Oda a Catalunya des dels Tropics

Autor Oda a Catalunya des dels tròpics

Agustì Bartra: Neix el 8 de novembre del1908 a Barcelona

Mor el 1982 a l'hospital de

r

Biografia

-1938: Agustì Bartra s'allista a l'exèrcit republica

-1939: Agustì pasa la frontera Francesa per les causes de la guerra

-1940: Salpa cap a Santo Domingo des del port de Bordeus

-1970: torna cap a catalunya, pero, despres de 12 anys (al 1982) mor a l'hospital de Tarragona

L'arber de Foc

Agustì va publicar un obra titulada

Larbre de Foc on intervenen tots el poemes escrits despres de Cant corporal (1938) i tots el poemes escrits des de Mexic entre ells Oda a catalunya des dels Tròpics

Valoració

personal

Adria:El poema m'ha semblat interesant pero amb un punt d'anyoransa a la seva terra com si no la tingues que veure mai mes, tambe comparacions que per el meu pare semblen comparatives amb Mexic i Catalunya

Ìndex

Autor

Biografia

On i quan s'ecriu el poema

Arbre de foc

El poema explicació detallada

Analisis Poema dividida en 6 parts

El poema explicacio detallada

Oda a Catalunya des dels tròpics

on i quan es va fer ?

Analisis del estrofa 1

Verd: Parel·lisme

Oda a Catalunya des dels Tròpics:

-Corrent Literari: post simbolisme

-Tema: El tema del poema tratca de la lluita del seu pais Ctalunya i l'enyorança que hi te

-Escriptura: El poema esta escrit en vers lliure i versus polemic

Rima: El poema en si no te rimes consonants ni asonant exepte aquest cas:

No vull la dejotejant enyorança que plany un sostre

i desvetllar l'ombra d'una flor a un rostre

El protagonista de l'obre: En el poema es Agustì el propi protagonista que adopta un aspecte esperançdor i de llivertat

La seva obra Oda a Catalunya des desl tròpics va ser publicar el 1941

escrita des de Mexic.

Blau: Rima consonant

Entre aquell febrer i aquest novembre, no vull l’enyorança

d’ulls immòbils i lentes llàgrimes que necessita

orfeons i corrandes,

sinó la duresa del temps que fa navegables els records

i desenterra imatges.

No vull la degotejant enyorança que plany un sostre,

renova el gust d’oblidades farines

i desvetlla l’ombra d’una flor en un rostre,

sinó el crit de zel fluvial…

Analisis estrofa 2

Analisis Estrofa 4

Groc: Polípot: El primer estrany fa funcio de substantiu i el segon d'adjectiu

Vigoria del vol de la meva sang sense diàleg,

zenit del meu cor i de les marxes mudables,

ets tu, Pàtria!

El món m’oculta l’uniforme de la teva tristesa noble i callada,

però no deixen d’arribar-me les barques que endolades

clandestinament…

Estrany dins l’aire estrany,

circulo entre les argentades columnes dels temples de palmeres

sentint com el meu cor accedeix a la sirga d’un continent d’agulles,

comprenent el rictus d’aquestes roques tan fabulosament

allunyades dels pins…

Analisis Estrofa 5

Analisis Estrofa 6

Vermell: interrogació retorica

Verd: Acindeton

Tu ets la terra,

l’arbre,

el foc.

Invenciblement s’ha d’anar aixecant el so de la teva caiguda,

el violat pes jove de la teva llibertat ha de brotar dels cims,

sota els arcs de l’alba nova.

Jo només visc per l’entrada lluminosa dels teus ocells

als graners del futur,

per la resurrecció exacta de la teva veu entre les escumes…

Blau: Metàfora. Escumes pot represen tar la llibertat d'un mateix

Verd: Personificació de la patria

Oh Pàtria que tant se t’ha estimat flautejant,

¿què faig aquí fugitiu de tota arribada,

assetjat per atlètiques aromes,

dins les tardes de cavalls i arcs iris?

També sabria plorar-te,

sanglotar damunt les mans estimades que també duen

anells nòmades…

Plor i sanglot potser, però l’enyorança no.

¿Com podria enyorar-te si no has desprès de mi,

si ets tan forta d’existència com l’amor en el refugi dels cossos?

Analisis estrofa 3

Vred: Personificació

Em saps perdut per les illes, mossegant la delicada arrel

del teu nom,

aquí, on Àfrica i els ciclons es citaren,

i em sorprenc a les platges cercant les ruïnes d’un palúdic àngel

de madrèpora.

Blau: Parla indirectamen d'America

Oda a Catalunya des dels tròpics