Introducing
Your new presentation assistant.
Refine, enhance, and tailor your content, source relevant images, and edit visuals quicker than ever before.
Trending searches
2
LLIBRES SAGRATS
i altres elements
Cada religió té un llibre on hi apareix les històries de la relació entre la humanitat i els déus. Així, hi ha llibres on poden aparèixer llegendes, altres on apareixen normes o consells, altres per poder pregar o meditar, i d'altres que són un compendi de tot plegat.
BÍBLIA
La Bíblia (del llatí biblos, 'llibres') és un conjunt de llibres canònics que en el judaisme i el cristianisme es consideren producte d'inspiració divina i un reflex o registre de la relació entre Déu i la humanitat.
S'estima que al llarg dels segles s'han produït al voltant de cinc mil milions de còpies de la Bíblia en totes les seves varietats (encara que alguns les xifren en moltes més), la majoria en les últimes dècades ( 3900 milions entre els anys 1960 i 2013), el que la converteix en el llibre més distribuït i venut de la història, sent freqüentment reconegut com el llibre més influent de tots els temps.
S'ha traduït a tots els idiomes que existeixen al món.
TORÀ, BÍBLIA, ALCORÀ
TORÀ
Per al judaisme, la Torà és la Llei. Segons la tradició comuna al judaisme i al cristianisme, la Torà involucra la totalitat de la revelació i ensenyament divina atorgada al Poble d'Israel.
Atesa la importància de Moisès en aquest procés, les dues denominacions de vegades es refereixen a la torá com la Llei de Moisès: el terme Torà es refereix específicament als cinc primers llibres bíblics, el Pentateuc, el qual es coneix també com els cinc llibres de Moisès.
ALCORÀ
'Alcorà és el llibre sagrat de l'islam. Per als musulmans conté textualment la paraula de Déu i és considerat com a etern i miraculosament inimitable. En la teologia musulmana, l'autoritat de l'Alcorà ho domina tot. Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrab i l'estil que utilitza, proper a la poesia, va marcar profundament el desenvolupament de la literatura en aquesta llengua.
A causa d'això, en els actes religiosos islàmics es fa servir exclusivament l'àrab: es considera que quan l'Alcorà es tradueix es perd part del missatge que conté; a més, només pot ser copiat en escriptura cal·ligràfica. També es considera que cal escoltar-lo, per la qual cosa, quan se'l llegeix, s'ha de fer en veu alta.
Mahoma va transmetre oralment les revelacions que rebia i els auditors les van transcriure en fulles de palmera, trossos de cuir o ossos. A la mort del Profeta, l'any 632, es van començar a reunir els texts fins a quedar fixats, durant el califat d'Uthman ibn Affan (644-655), amb la forma que avui presenten: 114 capítols (sures), cadascun dividit en versicles (aleies).