Introducing
Your new presentation assistant.
Refine, enhance, and tailor your content, source relevant images, and edit visuals quicker than ever before.
Trending searches
77
“LA PÀTRIA”
De Bonaventura Carles Aribau.
introducció i contextualització històrica
“Oda a la pàtria” o “ La Pàtria (Trobes)” ?
Exponent de la manera de ser i pensar, la ideologia i dels poetes de la Renaixença.
La pàtria, la fe, la llengua, l’amor a la mare i als fills, (identitat catalana).
Llengua que barreja verbs en català antic i paraules col·loquials o incorrectes i imatges simbòliques.
Literàris i culturals
Moviments literari i cultural
Renaixença:
- S.XIX
- inici de la renaixença catalana
- de les primeres obres en català correcte.
Autors importants :
Joan Maragall, Jacint Verdaguer, Carles Aribau.
Els Jocs Florals = difusió de “la pàtria”, (guerra Carlina)
Romanticisme i modernisme.
Elements propis del romanticisme.
És de destacar el concepte de pàtria d’Aribau, que no correspon pas amb Espanya sinó amb Catalunya.
CARLES D'ARIBAU
biografia de l'autor
- BCN, 1798. - 1862
- Escriptor, economista, polític i taquígraf.
Estudià: retòrica, poètica, hidrostàtica, estàtica i física experimental.
- Societat Filosòfica al 1917 i publica “Ensayos poéticos”.
- Revolució liberal, 1820
- Secretari de la Diputació de Lleida.
- 1826 (Madrid) ------) corresponsal a “La Nación” i “La España”.
- Rivadeneyra funda la biblioteca de Autores Espanyoles i l' anomenaren director general del Tresor, de la Junta de Duanes i Aranzels, de Cases de Moneda, Mines i Propietats de l’estat i també arribà a ser secretari de la Casa Reial i Patrimoni (1857).
- 1833: publiquen La Pàtria a la revista “El Vapor” (obra més important). La resta d'obres es consideren d’escàs relleu, i és breu i circumstancial. Tot i això, Aribau va ser ajudat en la seva redacció pel comediògraf Renart i Arús, a petició seva per carta. Va obtenir un gran èxit després de la publicació i va ser lloat per tots els grups i tendències de la Renaixença del moment, (conservadors i liberals).
anàlisi del poema
Elogi: enyorament de la llengua com a símbol de la pàtria i la valoració de la llengua com eina per expressar sentiments.
A Madrid, treballant per Gaspar de Remisa, pel seu sant ( diada de Reis, 1832).
Entorn a la pròpia llengua i l’enyorança de la pàtria, vista des de Madrid com a llunyana com si fós des de l’exili.
2 finalitats: l’evocació de la pàtria (general) i l’elogi de Gaspar pel seu sant (específica).
CONTINGUT TEMÀTIC
- Primera octava: lamenta que per sempre s'estigui perdent la llengua catalana.
- Segona octava: Cant a l’enyorament. (el paisatge s’associa amb família).
- Tercera octava: Cant d’enyorament, per recordar la glòria de la llengua.
- Quarta octava: Un gir, el que semblava una memòria trista, ara és una crida.
- Cinquena octava: torna l’evocació del que podria haver estat la llengua.
- Sisena octava: Evoca la seva infantesa a Catalunya i exalta el lloc d’origen alavant la figura del patró.
FORMA
6 octaves reials escrites en vers. 6 versos alexandrins de 12 síl·labes d’art major.Rima consonant, masculina i també femenina.
Estructura: ABBA ACCA – DEED DFFD – GHHG GIIG – JKKJ JLLJ – MBBM MNNM – OPPO OQQO.
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau, 12 A
Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia, 12 B
Dels núvols e del cel de lluny vos distingia, 12 B
Per lo repòs etern, per lo color més blau. 12 A
Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau, 12 A
Com guarda vigilant cobert de boira e neu, 12 C
Guaites per un forat la tomba del Jueu, 12 C
E al mig del mar immens la mallorquina nau. 12 A
...
FIGURES RETORIQUES
RECURSOS EXPRESSIUS
Paral·lelismes:
- Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau
- Per lo repòs etern, per lo color més blau.
Metàfores:
- Els turons de serres desiguals ( metàfora a Montserrat)
- alt palau ( metàfora del Montseny)
- la tomba del Jueu ( metàfora de Monjuïc)
- la mallorquina nau ( metàfora de les Illes Balears)
Anàfores:
- Ix, doncs, Ix, e crida
- Adéu siau, adéu
Hiperbole:
El poema és una exageració, bé marcada per la gran abundància d’interrogacions i invocacions.
Hipèrbaton:
- Son gust perden los fruits e son perfum les flors.
Comparació:
- Així com l’arbre emigrat a terres llunyanes, del qual els fruits perden el gust i les flors el perfum
Curiositat: la carta que Aribau va adjuntar al manuscrit del poema i que va enviar al seu amic Francesc Renart, hi va exposar el motiu d’haver escrit l’Oda i li va encomanar corregir-la i remetre-la a l’Antoni Bergnes de las Casas que era l’editor del diari “El Vapor”.
CURIOSITATS I CONCLUSIONS
Per concloure:
Primer poema culte publicat segons els nous gustos romàntics i un dels grans exponents de la ideologia dels poetes renaixentistes i per això va tenir tant d’èxit.