Els gèneres literaris a Grècia

Èpica

ELS GÈNERES LITERARIS A GRÈCIA

Lírica

• Gènere poètic on es narraven, en tercera persona i en un estil majestuós, els interessos i els ideals d'un poble

• Poesia cantada amb acompanyament de danses, però sobretot amb l'acompanyament musical d'un instrument.

• S'inicia al segle VIII a.C

• La trobem a l'època arcaica (segles VIII-VI a.C)

Etapa de grans canvis polítics, econòmics i socials

• Primers poemes: La Ilíada i l'Odissea d'Homer

• Diferències èpica-lírica

.

• L'èpica és d'extensió imprevisible i la lírica té una estructura ternària (proemi, centre i epíleg)
• L'èpica és en tercera persona i la lírica en primera persona.
• L'èpica utilitza l'hexàmetre com a vers i la lírica utilitza una gran varietat d'ells.
• L'èpica parla d'un passat gloriós i la lírica és la poesia de l' "ara i aquí "

.

• Després apareix l'ètica hel·lenística d'un gran poeta, Hesíode d'Ascra Obres: "Teogonia" i "Treballs i dies"

Intenta sistematitzar la tradició anterior, des de l'origen del món i dels déus

Èpica

Gènere poètic on es narraven, en tercera persona i en un estil majestuós, els interessos i els ideals d'un poble

• Es cantava amb l'acompanyament de la lira per un sol individu i anava dirigida a cercles restringits
• Té varietat de dialectes (eòlic, lesbi,...) i de metres (estrofa alcaica, sàfica,...)
• Temes íntims: amistat, amor, odi, erotisme, política i reflexió sobre l'existència de l'èsser humà

Poetes més destacats: Alceu de Mitilene, Anacreont de Teos i Safo de Lesbos.

• Subgèneres lírics:

Origen a les grans festes ciutadanes de caràcter religiós: El peà, el ditirambe, els partenis, l'epinici, els cants fúnebres, himeneu, l'epitalami, l'hiporquema i els escolis

D'on prové la història d'Èdip

Del qual formarien part els Nostoi o viatges de retorn a casa dels guerrers grecs, després de destruir Troia.

• Cantada per un cor o un solista amb música d'acompanyament i danses.
• Estructura: Proemi, part central i epíleg
• Principals poetes: Alcmà de Sardes, Estesícor d'Hímera, Íbic,...

• Apareix una posterior èpica contemporània: "El Cicle Troià", "El Cicle Tebà", "La Batracomiomàquia" i "Els Himnes Homèrics".

'Batalla de granotes'

'Poemes hexamètrics dedicats a divinitats'

• Lírica mèlica monòdica
• Lírica mèlica coral
• Elegia
• Epigrama
• Iambe

• Sèrie indefinida de dístics, formats per un hexàmetre i un pentàmetre
• El seu metre s'anomenava: Dístic elegíac
• Temàtica de guerra o política. Més tard també eròtica i sentimental.
• També és associat amb sentiments tristos.

• Recull totes les manifestacions de l'existència diària (associat a l'elegia).
• En un principi era una inscripció i amb el pas del temps es va literaturitzar
• Utilitza també un dístic elegíac.
• Expressa un pensament amb la màxima concisió.
• Exemples d'epigramatistes: Ànite de Tègea, Melèagre de Gàdara.

• A l'època hel·lenística, l'èpica es convertirà en una creació literària més culta i refinada (no tan popular): "Les Argonàutiques" de l'autor Apol·loni de Rodes

• Recorda a Iambe, la criada que, segons el mite, va fer riure a la dea Demèter quan buscava, afligida, la seva filla Persèfone, raptada per Hades.
• Gènere que prové de rituals populars associats amb déus de la fecunditat.
• Té un ritme vivaç, proper a la llengua parlada.
• Peus mètrics: Iambe (síl·laba breu seguida de llarga) i troqueu (síl·laba llarga seguida de breu).
• Temàtica: Bèl·lica, eròtica, simposíaca, política, filosòfica, moral...
• Poetes que destaquen: Arquíloc de Paros, Semònides d'Amorgos, Soló d'Atenes...

Literatura cristiana

• La literatura cristiana formava part d'un món apart dins del panorama literari grec i consta de textos grecs que constitueixen el colofó de les lletres hel·lèniques i asseguren la pervivència del món grec en el període bizantí.

• En temps de Jesús, a Palestina no es parlava l'hebreu sinó el Grec. És la llengua en què es conserva l'original del Nou Testament.

Prosa

Drama

• Molts escriptors cristians van utilitzar el grec en les seves apologiesm tractats teològics, exegesis i controvèrsies.

• Novetat: Es deixa d'utilitzar la mètrica del vers.

• El mot drama vol dir acció i el tret que defineix la poesia dramàtica és la necessitat de ser representada

• Forma més apta per comunicar les idees.

