Introducing
Your new presentation assistant.
Refine, enhance, and tailor your content, source relevant images, and edit visuals quicker than ever before.
Trending searches
Segle d'or valencià
El Segle d'Or Valencià o Segle d'Or de les lletres valencianes, correspon a un període històric que abasta tot el segle XIV i XV en què va florir, continuant en el segle XVI. Va tenir precursors en el segle XIII com Jordi de Sant Jordi, Mossen Jayme o Jacme Febrer i Sant Pere Pascual.
De tal manera que el valencià va aconseguir la categoria literària abans que el Segle d'Or castellà i portuguès s. XVI; l'anglès s. XVII; i el francès i alemany s. XVIII, desenvolupant-se al mateix temps que l'italià amb Dante, Petrarca i Boccaccio.
Considerant-se un gran moviment cultural, abasta totes les ciències de l'època i aporta les millors obres literàries en valencià escrites en el Regne de València.
La immensa majoria de grans escriptors d'aquesta època són valencians o escriuen en valencià. Aquest gran ressorgir del Regne de València es finalitzarà amb el descobriment d'Amèrica, la corona d'Aragó juntament amb la corona de Castella aplicarà tots els seus recursos en aquest gran projecte.
1
Un altre important factor serà la inquisició, que produeix la fugida de gran nombre d'intel·lectuals, així com de comerciants, i orfebres. No obstant això, València encara va mantenir abans i durant l'època de la Il·lustració, grans personatges en ciències, medicina, humanitats, etc.
https://www.youtube.com/watch?v=akadNkXh1ME
Per a comprendre realment aquest moviment és fonamental comprendre l'entorn, ja que qualsevol moviment cultural si bé pot néixer d'un canvi, o no, necessita certa estabilitat per al creixement i desenvolupament de tota la càrrega genètica de l'enginy i caràcter emprenedor d'un poble.
És interessant saber que en aquestes terres ja estava sembrada la llavor, mescla autòctona i forana: ibers, fenicis, grecs, romans, egipcis i nord-africans que va desembocar en Al-Andalus. Com a Taifa Balansiya, es va introduir i va fabricar per primera vegada en el món occidental el paper (Xàtiva), així com nombroses ciències i altres branques del saber. També es van traduir gran quantitat de textos, tant de la llengua àrab, com de les llengües romàniques, i de l'Idioma hebreu.
2
Després de la mort de Martí l'Humà i l'absència d'un successor directe, segueixen uns anys d'inestabilitat. València fins al moment havia gaudit d'entitat pròpia i era administrada per autoritats públiques, jutges i tribunals, anteposant-se aquests al dret de senyors i nobles.
Les ambicions dels nobles aragonesos, que de nou es veuen amb possibilitats d'estendre els seus senyorius i ampliar els seus dominis personals, revocant els drets aconseguits pel poble valencià establerts des de Jaume I. Amb el Compromís de Casp (1412), s'aconsegueixen frenar aquestes ambicions, ja que és triat com a successor Ferran I d'Aragó, de la casa de Trastàmara.
Aquesta casa es distingeix per la seva vinculació a la burgesia, limitant el poder dels nobles. Amb el regnat d'Alfons el Magnànim, la Corona d'Aragó, i la seva certa pacificació amb Castella, comença una política exterior expansiva pel Mediterrani, propiciada majorment des de València.
Els conflictes en el Regne d'Aragó fan que la burgesia fugi al Regne de València, on no es donen aquests problemes. Barcelona entraria en franca decadència i per contra la ciutat de València va créixer fins a aconseguir els 75.000 habitants a mitjan segle, quan Barcelona comptava amb 14.000. La capital valenciana era el centre econòmic, polític i social de la Corona d'Aragó i d'aquí la florida intel·lectual que la va convertir en un focus literari d'importància. Cal destacar que el Segle d'Or és un fenomen que, encara que focalitzat en la capital del Túria, alguna cosa va haver d'irradiar i influir en el conjunt del Regne, ja que una florida econòmica i cultural sempre beneficia a tots.
També caldria destacar la convivència de diferents cultures, creant corrents humanístiques molt importants (Joan Lluís Vives s. XVI i uns altres). Moltes de les idees humanistes es van estendre per Itàlia i Europa, igual que els èxits militars aconseguits per la Corona d'Aragó.
-Estil de valenciana prosa:
Conreaven un estil solemne, artificiós i llatinizant d'inspiració humanista.Temes mitològics i amorosos.
