Introducing
Your new presentation assistant.
Refine, enhance, and tailor your content, source relevant images, and edit visuals quicker than ever before.
Trending searches
Silvana Arteaga, Marc Rubia, Ana Haro, Ana Lozano i Adrià Cardenas
Grup:4
Tutor:Miquel Mestre
Creixement urbanístic
Demografía i població
Els sectors econòmics
Economia de les empreses
Economía Financera
Creixement urbanístic
Demografía i població
Els sectors econòmics
Economia de les empreses
Economía Financera
Creixement urbanístic
Demografía i població
Els sectors econòmics
Economia de les empreses
Economía Financera
Creixement urbanístic
Demografía i població
Els sectors econòmics
Economia de les empreses
Economía Financera
-Fer el PDR adequadament.
-Fer un bon repartiment de la feina entre els companys.
-Aprendre coses noves de l'economia a Terrassa.
-Aprendre a treballar en grup.
-Quedar satisfets amb el resultat.
Per posar-vos en context, abans Terrassa s’anomena la antigua Egara romana i Egosa Ibera, és un municipi de 70,2 km, ciutat de la provincia de Barcelona en la comunitat autónoma de Catalunya, situada en la comarca de el Valles Occidental. El municipi va aconseguir el 2005 la xifra de dos-cents mil habitants i en 2019 el seu cens era de 220 556 habitants
Comença Lluis Muncunill l'any 1900 fins el 1903
i continua Antoni Pascual fins l'any 1986
Començament de la construcció l'any 1908
Inauguració el 8 de desembre del 1928
3 de juny del 1932
El 1958 Terrassa va continuar creixent: el polígon Vilardell-Torre-Sana; el nucli de Can Montllor, la Grípia, el sector del Pla de l'Bonaire; els grups de Can Jofresa; polígon de Can Parellada, etc.
Es va produir un creixement econòmic va produir un augment demogràfic amb una gran influència de les migracions procedents de sud d'Espanya.
El 25 de setembre de 1962 part de la ciutat va ser devastada per la inundació històrica, causada per unes precipitacions torrencials que van provocar el desbordament de les rieres.
Any (1950)
L'any 1950 no hi havia una població calculada no tenien una demografia demarcada només una xifra exacta que era d'un 58.880
El barri de Ca n’Anglada predominen les petites cases d’autoconstrucció dels primers immigrats dels anys cinquanta, on ha envellit la població al produir-se la marxa del fills a la recerca d’habitatges millors
Quins són els sectors...
Sector primari com a princial als anys 50.
Al 1950 es va fundar Construccions i Obres Públiques i Civils SA a Terrassa des d'una empresa especialitzada en moviments de terres. L'empresa inicia la seva activitat en el camp de l'obra civil.
Es van dur a terme obres a les Diputacions Provincials i Ajuntaments, així com a urbanitzacions
La Reestructuració Llanera , que preveia la concentració vertical i horitzontal de les empreses, així com la renovació del capital fix, amb l'eliminació del que s'anomenaven les «empreses marginals», és a dir, les empreses poc rendibles.
A causa de la nit del 25 al 26 de setembre de l'any 1962 van haver danys catastròfics. Hi havia habitatges i comerços malmesos i destruïts. La indústria havia estat fortament afectada, especialment al centre de Terrassa.
L’agricultura ha esdevingut un sector absolutament residual en el marc econòmic local. El procés d’urbanització (especialment la reconversió de les zones rústiques en zones d’ús industrial) va destruir els camps de secà i d’oliveres que fins a l’inici de la dècada del 1980 encara podien trobar-se pels voltants de la ciutat.
El banc més important d'aquesta data és el Banc Comercial de Terrassa:
L'evolució del dipòsit d' aquest banc local supera de molt I'evolució dels dipòsits del conjunt de bancs espanyols.
El Banc Comercial de Terrassa va desaparèixer I'any 1956, absorbit pel Banc Comercial Transatlantic. La causa no va ser ni una fallida ni el fruit d'inversions desafortunades, sinó pel fet de funcionar excessivament bé.
Com hem vist, la banca es va convertir en aquests anys en el mecarnsnie principal de finançament del sector privat.
Es va inagurar 8 novembre del 1988
Va començar a construir al 1976
Es va inagurar al 21 de decembre de 1996
Any 1975 en aquest any ja hi havia una poblacio calculada la població estava seleccionada entre home i dones ja hi havia una quantitat quantificada.
Homes dones total
79.127 81.922 161.049
de l'any 1960 a l'any 1970 ala emigració va venir a sumar-se un gran èxode de més de 136.000 persones (sincontar 878.423 emigrants temporals) a partir de llavors comença a ser major el flux d'emigrants que el de l'emigrants arribant en 1990 a l'0,8% de la població total
Aqui va cambiar i el sector secundari és va possar per sobre.
Terrassa en 1975 tenia mes o menys unes 164 empreses.
La reestructuració (1975-1979) va facilitar la fugida del tèxtil de moltes empreses, mentre s'escampava arreu l'economia sumergida. Tot això havia canviat completament el panorama.
Vimet cooperativa.
Mes cooperativa.
Edumusic coop s.c.c.l. ...
Sociedad agricola hispano senegales sl. ...
Industrial ganadera agricola sa. ...
Alternativa 3 s.c.c.l. ...
Suministros Zamor Slne.
Després d’altres moments de crisi i de bonança la indústria tèxtil terrassenca inicia el 1974, una greu crisi causada per la maquinaria obsoleta i unes unitats de producció massa petites. Aquesta crisi estructural del sector va acabar amb el tancament d’empreses llaneres com Fontanals, Sala i Badrines, Terrassa Industrial, etc .
