Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

La renovació teatral des de la postguerra fins l'actualitat

No description
by

Carme Muñoz Altabert

on 23 April 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of La renovació teatral des de la postguerra fins l'actualitat

LA RENOVACIÓ TEATRAL DES DE LA POSTGUERRA FINS L'ACTUALITAT Després de la Guerra Civil
El teatre en català fou prohibit dels escenaris professionals i desconnectat de les línies més innovadores del teatre europeu i nord-americà
fins al final de la Segona Guerra Mundial. A partir del 1946
Va reprendre les seues activitats conreant els models i les formes dramàtiques més tradicionals del repertori de preguerra. Josep Maria de Sagarra va intentar renovar el panorama teatral però la seua proposta va ser desestimada pel públic, i es va veure obligat a retornar a les formes més tradicionals.

A València es demanaven obres d’evasió a l’estil del sainet. Segona meitat dels anys cinquanta i primera dels seixanta: es produeix la RENOVACIÓ De la part de plataformes allunyades del teatre professional o comercial, com :
• L'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB): programaren clàssics , editaren traduccions i posaren en escenes autors com Joan Oliver, Salvador Espriu, Joan Brossa o Manuel de Pedrolo
• L'Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG), oberta als nous corrents teatrals europeus, entre aquests el mètode de Bertolt Brecht ==> influí en el teatre independent. Bertolt Brecht (1889-1956).
Poeta i dramaturg alemany, és un dels autors més renovadors del teatre europeu contemporani. És el creador de l'anomenat teatre èpic. Brecht s'allunya del teatre d'entreteniment i diversió i construeix un teatre reflexiu i crític. Utilitza tècniques narratives innovadores, com els efectes de distanciament: l'espectador és l'observador crític del desenvolupament d'un tema i pot reflexionar sobre la situació que se li presenta sense deixar-se portar per la sensibilitat o la identificació. En les seues obres denuncia la violència, l'explotació, la repressió, la guerra.... El compromís social del teatre brechtià connectarà amb les preocupacions socials i polítiques dels anys seixanta i l'inici dels setanta al nostre país.
Obres: Mare coratge i els seus fills (1941), La vida de Galilei (1943) Eugene Ionesco (1912-1994).
Dramaturg francés , és un dels màxims representants del teatre de l'absurd. Escriu La cantant calba, farsa desenraonada sobre la incomunicació. Sàtira que exagera alguns dels aspectes de la vida quotidiana amb la finalitat de demostrar la falta de sentit dels personatges, incapaços de comunicar-se amb els altres. En El rinoceront (1959) el personatge principal és apartat de la vida social del poble a mesura que lluita contra el conformisme dels seus habitants. AUTORS:
Joan Oliver (Pere Quart), autor de comèdies on criticava la burgesia.

Joan Brossa, representant del teatre d’avantguarda. Investigació teatral.

Salvador Espriu: Primera història d’Esther, Ronda de mort a Sinera, Antígona, on són presents els mites clàssics , l’enyor del temps perdut i la denúncia de la injustícia del present.

Manuel de Pedrolo, tema llibertat i estètica del teatre de l’absurd de Beckett i Ionesco. A la fi dels anys seixanta i al llarg dels setanta es produeixen canvis. El concepte d'espectacle es renova:
Protagonisme del director sobre l’autor i de l’expressió corporal i la imatge en detriment de la paraula.
Trencament de les fronteres de l’espai escènic.
Expansió de les tècniques de treball col·lectiu. Aparició dels grups de teatre:

Els joglars

Els comediants

Dagoll-Dagom

La fura dels Baus

Xarxa Teatre Renovació al País Valencià ==> els germans Rodolf i Josep Lluís Sirera veuen la necessitat de crear un teatre actual, que combine la tradició, la incorporació d’autors clàssics i contemporanis universals, la normalització del llenguatge i l’obtenció d’un suport econòmic i social ampli. Teatre de l'absurd
Elimina tots els elements superflus a l'escena i aprofundeix l'essència del llenguatge dramàtic.
L'acció no es desenvolupa en tres parts.
Els personatges són criatures sense història i sense identitat.
L'escenari és un espai indefinit.
El temps no corre cronològicament.
Els diàlegs són sintètics, quasi amb monosíl·labs. Beckett (1906-1989): narrador i dramaturg irlandés, va rebre el premi Nobel de Literatura l'any 1969, i fou una de les màximes figures de l'avantguardisme i del teatre de l'absurd.
Temes: el fracàs de l'home, la desolació, el buit, el silenci, el no-res...
Obres: Tot esperant Godot. CAP A LA FI DELS HUITANTA
Recuperació del text: la paraula es revaloritza per la capacitat que té d’abstracció d’imatges i, sobretot, d’acció.
El Teatre Lliure estrena textos de Benet i Jornet i altres autors; el Centre Dramàtic de Rodolf Sirera.
Apareixen dramaturgs nous: Sergi Belbel, Jordi Galceran, Lluïsa Cunillé, Lluís-Anton Baluenas.
S’imposen nous models: Samuel Beckett, Harold Pinter, David Mamet.
Influència del teatre de Benet i Jornet en les noves generacions.
Importància de le sales alternatives en la responsabilitat d’educar i projectar nous dramaturgs (Sala Beckett) Al PAÍS VALENCIÀ:
La renovació de la mà d’autors com Martí Dominguez ( No n’eren deu?), Francesc de Paula Burguera o Joan Alfons Gil Albors. Aparició del TEATRE INDEPENDENT : teatre com a instrument de lluita, amb gran capacitat d’irradiació i d’incidència política.Es desmarquen dels circuits tradicionals, busquen un nou públic i revaloritzen les figures del director, de l'escenògraf i de l'intèrpret.
Creació del premi Josep Maria de Sagarra.
Presència d'autors amb voluntat renovadora: Benet i Jornet i Jordi Teixidor. Tendències:
1. Anàlisi de la realitat a través de la ironia i de l’humor, representada per Sergi Berbel.
2. Interessen els conflictes individuals més que els col·lectius, amb personatges innominats. El diàleg es fragmenta i està ple de silencis, omissions i interrogants. Representants Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso.
3. Reflexió sobre els problemes del nostre temps: Toni Cabré, Manel Dueso.
4. Via comercial, derivada de la cultura mediàtica de les telesèries: comèdia fàcil, lleugera i ben construïda: Carles Alberola, Paco Mir, Jordi Galceran.
5. Teatre de la irritació que busca provocar la irritació en el públic: Roger Bernat. Al País Valencià:
Manuel Molins s’inspira en personatges i fets històrics: Dansa del vetlatori, Quatre històries d’amor per la reina Germana; també tracta el tema de la marginalitat, Abú Magrib o la comèdia social, Ni tan alts ni tan rics.
Rodolf Sirera, renovador del panorama teatral valencià, està influenciat pel teatre èpic pel que fa a l’estructura , La pau retorna a Atenes. Els temes que tracta van des de la reconversió del sainet tradicional,-Homenatge a Florentí Montfort-, a la reflexió sobre la història, la llengua i la cultura pròpies, El brunzir de les abelles, les relacions humanes a La primera de la classe i la reflexió sobre el teatre, El verí del teatre. També col·labora en adaptacions per a TV i en telesèries.
Full transcript