-Corrent satírica: Temàtica satírica i humorística, amb un llenguatge planer, viu i dialectal.
https://www.youtube.com/watch?v=X_LZ549sJbA&t=14s
Fou escrit al voltant de 1460, el mateix any que Joanot Martorell començava la redacció del Tirant lo Blanc, l'Espill és una ferotge diatriba contra les dones.
L'Espill està constituït per una consulta, adreçada al cavaller Joan Fabra, un prefaci dividit en quatre parts, que funcionen com una introducció i com una declaració de principis, ètics i estilístics, i quatre llibres dividits també de forma quatripartit.
El protagonista-narrador de l'Espill (que no s'ha de confondre amb l'autor) s'adreça en primera persona al seu nebot de la ficció, Baltasar Bou, per explicar-li com l'han maltractat les dones al llarg de la seva dissortada vida i per convèncer-lo que n'ha de viure al marge per obtenir la salvació.
Llibre primer: el protagonista-narrador relata els maltractes a què el sotmeté la seva mare i la seva vida de solter.
Llibre segon: explica els seus tres desgraciats matrimonis amb una donzella que va resultar que no ho era, una viuda i una novícia, i l'intent frustrat de casar-se amb una beguina.
Llibre tercer: s'adorm aclaparat per tots els problemes produïts per la companyia femenina, però pensant a casar-se ara amb una parenta. Aleshores se li apareix en somnis Salomó, que corrobora ideològicament, amb un reguitzell d'exemples pouats en les Sagrades Escriptures sobretot, el discurs contrari a la condició femenina dels dos llibres anteriors.
Llibre quart: el fals Roig, que ha estat il·luminat per l'aparició nocturna, ordena la seva vida al marge de qualsevol contacte amb el sexe femení, lliurat del tot a l'oració i a les obres de caritat cristiana.
Només se salven de la crítica antifeminista la Mare de Déu i Isabel Pellicer, l'esposa ja morta de Jaume Roig.
L'obra és una successió de versos octosíl·labs dividits per una cesura en dues meitats que rimen entre si (hemistiquis apariats: 4a+4a; 4b+4b; 4c+4c; etc.).
Aquesta estructura mètrica rígida, anomenada noves rimades migpartides, obliga l'autor a condensar el discurs amb el·lipsis i alteracions de l'ordre sintàctic, cosa que fa que la lectura no sigui fàcil per al lector actual.
Quant al contingut, trobam:
- Una "Consulta" en versos heptasíl·labs agrupats en octaves, on explica la gènesi i la intenció de l'obra
- Un "Prefaci" en noves rimades migpartides, on fa un primer discurs contra les dones.
Escrit en més de 16.000 tetrasíl·labs apariats i seguint la tradició romànica de la narrativa en vers, l'Espill és una obra complexa, difícil de definir.
Bastit amb una macroestructura de sermó, plantejat amb una rigorosa composició i amb una clara voluntat d'estil, l'Espill és, per la seva exagerada posició en contra de les dones, una obra misògina.
Pel model de vida ascètica que proposa és també un tractat moral que s'atribueix funcions doctrinàries i didàctiques ben clares.
Per l'ús de la llengua, de la versificació i de les diverses formes de la comicitat, és una obra que es vincula amb la comèdia, tot passant per la sàtira.
Una obra escrita amb la intenció de provocar la rialla en el públic i d'establir polèmica literària i cultural amb la prosa d'art que triomfava a la València contemporània.
Click to edit text
Conegut com el escriptor satíric més important del segle XV. Jaume Roig amb el seu estil jocós, mordaç, realista, va reflectir com ningú l'esperit de les classes socials.
La seva vocació de poder i ambició de reformes socials li va fer presentar-se com l'alternativa cultural burgesa a la literatura representativa de les diverses capes de l'aristocràcia: la cortesana, amb Jordi de Sant Jordi; la feudal, amb Ausias March, i la urbana i clerical, amb Roiç de Corella.
Tercera part del Prefaci (fragment)
VALENCIÀ ANTIC
obrant natura
de podridura,
d’umos corruptes,
sovint -no y duptes-
serguantanetes,
serps, granotetes,
rates penades,
fferes alades
he baboynes,
per draps, cortines,
volen e van;
crancs, polps s•i fan
dits conpanyons,
semblants royons,
moles diformes
de leges formes
he monstruoses. (9589-625)
Perque pensaren
he començaren
la indicible
pudent, orrible,
ffort llebrosia
-la sodomia-,
peccat no poch,
digne de foch,
del mundanal
he infernal
a l’arma y cos,
dins lo llur clos
no ben tancat,
per tal peccat,
o com Des vol,
fformar-se sol
del que’es posible
lo menys noible,
millor vivent
ocultament:
Tema.
Resum.
Anàlisi mètric.