La Caixa de Terrassa manté un ritme continuat de creixement, sense sorpreses desagradables.
El seu grup financer és format exclusivament per empreses de serveis. No pren participacions en empreses industrials o fora de l’àrea financera.
La Caixa ha introduït tres valors corporatius en la seva actuació: la qualitat del servei al client com a fet diferencial, la iniciativa i la innovació com a factors de desenvolupament de l’entitat i la màxima consideració envers el factor humà.
homes dones total
83.957 87.837 171.794
població per sexe (any 2000)
des de fa 20 anys espanya acull un important nucli de població nord africana com marroc la seva majoria jove i amb un alt índex deintegrantes en edat d'escolarizacion
la llei d'estrangeria 4/2000, recullen la igualtat plena en l'atenció sanitària per a tots els estrangers extracomunitaris empadronats
El Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) és el fons que finança actuacions adreçades a promoure el creixement i l'ocupació com també la cooperació territorial europea amb la finalitat de reforçar la cohesió econòmica, social i territorial corregint els principals desequilibris regionals de la UE.
Es tracta de fons gestionats directament per les administracions públiques (central, autonòmica i local) gràcies a un contingent de fons assignat a priori per realitzar projectes als territoris respectius.
Al 2000 la represa industrial va comportar el desenvolupament de polígons industrials com els Bellots, Can Parellada, Santa Margarida, Can Petit, polígon industrial Nord, entre d’altres, on es concetren la majoria de les empreses. El 2004, Filmax obrí un centre de producció audiovisual.
A l'àrea de construcció i serveis, es creen empreses en el camp de les instal·lacions energètiques.
Empresas: 2.976
- Neix Meroil, una petroliera independent amb Copcisa com un dels socis de referència.
- Es comencen a executar obres d'edificació. Una d'aquestes obres és l'Institut de Teatre de Barcelona.
- S'executen obres com l'Eix Tranversal, l'edifici de Mútua de Terrassa .
- El grup de construcció i serveis, sota el nom de Copcisa Industrial, entra de ple en el terreny de les concessions i el de la conservació d'Infraestructures.
En aquesta etapa explicaré diferents esdeveniments importants:
A l’any 2005, el Banc de Sabadell i la Cecot van signar un nou conveni de col·laboració que consolida una relació entre ambdues entitats.
El 17 de maig de 2010 les Assemblees Generals de les caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa van aprovar, per unanimitat, la fusió de les tres entitats. Amb aquesta votació es feia efectiu l'últim pas del procés d'integració que feia possible el naixement d'Unnim. La nova entitat va iniciar les operacions l'1 de juliol del 2010.
Els descens d'oficines és d'un 58 per cent en només 10 anys.
El 1997 comptava amb 137 sucursals, el 2004 ja 172 oficines, i el 2008 tot un rècord, 215 sucursals.
La mort de les caixes tradicionals (com la de Terrassa, o la de Catalunya) i els processos de fussió (a partir de 2010) han fet que la xifra s'hagi retallat fins a les 91 sucursals aquest mes d'abril de 2018
PLANOL
Actualitat:
en l'actualitat la població per sexes ha aunmentado molt
Homes Dones Total
108.459 112.087 220.556
Terrassa és una ciutat del Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca. La seva àrea d'influència arriba al quart de milió de persones. L'any 2005 va comportar per a la ciutat arribar a la xifra de 200.000 habitants. El cens de l'1 de gener de 2017 hi recull un nombre d'habitants de 216.784, per la qual cosa és la tercera ciutat de Catalunya en població.
És un important nus de comunicacions per carretera, autopista i ferrocarril; té diverses escoles universitàries i és seu d'un bisbat.
la importància del sector serveis es deu a...
Actualment la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa promou un servei de suport empresarial orientat a optimitzar la despesa energètica mitjançant l’anàlisi de l’ús i consum de l’energia dins de la pime.
El nombre d'empreses actives Terrassa va variar un 0,01% el 2019 i es va situar en 14.747 societats, segons l'actualització de l'Directori Central d'Empreses (DIRCE) al gener de 2018, recollit per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Actualment l’ajuntament de Terrassa treballa amb les entitats financeres següents:
· Banc de Sabadell
· Caixa Banc
· BBVA
· Catalunya Banc
· Bankia
· Grup Banc Santander
· Cajamar
· Ibercaja
· Banco Popular
· Dexia
En el 2015 hi va haver una crisi econòmica bastant greu. Gairebé el 92% de les empreses perdudes durant la crisi era familiar i les que van sobreviure van baixar els seus ingressos una mitjana de l'0,5%
En aquest any, 2020, també estem passant una crisi molt greu que afectarà molt en tots els àmbits, sobretot, al econòmic.
Hi ha hagut retards, incompliments, mercaderies bloquejades, centres de producció tancats, cancel·lació d'esdeveniments, comandes, etc.
S'ha invocat el concepte de "Força major" per justificar el retard o cancel·lació de comandes i aquest no és un concepte que tingui la mateixa consideracions en tots els casos ni en totes les jurisdiccions. Però no tot serà dolent perquè durant la segona setmana de confinament les ventas online es van disparar un 74%.
Després d'analitzar l'economia de terrassa podem dir que ens ha costat molt trobar la informació ja que necessitàvem informació de fa molts anys i hi ha molt poca.
També creiem que hem complert tots els objectius que ens vam proposar.
Estem bastant satisfets amb el nostre treball i encara que ens a costat molt ens ha agradat.