Introducing
Your new presentation assistant.
Refine, enhance, and tailor your content, source relevant images, and edit visuals quicker than ever before.
Trending searches
6
REIS, EXILI
i profetes
Els jutges
En els seus atacs inicials sota Josué els hebreus van ocupar la majoria de Canaan, que van repartir segons les línies familiars tradicionals derivades dels fills de Jacob i de Josep (les tribus d'Israel). No hi havia cap govern formal, i el poble era guiat pels jutges.
Els jutges eren els líders carismàtics del seu temps, persones inspirades per l'Esperit Sant. Eren els pastors del poble que generalment pertanyien a les famílies més importants de les seves tribus
Els REIS
DAVID
El Regne d'Israel va ser un regne del Proper Orient antic, la història, segons la Bíblia, es divideix en dos períodes: el primer d'ells, anomenat Regne Unit, governat per Saúl, David i Salomó (1030-930 a.C.) i el segon designa la part nord de l'anterior, (930-720 a.C.).
Atès que tots dos són coneguts amb el nom de Regne d'Israel i amb el propòsit de diferenciar-los, es denomina també Regne del Nord, en contraposició al Regne del Sud, que també es coneix com a Regne de Judá. Després de 210 anys d'existència, el Regne de el Nord va ser conquerit i destruït per l'Imperi assiri.
Saül
SAÜL
Un dia, Saül va arribar a la ciutat de Ramà i allà va conèixer el jutge d'Israel d'aquell temps, Samuel. Poc després, Samuel va reunir tots els israelites a Mispà. Per tal d'escollir un rei va decidir fer-ho a sorts, que es considerava una elecció divina. La sort recaigué sobre la tribu de Benjamí, després sobre la família de Matrí i, finalment, sobre el jove Saül, que fou coronat com a rei d'Israel.
Saül va dirigir durant anys combats contra els moabites, els ammonites, els idumeus, els amalequites, els reis de Sobà i contra els filisteus.
Quan els filisteus van atacar Israel i els dos exèrcits estaven ben a prop, d'entre les files filistees en va sortir un home de dos metres i mig anomenat Goliat que va desafiar a qualsevol valent israelita. Ningú volia enfrontar-s'hi fins que el seu músic David va demanar-li permís per fer-ho. El rei no s'ho podia creure però finalment acceptà. Amb una fona, aquell jove vailet va matar Goliat. Després, l'exèrcit israelita va derrotar els filisteus.
DAVID
El rei d'Israel Saül i el seu fill Jonatan havien mort a Guilboa contra els filisteus. Aleshores, David va marxar cap a Hebron, on s'instal·là i fou proclamat rei de Judà. Però l'únic fill supervivent de Saül, Ixbóixet va reclamar la corona del seu pare i es va proclamar rei d'Israel.
Llavors totes les tribus van anar posant-se en favor d'Ixbóixet excepte la tribu de Judà, que recolzà David. Amb el seu rival mort, les tribus d'Israel van acceptar-lo com a rei. Aleshores, després del dol per Ixbóixet, David fou coronat Rei d'Israel. Encara es va quedar cinc anys i sis mesos a Hebron fins que va aconseguir conquerir la ciutat dels jebusites i va anar a instal·lar-s'hi, Jerusalem. Poc després, va anar fins a Baalé on hi havia l'Arca de l'Aliança i la féu traslladar cap a Jerusalem, amb la celebració d'unes grans festes.
Quan David ja era vell i, fatigat per una vida tan agitada, no podia moure's de la seva cambra, el seu fill Adonies actuava de regent. Però també el príncep Salomó d'Israel volia acaparar poder.
David va proclamar hereu seu a Salomó i aquest va ser coronat pel profeta Natan a Guihon uns dies més tard. Quan Adonies va saber-ho, es va presentar al Rei Salomó i li va jurar fidelitat.
SALOMÓ
SALOMÓ
Aprofitant una època de pau al seu territori, es dedicà a la construcció de grans obres per tot el país: palaus, magatzems, quadres per als animals; desenvolupà el comerç internacional amb Àsia, Àfrica i Aràbia i posà en marxa la indústria del ferro i el coure que s'extreien de la mar Morta i de la península del Sinaí. Però la seva gran obra va ser a Jerusalem: va ordenar la construcció d'un magnífic temple per al poble d'Israel on es guardaria l'Arca de l'Aliança, un gran palau reial i va manar aixecar un clos emmurallat al voltant de tota la ciutat. Jerusalem va esdevenir una gran ciutat, centre de poder i riquesa i capital del regne d'Israel.
