Introducing
Your new presentation assistant.
Refine, enhance, and tailor your content, source relevant images, and edit visuals quicker than ever before.
Trending searches
1
ELS SANTS
i el santoral
sant i màrtir
Es tracta de persones destacades per les seves virtuts i són venerats com a models capaços de mostrar als altres un camí exemplar de perfecció.Són aquelles persones que, després de morts, contemplen Déu al cel i intercedeixen pels éssers humans de la Terra.
El procés té diverses etapes: venerabilitat, beatificació i canonització.
En un inici, es veneraven com a sants els màrtirs, ja que el seu sacrifici esborra tot pecat; i els apòstols pel fet d'haver estat escollits per Jesús.
Màrtirs eren aquells que havien patit i mort per causa de la fe. El període inicial del Cristianisme abans de Constantí va ser l'era clàssica del martiri.
santoral
El santoral és el calendari litúrgic que indica la data en la qual se celebren les festivitats en honor d'un sant o una altra figura religiosa. El calendari actualment en ús per l'Església Catòlica és una versió modificada del costum paleocristià de commemorar la mort dels màrtirs en el seu aniversari; amb la contínua canonització de creients al llarg dels segles, tots els dies de l'any commemoren almenys un sant.
De la mateixa manera, el nom de pila dels infants solia assignar-se segons la festivitat que se celebrés el dia del seu naixement o baptisme; encara que això és menys freqüent avui en dia, en alguns països de tradició catòlica es conserva el costum de saludar i felicitar les persones el dia del seu sant.
1. SANTA ÀGATA
top 10
La seva festivitat és el 5 de febrer.
Àgata havia consagrat la seva virginitat a Déu i va rebutjar les propostes amoroses d'un prefecte romà, Quincià. Aquest, com a revenja, la va perseguir i la va condemnar per cristiana. Es va negar a fer sacrificis als ídols pagans, fent servir arguments filosòfics i racionals; davant d'això, Quincià la va fer torturar: el turment va consistir a tallar-li els dos pits. Sant Pere, però, se li aparegué després a la presó i la va guarir de les ferides.
Després de diversos interrogatoris i turments, va ser condemnada a morir: va ser posada nua sobre un llit de carbó roent. Llavors es va desfermar un terratrèmol que va fer caure un mur sobre els consellers de Quincià i un amic seu que li havia dit que torturessin Àgata. La noia va morir a la presó.
2. SANT ANDREU
La seva festivitat és el 30 de novembre.
Originari de Betsaida, era fill d'un pescador anomenat Jonàs, però vivia a Cafarnaüm on treballava amb el seu germà Simó, conegut posteriorment com a Pere. Va ser deixeble de sant Joan Baptista; en batejar aquest a Jesús, Andreu va exclamar ¡Heus aquí l'anyell de Déu! llavors va decidir seguir Jesucrist i va ser el primer apòstol a ser cridat.
La tradició conta que va ser crucificat en una creu en forma de "X", sense claus sinó amarrat, on va estar predicant dos dies. Les seves restes es trobaven a Patres, des d'on van ser traslladades a Constantinoble.
3. SANTA CATERINA
La seva festivitat és el 25 de novembre.
La versió més popular és que Caterina era la filla de Costus, el governador romà d'Alexandria. Va anunciar als seus pares que només es casaria amb algú que la superés en tot, algú que "La seva bellesa fos més radiant que la resplendor del sol, la seva saviesa regís tota la creació, i que les seves riqueses fossin disperses arreu."
Es diu que va convertir al cristianisme la dona de l'emperador. Aquest va portar molts savis perquè la féssin canviar d'opinió. Però, després del fracàs de l'emperador per convèncer a Caterina, ordenà el seu empresonament, on ella també realitzà conversions. Això motivà a Maximí a condemnar-la a mort a la roda. Segons la llegenda, la roda es va trencar quan en tocar-la, essent decapitada.
4. SANT ESTEVE
La seva festivitat és el 26 de desembre.
Esteve va predicar l'evangeli a la comunitat dels hebreus procedents de colònies hel·lenitzades a la sinagoga de Jerusalem. El missatge d'Esteve va ser près com una agressió a la Llei i se l'acusava de dir paraules blasfemes contra Moisès i contra Déu.
Una població agitada com la del Jerusalem d'aquell temps, provocà que els més excitats el portessin davant el Sanedrí i allà un grup d'exaltats el portaren als afores de Jerusalem i l'apedregaren. Dins el context polític del moment, el Sanedrí no podia condemnar a ningú, ja que només era l'autoritat moral, perquè el poder polític i la força pública residia en els romans. Va morir lapidat.
5. SANT JAUME
La seva festivitat és el 25 de juliol.
Va ésser un dels tres apòstols testimonis de la Transfiguració. Segons els Fets dels Apòstols (12, 1-2), va morir decapitat per ordre d'Herodes I Agripa.
Diverses llegendes, de difícil comprovació i sense fonament històric, vinculen l'apòstol amb les terres de la península Ibèrica.
Segons una tradició, les seves restes són a Santiago de Compostel·la (Galícia), la qual cosa originà un moviment de pelegrins molt important durant tota l'Edat mitjana, fent que Santiago esdevingués la tercera ciutat santa del catolicisme, després de Roma i Jerusalem.
