El pi de formentor

Gràcies per la vostra atenció

La Balanguera

comparació

símbol

comparació

8 c(fem)

8 d(masc)

8 c(fem)

8 d(masc)

8 a(fem)

8 b(masc)

8 a(fem)

8 b(masc)

8 c(fem)

8 d(masc)

8 c(fem)

8 d(masc)

8 a(fem)

8 b(masc)

8 a(fem)

8 b(masc)

Bellugant l'aspi, el fil cabdella,

i de la pàtria la visió

fa bategar son cor de vella

sota la sarja del gipó.

Dins la profunda nit tranquil·la

destria l'auba que vindrà.

La Balnguera fila, fila,

la Balanguera filarà

De tradicions i d'esperances

tix la senyera pel jovent

com qui fa un vel de nuviances

amb cabelleres d'or i d'argent.

De la infantesa que s'enfila

de la vellúria que se'n va.

La Balanguera fila, fila,

la Balanguera filarà

símbol

Introducció

metonímia

8 a(fem)

8 b(masc)

8 c(fem)

8 d(masc)

8 c(fem)

8 d(masc)

8 a(fem)

8 b(masc)

8 a(fem)

8 b(masc)

8 c(fem)

8 d(masc)

8 c(fem)

8 d(masc)

8 a(fem)

8 b(masc)

8 a(fem)

8 b(masc)

8 c(fem)

8 d(masc)

8 c(fem)

8 d(masc)

8 a(fem)

8 b(masc)

8 a(fem)

8 b(masc)

hipèrbaton, símbol

La Balanguera fila, fila,

la Balanguera fiarà

La Balanguera misteriosa,

com una aranya d'art subtil,

buida que buida sa filosa,

de nostra vida treu el fil.

Com una parca bé cavil·la

teixint la tela del demà

La Balanguera fila, fila,

la Balanguera filarà.

Girant l'ullada cap enrere

guaita les ombres de l'avior,

i de la nova primavera

sap on s'amaga la llavor.

Sap que la soca més s'enfila

com més endins pot arrelar

La Balanguera fila, fila,

la Balanguera filarà.

Quan la parella ve de noces,

ja veu i compta sos minyons:

veu com davallen a les fosses

els que ara viuen d'il·lusions,

els que a la plaça de la vila

surten a riure i cantar.

La balanguera fila, fila,

la banguera filarà

símbol

anàfora

Introducció

encavallament

El Pi de Formentor

encavallament

El pi de Formentor es una composició poètica escrita per Miquel Costa i Llobera, al 1875. Pertany al romanticisme. El tema és un pi capaç de vèncer les adversitats de la naturalesa. En el poema es descriu un pi amb característiques extraordinàries. Hi apareix la figura de Déu.

La Balanguera és un poema escrit per Joan Alcover, que s'ha convertit en l'himne oficial de Mallorca. Pertany al moviment de l'Escola Mallorquina. El tema d'aquest poema es el pas del temps.

Ens explica el pas per la vida d'una senyora vella que la denominen com "la Balanguera".

Contingut

Anàlisi de la forma

1r Descripció del pi

2n Fa una referència a l'amor i a Déu.

3r El crit dels ocells.

4t L'arbre sobreviu gràcies a Déu.

5è i 6è s'elogia l'arbre.

7è i 8è sentiment d'enveja i dóna qualitats extraordinàries al pi.

Compost de vuit quintets.

4 versos alexandrins i un hexasíl·lab.

Rima ABAAb.

Figures retòriques: hipèrbaton, personificació, metàfora, comparació, asíndeton, polisíndeton, asíndeton...

La Balanguera

El pi de Formentor

hipèrbaton

Contingut

personificació

12 A (fem)

12 B (masc)

12 A (fem)

12 A (fem)

6 b (masc)

12 I (fem)

12 J (masc)

12 I (fem)

12 I (fem)

6 j (masc)

1r La vella que simbolitza el pas del temps.

2r Es menciona el passat i el futur.

3r Matrimòni i record.

4t Bona visió de la pàtria.

5è La vella deixa lloc als descendents.

compacació

antítesi

hipèrbaton

12 C (fem)

12 D (masc)

12 C (fem)

12 C (fem)

6 d (masc)

12 K (fem)

12 L (masc)

12 K (fem)

12 K (fem)

6 l (masc)

asíndeton

Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge:

domina les muntanyes i aguaita l'infinit;

per ell la terra es dura, mes besa son ramatge

el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge

per glòria i per delit.

Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades

i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,

llavors ell riu i canta més fort que les onades

i, vencedor, espola damunt les nuvolades

sa cabellera real.

Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,

com a penyora santa duré jo el teu record.

Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura

i alimentar-se i viure de cel i de llum pura ...

O vida, o noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada

i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.

Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,

i tes cançons tranquil.les 'niran per la ventada

com l'au dels temporals.

Anàlisi de la forma

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l'eterna primavera,

i lluita amb les ventades que assalten la ribera,

com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada,

no va la fontanella ses ombres a besar;

mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada

i li donà per terra l'esquerpa serralada,

per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,

no canta per ses branques l'ocell que encativam;

el crit sublim escolta de l'àquila marina,

o del voltor que puja sent l'ala gegantina

remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;

revincla per les roques sa poderosa rel;

té pluges i rosades i vents i llum ardenta;

i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta

de les amors del cel.

apòstrofe

personificació

12 M (fem)

12 N (masc)

12 M (fem)

12 M (fem)

6 n (masc)

12 E (fem)

12 F (masc)

12 E (fem)

12 E (fem)

6 f (masc)

polisíndeton

metàfora

comparació

metàfora

al·literació

12 O (fem)

12 P (masc)

12 O (fem)

12 O (fem)

6 p (masc)

12 G (fem)

12 H (masc)

12 G (fem)

12 G (fem)

6 h (masc)

Compost per cinc sextets, alternant tornades.

Els versos són octosil·labs i la rima de -ab cdcdab-.

Figures retòriques: comparacions, símbols,encavellaments, una anàfora i un hipèrbaton.

polisíndeton

metàfora

comparació