Home just i de gran bondat va resoldre casos complicats que li eren presentats pels seus súbdits. És el més famós el de les dues dones que pretenien ser la mare d'un mateix fill.
Salomó va regnar durant quaranta anys, i a la seva mort fou sepultat amb el seu pare David i el seu fill gran Roboam fou coronat nou rei a Jerusalem.
Roboam va viatjar a Siquem on tot el poble d'Israel havia de proclamar-lo rei però, un cop, allà, les tribus del nord van negar-se a reconèixer-lo com a rei si no alleugeria la càrrega fiscal que els havia imposat Salomó. Roboam es negà a les exigències i es produí un cisme:
Les tribus de Judà i Benjamí van continuar donant suport a Roboam, fill de Salomó, com a rei de Judà. La resta de tribus d'Israel va proclamar Jeroboam com a nou rei del Regne del Nord d'Israel.
EXILI
En termes de la Bíblia hebrea, el terme "exili" indica la destinació dels israelites que van ser portats a l'exili del Regne d'Israel durant el segle VIII abans de Crist, i del Regne de Judà durant el segle VI a. C.
El primer exili va ser l'exili assiri, l'expulsió del Regne d'Israel (Samaria) per Teglatfalassar III d'Assíria al 733 a. C., i la seva finalització per Sargón II amb la destrucció de el regne al 722 a. C.
Va continuar amb l'exili d'una part de la població del Regne de Judà l'any 597 a. C. amb l'exili babilònic. L'exili a Babilònia va acabar després de 70 anys amb la declaració de Cir que als jueus exiliats se'ls permetria tornar a Jerusalem i construir el Segon Temple.
REGNE D'ISRAEL
L'any 722 aC, els assiris, sota el comandament de Sargón II, successor de Salmanasar V, va conquistar el regne d'Israel, i molts israelites van ser deportats a la Mesopotamia.
Després de la caiguda de el regne de Judá en l'any 586 aC per Nabucodonosor II de Babilònia i la deportació d'una part considerable dels seus habitants a Mesopotàmia, els jueus tenien dos principals centres culturals: Babilònia i la terra de Israel.
REGNE DE JUDÀ
La major part de el poble jueu en aquest període, especialment les famílies adinerades, es trobaven a Babilònia. Els més pobres però més fervents dels exiliats, van tornar a Judà durant el regnat dels aquemènides. Allà, amb el temple reconstruït a Jerusalem com el seu centre, es van organitzar en una comunitat animada per un fervor religiós notable i una inclinació tenaç a la Torà com el focus de la seva identitat.
La causa de la independència jueva finalment va triomfar. Sota els prínceps asmoneus, que eren primer grans sacerdots i després reis, l'Estat jueu va mostrar fins i tot un cert llustre i va annexar diversos territoris. Però aviat la seva feblesa va fer de la nació jueva una presa fàcil de l'ambició de l'imperi dels romans, els successors dels selèucides. Al 63 a.C Pompeu va envair Jerusalem, els jueus van perdre la seva sobirania i la independència política.
PROFETES
Un profeta és algú que sosté haver tingut una experiència personal de Déu rebent d'ell la missió de comunicar les seves revelacions i, com a conseqüència d'això, parla en el seu nom als éssers humans.
Els primers profetes van ser gent com Elies, Smauel, Eliseu, Zacaries. Però en destaquen tres de principals: Isaïes, Jeremies i Ezequiel.
N'hi ha dotze de menors (Osees, Amòs i d'altres). En total, els profetes van començar la tasca de recordar als jueus la seva fe en Déu, però també en la seva Terra i el Temple i les Lleis que havien hagut de deixar enrere.
Igualment, molts d'aquests profetes van començar la missió de reunir els fidels jueus en un mateix lloc per poder celebrar les pregàries, casaments, enterraments, circumsicions... aquests llocs havien de servir per aprendre la Torà i els Deu Manaments: van néixer les sinagogues.