6. SANTA LLÚCIA
La seva festivitat és el 13 de desembre
Llúcia, de molt petita, havia decidit consagrar la vida a Déu i fer un vot de virginitat però la seva mare, Eutíquia, la va prometre amb un home pagà. Per convèncer a la seva mare que l'alliberés del compromís, Llúcia li va curar la disenteria que Eutíquia feia quatre anys que patia. La seva mare, doncs, va accedir a cancel·lar el prometatge i repartir el dot entre els pobres.
Però, el seu pretendent va denunciar-la com a cristiana a un tribunal romà, i va ser sotmesa a un judici en el qual s'intentà que abandonés la fe cristiana i adorés els déus pagans. Davant la negativa de Llúcia a venerar l'emperador Dioclecià com a Déu, va ser sotmesa a diverses tortures incloent-hi l'extracció dels ulls (tot i que segons la llegenda va continuar veient-hi) fins que finalment va ser decapitada.
Santa Llúcia és coneguda de forma destacada per ser patrona de la vista, originant expressions populars com "Que Santa Llúcia et conservi la vista".
També és santa patrona dels pobres, dels cecs, dels nens malalts, dels camperols, i de molts oficis en els que la vista és un requeriment important com els electricistes, els xòfers, els afiladors, els modistes, els dissenyadors gràfics o els escriptors.
7. SANT MARTÍ
La seva festivitat és l'11 de novembre.
Va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Va ser un dels sants més populars i amb més devoció durant l'edat mitjana.
Essent Martí a Amiens troba prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, car l'altra meitat pertany a l'exèrcit romà que serveix i no se'n pot desprendre. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa i dient als àngels: "Aquí hi ha Martí, el soldat romà que no està batejat: ell m'ha vestit". En desvetllar-se, Martí va trobar que la capa estava sencera i va decidir de batejar-se. Aquesta és l'escena que iconogràficament s'ha preferit per a la seva representació.
8. SANT MIQUEL
La seva festivitat se celebra el 29 de setembre.
Considerat príncep dels àngels i capdavanter dels soldats de Crist, li correspon, per jerarquia, enfrontar-se a Llucifer, el rei dels inferns. AIxí doncs, tot i que en origen se'l representava vestit amb túnica i dalmàtica, durant el segle XIV es va començar a representar com un cavaller medieval, amb armadura o cuirassa, escut i una llança que clava al monstre que té sota els seus peus i que simbolitza el dimoni (Llucifer).
És una iconografia semblant a la de Sant Jordi, però es diferencia perquè Sant Miquel té ales i no va a cavall. si no que acostuma a aparèixer dempeus. A partir del Renaixement és més freqüent trobar-lo representat com un general romà i en una posició com si estigués volant per llancejar el monstre, gràcies a les seves ales.
9. SANT NICOLAU
La seva festivitat és el 6 de desembre.
Nicolau va ser ordenat sacerdot i, a la mort del bisbe, Nicolau va ser aclamat pel poble com a nou bisbe.
Un home es va arruïnar i va pensar, per a guanyar diners, dedicar les seves tres filles a la prostitució, ja que no podia casar-les amb ningú. Nicolau, prenent una bona quantitat de diners, els embolicà en un drap i, a la nit, els llançà dins la casa de l'home. Va fer el mateix durant tres nits seguides, de manera que les filles podien tenir dot i casar-se sense haver de prostituir-se.
Nicolau, ja bisbe, va passar per una fonda. L'amo hauria estat un mal home que hauria matat tres nens i els hauria posat a macerar per a fer-los servir com a carn als àpats. Nicolau els hauria ressuscitat i hauria castigat el posader. Per això era considerat protector dels nens.
10. SANT SEBASTIÀ
La seva festivitat és el 20 de gener.
Es va convertir en secret al cristianisme, éssent soldat romà. El 286 es descobreix que és cristià, i Dioclecià acaba sent informat de les actuacions de Sebastià i n'ordena la immediata captura. Els intents de l'emperador que el soldat es retracti de la seva fe són en va.
Empresonat, Sebastià es mantingué impassible, inflexible davant de llurs demandes. Aleshores, l'emperador va ordenar la seva execució, i ordenà que lliguessin al cristià en una post i que els arquers, d'origen maurità, li disparessin fletxes fins a la mort. Quan els arquers van donar-lo, finalment, per mort, apareix una dona vídua, Irene, que venia a recollir el cadàver per enterrar-lo però, per a la seva sorpresa, trobà al sant miraculosament viu i se l'endugué a casa per guarir les seves ferides. Tan aviat com s'hagué recuperat en la seva totalitat, Sebastià va anar a trobar a l'emperador per enfrontar-s'hi i li reprotxà la seva conducta impia. Sense fer cas a les acusacions del cristià, Dioclecià va ordenar la seva captura a l'instant, i manà que se l'enduguessin i que fos executat, aquesta vegada a bastonades. El nou càstig significa finalment la mort de Sebastià.
Després de la seva execució, el seu cadàver és llençat a les clavegueres; aleshores l'esperit de Sebastià s'apareix en el somni d'una matrona pietosa, Lucina, que és l'encarregada de trobar el cos del sant i enterrar-lo en les catacumbes prop d'on hi havia els vestigis d'època apostòlica, a la Via Àpia.