Introducing 

Prezi AI.

Your new presentation assistant.

Refine, enhance, and tailor your content, source relevant images, and edit visuals quicker than ever before.

Loading content…
Loading…
Transcript

ELS BANQUETS ROMANS

Imatge: Vil·la romana de Tellaro Noto, Siracusa, Sicília

La cerimònia

Després d'una llarga jornada de treball, arriba el vespre... és l'hora d'un bany a les termes i, tot seguit, del sopar (cenae).

L'esmorzar i el dinar eren àpats freds, simples i ràpids que es menjaven dempeus, però el sopar era el moment de descansar, de gaudir, de compartir...

I per això, els més afortunats es dirigeixen a un convivium, o banquet, al qual els comensals només poden assistir amb invitació i que durava fins a altes hores de la matinada.

Cave canem, Mosaic de la casa d'Orfeó, Pompeia

...els convidats eren rebuts pels esclaus de la llar.

Els esclaus recollien la toga i les sabates, i oferien un bany calent o una rentada de peus als comensals.

Aquest esclau era el servus ad pedes, dit així perquè romania als peus del convidat durant tot el banquet per servir-lo.

En arribar a casa de l'amfitrió...

Esclau que porta un plat,

Mosaic de Caratago, Louvre.

Triclinium de la Vil·la Ariadna, Stabia

Els comensals es dirigien a la sala on se celebrava el banquet, el triclinium. Allà trobaven parada una taula, la mensa, coberta de plats molt elaborats i saboroses begudes...

Al voltant d'aquesta taula hi havia, en formació de semicercle, tres seients, anomenats lectus, llits on els convidats es reclinaven amb el colze esquerre sobre un coixí. El nomenclator acomodava els convidats segons la seva posició social:

1. patró i convidat d'honor

2. amics

3. clients

En cadires, seien els fills del patró i la seva esposa.

Els esclaus ad pedes seien al terra, i els esclaus de servei cuinaven, tallaven i repartien els aliments.

Per seure...

Triclinium d'estiu de la Vil·la Neptú i Amfitrite, Herculà

Triclinium de la Vil·la dels Misteris, Pompeia

Frescos a Pompeia

Un autèntic esdeveniment social...

... ja que aquests sopars, que se celebraven sobretot entre els membres de l'alta societat (patricis, plebeus rics...) durant l'època imperial, eren luxosos i costosos, i on les famílies patrícies demostraven el seu poder.

Els comensals no només s'ho passaven d'allò més bé, sinó que també aprofitaven la celebració del banquet per establir pactes polítics per aconseguir vots, fer favors i per captar nous "clients".

L'àpat

El menjar que es consumia en aquests convivium eren abundants i elaborats, amb aliments de producció local. Però sorprendre el paladar dels convidats era fonamental!

Després de fer l'ofrena als déus, es presentaven els diferents plats amb la millor vaixella de la família:

1. Gustatio o aperitiu

2. Prima mensa o el sopar

3. Secunda mensa o postres

El plat es sostenia amb la mà esquerra i s'agafaven els aliments amb la dreta. No els feien falta els coberts! A més, si sobrava menjar, els convidats s'enduien les restes en un tovalló.

En època imperial es contractaven cuiners professionals. Els més buscats eren, sens dubte, els orientals i els grecs. La majoria eren esclaus.

Tomba de Vestorius Priscus, Pompeia

Una moda molt estesa entre els rics va ser l'ús de neu per refredar els aliments. Amb la neu es feien sorbets a força de llet, ous i mel.

Es considera que l'emperador Neró (37-68 dC) fou l'inventor d'aquests sorbets!

Aliments

En un banquet, fins i tot en el més senzill, els plats no eren lleugers, sinó abundants i elaborats, cuinats amb productes de qualitat i, des de la nostra perspectiva, molt exòtics.

No faltaven les verdures, les hortalisses, les llegums, la fruita i els fruits secs. També es prenia pol·lenta, pa, formatge, ous i carn especiada (sobretot porc i pollastre, i de caça: porc senglar, cérvol, llebre), i en comptades ocasions, peix i marisc.

