continuïtat amb Estroma ciliar)

3. Làmina basal del mioepiteli (continuïtat amb membrana limitant externa del

cos ciliar)

4. Epiteli pigmentat anterior* + múscul dilatador de l’iris = Mioepiteli

(continuïtat amb epiteli pigmentat del cos ciliar)

5. Epiteli pigmentat posterior * (continuïtat amb epiteli no pigmentat del cos

ciliar)

6. Làmina basal de l’epiteli pigmentat posterior de l’iris (continuïtat amb

membrana limitant interna del cos ciliar)

Retina (visual, cega)

RETINA VISUAL ( o neuro retina)

Des de ora serrata a papil·la per sota de tota la coroides.

La retina Visual consta de 10 capes.

La pressió que fa el vitri a sobre la retina fa que es mantingui adherida.

El vitri està subjecte a la retina en 3 punts: L’ora serrata, papil·la i fosa patel·lar* (allotjament

vitri) .

Un despreniment de vitri a vegades pot provocar un despreniment de retina (DR)

• Retina visual central: fòvea, fovèola i màcula.

• Retina visual perifèrica: la resta.

RETINA CEGA:

Recobreix iris i cos ciliar fins a ora serrata.

Correspon als epitelis pigmentats i no pigmentats del cos ciliar i amb el mioepiteli i l’epiteli

posterior de l’iris. Sense fotoreceptors.

Retina iridia: de l'arrel de l'iris a vora pupil·lar

Retina ciliar: desde ora serrata fins a arrel de l'iris