Introducing
Your new presentation assistant.
Refine, enhance, and tailor your content, source relevant images, and edit visuals quicker than ever before.
Trending searches
GLOBUS OCULAR
9
GLOBUS OCULAR
Fet per: Aiza Noor
Túnica externa
1. S'estén per tota la superfície del globus ocular. Teixit epitelial i conjuntiu.
2. No presenta discontinuïtat (làmina cribosa)
3. Trobem les següents estructures:
- Esclera (blanca i opaca)
- Limbe esclerocornial
- Còrnia (transparent)
Còrnia
És la part més anterior del sistema ocular, és transparent i avascular però molt innervat.
La seva funció és refracció de la llum.
Potència: 42D de 60 totals. Dioptre més important del Sistema visual.
El poder de refracció es relaciona amb els radis de curvatura.
Nc= 1,3771
Histologia
Epiteli anterior
Lamina basal
Membrana de bowman
Estroma cornial
Membrana descemet
Endoteli cornial
Histologia corneal
Esclera
És blanca i opaca la seva funció és estructural i de protecció.
La seva composició és Aigua 65%, fibres de col.lagen desordenades(opaca) I SFA.
Estructura:
-Limita anteriorment amb el limbe esclerocorneal i posteriorment amb la papil·la
òptica.
-El seu gruix varia: 0,8 a la meitat anterior, 0,3 a l’equador I 1 mm al NO.
Esclera
Capes
- Epiesclera: Capa més externa, Teixit conjuntiu dens amb fibres més primes que les de l’estroma, Molt vascularitzada (no transparent)
- Estroma: Capa intermitja,Teixit conjuntiu dens orientat de feixos entrecreuats amb diferents distribucions de les fibres segons la zona.
- Làmina fosca: Capa més interna. Molt
pigmentada, teixit conjuntiu laxo, Fibres col·làgenes dirigides a la coroides que es barregen amb aquesta, per això, no te un límit clar.
Capas de l'esclera
LIMBE ESCLERO CORNIAL
Anell pericorneal (envolta la còrnia) que implica el punt de transició entre còrnia i esclera, per tant, entre tranparència i ofuscació.
Les seves funcions don Regulació de la PIO (pressió intra ocular). Conté les estructures per al drenatge de d'humor aquós.
Aportació d’oxigen i nutrients a la còrnia (avascular) mitjançant els capil·lars perilímbics.
El limbe rep vasos sanguinis i nervis a través de l’esclera.
Limbre esclero corneal
HISTOLOGIA
1. Epiteli conjuntival
2. Estroma conjuntival
3. Càpsula de Tenon
4. Epiesclera
5. Estroma limbal
6. Endoteli limbal + sistema de drenatge de l’Humor aquòs*:
- Xarxa trabecular
- Canal d’Schlemn + col·lectors
- Processos de l’iris
histologia de esclero corneal
Túnica mitjà
Éstà compost per
•COROIDES
•COS CILIAR: amb el múscul ciliar, processos ciliars i zònula de Zinn.
•IRIS
Túnica mitjà
Funcions
Funcions túnica mitjà
- Regular el diàmetre pupil·lar: iris.
- Oxigenació i nutrició de la part més externa de la retina.
- Intervenir en l’acomodació: cos ciliar i zònula de zinn
-Intervenir en la formació del HA: processos ciliars
- Fer de càmera fosca (per la pigmentació).
Coroides
Coroides és molt vascularitzat i molt innervata més té gran quantitat de cel.lules pigmentades.
Les seves funcions són:
-Actua de pantalla per a la llum (coloració).
-Principal suministrament d’O2 i nutrients per a les capes més externes de la retina.
-Mantenir una temperatura constant que garanteixi un funcionament correcte dels pigments visuals.
Coroides
Capes
•SUPRACOROIDAL: capa de vasos sanguinis grans. Molt vascularitzada. En contacte amb la làmina fusca.
•ESTROMA COROIDAL: capa de vasos mitjans. Teixit conjuntiu laxe.
•COREOCAPIL·LAR: capa de petits capil·lars. T. Conj. Laxe.
•MEMBRANA DE BRUCH: límit entre coroides i retina. Fibres col·làgenes elàstiques.
Capes
Cos Ciliar
Les seves caracteristiques són:
-Anell de secció triangular. La punta coincideix amb l’ora serrata i la base amb el iris.
-Prolongació de la coroides.
Està compost per:
-muscul ciliar
-Processos ciliars
-Zónula de zinn
Capes
•SUPRACILIAR (SUPRACOROÏDAL)
•ESTROMA CILIAR (ESTROMA COROÏDAL)
•MEMBRANA LIMITANT EXTERNA DEL COS CILIAR (M. DE BRUCH)
PIGMENTAT DEL COS CILIAR: continuïtat amb EPR de
coroides i mioepiteli del iris.
•EPITELI NO PIGMENTAT DEL COS CILIAR: epiteli més intern del cos
ciliar.
•MEMBRANA LIMITANT INTERNA DEL COS CILIAR: làmina basal del
anterior.
Capes
Túnica Interna
-També anomenada túnica nerviosa.
-Formada per retina cega i retina visual amb transició a l’ora
serrata.
-Prolongació del cervell, membrana prima i transparent, molt
fràgil i lleugerament rosada degut a la seva vascularització i a
la porpra visual (rodopsina, excitable amb la llum).
- Es troba molt vascularitzada. A nivell de papil·la entren i surten
els vasos sanguinis principals.