Els banquets més sumptuosos oferien guisats de carn d'animals poc comuns, com el paó, l'antílop, el flamenc, el camell, l'estruç i la girafa. De marisc, les ostres eren una exquisitat.

Fresc de Casa Julia Felix, Pompeia

En aquella època el vi es bevia a temperatura ambient o calent i el seu sabor era més fort i concentrat, per això es barrejava amb aigua, mel, llet o espècies, per suavitzar-lo.

Després dels àpats, era habitual utilitzar "dentiscalpia", un escuradents.

Consistia en una tija de fusta, una ploma o una espina de qualsevol material que es pogués utilitzar fàcilment per aquest propòsit.

Sobretaula

Un cop acabats els plats principals i les postres, es feia la "comissatio", una llarga sobretaula que durava fins ben entrada la nit i a la qual només podien haver-hi homes.

Aquesta sobretaula s'iniciava amb una libatio, és a dir, la cerimònia amb la qual es feia l'ofrena del vi a una divinitat sobre un altar.

A continuació començaven els brindis amb el millor vi, que repartien els esclaus, i que acompanyaven amb fruits secs, olives, tramussos tebis o cigrons cuits.

De re coquinaria és un manual culinari atribuït a Apici, un gastrònom del segle I. Aquest receptari és l'obra gastronòmica més famosa de el món antic i il·lustra molt bé com era la cuina durant l'Imperi.

En les seves receptes destaquen la barreja en un mateix plat de carn i peix, l'ús i abús dels condiments fins amagar el gust del menjar i, sobretot, la barreja de dolç i salat, que donava als plats un sabor agredolç típic de la tradició oriental.

Amagar el gust original dels aliments avui en dia ens sembla absurd, però no ho era per als antics romans.

Receptaris

Un plat molt famós i refinat era el "porcus troianus": un porc farcit de salsitxes amb salses aromàtiques i verdures, el nom recorda el de el llegendari cavall de Troia, que estava "farcit" de soldats grecs.

Durant el sopar i, especialment, amb els brindis i la tertúlia de la sobretaula, els comensals gaudien d'entretinguts passatemps fins al final del festí.

Els convidats escollien el "rei del banquet", es sortejaven regals, s'explicaven acudits i es col·locaven corones d'heura al cap, mentre les converses s'amenitzaven amb música i dansa.

Tanmateix, era important adaptar els espectacles al sentit i el to del convivium. No era el mateix un banquet amb amics que amb personalitats intel·lectuals de l'època.

L'entreteniment

Entre els entreteniments hi havia esclaus que cantaven, rapsodes que recitaven poemes i actors que declamaven les millors escenes de conegudes obres èpiques o teatrals.

Els músics interpretaven les seves melodies amb diversos instruments, com ara la tíbia, la cítara o la lira, els cròtals i el tympanum.

Música

Fresc de la Vil·la del Ciceró, Pompeia

Dansa

Els comensals també gaudien de les danses que ballaven les esclaves de la família de l'amfitrió, al ritme de les cançons que interpretaven els músics.

En els banquets més opulents, hi havia acròbates, equilibristes, saltimbanquis...

El triclinium on se celebrava el banquet estava ricament ornamentat.

Les parets estaven decorades amb frescos murals de complicades escenes amb perspectiva, mentre que els paviments eren de mosaic.

Atesa la finalitat de l'estança, els motius de la decoració eren mites relacionats amb Bacus (el déu del vi i de la festa), Venus (deessa de l'amor) i naturaleses mortes d'aliments.

També s'incloïen decoracions més sòbries, com escenes de l'obra èpica de Virgili, L'Eneida.

Decoració de la sala

Mosaics de la sala de banquets en la vil·la romana del Casale, Piazza Armerina (Sicília)

1920

Jesuïtes Sant Ignasi - Sarrià

Projecte Ave César - Activitats d'ampliació

1r ESO-NEI

Curs 1920

Learn more about creating dynamic, engaging presentations with Prezi