RE1P10

Saül

SAÜL

Un dia, Saül va arribar a la ciutat de Ramà i allà va conèixer el jutge d'Israel d'aquell temps, Samuel. Poc després, Samuel va reunir tots els israelites a Mispà. Per tal d'escollir un rei va decidir fer-ho a sorts, que es considerava una elecció divina. La sort recaigué sobre la tribu de Benjamí, després sobre la família de Matrí i, finalment, sobre el jove Saül, que fou coronat com a rei d'Israel.

Saül va dirigir durant anys combats contra els moabites, els ammonites, els idumeus, els amalequites, els reis de Sobà i contra els filisteus.

Quan els filisteus van atacar Israel i els dos exèrcits estaven ben a prop, d'entre les files filistees en va sortir un home de dos metres i mig anomenat Goliat que va desafiar a qualsevol valent israelita. Ningú volia enfrontar-s'hi fins que el seu músic David va demanar-li permís per fer-ho. El rei no s'ho podia creure però finalment acceptà. Amb una fona, aquell jove vailet va matar Goliat. Després, l'exèrcit israelita va derrotar els filisteus.

DAVID

El rei d'Israel Saül i el seu fill Jonatan havien mort a Guilboa contra els filisteus. Aleshores, David va marxar cap a Hebron, on s'instal·là i fou proclamat rei de Judà. Però l'únic fill supervivent de Saül, Ixbóixet va reclamar la corona del seu pare i es va proclamar rei d'Israel.

Llavors totes les tribus van anar posant-se en favor d'Ixbóixet excepte la tribu de Judà, que recolzà David. Amb el seu rival mort, les tribus d'Israel van acceptar-lo com a rei. Aleshores, després del dol per Ixbóixet, David fou coronat Rei d'Israel. Encara es va quedar cinc anys i sis mesos a Hebron fins que va aconseguir conquerir la ciutat dels jebusites i va anar a instal·lar-s'hi, Jerusalem. Poc després, va anar fins a Baalé on hi havia l'Arca de l'Aliança i la féu traslladar cap a Jerusalem, amb la celebració d'unes grans festes.

Quan David ja era vell i, fatigat per una vida tan agitada, no podia moure's de la seva cambra, el seu fill Adonies actuava de regent. Però també el príncep Salomó d'Israel volia acaparar poder.

David va proclamar hereu seu a Salomó i aquest va ser coronat pel profeta Natan a Guihon uns dies més tard. Quan Adonies va saber-ho, es va presentar al Rei Salomó i li va jurar fidelitat.

SALOMÓ

SALOMÓ

Aprofitant una època de pau al seu territori, es dedicà a la construcció de grans obres per tot el país: palaus, magatzems, quadres per als animals; desenvolupà el comerç internacional amb Àsia, Àfrica i Aràbia i posà en marxa la indústria del ferro i el coure que s'extreien de la mar Morta i de la península del Sinaí. Però la seva gran obra va ser a Jerusalem: va ordenar la construcció d'un magnífic temple per al poble d'Israel on es guardaria l'Arca de l'Aliança, un gran palau reial i va manar aixecar un clos emmurallat al voltant de tota la ciutat. Jerusalem va esdevenir una gran ciutat, centre de poder i riquesa i capital del regne d'Israel.

Home just i de gran bondat va resoldre casos complicats que li eren presentats pels seus súbdits. És el més famós el de les dues dones que pretenien ser la mare d'un mateix fill.

Salomó va regnar durant quaranta anys, i a la seva mort fou sepultat amb el seu pare David i el seu fill gran Roboam fou coronat nou rei a Jerusalem.

Roboam va viatjar a Siquem on tot el poble d'Israel havia de proclamar-lo rei però, un cop, allà, les tribus del nord van negar-se a reconèixer-lo com a rei si no alleugeria la càrrega fiscal que els havia imposat Salomó. Roboam es negà a les exigències i es produí un cisme:

Les tribus de Judà i Benjamí van continuar donant suport a Roboam, fill de Salomó, com a rei de Judà. La resta de tribus d'Israel va proclamar Jeroboam com a nou rei del Regne del Nord d'Israel.

CORREGIM!