Túnica Interna
Funcions
-Rebre els estímuls lluminosos
-Transformar-los en Impulsos nerviosos
-Enviar la informació a l’encèfal.
Funcions de la Retina
RETINA VISUAL ( o neuro retina)
-Des de ora serrata a papil·la per sota de tota la coroides.
-La retina Visual consta de 10 capes.
-La pressió que fa el vitri a sobre la retina fa que es mantingui adherida.
-El vitri està subjecte a la retina en 3 punts: L’ora serrata, papil·la i fosa patel·lar.
• Retina visual central: fòvea, fovèola i màcula.
• Retina visual perifèrica: la resta.
RETINA VISUAL
Zones de la Retina Visual
Retina perifèrica: més bastons que cons. Informació menys
resolutiva(molts bastons convergeixen en una única ganglionar).
Retina central: màcula, més cons que bastons. Un con convergeix
en una ganglionar.
Zones de la R. visual
Màcula /Fóvea
Zona de màxima agudesa visual amb capacitat per percebre les formes.
Els vasos sanguinis, les c. Ganglionars, la capa nuclear interna i les plexiformes es troben desplaçades cap a un costat i no descansen a sobre els fotoreceptors, de manera que la llum els hi arriba sense impediments.
Zona central rica en cons, més prims i nombrosos per unitat d’àrea.
Presència de pigment carotenoide groc - màcula lútia
Màcula
Retina cega
-Recobreix iris i cos ciliar fins a ora serrata.
-Correspon als epitelis pigmentats i no pigmentats del cos ciliar i amb el mioepiteli i l’epiteli
posterior de l’iris.
-Sense fotoreceptors.
RETINA CEGA
Ora Serrata
Es el Pas de retina visual a retina cega.
Desapareixen els fotoreceptors de cop.
Passa de 10 capes a 4 capes:
▪ Epiteli: continua a cos ciliar.
▪ Cons i bastons, M.L.Externa, N. Externa desapareixen.
▪ N. Interna: progressivament desapareix més enllà de ora serrata. Es barreja amb les capes del c.c.
▪ Plex. Interna, ganglionars i fibres del N.O: desapareixen.
▪ M.L.Interna continua amb la M.L Int. Del c.c.
Ora serrata
Papil.la òptica
▪ Disc òptic: papil·la + làmina cribrosa (a l’interior del N.O).
▪ No existeixen fotoreceptors (punt cec)
▪ Només existeixen fibres nervioses (axons de les ganglionars) amielíniques
▪ La M. L. Interna desapareix just a la bora de la papil·la deixant les fibres en contacte directe amb l’ humor vitri.
Papil.la òptica
Estructura de l'ull
Estructura
Nervi òptic
Es un Fascicle de fibres formades pels axons de les ganglionars.
La seva funció: Via sensitiva (aferent) que envia la informació visual del medi
extern al SNC.
transmet impulsos nerviosos de la retina al cervell.
Nervi òptic
Porcions:
▪ Intra-ocular: formada pels axons del disc òptic. Fibres sense mielina + piamàter (la més prima).
▪ Intra-orbitària: fibres amb mielina + 3 meninges (més gruixuda).
▪ Intra-canicular: punt de sortida de l’òrbita (Tendó de Zinn).
▪ Intra-craneal: acaba a nivell del quiasma òptic.
Porcions
Camí visual
Camí visual
Anexes oculars
•PARPELLES
•CONJUNTIVA
•GLÀNDULA LACRIMAL PRINCIPAL
•MÚSCULS OCULOMOTORS
•ÒRBITA
•IRRIGACIÓ GLOBUS OCULAR I ANNEXES
Anexes oculars
Parpelles
Diferents zones a nivell anatòmic:
- Vora lliure: on trobem les pestanyes.
- Vora adherent: unió amb l’òrbita
Dos angles:
- Angle intern: cantó nasal
- Angle extern: cantó temporal
Dos cares:
- Cara extern: contacte amb el medi extern
- Cara interna: contacte amb el medi intern
Parpelles
Conjuntiva
Membrana mucosa (teixit epitelial + estroma
conjuntival)
Molt fina, transparent i sempre està
humectada per pel·lícula lacrimal. Molt
vascularitzada (+ zona parpelles), color rosat.
Anatòmicament:
•CONJUNTIVA PALPEBRAL
•CONJUNTIVA DE FONS DE SAC O (fòrnix)
•CONJUNTIVA BULBAR
Conjuntiva
Funcions de la conjuntiva
Funcions
-Protecció: recobrir de mucina i neutralitzar cossos estranys.
-Manteniment de la pel·lícula llagrimall:mucina i aigua.
-Control microorganismes: barrera defensiva. Flora bacteriana que viuen
a la conjuntiva.
Histologia de la conjuntiva
Glàndules de la conjuntiva Intervenen en la formació de la pel·lícula llagrimall.
Histologia
Glandula llagrimal
Angle supero extern de la bòveda orbitària (sostre). Forma
d’ametlla (allargada i aplanada).
Glandula llagrimal
Funció de la Llàgrima
1.Humectació
2.Nutrició
3.Superfície òptica llisa
4.Sistema de defensa
5.Sistema de neteja
Funció de la llagrima
Pel.licula lacrimal
Capa molt fina i llisa formada per llàgrimes basals.
Està formada per tres capes:
- Capa lipídia (1,5%gruix)
- Capa aquosa (98% gruix)
- Capa mucinosa (0,5% gruix)