Introducing
Your new presentation assistant.
Refine, enhance, and tailor your content, source relevant images, and edit visuals quicker than ever before.
Trending searches
9
les festes
musulmanes
Les celebracions religioses musulmanes no són molt freqüents. Reforcen molt la vida familiar i social, a més de commemorar els episodis religiosos més importants.
Varien molt d'uns països a uns altres tant en el nombre i la forma.
Ramadà
Els musulmans practiquen el dejuni durant tot el mes del Ramadà. Això significa que no es pot menjar o beure res, inclosa aigua, mentre brilla el sol. El dejuni és un dels cinc pilars (deures) de l’islam. Tots els musulmans capaços hi participen des dels dotze anys.
Durant el Ramadà al món musulmà, la majoria de restaurants estan tancats durant l'horari diürn. Les famílies s’aixequen ben d’hora per dur a terme un àpat abans que surti el sol. Després de la posta, el dejuni es trenca amb un àpat conegut com "iftar", que sol començar amb dàtils i begudes dolces que proporcionen un ràpid impuls energètic.
El dejuni serveix per a molts propòsits. Mentre tenen fam i set, es recorda als musulmans el patiment dels pobres. El dejuni també és una oportunitat per practicar l’autocontrol i netejar el cos i la ment. I en aquest mes més sagrat, el dejuni ajuda els musulmans a sentir la pau que prové de la devoció espiritual, així com el parentiu amb els altres creients.
Aïd Al-Fitr
Aïd Al-Fitr
És el dia de festa que celebren el final del llarg dejuni del Ramadà. i s'inicia després de l'ocàs de l'últim dia del Ramadà.
En les hores primerenques del matí del primer dia del mes de Shawwal (jornada inaugural de l'Aid al-Fitr), els musulmans realitzen un pregària ritual, llavors es reparteixen dolços, menjar i begudes sense alcohol a les mesquites i llars.
Les celebracions duren tres dies als països islàmics. La gent es vesteix amb la seva millor roba, adorna la llar amb llums i decoracions, fa regals als nens i gaudeix de visites amb amics i familiars.
Aïdu L-Ahda
Aid al-Adha, que es pot traduir com a Celebració del Sacrifici, és la festa major dels musulmans. També es crida Aid al-Kebir (Festa Gran), aquesta festa es commemora el passatge reconegut al Corà, en el que es mostra la voluntat d'Abraham (Ibrahim) de sacrificar el seu fill Ismael (a la Bíblia és Isaac que ja era sacrificat) com un acte d’obediència a Déu, abans que Déu intervingués per proporcionar un anyell i que sacrifici aquest animal al seu lloc.
La tradició indica que el matí, després de l'oració especial feta 20 minuts després de la sortida de sol, el cap de cada família és el responsable de sacrificar l'animal, això si la llei de país ho permet, sempre buscant causar el menor dolor, dirigint el cap de l'animal cap a la Meca i deixant que el seu cos expulsi tota la sang, perquè la acció -i la carn que resulti d'aquesta- sigui considerada halal, menjar pur.
Amb aquesta festivitat, els musulmans recorden que l'Islam significa submissió, ja que ningú va mostrar millor submissió a Déu que Abraham, que va estar disposat a sacrificar el seu fill primogènit com a prova de la seva lleialtat a Déu.
En imitació d'aquest acte, els musulmans sacrifiquen als seus animals en el que es considera la Festa Major de l'Islam.
Cases
De la casa musulmana cal ressenyar 5 qüestions:
1. Anonimat i austeritat exterior
2. El nucli de la casa era el pati en el que solia existir un pou.
3. Separació d'espais entre homes i dones
4. Hi ha una gairebé absència de mobles, reduïts a armaris de rebost, catifes, coixins, arques i tarimes amb matalasos (els llits).
5. Els sostres eren plans i les finestres eren vidrieres amb grans lents de vidre acolorit.
En moltes cases hi havia patis menors, banys i pous, i fins i tot alguna habitació per fer el cafè i un sirdab; eren en general extenses, ja que les desenes d'habitacions es desenvolupaven en una sola planta o, com a màxim, dues.