• Quatre tipus de representacions teatrals:

• Dues categories:

Parts:

• Pròleg: Part inicial (entrada del cor recitat pels actors que expliquen que succeeix).
• Pàrode: Cant d'entrada del cor.
• Èxode: Cant final i el cor es retira.
• Episodis: Parts completes de la tragèdia que va entre dos cants corals complets.
• Estàsims: Cants dels cors entre episodis

Les tragèdies s'estructuren en trilogies acompanyades d'un drama satíric.

Tragèdia

• Arguments seriosos de tema mític.
• Característic d'aquest subgènere: Dos o tres actors masculins, un cor, música, dansa i la utilització de màscara.
• Una sola tragèdia de tema històric: 'Els perses' d'Èsquil.
• Tres grans exemples: "Els set contra Tebes" d'Èsquil; "Èdip Rei", "Antígona",... de Sòfocles; "Les Fenícies", "Les Suplicants", "Les Bacants",... d'Eurípides

2.Gèneres narratius

1.Gèneres didacticoassagístics

Drama satíric

• Peça teatral més curta i representada després de les tragèdies.
• Finalitats: Fer riure i donar una lliçó de moral.
• Cor representava els vicis que calia evitar: Impietat, impudor, cobardia o indignitat.
• Exemple: "Els sàtirs rastrejadors" de Sòfocles.

• Finalitat: Descripció de llocs desconeguts i la narració de guerres amb la màxima objectivitat possible.
• Heròdot d'Halicarnàs es considera el pare de la història.
• Va escriure 'Nou llibres de la història' i és una investigació de les causes de les guerres mèdiques.
• Altres historiadors com: Tucídides (autor de la "Història de la guerra del Peloponnès").
• S'expliquen esdeveniments militars i polítics.

• Històriografia

• En època hel·lenística esdevé una història amb estil de tragèdia.
• Exemple d'autor: Apol·lodor d'Atenes.

Faula

Comèdia

• Epistolografia

• Hi destaca Plató.
• Es posa de moda a partir del segle II d.C

• El segle IV a.C apareix aquest gènere.
• Hi destaca Plató
• Es posa de moda a partir del segle II d.C

• Finalitat moralitzant
• Els protagonistes acostumen a ser animals
• Inventor de la faula segons la tradició: Isop
• Les edicions de faules de Isop s'anomenaven Isopets.

• Crítica ferotge contra alguns ciutadans i contra la societat contemporànea.
• Llenguatge ple d'obscenitats.
• Èpoques:

- Comèdia antiga: Segle V aC- IV aC Màxim representant: Aristòtil

- Comèdia mitjana: 400-320 aC

- Comèdia nova: A partir del 320 aC Exemple d'autor: Menandre

• Filosofia

• Ha utilitzat diferents gèneres literaris
• Als inicis hi havia els filòsofs presocràtics (Heràclit)
• Aquests feien ús de l'aforisme, sentència en prosa concisa que enuncia en un principi filosòfic o una norma moral.
• Apareix el diàleg, impulsat per Sòcrates. Plató va escriure els diàlegs de Sòcrates.
• Aristòtil utilitza la filosofia com a finalitat teòrica i didàctica sense pretensió didàctica.

• Biografia

Fi

• Molt cultivat (més endavant) pels romans.
• Escenes picaresques molt realistes inspirades en la vida quotidiana (en mímica).
• Creador: Sòfron de Sicarusa
• A Atenes: Caràcter religiós.
• Festes en honor a déus, concursos dramàtics (concursaven poetes tràgics i poetes còmics) Tres premis per a la tragèdia i tres per a la comèdia

Mim

Novel·la

• Ciència

• Finalitat: Entretenir el lector
• Temes usuals: Amor i aventures
• Producte literari tardà
• Subgèneres:

-Novel·les de viatges fabulosos

-Novel·la romàntica amorosa o idealitzant

-Novel·la còmica

-Novel·la de retrobaments

• Neix lligada a la filosofia.
• Se'n separa i s'adequa al rigor analític que requereix la investigació científica.
• Els escrits científics tractaven sobre temes com medicina, astronomia, matemàtica,...
• Exemples d'obres com 'Els elements' d'Euclides o 'La geografia' d'Estrabó d'Amàsia.

• Oratòria

• Gran importància a Atenes al segle IV a.C
• S'ensenya mitjançant la retòrica (art del discurs, que era escrit per ser declamat públicament).
• L'aparició de la democràcia va propiciar l'estudi de com persuadir millor per triomfar en l'assemblea i els tribunals.
• Aparició dels sofistes (ensenyaven a dominar la paraula).

Tipus:

• Judicial o forense: Per acusar o defensar algú davant el tribunal.
• La política.
• D'aparell o de lluïment: Els discursos epidíctics.

Parts d'un tractat complet de retòrica:

• Invenció o recerca de les idees a desenvolupar.
• L'ordre o ordenació adequada de les paraules en el discurs.
• L'elocució teoria de l'estil.
• La mnemotècnia.
• Acció, relacionada amb regles de pronúncia i d'expressió i la manera correcta de moure's l'orador.