El valencià és un dialecte del català occidental.
Ballàvem amb la Gossa, ploràvem amb Espriu.
Et recorde lliure, em recordes viu. (x4)
Passa la vida i tots anem buscant un niu.
Ara que ja no ens creiem joves ilusos,
que no vam ser res més que carn i ossos.
Dormir amb tu era escoltar el cor dels arbres,
va ser obrir el teu cos i es va tancar el segle.
Les tendes ja lluitant de bon matí,
anar a vore a Panxo al carrer Valladolid.
El sendrer ple de promeses d'una nit,
les terrasses despertant-se, un mercat senzill.
La fornera, el fuster, la rebeldia al ulls,
ple de promeses en la pell aquell impuls
de l'espèrit tan jove, anant-se pels meus porus,
les Falles populars, la dolçaina, els pogos.
Més trist que la vellesa es vore que tot passa,
i la memoria ens fustiga i ens arrassa.
Disfresses a la plaça, a la comparça.
Tu i jo, pensau, tampoc ho penses massa.
Mai arrivares a eixes zones del meu cervell.
Deixant còrrer els amors fins que arriven lluny.
Et recorde lliure, em recordes viu.
Ballàvem amb la Gossa, ploràvem amb Espriu.
Tot ha passat de sobte i no hi ha pressa.
El llit es un pou negre i la tempesta
se'n va anar amb el fum, obri la finestra.
Lo que vam ser no cap en este tema.
Trets de la cancó
Vestit de dona,
Carles recitant al Kafka,
el vers errant, la metàfora,
el "tot s'ho gasta".
Abans d'esta vellea
claudicar a la por.
Que queda de l'esforç?
El temps ho devasta.
Mira: Tanca el bar del barri al Califat.
Ara hi ha un co-working,
la llei del mercat.
On estan els versos amb clau de les velles portes?
On estaràs tu?
On les hores mortes?
Passa la vida i sobreviu la panderola.
A la gola el verb cautiu,
el martell i la vidriola.
Passa la vida i tots anem buscant un niu.
I on el dèbil sobreviu,
el poeta escriu i vola.
Era real i era clandestí,
era fantàstic, plaer prohibit.
Carrerons que ara ja no em sonen.
Erem sacs de hormones,
xiquets fent-se majors,
projectes de persones.
L'excusa com escut,
el demà tinc examen,
missatges inoportuns,
llocs on ens miràvem.
Primer contacte a l'ascensor,
si els pisos parlaren.
Nits que empalmàvem,
cigarros i matinades.
Jo ara no vull pensar,
silenci com a trampa.
Vam desfassar, vam fracassar...
Vam matar els pares.
I es que som fills d'aquell desastre emocional
i vam fallar en lo bàsic
que era que no ens fallàrem.
Charly Efe és un MC i poeta valencià nascut al 1979.
Lorenzo Macías, més conegut com a Loren D (València, 1977) és un DJ i productor de música valencià.
Entra en contacte amb l'escena hip hop i graffitera de la mà d'Inar, amic seu i també pioner d'ambdues escenes. Tots dos, juntament amb Jezie i Nega i altres, formaria part de NivelOskuro i 13 Pasos. A partir d'aquell moment s'especialitza com a DJ, produint per a entre d'altres, Los Chikos del Maíz, Charly Efe, Valtònyc, Machete en Boca o Tesa.
13 Pasos
Ara és una cançó de Chaly Efe ft Panxo (de ZOO) produïda per DJ Loren. Aquesta cançó està cantada en valencià.
El valencià és un dialecte del català occidental. Pronuncia les E/O més obertes, fa inicials africades (tx)icot, utilitza l’increment -IX, -ISC, etc.
La cançó parla de l'adolescència que han viscut els autors. De com va passant la vida i com ara que som joves hem d'aprofitar i viure l’ARA.
Per què hem escollit aquesta cançó?
Aquest projecte m’ha ajudat a...