RE4_0d

ECO

Segons la reelaboració urbana de el mite en Les metamorfosis d'Ovidi, durant molt temps una nimfa anomenada Eco va tenir el treball de distreure a Hera de les aventures de Zeus parlant-li incessantment. Quan Hera va descobrir l'engany, va condemnar Eco a pronunciar només les paraules dels altres (d'aquí la nostra paraula moderna «ressò»).

LETO, ARTEMISA I APOL·LO

HERA I LES SEVES HISTÒRIES

Quan Hera va descobrir que Leto estava embarassada i que el seu marit, Zeus, era el pare, va prohibir que Leto donés a llum en terra ferma, és a dir, el continent o qualsevol illa de la mar. Leto va trobar l'illa flotant de Delos, que no era el continent ni una illa real, i allí va poder donar a llum. Com a gest de gratitud, Delos va ser subjectada amb quatre pilars. Més tard l'illa va ser santificada a Apol·lo. Alternativament, Hera havia retingut a l'Olimp a Ilitia, la deessa dels parts, per evitar que Leto donés a llum. Les altres deesses van enviar a Iris a buscar-la. Quan Ilitia va arribar a Delos va ser quan a Leto li va sobrevenir el part. Algunes versions diuen que Artemisa va ajudar la seva mare a donar a llum a Apol·lo durant nou dies. Una altra variant afirma que Artemisa va néixer un dia abans que Apol·lo, a l'illa d'Ortigia, i que va ajudar a Leto a creuar el mar fins a Delos l'endemà per donar a llum a Apol·lo.

En una altra versió, s'afirmava que Hera havia enviat a Pitó en persecució de Leto. El vent Aquilón va portar a Leto fins on es trobava Posidó, que la va salvar i va cobrir l'illa d'Ortigia amb les seves ones mentre Leto donava a llum a Apol·lo i Artemisa. Més tard l'illa d'Ortigia va ser cridada Delos i Apol·lo va matar a la serp Pitó per venjar els sofriments de la seva mare.

LA REALITZACIÓ DE LES DONES

El sistema patriarcal (de pater, el pare, l'home) ha col·locat tradicionalment a la dona en làmbit de la llar, de la casa i les seves necessitats. Així, cuidar els nens, fer els àpats, tenir cura del marit... ha estat fins fa tan sols cinquanta anys la norma a la gran majoria de països del món, inclòs el nostre.

Ha de ser la dona igual que l'home? Evidentment que no, no en tan que ella és la part de l'espècie humana que pot engendrar, tenir criatures i, tan sols per aquest fet, és diferent a l'home. Per la resta, és exactament igual encara que les dones tinguin els òrgans sexuals diferenciats. Però la dona no ha de voler ser home, sinó dona i, per tant, s'ha de cercar la manera de revalorar-se en un món que segueix sent encara molt patriarcal.

Coneixeu algun capellà que sigui dona?

DONA = ESPOSA

DONA = MARE

LA NOSTRA JUNO

La Juno Macguff té 16 anys i és, segons els adults, més intel·ligent del que li convé. És enginyosa, culta, observadora i, sobretot, sarcàstica. Aquest sarcasme no és més que una cuirassa per amagar les seves pors i dubtes. Arran de la relació amb un company de classe es queda embarassada. I, com ell es desentén del problema, la Juno pren una decisió que compta amb l'aprovació de la seva família: tindrà el nen i el donarà en adopció. Després caldrà trobar uns pares adoptius adequats. Mark i Vanessa semblen els pares ideals. Però resulta que Mark i Juno comparteixen massa aficions i semblen entendre's molt bé des del principi.

JUNO