Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

SOCIOLINGÜÍSTICA

No description
by

Carme Muñoz Altabert

on 12 March 2017

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of SOCIOLINGÜÍSTICA

La llengua i els parlants
SOCIOLINGÜÍSTICA

Ciència que estudia la identitat lingüística dels grups socials, les seues actituds i els seus prejudicis enfront la llengua. També analitza les realitats multilingües i els fenòmens de contacte lingüístic.
LLENGÜES EN CONTACTE
Conflicte lingüístic
La llengua A (la de prestigi) intentarà
substituir la llengua B ( la de menys
prestigi). Segons l’evolució històrica
de les situacions de contacte entre
llengües, la sociolingüística ha observat
que aquestes poden conduir a tres
solucions possibles.
Les actituds i els prejudicis lingüístics

Rebuig de la comunitat lingüística pròpia

Substitució de la llengua A, la qual li facilita l’accés als àmbits formals.

Llengua i societat
La llengua ens permet expressar les nostres necessitats, emocions i opinions.
COMUNITAT LINGÜÍSTICA
Substitució lingüística
Desaparició de la llengua B després del procés d’arraconament en els àmbits més col·loquials.
Normalització lingüística
Recuperació de l’ús de la llengua B en tots els àmbits en què havia estat substituïda per la llengua A.
La relació entre llengua i societat és molt íntima: la llengua es fa servir i evoluciona en societat, i la societat funciona i es desenvolupa mitjançant l’ús de la llengua (principal vehicle de comunicació).
Formada pel conjunt de persones que parlen una llengua, que en coneixen el codi i la fan servir per comunicar-se entre si.

El seu ús en els diferents àmbits socials la converteix en vehicle de comunicació dels valors culturals, filosòfics i polítics d’aquesta societat, la qual cosa implica l’existència d’un marc cultural comú.
Els límits de les comunitats lingüístiques : no es corresponen amb cap criteri ètnic, religiós, territorial, nacional o estatal.
Hi ha llengües, que són parlades per persones de religions, cultures, continents i estats diferents.
Trobem països en què els ciutadans pertanyen a quatre comunitats lingüístiques diferents.
Les comunitats lingüístiques poden ser:
estables, mantindre els usos comunicatius de la llengua,
o bé patir un procés de canvi: d’expansió o de disminució del nombre d’usuaris de la llengua.

Açò depén de factors com:
la utilitat que la llengua tinga per a l’usuari,
la capacitat de mantindre o d’augmentar el nombre de parlants,
la comunicació entre els usuaris,
la participació en un marc cultural comú.

Les actituds dels parlants envers la comunitat lingüística pròpia mostren dues tendències divergents:

Lleialtat

lingüística
: acceptació i integració en la comunitat lingüística pròpia.

Autoodi

lingüístic
: rebuig de la comunitat lingüística pròpia i adscripció a una diferent.

Diglòssia

Situació que es produeix en una societat on conviuen dues llengües o més i una d’elles es considerada superior i té uns usos elevats culturalment i sociopolítica, mentre que l’altra o les altres s’usen per a funcions informals.
Bilingüisme
Ús altern de dues llengües.
Classes:
Individual
: quan una persona és capaç de fer servir dos idiomes.
Social
: un grup social usa dues llengües; una de pròpia i una altra d’un altre grup, que es van alternant segons unes normes establertes
Territorial
: un espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades: en cadascuna d’elles s’utilitza una d’elles ( el cas de Bèlgica).

Creació de “pidgins”

És a dir, idiomes híbrids de les dues llengües en contacte.
La lleialtat
i la integració en la comunitat lingüística pròpia:
resistència dels parlants a una llengua B davant les pressions d’una llengua A, com a defensa de la pròpia.
Autoodi lingüístic

El parlant sent la seua llengua materna com un impediment per a les seues aspiracions de promoció i ascens social, ja que la llengua B (materna), l’identifica com a membre d’una comunitat lingüística marginada.
Normalització i normativització
Normalització

Procés per aconseguir un ús normal de la llengua minoritzada en tots els seus àmbits d'ús.
Com?
Establint
polítiques lingüístiques
:
Marc legal.
Mitjans de comunicació.
Institucions públiques i privades.
Actitud dels parlants.

Normativització
Procés d’establiment de normes lingüístiques compartides per tots els parlants, que té per objecte fer d’una llengua un instrument adequat per a la comunicació en els usos formals escrits.

Fixació de les regles que determinen la representació gràfica dels diversos fonemes de la llengua.
Establir les formes morfològiques i sintàctiques pròpies de la llengua.
Fer l'inventari dels mots propis de la llengua.
Actituds lingüístiques

Substituir els usos convencionals per usos intencionats.
Promoure la lleialtat lingüística.
Combatre l'autoodi.
Eradicar els prejudicis lingüístics
Full transcript